Garcia Aparicio, Pilar

Revistes Catalanes amb Accés Obert

SOR ISABEL DE VILLENA, 
UNA MONJA FEMINISTA AL SEGLE XV? 
Pilar Garcia Aparicio 
Llevat d'una edició facsímil de l'incunable de la Vita Christi editat a 
València l'any 1980, l'únic accés a aquest llibre era fins ara l'edició de R. 
Miquel i Planes, en tres volums, publicada a Barcelona l'any 1916. Urgia, 
doncs, la publicació actualitzada de l'obra, que recentment ha aparegut for-
mant part de la col·lecció que la Institució Alfons el Magnànim dedica a 
autors valencians. 
No ens explica Lluïsa Parra en elpròleg de l'obra el motiu que l'ha 
induït a publicar incompleta la Vita Christi. Cal suposar que hi ha una in-
tencionalitat divulgativa, tenint en compte la considerable extensió del text 
original. Potser la idea ha estat desafortunada, ja que el públic potencial 
de l'obra —estudiants i estudiosos de la literatura catalana— gaudiria més 
amb l'edició completa que no amb aquesta, considerablement retallada. En 
efecte, Lluïsa Parra, publica, exclusivament, una selecció dels passatges que 
comprenen la vida de Jesucrist. Omet, per tant, la vida de Maria abans i 
després del naixement i la mort de Jesucrist, fragments que, per a més d'un 
enfocament de l'obra, serien interessants de conèixer. Possiblement cal cer-
car les raons d'aquesta edició reduïda en limitacions econòmiques imposa-
des per l'entitat editora. 
L'aparició de la dona en la üteratura de qualsevol llengua ha estat con-
siderablement tardana, Sor Isabel de Villena, a la segona meitat del segle 
XV, ofereix la singularitat d'haver estat la primera dona escriptora de la 
literatura catalana, per tal com és molt poc significativa per a ser presa en 
consideració la cançó d'enyorança que una reina de Mallorca escriví a la 
primera meitat del segle XIV. A més. Sor Isabel escriu conscient de l'escas-
sa consideració social que pateix el seu sexe. D'altra banda, cau dins de la 
lògica medieval que aquesta primera escriptora vingués de l'estament reli-
giós i de l'aristocràcia:-Isabel de Villena descendia, per part de pare, del 
üinatge de la Casa d'Aragó. 
Joan Fuster, el 1956', en acabar el text d'un conferència de clausura 
1 «El món literari de Sor Isabel de Villena», en Obres Completes. 1, pàg. 174. 
— 31 — 
dels cursos de Llengua i literatura Catalana que organitzava la institució 
Lo Rat Penat, llançava la hipòtesi —desenrotllada breument en un altre tre-
ball seu—^ segons la qual la Vita Christi seria una rèplia al feroç misogi-
nisme que traspua L'Espill, l'obra de Jaume Roig, coetani de Sor Isabel 
de Villena. L'Espill suposaria l'exponent més abrandat de la consideració 
en què l'Edat Mitjana tenia a les dones. Com és sabut, aquest misoginisme, 
que prenia la base ideològica de la tradició cristiana, afirmava —a més d'al-
tres barbaritats— que tots els mals que pateix l'humanitat havien vingut de 
la mà d'una dona. Així, la figura d'Eva fou motiu per maleir, blasmar, in-
sultar i denigrar les dones en general. En aquest ambient. Sor Isabel de Vi-
llena amb la seua única obra suposà un punt d'inflexió en la consideració 
que l'època medieval tenia respecte del sexe femení. 
La Vita Christi, que pretén ser el relat de la vida de Jesucrist destinat 
a moure les seues subordinades a la contemplació —l'autora era abadesa 
del monestir de la Santa Trinitat de les clarisses de València—, es conver-
teix a les mans de Sor Isabel de Villena en una vida de la Verge. Així, el 
llibre s'inicia amb el naixement d'aquesta i no es tanca amb la mort de Je-
sús o amb la seua resurrecció, sinó amb l'assumpció de sa mare. 
La prelada clarissa per bastir la seua obra segueix com a fonts els evan-
gelis canònics i els apòcrifs, a més d'elements de la tradició piadosa i de 
la seua pròpia fantasia. Doncs bé, d'aquestes fonts Sor Isabel pren el mate-
rial que l'interessa. I, casualment, aquest material són passatges de la vida 
de Jesucrist directament relacionats amb dones. Són escassísims els capítols 
de la Vita Christi on els personatges masculins tinguen un cert pes i són, 
justament, escenes curtes, transitòries i de poca rellevància dins el conjunt 
de l'obra, segons s'observa als capítols «Com Herodes tingué consell per 
saber on devia nàixer lo Messies», «Com Herodes tornà resposta als Reis 
dient-los lo lloc on devia nàixer lo Senyor que cercaven», «Com los jueus, 
encesos de molta malícia o enveja per la resurrecció de Llàtzer tingueren 
consell com porien portar a mort lo Senyor» i alguns més. D'altres capí-
tols, molt pocs, exclouen totalment la participació de dones: el baptisme 
de Jesús, les temptacions al desert, l'oració de Jesús al temple, el sant sopar 
i la institució del sagrament de l'Eucaristia. Poca cosa, doncs, dins d'una 
obra tan extensa com la que ens ocupa. 
És la repercusió que sobre les dones tenen els esdeveniments de la vida 
de Jesucrist, el que articula l'obra. La presència de la mare de Déu a la Vita 
Christi és determinant. Gairebé la meitat del llibre, i fins i tot l'inici de la 
vida pública de Jesucrist, gravita a l'entorn d'aquest personatge. A partir 
d'aquest moment, l'aparició de la Verge es complementa amb una tirallon-
ga de dones que acompanyen en tot moment el Redemptor en els avatars 
de la seua existència, entre les quals destaca la figura de la Magdalena. Més 
2 «Jaume Roig i Sor Isabel de Villena», en Obres completes, I, pàg. 175-210. 
— 32 — 
£oírcg3rafeíc0<í«awn»ncawKt 
oflicn ncr^nofi^ntückoflracs 
Portada de la « Vita Christi», en l'edició barcelonina del 1527. (De Martí de Riquer; 
Història de la Literatura Catalana, III, Ed. Ariel, Barcelona, 1980). 
~r^--fi· ••—I ' 
• . ' • \ ' - - ' - . - • 
'•• m^r^ - s 
' • : , T . 
í"--\yí:-W^,^ • 
; . / • " ' ' 1 •- í. 
• ( • . ?- • S • 
- . - • • V . ^ . - ^ - ^ 
• . ' . • 
. . . , • • . - • -
• • - l·'·. 
^ • • ^ 
V 
' :: 
'' - i 
•,-.?• 
r-í 
. • - : • -
f- r ^ • •-, 
El gravat reprodueix una iUustració de l'edició de la «Vita Christi» de València, 
del 1513. (De Martí de Riquer: Història de la Literatura Catalana, III, Ed. Ariel, 
Barcelona, 1980). 
encara: en escenes com la mort de Sant Josep o la resurrecció de Llàtzer, 
l'autora està més interessada en les reaccions de la Mare de Déu i les germa-
nes de Llàtzer que en els fets en si. Els epígrafs dels capítols són prou reve-
ladors: «Com la segona persona que morí, de que la Senyora se dolgué molt, 
fou Josep, espòs seu» i «Com lo Senyor sabé la malaltia del noble cavaller 
Llàtzei, e anà a Betània per consolar les seues germanes». 
Un repàs a la nòmina de personatges que pul·lulen per les pàgines de 
la Vita Chrísti, palesa la consistència dels personatges femenins davant dels 
masculins, sobre els quals passa Sor Isabel de Villena molt superficialment. 
Ja hem vist quin interès mostra la monja pels dos únics personatges mascu-
lins de prestigi que hi apareixen: Sant Josep i Llàtzer —llevat, es clar, de 
Jesucrist—. Els pastors, els reis, els apòstols són al relat per exigències de 
la narració, però Sor Isabel no s'hi deté; no l'interessen, és clar. 
No esdevé la mateixa cosa amb els personatges femenins. Des de la pro-
fetessa Anna fins la dona adultera, passant per Santa Anna, la dona viuda. 
Marta, la criada de Marta..., totes són objecte d'estudi per a Sor Isabel; 
les segueix, ens informa de les seues respostes, etc. En definitiva, basteix 
uns personatges creïbles. 
La nota comuna de personatges com la profetessa Anna, Santa Anna, 
la viuda, la dona malalta, la filla ressuscitada. Marta, la seua criada, la sa-
maritana, la dona cananea, la dona encorvada i, per fi, la dona adultera 
és la fermesa en el seu amor pel Redemptor. 
No sols això; a més, Sor Isabel no fa aparèixer cap dona que no exce-
lesca en amor a Déu. Si es tracta de fer referència als descendents d'Adam 
i Eva, la prelada es cura en salut i omet el nom d'aquesta. Diu: «...e que 
no volia pus satisfacció del pecat de Adam...», «... lo pagaré ara lo furt 
que Adam ha fet», «en paga e satisfacció de tots los pecats e deutes de Adam 
e dels seus fills» i encara alguns altres'. 
La Magdalena rep un tracte especial al llibre de Sor Isabel de Villena. 
Apareix repetidament al text i Jesús la col·loca en el segon lloc en les seues 
preferències, només precedida per sa mare. La monja ens presenta la Mag-
dalena com una dona cortesana, bella i òrfena, entregada als vicis munda-
nals; però, lluny de mostrar menyspreu per la seua actitud, vitupera «a la 
gent menuda, que comunament se adelita en dir mal de les grans dones per 
poca causa que veja»". Aristocratisme i feminisme es donen, ací, la mà. Ve 
molt a propòsit citar el moment de la conversió: 
E Magdalena, oint aquestes coses e sentint-se dins si tirada per gràcia singular 
de la clemència divina, veent-se ja lligada e fermada ab aquella cadena de amor, 
la qual cosa com més anava més creixia dins ella, baixà los ulls en terra, posant-se lo 
Pàgs. 312, 280 i 69 rcspcctiv;iincnt de rcdició que comentem. El subratllat és nosire. 
Ibídem, pàg. 171. 
— 35 — 
ventall davant la cara, e començà a rompre en grans llàgrimes...'. 
Maria és —ja ho hem dit— el personatge principal a la Vita Christi; 
Sor Isabel, al llarg de l'obra, ens fa el perfil psicològic de la Mare de Déu 
de manera ben precisa. Sorprèn, això sí, que no presente cap mena de des-
cripció física de la Verge. ; 
Totes les pàgines de l'obra en les quals apareix Maria estan impregna-
des de patiment. A la Vita Chisti, la verge fa del patiment una postura vi-
tal. Des de l'Anunciació sap el destí que espera el seu fill i es resigna pa-
cientment. Pateix perquè ama Jesucrist com a Déu. Aquesta doble vertent 
amorosa entra freqüentment en conflicte i Maria retrau al món la ingrati-
tud que mostra envers el seu fill. Vegem en aquesta citació el que dalt s'ha dit: 
Oh, vida mia! Que aquesta dolor vostra als miradors pareix poca, e a 
mi Senyor, és tan gran e soberga, que sé de quantes penes e turments és co-
mençament; car ja, Senyor, no espere veure-us, en tota la vida mia, sinó ab 
companyia de contínues dolors, car ab aquest preu haveu a pagar la merca-
deria vostra. Oh, vida mia! I tan cruels seran los hòmens remuts si de tal pe-
ga no són coneixents!*. 
Aquesta sèrie de turments que li proporciona la maternitat del Redemp-
tor es veu compensada per l'estatus en què Jesucrist col.loca sa mare: «la 
general mestressa e doctoressa, ço és, la Senyora Reina, Mare del Senyor, 
qui après la Majestat sua, és la pus excel.lent e pus cara informadora que 
han hagut ne hauran los creats!»'' 
Caritat, humilitat, misericòrdia i tot un repertori de qualitats cristia-
nes defineixen el personatge de Maria, que, d'altra banda, manté un to abs-
tracte i sobrenatural llevat dels escassos tocs de realisme casolà i maternal. 
I llevat també del seu profund respecte per les lleis dels avantpassats; així, 
obliga a Josep a traslladar-se a Betlem per tal de pagar el tribut que exigeix 
l'Emperador, compleix amb el ritus de la circumcisió i rebutja les reverèn-
cies dels Reis, a qui considera de superior dignitat. 
Només pel que s'ha vist fins ací hom podria considerar ja la Vita Christi 
una obra feminista. Ún feminisme subtil, si es vol. Però Sor Isabel de Ville-
na explicita de diverses maneres a la seua obra la tasca que s'ha proposat: 
escriure un llibre de contemplació en el qual es restituesca a les dones la 
dignitat que la misogínia imperant els havia arrabassat. D'ací que, gairebé 
punt per punt, la monja respon als atacs més freqüents de què eren objecte 
les dones. 
El pecat comès per Eva ha remés: 
5 Ibídem, pàg, 172. 
(• Ibidem, pàg. 42. 
^ Ibidem, pàg. 54. 
— 36 — 
E d'aquests miracles los principals féu sa clemència en dones e a petició 
de aquelles, car per amor e reverència de la senyora Mare sua les amava e 
favorejava en totes coses, en tant que havien a conèixer les gents que lo cà-
rrec e vergonya que les dites dones portaven per la desobediència de la prime-
ra, era ja tot passat e a elles en molta glòria tornat; e podien dir los miradors 
admirats de tal mutació que aquella natura que era estada començadora e in-
ventora d'error, és estada deixebla e doctoressa de tota veritat e açò per pri-
vilegi singular de aquella excel·lent Senyora e Patrona de les dones, la glorio-
sa Mare de Déu.** 
Sor Isabel és incapaç de negar que l 'autora del primer pecat fou una 
dona, però les qualitats excel·lents de la Mare de Déu han transformat en 
honor la ignomínia que pesava sobre les dones. 
Explícitament, la prelada diu que les dones són virtuoses, valentes, 
autèntiques, capaces de grans sacrificis, amables, fermes, caritatives.•• I, 
a més a més, ho són més que els homes: 
E vós. Senyor, sou aquell qui have elegit les coses flaques del món, ço 
és les dones, per posar en elles l'amor vostra, a gran confusió dels cavallers 
mundanals, qui açò atènyer no han pogut·'^ 
I també, quan Jestis va amb la creu: 
Tots eren moguts a pietat, especialment les dones, qui per natura són 
molt pus caritatives e piadoses que els hòmens, segons posa un doctor dient: 
que les dones naturalment són piadoses e acompanyades de molta clemència, 
són refugi e consolació als malais e tribulats·'" 
Jesucrist fa miracles especialment en dones perquè les prefereix als hò-
mens. Així, guareix una donzella, filla del príncep de la sinagoga, i no ho 
fa pels precs del pare, sinó 
especialment que la curació demanada havia d'ésser feta en dona, qui la sa-
bria reconèixer e estimar e molt regraciar, en tant que la ferventíssima fe sua 
satisfaria a la poca e curta crença de son pare." 
Dirigint-se a la dona que havia viscut divuit anys encorvada, diu: 
E sa clemència, moguda de molta pietat, mostrant-se singularment par-
cial e favorable a les dones, no esperà que fos suplicat ni demanat per la dita 
dona, ans, ab molta amor e familiaritat, la cridà, manant-la venir davant si, 
e dix-li, ab molta dolçor (..•): «Oh, dona! Hages infinit goig, que sols per 
ésser dona no vull que lo diable, qui t'ha procurat aquesta malaltia, haja tan-
s Ibíciem, pàg. 159. FI subraillal es nosirc. 
I Ibídeni, pàg. 175. 
1» íbídem, pàg. 284. 
II Ibíciem, pàg. 164. 
37 
ta potestat en tu de tenir-te així lligada, car ell serà confús per les dones e 
no elles per ell»'^. 
I fins i tot Salomó, davant la fermesa de l'amor de la Magdalena, es 
veu obligat a canviar d'actitud. 
E lo mateix Salomó, posat en admiració de haver trobat tanta amor e 
fermetat en dona, com llargament hagués escrit les imperfeccions d'elles no 
gosà proceir pus en son parlar ans, donant fi a ses paraules, dix: «MuUer ti-
mens Deum ipsa laudabitur» confesant vós ésser digna de molta llaor, e totes 
les que a vós seguiran en l'amor e servitud mia no ésser compreses en los de-
falliments que de les dones havia escrit'-'. 
El cap de la misogínia bíblica, que a L'Espillía una feroç diatriba con-
tra les dones, rectifica. 
La Vita Christi no passaria de ser un dels molts llibres piadoses, escrit 
per un de tants escriptos enfervoritzats, si no apareguessen aqueixes pinze-
llades realistes, domèstiques i maternals que, en aquella època, sols una do-
na podia transmetre al text. L'interés augmenta considerablement en ad-
vertir l'afany de Sor Isabel —impensable en una dona del segle XV— per 
dignificar el seu sexe. Quins serien els motius d'aquesta actitud, diguem-ne 
rebel? Potser caldria cercar-los en la seua condició de filla il.legítima? En 
definitiva, la Vita Christi se salva per ser obra de dona i per haver-la escrit 
amb intencionalitat militant; ni la qualitat literària ni el contingut engres-
quen mínimament. 
Endemés, cal no perdré de vista la possible relació entre Jaume Roig 
i Sor Isabel de Villena. Acceptat el feminisme d'aquesta i el misoginisme 
d'aquell, afegirem a favor de la monja l'absolut respecte envers el sexe con-
trari: es cert que les dones són preferides per Jesús per damunt dels hòmens, 
que són més caritatives i piadoses, que perseveren en l'amor a Déu fins a 
la creu, en tant que els apòstols, fins i tot, renegaren, però Sor Isabel no 
passa d'ací i al seu llibre no hi ha insults, ofenses ni humiliacions, com sí 
apareixen constantment al del mestre Jaume Roig. 
12 Ibídein, pàg. 208. 
13 Ibi'dem, pàg. 262. 
38 


Sor Isabel de Villena, una monja feminista al s. XV?

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert