Per acarar adequadament la relació entre Tradició, Sagrada Escriptura i Església, es contemplen tres
moments de la història: el conflicte amb el gnosticisme del segle II, la problemàtica de la reforma protestant
i la moderna exegesi històrico crítica. Reprenent substancialment la posició d’Ireneu de Lió, la constitució
Dei Verbum contempla la Tradició, la Sagrada Escriptura i el Magisteri de l’Església no segons un esquema
de simple juxtaposició, sinó d’immanència recíproca. Tradició, Sagrada Escriptura i Església es troben
íntimament unides, contribuint així a la salvació de les ànimes. La Dei Verbum ho ha indicat amb tota claredat
i la Verbum Domini ha entrat més en el detall i en la problemàtica suscitada en el postconcili
