Germain i Otzet, Josep

Revistes Catalanes amb Accés Obert

La qualitat ambiental als països europeus
En l’informe El Medi Ambient d’Europa: la
segona avaluació elaborat per l’Agència
Europea del Medi Ambient, es presenten les
dades de l’evolució, durant els darrers cinc
anys, dels dotze problemes ambientals clau
per al conjunt de tots els països europeus.
Aquestes dades constaten un progrés en les
polítiques ambientals en gairebé tots els
camps analitzats, però la novetat d’aquest
informe no està en l’anàlisi del progrés de les
polítiques ambientals, sinó  que s’avalua per
primera vegada quin ha estat el progrés real
en la millora de la qualitat ambiental (Taula 1). 
El resultat obtingut no pot ser més contun-
dent i obliga a la reflexió, ja que llevat dels
problemes relacionats amb els riscos tecnolò-
gics i naturals, en tots els altres àmbits ava-
luats, biodiversitat inclosa, gairebé no hi ha
hagut cap millora en l’estat del medi ambient
o ha tendit a empitjorar. El mateix director de
l’Agència Europea del Medi Ambient ho
comenta de manera prou sincera: “Aquest
nou informe deixa ben clar que les mesures
polítiques que s’han pres encara no han pro-
duït una millora significativa en l’estat del con-
junt del medi ambient.”
Les polítiques ambientals avancen, però
no són suficients o no són les adequades per
millorar l’estat del medi ambient a Europa,
aquesta és la primera conclusió d’aquest
informe de l’Agència Europea del Medi
Ambient. 
Però si malgrat el progrés en les polítiques
ambientals, l’estat del medi ambient no millo-
ra, l’aspecte que evidencia més aquest divor-
ci és el que fa referència a la biodiversitat,
indicador prou clar de la manca de sostenibi-
litat de l’actual model social. Un bon exemple
47
LA CONSERVACIÓ DE LA 
DIVERSITAT BIOLÒGICA A 
CATALUNYA
Josep Germain i Otzet
Institució Catalana d’Història Natural
Taula 1. Progrés durant els cinc darrers anys per a cada un dels dotze problemes ambientals clau
d’Europa.
Problemes ambientals clau Progrés en les polítiques Progrés en l’estat 
del medi ambient
Canvi climàtic  
Esgotament de la capa d’ozó  
Acidificació  
Ozó troposfèric  
Productes químics  
Residus  
Biodiversitat  
Aigües continentals  
Zones marines i costaneres  
Degradació del sòl  
Medi ambient urbà  
Riscos tecnològics i naturals  
 Desenvolupament positiu en relació amb el desenvolupament de polítiques ambientals o de l’estat del
medi ambient.
 Algun desenvolupament quant a polítiques, però insuficient per combatre el problema en tota la seva
magnitud (inclosa la insuficient cobertura geogràfica). Poc o cap canvi en l’estat del medi ambient. Pot
indicar també un incert o variable desenvolupament en les diverses àrees.
 Baix desenvolupament de les polítiques o desfavorable desenvolupament de l’estat del medi ambient.
Pot indicar, també, la continuïtat de fortes pressions o d’un baix estat del medi ambient.
Font: Agència Ambiental Europea, 1998.
es pot trobar en el cas dels espais naturals, ja
que el nombre d’espais protegits a Europa
s’ha incrementat enormement en les darreres
dècades, sobrepassant els 40.000, però es
continua produint un constant empobriment
dels hàbitats naturals, la qual cosa ha com-
portat una severa disminució de les pobla-
cions de determinades espècies. En un signi-
ficatiu nombre de països europeus, més del
45% de les espècies de vertebrats conegudes
estan considerades amenaçades.
L’aplicació dels tractats internacionals
El baix nivell d’aplicació de les normatives
ambientals adquireix el seu màxim exponent
en els tractats internacionals, ja que la majoria
dels estats signataris, no solament els euro-
peus, demostren molt poca sensibilitat, per no
dir una excessiva frivolitat, a l’hora d’executar
les seves previsions, precisament en un àmbit
–el de les actuacions a escala internacional–
molt adequat per a tractar els problemes
ambientals, ja que no sempre es poden resol-
dre dins dels límits de les fronteres estatals.
Si es fa un repàs al grau d’aplicació dels
convenis internacionals relacionats amb la
diversitat biològica els resultats són prou
il·lustratius. Un bon exemple es pot trobar en
el primer tractat internacional relacionat amb
la diversitat biològica, el Conveni de Londres
per a la Protecció de la Fauna Silvestre d’Àfri-
ca (adoptat el 19 de maig de 1900) que mai no
va arribar a entrar en vigor. No va ser fins als
convenis de la dècada dels anys setanta que
es va començar a posar en evidència la
necessitat de dotar-se d’un secretariat enca-
rregat de dur a terme les previsions d’aquests
convenis, organisme aquest inexistent en els
primers convenis internacionals. En la genera-
ció d’aquests canvis hi van contribuir decisi-
vament els nous convenis, resultants del pro-
cés generat per la Conferència de les Nacions
Unides sobre el Medi Ambient Humà, que va
tenir lloc l’any 1972 a Estocolm (Suècia).
Malgrat tot, la implicació dels estats en l’a-
plicació dels convenis internacionals no ha
estat la desitjable, motiu pel qual ha calgut
donar un nou pas en tot aquest procés evolu-
tiu de la normativa internacional. En els conve-
nis aprovats durant la Cimera de la Terra de
Rio de Janeiro (Brasil) de 1992, la Conferència
de les Nacions Unides sobre Medi Ambient i
Desenvolupament, hi apareixen nous elements
que mereixen ser destacats: la seva globalitat
–es tendeix a superar l’enfocament anterior
basat en tractar solament aspectes sectorials
o regionals–, l’admissió d’observadors d’orga-
nitzacions no governamentals i la insistència a
integrar els requeriments de conservació en
les diferents polítiques sectorials, tot i que pot-
ser la novetat que més destaca és el fet de
demanar compromisos concrets a tots els
estats signataris d’acord amb l’elaboració de
plans o estratègies nacionals (Taula 2).
En el cas del Conveni sobre la Diversitat
Biològica, un dels articles més importants és
el número 6, Mesures generals per a la con-
servació i l’ús sostenible. En aquest article es
diu ben clar que per fer efectives les previ-
sions del conveni cal que tots els estats i
organismes que l’han signat elaborin un pla o
una estratègia on es digui com pensen dur a
la pràctica les determinacions que relaciona-
des amb la conservació i l’ús sostenible de la
diversitat biològica es troben contingudes en
aquest conveni. 
Cap a l’elaboració d’una estratègia catala-
na per a la biodiversitat
Des de finals de 1995 la Institució Catalana
d’Història Natural (ICHN) ha treballat per
impulsar l’elaboració d’una estratègia per a la
conservació i l’ús sostenible de la diversitat
biològica a Catalunya. Cal recordar que en
matèria de protecció del medi ambient, con-
servació de la natura i recerca, les correspo-
nents competències recauen en la Generalitat
de Catalunya, per la qual cosa, Catalunya és el
marc territorial més adequat per a l’elaboració
d’una estratègia per a la diversitat biològica.
Després d’un llarg període de reunions i
debats, la proposta d’elaborar una estratègia
per a la diversitat biològica a Catalunya va
tenir èxit. L’octubre de 1997, el Parlament de
Catalunya, mitjançant la seva Resolució
400/V, instava el Govern a elaborar aquesta
estratègia. Poc temps després, el
Departament de Medi Ambient signava un
conveni de col·laboració amb l’Institut
d’Estudis Catalans (IEC) per a l’elaboració de
48
Taula 2. Conveni sobre la diversitat biològica 
Lloc d’adopció i data: Nairobi (Kenya), 22 de maig de 1992
Data d’entrada en vigor: 29 de desembre de 1993
Parts contractants: 178 estats (agost del 2000)
Secretariat: Montreal (Canadà)
Objectius: • La conservació de la diversitat biològica.
• L’ús sostenible dels components de la diversitat biològica.
• La distribució justa i equitativa dels beneficis derivats de la utilització dels recursos genètics.
la diagnosi de l’estat actual dels coneixe-
ments, la conservació i l’ús sostenible de la
diversitat biològica a Catalunya. 
La Institució Catalana d’Història Natural,
societat científica de l’IEC, es va fer càrrec de
coordinar tot aquest procés. A principis de
1999 es disposava de cinquanta-un informes
elaborats per més de cent cinquanta experts
en les diferents disciplines científiques i tècni-
ques relacionades amb la diversitat biològica
de Catalunya. La informació continguda en
tots aquests treballs ha permès fer-se una
idea força completa de l’estat actual dels
coneixements sobre la diversitat biològica,
dels resultats obtinguts per les diverses políti-
ques de conservació, del grau de sostenibili-
tat de les diferents polítiques sectorials (agri-
cultura, indústria, turisme, etc.) i del context
normatiu, econòmic i social en el qual s’em-
marquen totes aquestes iniciatives. 
Evidentment, tindria ben poc sentit fer una
diagnosi tan acurada si no es fes el pas
següent, determinar què es pot fer per millorar
la situació actual. És en aquest sentit que
recollint l’extens conjunt de propostes que
apareixien en els treballs de diagnosi anterior-
ment esmentats, s’ha elaborat una proposta
d’objectius i actuacions per a la conservació i
l’ús sostenible de la diversitat biològica a
Catalunya. En total, s’estableixen cinquanta-
sis objectius i es proposen més de cent sei-
xanta accions concretes per millorar l’estat de
conservació de la diversitat biològica.
Propostes per a la conservació i l’ús soste-
nible de la diversitat biològica a Catalunya
En els informes de diagnosi queda palesa
l’elevada diversitat biològica de Catalunya;
serveixi d’exemple la constatació que a
Catalunya hi ha més d’una tercera part de les
espècies europees de la majoria de grups
d’organismes. La informació que es té de tots
aquests grups és, però, molt desigual, ja que
mentre alguns són ben coneguts (plantes vas-
culars, vertebrats, etc.), en altres encara
s’està ben lluny de tenir-ne un coneixement
apropiat (algues, invertebrats, microorganis-
mes, etc.) (Taula 3). 
És indubtable que qualsevol proposta en
relació amb el coneixement dels components
de la diversitat biològica, ha d’anar en la
direcció d’incrementar i millorar la informació
disponible, especialment dels grups i de les
zones que han rebut menys atenció, però
també ha de vetllar per impulsar un programa
de seguiment de la diversitat biològica i cons-
tituir un complet banc de dades  de la diversi-
tat biològica de Catalunya. I tot això, sense
oblidar la necessitat de superar els dèficits
crònics que afecten el manteniment de les
col·leccions d’història natural (herbaris, exem-
plars naturalitzats, etc.).
Pel que fa a la conservació, la majoria
d’experts tenen una postura força crítica i,
destaquen, la insuficiència de les mesures
actuals i la seva incapacitat per assolir els
resultats esperats, en gran part per causa de
les dotacions econòmiques, clarament insufi-
cients, amb què compten els departaments
competents de l’Administració autonòmica.
La planificació de la conservació també s’ha
de revisar, ja que encara resten determinats
tipus d’hàbitats insuficientment considerats
(litorals i marins, fluvials, agrosistemes exten-
sius, etc.) i el nombre de programes de con-
servació d’espècies és encara molt baix, igual
que les mesures de conservació ex situ.
L’acció en el camp de la conservació dels
sistemes naturals i dels organismes, requereix
incrementar les mesures de conservació dels
espais naturals que es troben fora dels espais
protegits que, de fet, són la majoria, i aturar
l’actual procés de fragmentació que els afec-
ta. S’ha de completar l’actual sistema d’es-
pais protegits amb mostres dels ecosistemes
insuficientment representats o que siguin l’hà-
bitat d’espècies d’interès i dotar a cada espai
49
Taula 3. Nombre d’espècies conegudes
Grups taxonòmics Catalunya Península Ibèrica Europa
Microorganismes s.d. s.d. s.d.
Algues d’aigua dolça 1.942 s.d. s.d.
Algues marines bentòniques 509 825 s.d.
Algues marines planctòniques 574 628 s.d.
Fongs 1.470 2.500 4.500
Líquens 1.305 3.100 3.500
Briòfits 817 1.044 1.687
Plantes vasculars 3.600 8.000 12.500
Invertebrats no artròpodes 4.400 s.d. s.d.
Artròpodes 8.000* 12.000* 60.000*
Vertebrats continentals 473 583 1.340
s.d.: sense dades; *:dades estimades. 
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de diversos autors, 1999.
protegit dels recursos humans, tècnics i
econòmics necessaris per poder assolir els
objectius que els han estat encomanats.
El grau de sostenibilitat en l’ús dels recur-
sos biològics és encara baix i no s’ha aconse-
guit una veritable ambientalització de les dife-
rents polítiques sectorials i dels principals ins-
truments normatius i econòmics, tot i que
alguns resultats prou reeixits demostren que
aquests canvis són factibles. Es poden fer
moltes propostes en aquesta direcció, però la
que potser caldria considerar en primer lloc,
és l’elaboració d’una llei d’avaluació ambien-
tal estratègica, que apliqui el procediment
d’impacte ambiental a les diferents polítiques,
plans i programes sectorials.
L’anàlisi del marc institucional i normatiu
amb incidència sobre la diversitat biològica,
mostra que l’actual dispersió de competèn-
cies ambientals ha dificultat l’adopció d’una
política de conservació coherent, que la ja
extensa normativa ambiental comença a que-
dar desfasada i que en matèria de conserva-
ció no sempre s’han aprofitat els nombrosos
recursos que l’actual legislació ofereix, essent
el grau d’aplicació de la normativa i del plane-
jament actual força baix. El desenvolupament
d’instruments econòmics específics de caràc-
ter ambiental (taxes, dipòsits retornables, etc.)
és força limitat a Catalunya, igual que la incor-
poració de les consideracions ambientals a
les figures impositives tradicionals (IRPF, valor
cadastral, donacions, etc.).
La conservació de la diversitat biològica i
l’ús sostenible dels seus components no és
una qüestió que afecti només l’administració
ambiental, les empreses o els qui es dediquen
a la recerca. Durant tot aquest llarg període de
temps transcorregut des de la primera pro-
posta d’elaboració d’una estratègia per a la
diversitat biològica fins a la redacció del docu-
ment d’objectius i propostes d’actuació, s’ha
posat de manifest que el més important és
treballar per integrar els objectius de la con-
servació en les diferents polítiques sectorials i
en els corresponents instruments normatius i
econòmics, ja que la conservació de la diver-
sitat biològica afecta i és responsabilitat del
conjunt de la societat.
Bibliografia
CONSELL D’EUROPA, UNEP i ECNC (1996). Pan-
European Biological and Landscape
Diversity Strategy: a vision for Europe’s
natural heritage. Consell d’Europa, UNEP i
ECNC. Amsterdam.
DELBAERE, B.C.W. (ed.) (1998). Facts and figu-
res on Europe’s biodiversity: State and
trends 1998-1999. ECNC. Tilburg.
ESTEBAN, J.A. et al. (1998). Research and bio-
diversity. A step forward. Report of and
electronic conference. Departament de
Medi Ambient. Barcelona.
EEA (1998). Europe’s Environment: The
Second Assessment. EEA. Copenhagen.
GLOWKA, L. et al. (1994). A Guide to the
Convention on Biological Diversity. IUCN.
Gland i Cambridge.
INSTITUCIÓ CATALANA D’HISTÒRIA NATURAL (2000).
Objectius i propostes d’actuació per a la
conservació i l’ús sostenible de la diversi-
tat biològica a Catalunya. Inèdit.
UNEP (1995). Global Biodiversity Assessment.
University Press. Cambridge.
WRI, IUCN i UNEP (1992). Global Biodiversity
Strategy. Nova York.
Adreces d’Internet que poden ser d’utilitat
Agència Europea del Medi Ambient (EEA):
<http://www.eea.eu.int>.
Comissió Europea DG XI:<http://www.euro-
pa.eu.int/en/comm/dg11home.html>.
Conveni sobre la Diversitat Biològica (CBD):
<http://www.biodiv.org>.
Centre Europeu per a la Conservació de la
Natura (ECNC): <http://ecnc.nl>.
Departament de Medi Ambient:
<http://www.gencat.es/mediamb>.
European Topic Centre on Nature
Conservation (ETC/NC):
<http://www.mnhn.fr/ctn/>.
Institució Catalana d’Història Natural:
<http://www.iec.es/ichn>.
Programa de les Nacions Unides pel Medi
Ambient (UNEP): <http://www.unep.org>.
Unió Mundial per a la Natura (IUCN):
<http://www.iucn.org>.
50


La conservació de la diversitat biològica a Catalunya

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert