L’Església considera la Bíblia com a Paraula de Déu en llenguatge humà. Per això ha reconegut sempre
la necessitat d’usar instruments metodològics adequats per a una adequada interpretació dels
textos bíblics. La Constitució Dogmàtica Dei Verbum del Concili Vaticà II va situar novament la Paraula
de Déu en el centre de la vida de l’Església, i va reconèixer i encoratjar també el treball dels exegetes.
Tanmateix, la relació entre exegesi i Església és complexa, i la valoració eclesial dels diversos
mètodes exegètics és sovint polèmica. En els darrers temps ha crescut en l’Església la consciència
de la necessitat d’un estudi científic de la Bíblia, que aprofiti els recursos que provenen de diversos
àmbits d’investigació
