Jiménez, Àngel

Revistes Catalanes amb Accés Obert

LUBRES -> f-[ÍJIVIS'IA DE GlHONA •* NÚM. 202 SKrLMHIJl--OC:TlJlJlír 2ÜÜU * • 144,11 1)5 
aquest «apóstol de l'edLicaizió 
popuKir a Catalunya i ^ Icfi 
Ules», com ha estat qualificat 
per Uuís María Mestras. 
David Pujol i Fabrelles 
Les ermites 
des deis arxius 
MARQUÉS. jn^epM. 
Ermites i santuarís 
de la Diócesi de Girona. 
Dipiu.R-ui ik- Girón,]. 2UI1I1, 
lafi pagines 
Avui Tin patroiiac guixületic 
gesriona ainb iiiolt d'exit 
l'ennica -ani municipal- de 
Sant Elin. Un altre gnip de la 
maceixa ciucat, preocupa! peí 
patrimoni, s'iiileressa per la 
rescauració de la de Sane 
AmarKp. A la comarca, diver-
sos ajiiniamcncs es preñen 
seriosament el tenia de 
rerniica de Sant Baldiri, en 
perill de desaparició. L'at-xi-
prescat de la Costa Brava-
Centre celebra el seu jubilen 
al santuari del Collell. A 
l'arxiii mnnicipal, niolts nsua-
ris en dcinanen infomiació, 
de les emiitcs i santuaris. 
També l'atíraeixen els pele-
grins. Heos ací, dones, un 
lema d'actiialicat i d'história. 
En aquesc context és evident, 
per canc. la udütac i Tiiiteres 
del darrer Ilibre piiblicat per 
Josep M. Marqués, Tarxiver 
diocesa. Quan es publiquen 
tañes trcballs, i de valor licerari 
i rigor historie can divcrs, nn 
tem raonablenient que pugui 
passar desapercebuda aquesta 
penca gran obra que. després 
de la de Mont^alvatjc {19(lfí-
1910) i de l a d e M n . Cons-
tans (1V54) -cine es Innicá ais 
santnaris adjectivats coni .i 
«niarians'>-, ve a omplir un 
buit imporcanc en la biblio-
grafía gironina. Son de sobres 
conegudcs la capacitat de tre-
ball de Fautor-gairebé inhu-
mana- i la seva prolífica pro-
ducción una ingent obra 
d'investigació i ditusió de la 
qual destacaren! aquí les gities 
-com la que ara ressenyem-, 
els regestos de milers i miiers 
de docuniencs i altres reperto-
ris de solida erudició adrei^ats 
a facilitar la feina d'investiga-
dors i estudiosos. Aquescs, 
que passen hores de treball i 
de recerca en diferents arxius 
i biblioceques, saben de la uti-
litat d'aquestes eines. En el 
nostre cas. Josep M. Marques 
ens tacilita la inforniació 
documental i bibliográfica de 
inés de cinc-cents llücs de 
cuite de la diócesi de Girona, 
disiingeix clarament les ermi-
tes deis santuarís i proporcio-
na del conjunt una considera-
ció niés general i objecdva 
que no pas les velles obres ja 
esnieiitades. A]nb una infor-
inació general i rápida, Uniii-
ifs i santuarís dv la didccsi ¡ic 
ERHITESI 
SANTUABISDEU 
DIÓCESI DE GIRONA 
Gitoiui n'assabcnta e! lector, 
que bi troha una primera 
visió panorámica. I, d"altiM 
banda, orienta l'invesrigador i 
l'estudiós del tenia, que bi 
descobreix una font docu-
mental i bibliográtíca i un 
punt de parrida a Thora de 
conéixer millor í d'aprofitar 
amb eficacia el valuós mate-
rial documental que es con-
serva, sobretot, a l'Arxíu Dio-
cesa de Girona. 
Ángel Jiménez 
, ^ 
Un vergelitá 
del segle XIX 
El dietari de Pere Martí 
i Font (1845-1904). 
E-.tiufi 1 tniiiscnpi'iii 
ik' íiaUMilor V'L'i>a i Ft-irtT. 
.^juntaniuiit df Vt-rgí^, 19'JS. 
75 píiiíitifs. 
No recordó, ara, qui va dei-
xar escrita aquella encertada 
observac ió que qualsevol 
quadern de notes, crónica 
personal, dietari o Ilibre de 
meniór ies de mes de c in-
quanta anys d'antíguitac, al 
marge de la seva qual i tat 
literaria o del valor intrinsec 
de In seva escriptura, ja té un 
valor documental remarcable 
i valuós per alió del pas del 
temps. l 'evolucíó dek cos-
tunis, els canvis generacio-
nals, etc. Les curtes memóries 
de Pere Martí Font (1845-
19(14), mult ben editades per 
Salvador Vega i s i tuades 
liistóricanient et] el marc de 
la vila de Verges a la segona 
meitat del segle XIX, son 
interessants perqué hi sents 
bategar un alcrc temps molt 
distint del que ens ha cocac 
v iu re . N o m é s p e r a ixó ja 
mereixen la nostra curiositat, 
perqué donen tescimoniatge 
d'una vida ordinaria, tocada 
de llunis i ombres, d'obsrina-
cions, coratges i delallences, 
sense massa pretensions, com 
la de niolts de nosaltres. 
Pere Martí Font, un honie 
de m o 11 e s o c u p a c i o n s i 
neguits, que aprén l'ofici de 
barber, es fa seminarista i des-
prés militar per acabar treba-
llant al scrvei de radmínistra-
ció piíblica, encara troba lleure 
per encestar-se a escriure. i així 
explicar-nos les transfigura-
cions d'una vida grisa en un 
poblé de mil babitants, en un 
monient historie en qué les 
convulsions sociaLs i políriques 
marquen moltes vides. En cas-
tellii, com correspon a Tepoca, 
i potser per deformació pro-
fessional, amb una prosa admi-
nistrariva i eixuta, aixeca acta 
com fa un notan del que res-
pira i veu. [^enso que és deis 
que creuen que alió que no és 
escrit només es viu a niitges. 
Mes que deixar-nos impregnar 
de la seva vida privada, Pere 
Martí Font escnu la biografía 
sumaria deis membres de la 
seva familia, i descrío els rit-
mes de la vida en un poblé, 
només alterats per la políüca i 
les celebracions de fires, mer-
cats i festes de precepte. Llegi-
des sota aquesta lluní, les 
memories d'un fill de Verges 
son un intent prou reeixit de 
deixar uu solc, i de retrobar-se 
a si mateix a través del mirall 
de Tescriptura. 
Pep Vila 


Les ermites des dels arxius

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert