Gironella i Delgà, Anna

Nonó Rius, Brígida

Revistes Catalanes amb Accés Obert

CRÍTICA - * •f. l^visTA DF-GIRONA * MÍM. :>36 M A U ; - J I ! N Y loofí • • [ i n j lSy 
Un repàs silenciós 
a la història 
FONT, I. fcoord.). 
Gent de Besalú. 
Arxiu ii'liiwii;us lie BL'WIÚ. 
AjiintimiLTii ík Besalú, 21105. 
12.1 pÀüirifi. 10,1 iiii;iif;(.'s B / N . 
El llibre dóna tot el protago-
nisiiie a les imatges. Vol ser 
un repàs mut, directe i sense 
intermediaris a la vida popu-
lar de Besalú dnranc el fran-
quisme. FoCogratïcs Í retrats 
deis qui vivien en un perío-
de en e) qual es lluitava per 
recupe ra r la il·lusió de la 
quotidianicat. Cada pàgina 
del l l ibre ens p e r m e t ser 
espectadors de primera fila 
de les celebracions, festes, 
activitats i. t-n definitiva, deis 
instants del dia a dia que en 
molts casos oblidem en els 
llibres d'història. Vot donar 
priontats a les cares, expres-
sions, moviments i mirades 
dels qui constmïren ima part 
de la història de Besalú. 
Si seguim ia dita popular 
"Una imatge val més que mil 
paraules», sens dubte una de 
les que ens diuen molt més 
del que es pot observar a pri-
mer cop d'ull és la del grtip 
de nois prenent les primeres 
coca-colcs, l'any 1965. Conei-
xent el context hi.stòric gene-
ral en el m o m e n t en què 
aquests nois prenen la seva 
primera beguda americana, es 
podria dir que aquesta foto-
grafia és el punt d'inflexió a 
partir de la qual la societat 
espanyola, i en aquest cas la 
besa lunenca , c o m e n ç à a 
adquirir hàbits, tan arrelats 
avui en dia, provinents de 
l'altra banda de l'Atlàntic. 
'GENT DE BESALÚ' 
La imatge que ens 
explica el moment del canvi 
del pob le de Besalú , el 
moment a partir del qual va 
obrir les portes cap a un nou 
íutur i un nou camí és la dels 
pr imers grups de turistes. 
Aquesta fotografia, presa al 
Prat de Sant Pere l'any 1972, 
és el Èiexe entre el passat gris 
de l'època fiíinquista i l'inici 
d'una nova etapa que ha fet 
de la població de Besalú una 
de les més conegudes de la 
província de CÜroiia. 
Aquesta mirada muda al 
passat de Besalú ens recorda 
que no sempre va ser e! que 
és, que els qui hi van viure 
no ho van tenir fàcil i que, 
cot i Ics dificultats de l'època, 
ens han de ixa t re t ra ts de 
bons moments per compar-
tir-lus i recordar-los. 
Els primers desrinataris 
del llibre són els besalunencs 
de Iamí 1 ia, els quals hi 
podran trobar fotografies de 
la seva història personal i 
ínt ima, de la seva fanrilia, 
dels avantpassats. Els besalu-
nencs nouvinguts hi podran 
reconèixer espais del Besalú 
actual que s'utilitzaven per a 
d'altres usos, tal i com ens 
mostra la fotografia de la 
imatge de l 'actual pujada 
Bernat Descaclar. Els qui 
han viscut de forma directa 
aquest període de la història 
en qualsevol punt de la pro-
v ínc ia s 'hi p o d r a n sen t i r 
representats en moltes oca-
sions i possiblement els evo-
qui els seus propis records. I, 
finalment, per als qui no han 
viscut aques ta e t apa , els 
recomano fer una ullada a 
les totogi^afies, les quals pro-
porcionen un repàs silenciós 
de la història més recent, un 
petit homenatge als costums 
i a la història popular. 
Marta Pi Vàzquez 
^ 
Noves dades sobre 
el sindicat remença 
de 1448 
H O M S !ÍRi.(,Aiun.\s. M. Mi-rcè. 
El sindicat remença 
de l'any 1448. 
A]iiiii.iiin.-iit Jo Cliui iu. 2005. 
L'Ajuncament de Cirona ha 
publicat un nou volum de la 
co l · l ecc ió I d o c u m e n t s de 
l'Arxiu Municipal, el núme-
ro 11, fent realitat un dels 
objecrius que van inspirar el 
naixement d'aquesc;i extraor-
dinària col·lecció; posar els 
d o c u m e n t s històrics de la 
ciutat a l'abast dels investig;i-
dors i els ciutadans interessats. 
En aquesta ocasió ens 
presenten el manuscrit Suitli-
catuí. CúiitHKaióriíi i^ciicial tic 
loí lioiiiInTs tlv iciiiciisd para 
palir en jiistida la alhilicióii de 
li] scn·iduinhrc y IOÍ IIUIIOS IIÍOS, 
document de 1448 dipositat 
a l'Arxiu Municipal de Giro-
na. El pròleg i la introducció 
de l ' ed i c ió a n u n c i e n la 
mi' ~ " · ~ - n . , , . . . | - - . . 
,.^JI.*,-7«,»,^J^-;.I.;."J^.,,C..-KTi..•.. 
importància d'aquest docu-
ment per entendre i avani;ar 
en els estudis sobre la pagesia 
catalana d'època medieval. 
Jaume Vicens Vives, el 
1954, ja havia comentat la 
importància d'estudiar el cens 
remença, sindicat, de 144S. 
pe rò l 'escudi no es va 
començar a materialitzar fins 
que Paul H. Freedman. et 
1993. va descobrir aquest lli-
gall cnti"e les sèries de l'Ai'xiu. 
Vicens Vives en preveié la 
impor tànc ia , F reedman el 
localitzà i Maria Mercè Homs 
l'ha transcric i editat, és a dir, 
l'ha posaC a l'abast dels estu-
diosos i dels ciucadans. Amb 
aquest volum, doncs, podem 
conèixer ta relació de pagesos 
de remença que es compilà el 
1448. en època d'Alfons el 
Magnànim; podem saber els 
n o m s dels campero l s , de 
diverses parròquies, adscrits al 
sindicat per tal d'aconseguir 
l'abolicicí de les ser\'ittids i els 
mals usos. Aquest document 
ens dóna respostes a pregun-
tes ja plantejades, però a més 
ens planteja altres in ter ro-
gants, ens convida a conti-
nuar invesdgant. 
L'autora d'aquest extra-
ordinari treball ens presenta 
el text totalment cranscrií. El 
m a n u s c r i t cons ta de 234 
tolis. on podem seguir les 
88 I320I * • PJÍVISTA DE G I R O N A - * NI'M. 23'"' MAK; - JUNY 2006 •e- CRÍTICA 
Coa, Pep. V/aíge al Piríneu fantàs-
tic. Barcelona: Columna. 
2005. 270 p. 
COSTA, Lluís. Televisió de Girona, la 
comunicació de proximitat en 
l'era de la globalització. Giro-
na: Televisió de Girona, 2005. 
220 p. 
Girona, recull fotogràfic, 1870-
1965. Terrassa: Efados, 2005. 
678 p. 
GUASCH, Oriol. En BTTperl'Atta Cer-
danya i el Capcir. Valls: Cos-
setània,2005. 108 p. 
HuGO, Víctor [versió catalana 
d'Enric Peres i Sunyer]. Herrja-
ni-Rui Blas. Girona: Papers on 
Demand, 2005.259 p. 
IBARZ, M. Carme [text]; MASFERRER 
(il·lustracions). La ratolineta 
Afra visita el Museu del Joguet 
de Cataluf}ya a Figueres. Giro-
na: Pedra de Toc, 2005.45 p. 
Inart: Fira Internacional d'Art de 
Catalunya. Girona: Fira Inter-
nacional d'Art de Catalunya, 
2005.125 p. 
JIMÉNEZ, Àngel, Memòria de la post-
guerra: (1940-1960). Sant 
Feliu de Guíxols / Girona. Ajun-
tament/ Diputació, 2005. 
169 p. 
Moisès Villèlia: Exposició. Girona: 
Caixa de Girona, 2005.55 p. 
NADAL, Joaquim. Vides amb nom. 
Girona: CCG, 2005, 299 p. 
NAVARRO ARISA, J. J. [et al.\. Santi 
Moix de d/fis a fora. Girona: 
Caixa de Girona, 2005. 55 p, 
NoLLA, Josep M. [coordinador]; 
MAROTO, Julià; RAMIO, Sònia; 
RtpoLL, Eduard jeditors]. Pro-
tohistoria et antiga historia 
pyrenaica. Girona: Centre 
Associat de la UNED - Girona, 
2005. 322 p. 
PLUJA I CANALS, Arnald. Palau al 
segle XX: Gestió i vida munici-
pal a través de 22 alcaldes. 
Girona: Gràfiques Alzamora, 
2005. 288 p. 
PRADA, Pere de. Viatge a l'illa de 
Menorca. Girona: Diputació, 
2005.20 p. 
PUIG, Arnau; BOSCH, Lluís. Cap una 
altra realitat: El context 
d'estampa popular. Girona: 
Museu d'Art de Girona, 2005, 
134 p. 
553 reunions Jc camperols 
quf es van succeir en diver-
ses p a r r ò q u i e s ca ta lanes . 
D'aquesta manera ens queda 
palès l'incerès que té aquest 
docLinienC per a la ciutac de 
Clirona i el seu entorn, però 
també pei a la resta del teiri-
tori català. 
El t rebal l no n o m é s 
con ip rèn la t r anse r ipc ió 
eonipleca de cada reunió, o 
dociunent (data, localització, 
regest i transcripció), sinó 
que va precedit d'una intro-
d u c c i ó on s 'analitza a m b 
detall el conjunt del lliyali; 
se'n consideren els aspectes 
tornials. textuals (foliació, 
datació, localització) i també 
de contingut. Per tant, ens 
podem fer una idea exacta 
de la íbrma del document , 
l 'estat de conservac ió , els 
materials emprats, la tipolo-
gia d'escriptura, la composi-
ció del text, i conèixer les 
normes de transcripció udlit-
zades, entre d'altres. El llibre, 
a més, ens depara una agra-
dable i útil sorpresa; uns 
índexs d ' a n t r o p ò n i m s i 
topònims i un mapa que res-
segueix les diverses par rò-
quies i ilocs esmentats en cl 
sindicat. Aquest mapa, en 
suport C n , lia estat elaborat 
a m b l 'a jut de la Uiri tat 
Municipal d'Anàlisi Territo-
nal (UMAT), N o cal dir que 
els índexs i el mapa afegei-
xen valor i interès al treball 
publicat, perquè ens apropen 
de manera fàcil i directa als 
pedts pei-sonatges i als espais 
concrets del nostre passat. 
Anna Gironella Delgà 
Brigit Nonó Rius 
Els últims 
propietaris rurals 
gironins 
SACL't.H. Eiirif (iiiürd.). 
Els últims hereus. 
Història oral 
dels propietaris rurals 
gironins, 1930-2000. 
(.ii·iiiri' de l'roiiiociii de la ("uliiira 
l'upubr i Tradicional Catalana, 201)5. 
L ' A s s o c i a c i ó d ' H i s t ò r i a 
R u r a l de les C o m a r q u e s 
Cïironines ens ofereix una 
monografia elaborada per 
un gran nombre de partici-
pants i col · laboradors que 
u t i l i t z e n , a m b r igo r , un 
mètode d'investigació enca-
ra poc utilitzat. El volum 
d' investigadors converte ix 
aquest treball en una obra 
singular i interessant per a la 
recerca històrica. 
L ' e s t u d i repassa les 
t r a n s f o r m a c i o n s q u e ha 
exper imenta : e! món rural 
al llarg del segle XX. Des-
criu una autèntica revolució 
i analitza els canvis que ha 
patit un grup social concret: 
els propietaris rurals de la 
zona de Girona. 
Les causes qtie apiuiten 
els autors, entre d'altres, són 
la mobilitat social i les for-
mes d'explotació i tinença 
de la terra. Aquests factors 
han afectat l'estructura i les 
r e l a c i o n s en la soc ie t a t 
rural, han alterat les jerar-
quies socials i t ambé han 
provoca t el despoblament 
de terres. 
El sistema hereditari i la 
renda de la terra, pilars del 
sistema agrar i , s 'han vist 
g r e u m e n t afectats, per la 
qual cosa determinats grups 
P^ 
Els últims hereus 
socials són obligats a pren-
dre a lgunes m e s u r e s p e r 
superar aquesta nova situa-
ció. La reconversití d'aquest 
s ec to r es t r adue ix en un 
nou grup d'empresaris agra-
ris, la mobilització del sec-
tor tu r í s t i c , la p r o m o c i ó 
innnobiliària, etc. 
A causa de les particula-
ritats d 'aquesta recerca, la 
inves t igació s'ha reali tzat 
des d'un vessant etnogràfic i 
a n t r o p o l ò g i c c e n t r a t en 
l 'àmbit de la família rural. 
Un dels punts més interes-
sants d'aquesta obra és, sens 
d u b t e , la seva e s t r a t èg i a 
investigadora, basada tona-
mcntalment en lentr.evista 
oral i els testimonis indivi-
duals. D'aquesta manera el 
treball contribueix a la con-
solidació de la història oral 
a les nostres terres, i Inci-
de ix e s p e c i a l m e n t en e] 
c o n e i x e m e n t de la v ida 
quotidiana de les famílies de 
terratinents. Però cal tenir 
presents els reptes i les difi-
cu l ta t s q u e p r o v o c a una 
recerca d 'aquest tipus. En 
aquest sentit, els autors de la 
monografia són conscients 
de les l i m i t a c i o n s i les 


Noves dades sobre el sindicat remença de 1448

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert