Aquest article reflexiona sobre una de les experiències didàctiques portades endavant per l'autor al llarg de de la seua vida docent. L'objectiu era aconseguir una didàctica de la Història mitjançant l'ús de fons primàries que fora atractiva als alumnes. I, així, tractar d'impulsar-los a un estudi de la matèria que els fera abastar personalment la complexitat que implica una recerca històrica. L'experiència va estar desenvolupada sobre alguns dels temes habituals fixats als currículums de la Geografia i Història entre l'any 1998 i el 2014 i aplicada sobre els llibres de Registre Civil del segle XIX custodiats per l'Arxiu Històric Municipal d'Elx. Primerament exposa les raons que el portaren a engegar-las i sobre quina realitat docent l'havia d'exercir. A continuació descriu el seu procés d'aplicació i en dedueix les corrssponents conclusion
