Nicolau, Francesc

Revistes Catalanes amb Accés Obert

RCatT XVIl2 (1991) 223-226. @ Facultat de Teologia de Catalunya 
IN MEMORIAM 
EL DR. LLUIS VIA 1 BOADA 
El 14 de novembre de 1991 moria, víctima d'una aturada cardíaca, el Dr. 
Lluís Via i Boada, professor emerit de la Facultat Eclesiastica de Filosofia 
de Catalunya. La perdua de l'il-lustre paleontdleg ha deixat un buit consi- 
derable a la Facultat i, sobretot, al Museu Geologic del Seminari Conci- 
liar, del qual era director. 
Havia nascut vuitanta-un anys abiins, el 23 d'octubre de 1910, a Vila- 
franca del Penedes. Va entrar al Seminari Conciliar de Barcelona a quinze 
anys, i ja de seminarista mostra la seva aptitud per als estudis científics. El 
professor Dr. Josep R. Bataller el prengué per ajudant al Museu de Geolo- 
gia, cosa que motiva que durant quatre anys, en la mesura que els estudis 
teologics li permetien, ja es dediqués a treballs de laboratori i a la recerca 
de fhssils, sobretot al Penedes. D'aquesta epoca data la seva primera pu- 
blicació, Els crancs fossils de Catalunya (1932). 
Fou ordenat sacerdot en 1935 i inicia el seu ministeri com a vicari coad- 
jutor de Premia de Mar, ministeri que es veié sobtadament interromput 
per la guerra de 1936-1939. Travessant els Pirineus de la Garrotxa es refu- 
gia a Franca, a Angers, on fou acollit pel professor de Geologia Joseph 
Péneau de 1'Institut Catholique. El bisbe d'Anjou el nomena vicari de la 
parroquia Bégrolle-en-Mauges, carrec que exercí de bona gana i amb ple- 
na dedicació sacerdotal i no el priva d'assistir a algunes classes de geologia 
del professor Péneau a Angers. En 1939, acabada la guerra, pogué tornar 
a Barcelona, i féu de vicari a Vilafranca del Penedes fins a 1945, any en 
que fou nomenat rector de Bonastre, carrec que exercí durant una anyada. 
Mentrestant el seu treball sobre els crancs que havia escrit de seminarista 
era publicat en 1941 dins el (.Boletín del Instituto Geológico y Minero de 
España», amb el títol Los r rngrejos fósiles de Cataluña (72 planes, 11 lami- 
nes i 8 figures). 
En 1946, el prelat Dr. Gregorio Moidrego li indica que és la seva volun- 
tat que cursi la carrera de Ciencies Naturals a la Universitat Central. En 
1951 obté el grau de llicenciat en l'especialitat esmentada. Entretant ha fet 
de director de la secció geolbgica del museu de Vilafranca i ha estat nome- 
nat membre numerari de la Institució Catalana dYHistoria Natural. 
Acabada la ]licenciatura comenca la docencia al Seminari Conciliar i 
també a la Universitat com a ajudant de practiques. 1 ho fa preparant alho- 
ra la tesi doctoral que defensara el dia 1 de julio1 de 1959, Decápodos fósi- 
les del Eoceno espariol, i per la qual rebra dos guardons: el premi extraor- 
dinari de doctorat i el premi Alonso Herrera. 
Pero no sera en la docencia on rnés es distingira Mn. Via sinó en la in- 
vestigació. A la mort del Dr. Bataller, el 22 de desembre de 1962, és no- 
menat pel prelat director del Museu Geologic del Seminari, on desenvolu- 
para una incansable activitat de recerques. No podem ometre que, abans, 
havia estat nomenat rector del Seminari Major, carrec que exercí durant 
dos cursos (1961-1963). 
En 1966 és constituit cap-fundador de la Secció de Bioestratigrafia del 
Patronat Alfonso el Sabio, que radicara al mateix Museu del Seminari, i en 
1971 rep del Consejo Superior de Investigaciones Científicas el nomena- 
ment de professor d'investigadors, carrec que exercí fins a la seva jubilació 
en 1980, pero que no fou pas jubilació de director del Museu del Seminari 
ni de la seva labor investigadora, que prosseguí fins a la mort. 
Tanmateix també hem de dir que, si bé secundaria comparada amb la la- 
bor investigadora, la seva docencia fou ben remarcable. Després d7impartir 
I'assignatura de Ciencies Naturals al Seminari Conciliar i rnés tard al Semi- 
nari Menor de la Conreria, quan es funda la Facultat de Teologia de Bar- 
celona hi fou nomenat professor de Qüestions Biologiques relacionades 
amb la Filosofia, i el seu curset sobre I'evolucionisme, que continua donant 
quan es constituí Facultat Eclesiastica de Filosofia, tingué sempre una no- 
table acceptació entre I'alumnat. La seva competencia en el tema era indis- 
cutible. 
Com resumir els merits científicc del Dr. Via? Les seves publicacions 
passen de la vuitantena. És impossible de detallar-les. La majoria són tre- 
balls d'investigació de primera m2 (c'hi denominen trenta-una especies no- 
ves). Diguem només que el reconeixement de la seva labor ha anat més en- 
11i de les fronteres de 1'Estat espanyol. A rnés de la seva participació en sis 
congressos internacionals, podem remarcar que fou nomenat (14-6-1979) 
vicepresident del ~ G r o u p e  Européen de Recherche sur 1'Évolution des 
Malacostracés», que fou cridat a col.laborar en la grandiosa obra de R. M. 
Moore, Treatise on Invertebrate Paleontology, que fou requerit per la Uni- 
versitat d'Adelaida (Australia) amb rnotiu d'una tesi doctoral, que hom li 
demana des de París que hi anés per a revisar i estudiar una superfamília 
de crustacis del «Museum d7Histoire Naturellen havent-lo considerat el 
rnés indicat per a fer-ho, etcetera. 
Sense por d'equivocar-nos podem dir que l'obra de rnés relleu i de rnés 
importancia de Mn. Lluís ha estat la promoció del Museu Geoldgic del Se- 
minari. D'unes 25.000 unitats de fossils que hi havia a la mort del Dr. Ba- 
taller s7ha passat a rnés de 45.000. El Museu, per obra i gracia de Mn. Via, ' 
s'ha convertit en un lloc obert a estudiants i estudiosos amb una utilitat 
practica mai igualada: unes vitrines adients amb els fossils principals de 
cada període geologic han fet del Museu un instrument pedagogic de gran 
IN MEMORIAM 225 
utilitat per als estudiants de BUP i per als interessats en el tema en gene- 
ral. Un fitxer triple (alfabetic, taxonomic i bioestratigrafic) facilita la tro- 
balla del material d'estudi que interessi a qualsevol investigador. Una bi- 
blioteca posada al dia amb més de 10.000 volums i les revistes més impor- 
tants per a la consulta, amb doble fitxa, de materia i autor, dels temes geo- 
logics fan també del Museu del Seminari un centre de maxima utilitat i 
obertura a tots els estudiosos de la ciencia dels fossils. No cal dir, doncs, 
com és d'agrair l'herencia científica que Mn. Via ens ha deixat. 
Esperem ara que amb el nomenament del P. SebastiA Calzada i Badia 
com a director del Museu Geologic del Seminari la labor que hi porta a cap 
Mn. Lluís no resti infructuosa sinó que pugui continuar-se aquest servei a 
la ciencia paleontologica de la nostra terra que el1 tant va fomentar. 
FRANCESC NICOLAU 
IN MEMORIAM 
EL DR. JOAN PELEGR~ 1 VALLS 
El 28 de novembre de 1991 al migdia morí d'una sobtada crisi cardíaca 
el Dr. Joan Pelegrí i Valls, prevere de l'arxidiocesi de Barcelona i profes- 
sor d'Histbria de la Filosofia Antiga i Medieval de la Facultat eclesiistica 
de Filosofia de Catalunya i de la Facultat de Filosofia de la Universitat 
«Ramon Llull». 
El Dr. Pelegrí Valls havia fet els seus estudis al Seminari Conciliar de 
Barcelona, a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma i a Munic. A la 
Universitat Gregoriana obtingué els títols de llicenciat en Teologia amb 
una tesina sobre Antonio Piguio p la libertad (1955) i de doctor en filosofia 
amb una tesi sobre La ontología y la ontología fundamental en Martín Hei- 
degger (1961). 
Fou nomenat professor de filosofia del Seminari de Barcelona l'any 1960 
i comenca les classes com a professor d'Historia de la Filosofia en 1962. A 
partir del curs 1967-1968 esdevingué el primer professor d'Histbria de la 
Filosofia de l'acabada d'erigir Facultat de Teologia de B¿i,rcelona. A partir 
dels cursos 1980 i 1982 limita les seves classes a les d'Historia de la Filoso- 
fia Antiga i Medieval. 
En ser erigida la Facultat eclesiastica de Filosofia primer (1988) i darre- 
rament la Facultat de Filosofia de la Universitat «Ramon Llull» (1991), el 
Dr. Joan Pelegrí hi fou nomenat també professor ordinari de la mateixa es- 
pecialitat . 
D'altra banda, havia estat secretari d'estudis del Seminari de Barcelona 


El Dr. Lluís Via i Boada

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert