Garcia Guixé, Elena

Revistes Catalanes amb Accés Obert

© COTA ZERO  n. 21, 2006. Vic, p. 108-112  ISSN 0213-4640. DOSSIER108
Introducció
No existeix un punt cronològic concret de di-
ferenciació entre els períodes mesolític i neolític a
Europa. La gran diversitat regional i ambiental
ha donat lloc a tot un ventall d’estratègies de sub-
sistència en la transició d’una economia caçado-
ra-recol·lectora a una economia agricultora-ra-
madera. Les anàlisis d’isòtops estables sobre
col·lagen extret de restes humanes antigues
s’han configurat com una eina molt eficaç per a
l’estudi d’aquesta problemàtica, a causa princi-
palment de l’estudi dels isòtops del carboni
(δ13C), que permeten discriminar entre el con-
sum de proteïnes d’origen terrestre i marí.2 De
fet, la primera aplicació d’aquest tipus d’anàlisis
a Europa va ser sobre la transició del mesolític al
neolític a Dinamarca (TAUBER, 1981). Des de
llavors, s’han anat realitzant sistemàticament
anàlisis sobre restes humanes de jaciments
d’ambdós períodes. Cada nou resultat ha ajudat
a conformar una idea de la complexitat d’es-
tratègies de subsistència assolides pels grups hu-
mans de fa uns 10.000 a 5.000 anys, lluny d’ar-
ribar a una homogeneïtzació dels resultats.
Bàsicament, podem parlar de tres estratègies di-
ferents, associades a tres ecosistemes europeus
ben diferenciats. 
A l’oceà Atlàntic el peix marca la diferència
En estudis realitzats en jaciments costaners
de Portugal (LUBELL [et al.], 1994), del Regne
Unit (RICHARDS I MELLARS, 1998; RICHARDS
[et al.], 2003b; SCHULTING I RICHARDS,
2002a,b), de la Bretanya francesa (SCHULTING I
RICHARDS, 2001) i de Dinamarca (RICHARDS
[et al.], 2003a; TAUBER, 1981, 1983, 1986)
s’observa un canvi dietètic molt marcat en la
transició del període mesolític al neolític. El
mesolític es caracteritza per un ús important
dels recursos d’origen marí, que en alguns jaci-
ments arriben a representar el 100% de l’ali-
mentació dels individus, com per exemple a
Cnoc Coig (illa d’Oronsay, Escòcia). Aquest fet
contradiu la hipòtesi de nomadisme per part
d’aquests caçadors-recol·lectors, i tot sembla
apuntar que aquest grup d’individus vivia du-
rant tot l’any al costat del mar, potser en dife-
rents assentaments. Amb la introducció de l’a-
gricultura i la ramaderia al llarg de la costa
atlàntica europea, s’abandona completament el
consum de proteïnes d’ecosistemes marins i l’a-
limentació passa a basar-se en un 100% en ani-
mals i plantes terrestres. Aquest fet reforça la
hipòtesi d’una ràpida adopció de les tècniques
agrícoles i ramaderes per part de les societats
mesolítiques, en lloc d’una adopció lenta i gra-
dual com s’havia suggerit clàssicament (DEN-
NELL, 1983). El nou estil de vida proporcionat
per la domesticació d’animals i plantes va ser
prou atractiu per a convèncer fins i tot els pesca-
dors mesolítics que treien de la mar tots els ali-
ments que necessitaven. 
Carn, marisc o cereals? Evolució
de l’alimentació a Europa entre el
10000 i el 5000 AP1
Elena Garcia Guixé
1. Abans del present.
2. Per a la interpretació dels resultats, es consideren
uns valors teòrics de δ13C = –20 ± 1‰ per a un 100% de
consum de proteïnes d’origen terrestre i de δ13C = –12 ±
1‰ per a un 100% de consum de proteïnes d’origen marí. 
1. CZ 21  20/4/07  10:25  Página 108
© COTA ZERO  n. 21, 2006. Vic, p. 108-112  ISSN 0213-4640. DOSSIER 109
A Dinamarca, per exemple, la transició del
mesolític al neolític es caracteritza per un ràpid
canvi de subsistència: d’una alimentació basada
en recursos marins durant el mesolític a una ali-
mentació basada exclusivament en productes
d’ecosistemes terrestres durant el neolític (vegeu
figura 1). Aquest canvi va tenir lloc aproxima-
dament fa uns 5.200 anys, a partir de les dades
isotòpiques. 
Pel que fa a la regió de Portugal, l’adopció de
l’agricultura i la ramaderia també va suposar un
canvi dietètic, però menys marcat. L’economia
mesolítica es basava en el consum de productes
tant d’origen marí com terrestre, potser relacio-
nat amb la disponibilitat local d’aliments, i era
molt heterogènia. La dieta neolítica depenia,
gairebé exclusivament, d’ecosistemes terrestres, i
es configura com una alimentació extremada-
ment uniforme, amb el consum de cereals i de
carn d’herbívors terrestres. 
Cal destacar el cas del jaciment mesolític de
Los Canes (Astúries), a la costa cantàbrica es-
panyola (ARIAS, 1999). S’han analitzat cinc in-
dividus i no s’ha trobat evidència del consum de
recursos d’origen marí (tindrien valors equiva-
lents al neolític portuguès, amb un consum del
100% de proteïnes d’ecosistemes terrestres).
Aquests resultats estarien més en consonància
amb els trobats a la regió mediterrània, com ara
el llevant espanyol, que amb la tendència troba-
da a l’Europa atlàntica.  
Salmó per dinar i salmó per sopar a la mar Bàltica
Pel que fa a jaciments localitzats a l’entorn
de la mar Bàltica, en estudis de Suècia, Fin-
làndia i Letònia (ERIKSSON, 2003, 2006; LIDÉN,
1995; NÚÑEZ [et al.], 2006) no s’observa un
canvi dietètic acusat entre ambdós períodes. 
A jaciments de Suècia i de l’arxipèlag d’Å-
land (Finlàndia) el consum de recursos marins
és molt important durant el mesolític, fet que es
manté també durant el neolític. La diferenciació
ve quan estudiem jaciments localitzats a la costa
o a l’interior. En jaciments costaners els humans
neolítics segueixen gaudint de la gran diversitat
d’espècies de mol·luscs, peixos, aus i mamífers
que els ofereix la mar Bàltica, mentre que en els
jaciments de l’interior no tenen accés a aquest
tipus de recursos (veure figura 2).
Pel que fa a la regió de l’actual Letònia, els
resultats d’isòtops estables denoten una impor-
tant aportació de proteïnes d’ecosistemes d’ai-
gua dolça, tant en la dieta dels caçadors-re-
col·lectors del mesolític com dels posteriors
agricultors neolítics. No hi ha evidències del
consum significatiu de recursos d’origen marí
en els jaciments estudiats d’ambdós períodes.
L’alimentació dels caçadors-recol·lectors de
la mar Bàltica dista molt de ser monòtona i
igual per a tots els individus. Aquesta variabili-
tat es pot explicar en termes de diferències re-
Figura 1. Representació gràfica dels valors de δ13C (en ‰) i de 14C (en anys abans del present) d’individus de diferents
jaciments mesolítics i neolítics de Dinamarca. La transició entre ambdós períodes es va donar fa aproximadament uns 5.200
anys. Jaciments anteriors a aquesta data són de caçadors-recol·lectors i jaciments posteriors són d’agricultors-ramaders. 
1. CZ 21  20/4/07  10:25  Página 109
© COTA ZERO  n. 21, 2006. Vic, p. 108-112  ISSN 0213-4640. DOSSIER110
gionals i cronològiques, però els factors cultu-
rals també hi juguen un paper molt important.
Als mediterranis no ens agrada el peix
A la regió mediterrània s’han estudiat menys
jaciments que a les altres àrees d’Europa
(FRANCALACCI, 1988; GARCIA-GUIXÉ [et al.],
2006; GIORGI [et al.], 2005; PAPATHANASIOU
[et al.], 2000; RICHARDS [et al.], 2001), potser a
causa de la preservació diferencial de les restes
humanes, i consegüentment del col·lagen, en les
regions caloroses del sud d’Europa. Per aquest
motiu, també manquen datacions per 14C. 
Les anàlisis isotòpiques realitzades sobre res-
tes humanes mesolítiques del jaciment d’El
Collado (a la costa llevantina de la península
Ibèrica) indiquen que les proteïnes d’origen
marí representaven, com a màxim, el 25% de
l’alimentació d’alguns individus (vegeu figura
3). En altres individus del grup, el 100% de les
proteïnes consumides provenien d’ecosistemes
terrestres, el mateix que s’observa a la Cova
d’Uzzo (Sicília), també d’aquest període. Els re-
sultats apunten a una gran heterogeneïtat d’es-
tratègies de subsistència per part dels caçadors-
recol·lectors de la costa mediterrània, fins i tot
dins el mateix grup. Aquest consum tan baix de
recursos marins contrasta amb les estratègies
observades en els grups que habitaven en ecosis-
temes atlàntics i bàltics. Una possible explicació
seria deguda a la menor productivitat de la mar
Mediterrània enfront de l’oceà Atlàntic i la mar
Bàltica, però aquestes diferències no serien os-
tensibles des d’un punt de vista d’explotació
primària per part de petits grups de caçadors-re-
col·lectors nòmades que utilitzen un ampli ven-
tall de recursos de caràcter estacional, incloent-
hi els productes marins. Tot sembla indicar que
aquestes diferències observades en les estratègies
de subsistència serien un reflex de diferents tra-
dicions econòmiques adoptades pels grups hu-
mans com a resultat de l’adaptació a diferents
ambients i ecosistemes. 
Pel que fa al període neolític, tampoc no
s’observa un ús significatiu de productes del
mar, ni tan sols en aquells jaciments localitzats
en una illa, com és el cas de Malta. És un resul-
tat sorprenent, ja que, a causa de l’escassetat de
terra fèrtil per a l’agricultura a l’illa de Malta, es
produeix una crisi econòmica amb la implanta-
ció del neolític, i per això seria d’esperar que
continuessin amb l’explotació dels productes
marins, encara que fos a petita escala. Totes les
-24
-22
-20
-18
-16
-14
-12
4000 5000 6000 7000 8000 9000 10000 11000
Datació per 14 C (cal AP)
δ1
3 C
Uleberg Evensas Huseby klev Rolfsaker
Agerod Kastanjegarden Skateholm Hanaskede
Rossberga Alby Vasterbjers
Figura 2. Representació gràfica dels valors de δ13C (en ‰) i de 14C (en anys calibrats abans del present) d’individus de
diferents jaciments mesolítics i neolítics de Suècia. Els jaciments mesolítics (abans del 6200 cal AP) representats són els
següents: Uleberg, Huseby Klev, Ageröd i Hanaskede. Els jaciments neolítics (després del 6200 cal AP) representats són els
següents: Evensås, Alby, Västerbjers, Skateholm, Rolfsåker, Rössberga i Kastanjegården. Els jaciments d’Uleberg, Huseby
Klev, Evensås, Alby, Västerbjers, Skateholm i Rolfsåker estan localitzats a la costa de l’actual Suècia. Els jaciments
d’Ageröd, Rössberga, Hanaskede i Kastanjegården són d’interior.
1. CZ 21  20/4/07  10:25  Página 110
© COTA ZERO  n. 21, 2006. Vic, p. 108-112  ISSN 0213-4640. DOSSIER 111
dades del període neolític a la Mediterrània
apunten una alimentació basada en el consum
de plantes de tipus C3 derivades de l’agricultura,
complementada amb l’explotació dels animals
domesticats (obtenció de carn i llet). 
A la regió mediterrània el pas d’una societat
caçadora-recol·lectora a una societat agriculto-
ra-ramadera va significar l’abandonament defi-
nitiu dels recursos d’origen marí, si bé aquests
no eren una font important d’aliments per a
tots els individus.  
Conclusions
La neolitització d’Europa va ser un procés ex-
tremadament complex. L’expansió de l’economia
agrícola d’est a oest dins una mateixa zona ecolò-
gica va poder ser relativament ràpida, com sugge-
reixen els estudis de les costes atlàntiques. No
obstant això, l’expansió cap al nord requereix l’a-
daptació de les espècies domesticades a nous am-
bients, amb diferents patrons de temperatura,
precipitació, insolació i creixement. Aquestes di-
ficultats suggereixen una certa continuïtat en les
estratègies alimentàries del mesolític al neolític
en les poblacions situades a latituds elevades. 
La transició del mesolític al neolític a Euro-
pa es podria definir de manera diferent segons la
regió si ens referíssim a la velocitat dels canvis i
al tipus de canvis dietètics originats per la intro-
ducció de l’agricultura. La transició va ser ràpi-
da i dràstica a l’oceà Atlàntic, lenta i no dràstica
entorn de la mar Bàltica, i ràpida però no dràs-
tica a la mar Mediterrània. 
Aquesta complexitat ha de ser abordada amb
nous i més complets estudis d’isòtops estables,
sobretot pel que fa a la menys coneguda àrea
mediterrània, i integrar la informació amb les
dades obtingudes d’estudis antropològics, paleo-
patològics, paleodemogràfics i d’ADN antic.
Abstract
Meat, seafood or cereals? Feeding evolution in
Europe between 10000 and 5000 BP
The Mesolithic – Neolithic transition in Europe
has been traditionally described as a slow and gra-
dual process of adoption of the new agricultural
and animal husbandry practices by nomad hunt-
er–gatherers. However, the first stable isotopes
analysis carried out on human bones from the
European Mesolithic – Neolithic transition, point
to a rapid and dramatic change of diet. Recently, a
more extensive application of this useful techn-
ique has shown a great variability and diversity in
the subsistence strategies adopted by humans in
this transition, depending on regional and envir-
6
7
8
9
10
11
12
13
14
-21 -20 -19 -18 -17
? 13C
δ1
5 N
Collado Uzzo Arene Candide Samari
Ripatetta Latronico Catignano Trasano
Brochtorff Alepotrypa
Figura 3. Representació gràfica dels valors de δ13C i δ15N (en ‰) d’individus de diferents jaciments de la costa mediterrània.
Els jaciments d’època mesolítica estan representats amb símbols de color negre (El Collado, Espanya; la Cova d’Uzzo, Sicília) i
els d’època neolítica amb símbols buits o de color gris (Arene Candide, Samari, Ripatetta, Latronico, Catignano i Trasano,
Itàlia; Cercle de Brochtorff, Malta; Cova d’Alepotrypa, Grècia). Les referències estan citades en el text. 
δ
1. CZ 21  20/4/07  10:25  Página 111
© COTA ZERO  n. 21, 2006. Vic, p. 108-112  ISSN 0213-4640. DOSSIER112
onmental factors. In such major issues as the neo-
litization process in Europe, we have to avoid gen-
eralizations and focus our research in the indi-
vidual rather than populations level, since after all
human diet is highly influenced by culture and in-
dividual decisions.
Resumen
Carne, marisco o cereales? Evolución de la alimen-
tación en Europa entre el 10000 y el 5000 AP
La transición entre los periodos mesolítico y neo-
lítico en Europa se ha descrito, clásicamente,
como una adopción lenta y gradual de las técnicas
agrícolas y ganaderas por parte de los grupos de
cazadores y recolectores nómadas. No obstante,
las primeras aplicaciones de los análisis de isóto-
pos estables sobre restos óseos humanos encami-
nadas a estudiar esta problemática, apuntaban a
un cambio rápido y drástico de subsistencia en la
transición entre ambos periodos. Recientemente,
la generalización de la aplicación de estas técnicas
de análisis directo de la alimentación sugiere un
amplio abanico de estrategias de subsistencia y
distintas adaptaciones según las regiones. En te-
mas tan complejos como el fenómeno de la neoli-
tización en Europa, se tienen que evitar las genera-
lizaciones y profundizar en el conocimiento de la
dieta a nivel individual y no a nivel de grupo, ya
que la alimentación humana está muy condicio-
nada por factores sociales.
Referències bibliogràfiques
ARIAS, P. (1999). «The origins of the Neolithic along the
Atlantic coast of continental Europe: a survey». Journal of
World Prehistory, 13(4), p. 403-464.
DENNELL, R.W. (1983). European Economic Prehistory.
London: Academic Press.
ERIKSSON, G. (2003). Norm and difference. Stone Age dietary
practice in the Baltic region. Theses and Papers in
Scientific Archaeology, 5. Stockholm: Archaeological
Research Laboratory.
ERIKSSON, G. (2006). «Stable isotope analysis of human and
faunal remains from Zvejnieki». Dins: LARSSON, L.;
ZAGORSKA, I. (ed.). Back to the Origin. New research in the
Mesolithic – Neolithic Zvejnieki cemetery and environment,
northern Latvia. Acta Archaeologica Lundensia, 52, p.
183-215.
FRANCALACCI, P. (1988). «Comparison of archaeological, trace
element and stable isotope data from two Italian coastal si-
tes». Rivista di Antropologia, LXVI, p. 239-250.
GARCIA-GUIXÉ, E.; SUBIRÀ, M. E.; RICHARDS, M. P. (2006).
«Paleodiets of humans and fauna from the Spanish
Mesolithic site of El Collado». Current Anthropology,
47(3), p. 549-556.
GIORGI, F.; BARTOLI, F.; IACUMIN, P.; MALLEGNI, F. (2005).
«Oligoelements and isotopic geochemistry: a multidisci-
plinary approach to the reconstruction of the paleodiet».
Human Evolution, 20(1), p. 55-82. 
LIDÉN, K. (1995). Prehistoric diet transitions. Theses and
Papers in Scientific Archaeology, 1. Stockholm: Archaeo-
logical Research Laboratory.
LUBELL, D.; JACKES, M.; SCHWARCZ, H.; KNYF, M.;
MEIKLEJOHN, C. (1994). «The Mesolithic-Neolithic tran-
sition in Portugal: isotopic and dental evidence of diet».
Journal of Archaeological Science, 21, p. 201-216.
NÚÑEZ, M.; GARCIA-GUIXÉ, E.; LIDÉN, K.; ERIKSSON, G.
(2006). «Diferencias dietéticas entorno al Mar Báltico
(10000-200 BP)». Dins: MARTÍNEZ-ALMAGRO, A. (ed.).
Diversidad Biológica y Salud Humana. Universidad
Católica de Murcia, p. 337-344.
PAPATHANASIOU, A.; LARSEN, C. S.; NORR, L. (2000).
«Bioarchaeological inferences from a Neolithic ossuary
from Alepotrypa Cave, Diros, Greece». International
Journal of Osteoarchaeology, 10, p. 210-228.
RICHARDS, M. P.; MELLARS, P. (1998). «Stable isotopes and
the seasonality of the Oronsay middens.» Antiquity, 72
(275), p. 178-184.
RICHARDS, M. P.; HEDGES, R. E. M.; WALTON, I.; STODDART,
S.; MALONE, C. (2001). «Neolithic Diet at the Brochtorff
Circle, Malta». European Journal of Archaeology, 4(2), p.
253-262.
RICHARDS, M. P.; PRICE, T. D.; KOCH, E. (2003a). «Mes-
olithic and Neolithic subsistence in Denmark: new stable
isotope data». Current Anthropology, 44(2), p. 288-295.
RICHARDS, M. P.; SCHULTING, R. J.; HEDGES, R. E. M.
(2003b). «Sharp shift in diet at onset of Neolithic.»
Nature, 425, p. 366.
SCHULTING, R. J.; RICHARDS, M. P. (2001). «Dating women
and becoming farmers: new palaeodietary and AMS da-
ting evidence from the Breton Mesolithic cemeteries of
Téviec and Hoëdic». Journal of Anthropological Arch-
aeology, 20, p. 314-344. 
SCHULTING, R. J.; RICHARDS, M. P. (2002a). «Finding the co-
astal Mesolithic in Southwest Britain: AMS dates and sta-
ble isotope results on human remains from Caldey Island,
South Wales». Antiquity, 76, p. 1011-1025.
SCHULTING, R. J.; RICHARDS, M. P. (2002b). «The wet, wild
and the domesticated: The Mesolithic-Neolithic transi-
tion on the West coast of Scotland». European Journal of
Archaeology, 5, p. 147-189.
TAUBER, H. (1981). «13C evidence for dietary habits of prehis-
toric man in Denmark». Nature, 292, p. 332-333. 
TAUBER, H. (1983). «13C dating of human beings in relation
to dietary habits». PACT, 8, p. 365-375. 
TAUBER, H. (1986). «Analysis of stable isotopes in prehistoric
populations». Dins: HERRMANN, B. (ed.). Innovative
Trends in Prehistoric Archaeology. Berlin: Mitteilungen der
Berliner Gesellschaft für Anthropologie, Ethnologie und
Urgeschichte, 7, p. 31-38.
Elena GARCIA GUIXÉ és biòloga i paleoantropò-
loga per la Universitat Autònoma de Barcelona,
i ha completat la seva formació a l’estranger,
amb estades predoctorals a Anglaterra i Finlàn-
dia. La seva investigació se centra en estudis pa-
leobioquímics sobre restes humanes antigues de
diferents períodes per resoldre qüestions relacio-
nades amb l’alimentació i la mobilitat d’aquests
grups humans. 
1. CZ 21  20/4/07  10:25  Página 112


Carn, marisc o cereals? Evolució de l'alimentació a Europa entre el 10000 i el 5000 AP

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert