Corbella i Corbella, Jacint

Revistes Catalanes amb Accés Obert

30 Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya - Volum 24, número 1, Gener-Març 2009 - ISSN: 1133-32866
L’Acadèmia vol recuperar el record de la  medicina occitana, que
ja va ser palès en la revista “La Medicina Catalana”, portada per
Leandre Cervera, que fou membre numerari, en la dècada dels anys
30 del segle passat. Actualment només Gimbernat, revista també
ara vinculada a l’Acadèmia, manté aquest record. Així dues
institucions, la pròpia Acadèmia de Medicina i la Universitat de
Barcelona, estudien  la vàlua històrica de  les aportacions de metges
dels països de llengua d’Oc, tot i que les seves aportacions s’han
fet pràcticament sempre en llengua francesa, com ha passat durant
molts segles en els autors catalans que han fet els seus treballs en
llengua castellana. Aquí volem recordar el paper d’algunes
personalitats d’origen occità en la història de la medicina.
Un cas interessant és el d’Arthur Fallot, metge de vida i obra poc
conegudes, que ha donat el seu nom a una malformació congènita
del cor, que ha tingut, amb el seu nom: tetralogia de Fallot, difusió
universal. Fent una petita enquesta, no significativa, hem vist com la
majoria dels preguntats pensaven, en primer lloc, que era un autor
americà. Val la pena donar-ne notícia. Va néixer a Sète l’any 1850,
va estudiar a Marsella, es va doctorar a Montpeller el 1876, i fou
professor de l’escola de medicina de Marsella, que aleshores no
era encara facultat. Va morir a Marsella el 30 ‘abril de 1911. Tota la
seva vida professional va transcórrer doncs en terres occitanes, del
Llenguadoc i la Provença.
Va néixer a Sète, al departament de l’Hérault, el de Montpeller,
el 29 de setembre de 1850. De petit ja va anar a Marsella, on va fer
el batxillerat i va estudiar medicina a l’École de Médecine, que no
tenia la   categoria administrativa de Facultat (no la va tenir fins cap
a 1930, principalment per problemes de competència amb
Montpeller). La tesi la va haver de presentar a Montpeller, el 19 de
febrer de 1876, quan tenia només vint-i-cinc anys.
Aleshores consta com a ex-extern, per concurs de 1869 i ex-
intern, per concurs de 1871, dels hospitals de Marsella. També com
a “Lauréat” els anys 1869, 70 i 71, i antic ajudant d’anatomia de
l’escola secundària de Medicina i Farmàcia de Marsella. Té doncs
una bona formació de base: anatòmica com a ajudant, clínica com a
extern i intern dels hospitals, i després professor de medicina legal
i fent cursos d’anatomia patològica. Això li permetrà donar-se compte
del que troba, en aquest cas la malformació cardíaca que va descriure
Medicina d’Occitània
L’OBRA MÈDICA D’ARTHUR FALLOT
(1850-1911)
Jacint Corbella i Corbella
Acadèmic numerari
en el cor d’una persona que patia la que s’anomenava malaltia
blava
La tesi es va publicar el mateix any, en un fulletó de 116 pàgines.
El tema era “Essai sur le pneumothorax” i és una revisió ben feta
sobre el tema, amb una visió més bibliogràfica que clínica, com era
el costum del temps. De fet, i ho diu des de la primera pàgina, tot i
que el concepte es refereix només a la presència d’aire a la cavitat
pleural, el que s’hi troba normalment és líquid, (un vessament
pleural), pus o sang.
Fallot, però,  seguia treballant a Marsella, on es va quedar tota
la vida.  Ben aviat va ser director de la clínica de medicina de
l’hospital de Marsella, i l’any 1883 es va incorporar com a professor
a l’escola de medicina. Fou professor d’Higiene i de Medicina Legal
i ho va ser durant gairebé vint-i-cinc anys, fins a la seva mort el 1911,
quan tenia seixanta anys justos. Va publicar relativament poc,
principalment a la revista “Marseille médical”. Hem vist esmentats
una dotzena de treballs, que han estat  recollits per Fresquet. Alguns
llargs, com fou el cas de la malaltia que duu el seu nom, es publicaren
en diversos números de la revista i després es reuniren en un
fulletó. Això fa que el nombre real d’articles sigui una mica més alt.
D’aquests treballs n’hi ha set que són bàsicament de medicina
clínica, o potser més d’anatomia patològica. Al començament es va
dedicar més a la patologia de l’aparell respiratori. D’aquí en ve la
tesi i també va recollir el contingut d’un curs “Leçons sur la phtisie”
que havia impartit a l’Escola de Marsella, el doctor Fernand Girard,
l’any 1881. És un fulletó breu, de 24 pàgines.
L’any 1879 havia publicat, a Marseille médical, juntament amb
Étienne Jourdan, i com a segon signant, un treball extens sobre “No-
tes sur deux cas de cancer généralisé”. La seva producció en aquest
temps és relativament curta i no li hem vist altres treballs fins la sèrie
“Contribution à l’anatomie pathologique de la maladie bleue (cyanose
cardiaque)”, que es publicà a la mateixa revista, Marseille médical,
en sis números, en el volum 25 que correspon a l’any 1888. Seguint el
costum es recull en un fulletó o llibret de 105 pàgines. Això, que passà
gairebé desapercebut en el seu temps, en una revista local, de poca
difusió, lluny dels grans centres de la medicina d’aleshores, serà un
treball clàssic i extremadament important. Amb un gran repercussió,
que ha portat el nom del seu autor molt més lluny del que es podia
Rev. R. Acad. Med. Catalunya, 2009; 24: 30-31
31Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya - Volum 24, número 1, Gener-Març 2009 - ISSN: 1133-32866
 L’obra mèdica d’Arthur Fallot (1850-1911)
preveure aleshores. Pel detall cal dir que la referència bibliogràfica
precisa és: Marseille médical, 1888, vol. 25, pp. 77-93, 138-158,
207-223, 270-286, 341-354 i 403-420.
Fallot va continuar fent una vida de metge, relativament grisa a
Marsella. Hem vist recollits altres tres treballs de tipus clínic. Una
comunicació feta l’any 1891 a la Société médicale des hôpitaux,
amb el títol “Un cas d’hémiplégie mâle, avec contracture et atrophie
musculaire”. La publicació té 23 pàgines. I també, a Marseille médical
els dos, un article sobre “L’épidémie cholérique de la fontaine St-
Martin”, el 1894, i un altre, el 1898, sobre “Notes sur un cas d’absence
congénitale des muscles pectoraux”.
Altres escrits són més de la línia d’història. Així a Marseille
médical surt “Le Journal des frères Platter, étudiants de médecine à
Montpellier au XVIe siècle”. També un article, junt amb Michel Clerc,
sobre “Grotte sépulcrale néolithique à Reillanne”, el 1902. I encara,
en el camp de l’antropologia –que formava pat de la seva matèria, la
Medicina Legal—les “Recherches sur l’indice céphalique de la
population corse”, publicat a Revue d’Anthropologie el 1889.
Fresquet ha recollit també dos escrits més de caràcter docent.
Un és la lliçó inaugural del curs d’anatomia patològica de l’escola
de medicina i de farmàcia de Marsella, i  l’altre la monografia “De la
réorganisation de la Médecine Légale, rapport lu au Conseil de
l’Association Générale des médecins de France (section des
Bouches-du Rhône)”, l’any 1891, un fulletó de 36 pàgines.
Fallot va ser una persona que va passar pràcticament tota la
seva vida a Marsella i , en el seu moment, ni  el seu nom ni la seva
obra van tenir gaire difusió i ressò en la medicina, no tan sols
francesa. No és massa recollit. Després, amb els anys, l’epònim
amb el seu nom, la malaltia de Fallot, o més encara la tetralogia de
Fallot, ha tingut un coneixement universal en el món mèdic. Per això
creiem que té un cert interès realçar el coneixement de la seva
aportació i de la seva vida, i veure com un professor d’una escola
“de províncies”, en aquest cas a França, també pot fer, des del seu
lloc, una obra important.
Una nota final sobre el seu nom. Sovint l’hem vist com Étienne-
Louis Arthur Fallot. Aquí hem preferit utilitzar el tercer nom, Arthur,
perquè és el que fa servir en les seves publicacions, ja des de la
tesi.  També remarcar que la seva ciutat de naixement, Sête, en el
seu temps, i així consta en la portada de la tesi, es posava també
“Cette”.
Portada de la tesi doctoral publicada l’any 1871.Arthur Fallot (1850-1911)


MEDICINA D'OCCITÀNIA: L'obra mèdica d'Arthur Fallot (1850-1911)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert