Mesquida, Joan Antoni

Vicens, Gabriel

Revistes Catalanes amb Accés Obert

S i Joan A n t o n ~  Mesquida 
El seminari d'especial itat 
cientiticotecnic 
ra fa dotze anys, el curs 
academic 88-89, s'orga- 
nitza per primer cop un 
curs de perfeccionament de Ilen- 
gua catalana adrecat als profes- 
sionals de I'ensenyament de les 
ciencies. Tant aquest curs com el 
de I'any següent foren promoguts 
pel CEP amb la col'laboració de 
Joan Melia, Carles Riera i alguns 
representants del Termcat. Dos 
nes científiques en un sol Semi- 
nari d'Especialitat Cientificotec- 
nic. D'aquesta manera, es podien 
establir criteris i objectius rnés 
homogenis i coherents, abans tal 
volta masca diversificats. 
Els fonaments del Serninari 
Una primera qüestió per plantejar 
és la justificació d'un tractament 
catalana. Fins i tot actualment 
aquest material (Il ibres de text, 
treballs de reforcament, etc.) és 
escas, especialment en els nous 
batxillerats LOGSE i en els cicles 
formatius de formació professio- 
nal. Quant al material de consul- 
ta  de contingut estrictament 
científ ic, rnés enlla de I 'ambit  d i -  
vulgatiu, la situació és malaura- 
dament mol t  semblant. 
anys després i gracies a la inicia- lingüístic diferenciat de les espe- 
tiva, I'ICE organitzava seminaris cialitats científiques respecte Aquests condicionaments, que 
de llenguatge específic emmar- dels cursos generals de reciclat- tal vegada són també comuns a 
cats en el Pla de reciclatge i de ge. Quin és el fonament? Quines altres arees de coneixement, s'a- 
formació lingüística i cultural. són les necessitats particulars? greugen molt especialment en el 
D'aleshores enca, el Seminari camp de les ciencies. Avui dia, és 
d'Especialitat s'ha imparti t  cada En el camp de les ciencies i ate- evident que les ciencies estan 
any i ha contribu'i't de manera re- nent I'ensenyament de les cien- abocades a una autentica micro- 
l levant al reciclatge del professo- cies en particular, la inf i l tració especialització, la qual cosa con- 
rat de ciencies, juntament amb de la llengua castellana i el pro- diciona uns Ilenguatges d'espe- 
els diferents seminaris d,altres cés associat de substitució l in- cial i tat cada cop més marcats, 
arees i disciplines. güística han estat i segueixen es- amb peculiaritats propies. Així 
sent mol t  manifests. La immensa mateix, la recerca científica és 
Com és natural, en el decurs d'a- majoria de professors i professo- com rnés va rnés una tasca mult i -  
quest temps el Seminari ha sofert res en actiu mai no han tengut disciplinaria, de grans equips i 
algunes modificacions. Així, pri- una formació científica i profes- allunyats uns dels altres. Sovint 
merament s'estructurava per dis- sional en llengua catalana. Pel la comunicació i la transmissió 
ciplines científiques: ciencies de cap alt, SOIS el professorat més d'informació és cabdal per a la 
la salut, biologia i geologia; física jove ha pogut gaudir de I'ense- continuitat investigadora. D'aixo 
i química; matematiques; in- nyament en catala d'algunes es deriva que la internacionalitat 
formatica, etc. No obstant aixo, materies. Tot plegat, resulta un és un tret molt important del ca- 
la impossibilitat d'atendre totes aprenentatge clarament insufi- tala científ ic. A més a més, convé 
les arees, especialment aquelles cient. D'altra banda, aquests ressaltar que la incessant innova- 
que són minoritaries, com ara al- professionals no ha pogut dispo- ció científica i tecnologica crea 
gunes tecnologies, va determinar sar des del principi de material una forta necessitat denominati- 
la unificació de totes les discipli- pedagogic específic en llengua va. La formació de nous termes, 
la neologia en definitiva, i la in- 
fluencia d'altres Ilengües són as- 
pectes decisius en el llenguatge 
científic, ja que condicionen la 
terminologia d'especialitat. 
Aquests i altres factors justifi- 
quen ampliament el tractament 
específic de I'area de coneixe- 
ment científic emmarcat en un 
projecte de reciclatge general. 
Els objectius que s'han 
d'establir 
D'entrada, sembla convenient 
coneixer el propi significat del 
concepte de llenguatge d'especia- 
litat. Totes les Ilengües, i el catala 
no n'és una excepció, es manifes- 
ten de manera heterogenia ja que 
presenten mult i tud de varietats 
lingüístiques. Aquelles varietats 
que es confirmen segons I'ús, se- 
gons el context de la comunicació, 
són les que formen els llenguatges 
d'especial itat. Els Ilenguatges 
d'especialitat es poden considerar 
com a diferents registres lingüís- 
tics de I'estandard de cada Ilen- 
gua. Per consegüent, cal coneixer 
els trets diferenciadors del catala 
cientificotecnic en particular, ca- 
racterístiques que per altra banda 
els professionals de les ciencies 
intueixen i perceben perfecta- 
ment. Una vegada analitzades les 
propietats cal establir els aspectes 
prioritaris que s'han de considerar 
i tractar. 
El Iexic científic 
Resulta mol t  instructiu que el 
professorat conegui de manera 
concisa els principals procedi- 
ments de formació dels termes 
científics. Mit janqant exemples 
seleccionats, la familiarització 
amb els procediments de deriva- 
ció, composició, sintagmació, 
etc. faci l i ta la comprensió del 
Iexic cienti f icotecnic. 
També és important reconeixer el 
desigual grau d' inf luencia de la 
terminologia popular i de la ter- 
minologia culta en les diferents 
disciplines, alguns aspectes 
sobre I'evolució dels termes i els 
criteris de fixació del Iexic en el 
procés de normativització (eti- 
mologics, fonetics i de tradició). 
Tot plegat permet diferenciar i 
caracteritzar el Iexic dels dife- 
rents dominis científics. Així, per 
exemple, es pot valorar la in- 
f luencia de la terminologia savia 
en una ciencia tan antiga com la 
geometria, la barreja de termino- 
logia culta i terminologia popular 
en el llenguatge medic o la in- 
f luencia d'alguns termes popu- 
lars, sovint en forma de man- 
Ileus, en un llenguatge tan 
modern com és I ' informatic. 
Les particularitats del llenguatge 
cientificotecnic: els neologismes 
ES fonamental fer un tractament 
acurat de les particularitats del 
llenguatge d'especialitat que in- 
cideixen més en el procés de la 
comunicació científ ica. Una 
atenció especial mereixen tots 
aquells aspectes que poden oca- 
sionar vacil ' lacions, mals usos i 
que en definitiva contribueixen a 
un baix nivel1 de formalisme i de 
correcció. 
Tal volta un dels aspectes més 
rellevants és la neologia. Els Ilen- 
guatges d'especialitat contínua- 
ment incorporen nocions noves 
que neces i t en  una denomina- 
ció. La neologia és el procés de 
formació de noves unitats Iexi- 
ques. Així, és necessari reconei- 
xer els diferents t ipus de neolo- 
gismes (neologismes de forma, 
neologismes de significat) i en- 
tendre'n la formació. 
Naturalment, també cal atendre 
la problematica dels manlleus, 
dels calcs i avaluar la gran in- 
f luencia dels anglicismes. ES im- 
portant introduir els criteris d'ac- 
ceptació i d'integració d'alguns 
termes, així com els criteris de 
refús. Fa falta que el científ ics 
valorin els neologismes com a re- 
curs lingüístic i a la vegada que 
puguin reconeixer aquelles for- 
mes que van contra les normes 
de la llengua i que la poden des- 
naturalitzar. 
Els llatinismes i els tipus 
d'accentuació 
També és objecte d'estudi la 
gran presencia de Ilatinismes, 
mots manllevats directament del 
Ilatí o estructurats segons aques- 
ta [lengua, en el Iexic científ ic. 
S'han de considerar els graus 
d'adaptació, la coexistencia o 
dualisme de formes estrictes i de 
formes adaptades, etc. 
Un altre aspecte per recalcar és 
I'accentuació etimologica i I 'ac- 
centuació analogica. Recordem 
que I'accentuació etimologica és 
la causant de gran quantitat d ' in -  
correccions en el catala científ ic, 
ja que ocasiona formes accen- 
tuades mol t  diferents a les for- 
mes castellanes. 
Les nomenclatures i I'abreviació 
Un estudi més acurat mereix I 'ús 
de les nomenclatures científ i-  
ques per una banda i la ut i l i tza- 
ció de les abreviacions per I'al- 
tra. Les nomenclatures són 
sistemes de noms usats en una 
branca de la ciencia per designar 
inequívocament uns conceptes 
determinats. Normalment respo- 
nen a necessitats de sistematit- 
zació. El llenguatge científ ic és 
ric en nomenclatures, les dife- 
rents disciplines en fan ús i pre- 
senten nomenclatures propies: 
nomenclatura química, bioquí- 
mica, medica, biologica, etc. Els 
professionals han d'ésser cons- 
cients de I 'ús i de les normes 
que les regeixen, sovint mol t  in- 
ternacionalitzades. 
Pel que fa a les abreviacions, ja 
hem d i t  abans que el caracter 
funcional i practic del llenguatge 
científic determina I'ús de molts 
recursos de simplificació i d'eco- 
nomia formal. Les abreviacions 
en són un exemple clar. Les abre- 
viatures, les sigles, els acronims, 
els mots escurcats i molt espe- 
cialment els símbols (unitats de 
mesura, etc.) són particularment 
freqüents en el catala científic. 
Aquest fet determina la necessi- 
tat de coneixer les normes d'es- 
criptura, les variacions morfologi- 
ques i les variacions sintactiques. 
La precisió semantica 
Si es vol aconseguir un Ilenguat- 
ge amb un alt grau de propietat 
s'ha de procurar sempre la mo- 
noreferencialitat entre el terme i 
el seu significat. La precisió 
semantica és irrenunciable per 
als científics. Així, es tractaran 
I'habilitació semantica, I'ús de la 
sinonímia, els diferents tipus de 
sinonímia, la paronímia, I'antoní- 
mia, etc. D'aquesta manera, s'a- 
clariran les diferencies entre ter- 
mes de gran semblanca formal. 
Les qüestions ortografiques i les 
morfologiques 
De manera molt practica, el Se- 
minari també planteja un repas 
gramatical sobre qüestions or- 
tografiques i morfologiques: vo- 
calisme, consonantisme, remar- 
ques sobre el genere i nombre, 
alguns criteris generals, etc. 
Aquest estudi s'ha d'aplicar úni- 
cament a la terminologia científi- 
ca i s'ha de fer especial menció 
d'aquells termes que puguin 
tenir alguna dificultat o que fre- 
qüentment es vegin escrits de 
manera erronia. Aquest bloc del 
Seminari pretén ésser totalment 
practic i adaptat a les disciplines 
científiques, és a dir, s'han 
d'emprar exemples de termes 
científics prou representatius de 
cada especialitat. 
Tecniques i recomanacions 
d'estil per a textos científics 
El discurs científic es pot consi- 
derar complex a causa de I'a- 
bundancia de termes especialit- 
zats, pero al mateix temps es pot 
considerar sobri pel que fa a la 
forma. Hi predomina la funciona- 
litat, la coherencia i la propietat. 
Es presenta amb una sintaxi con- 
trolada, un alt grau de formalisme 
i un predomini d'aspectes argu- 
mentatius i explicatius. Tot ple- 
gat, es parla d'un estil científic, 
amb trets diferenciadors clars: ús 
de recursos de simplificació, ús 
general de classificacions, econo- 
mia formal, impersonalitat, neu- 
tralitat emotiva i tendencia a la 
maxima racionalització. 
Per altra banda, els aspectes 
morfosintactics són fonamentals 
per aconseguir la desitjada regla 
de les tres c: claredat, concisió i 
correcció. Una de les prioritats 
del llenguatge cientificotecnic és 
comunicar informació de manera 
precisa i entenedora. Es procura, 
per tant, assimilar una serie de 
recomanacions per millorar I'ex- 
pressió i la redacció científica: 
analitzar i rebutjar determinades 
locucions, considerar les expres- 
sions que col'laboren a marcar 
adequadament el text, la puntua- 
ció del text, els diferents tipus de 
lletra i el seu ús, I'establiment de 
les classificacions, I'aparat crí- 
t ic, mi llorar els aspectes grafics, 
etc. En general, es reflexiona 
sobre la tipologia de textos cien- 
tífics i I'estil. 
La terminologia i la consulta 
terminologica 
El professorat hauria de tenir 
unes nocions basiques sobre la 
terminologia i molt especialment 
sobre el treball terminologic i els 
seus resultats. És fonamental 
coneixer els centres de termino- 
logia i la funció que duen a 
terme, molt especialment la fun- 
ció del Termcat, com a maxim 
organ de normalització termi- 
nologica. ES molt important i 
profitós identificar els diferents 
tipus de diccionaris, valorar els 
diccionaris terminologics com a 
eines de consulta per als profes- 
sionals i coneixer dins cada 
camp la bibliografia terminologi- 
ca corresponent. 
Un estudi interessant és analit- 
zar un dossier de normalització 
del Termcat sobre un terme prou 
significatiu per a les ciencies. 
Aquest fet permet al professorat 
reconeixer la tasca conjunta 
entre lingüistes i científics. 
Tots aquests condicionants deter- 
minen que dins un pla de forma- 
ció lingüística i cultural no SOIS 
es consideri la normalització lin- 
güística del professorat de cien- 
cies, sinó que també és necessa- 
ria i urgent una normalització 
terminologica. No tan SOIS s'ha 
d'aconseguir que el catala esde- 
vengui habitual en els diversos 
ambits d'ús de la societat, com 
és ara el món educatiu. També 
cal aconseguir I'ús hegemonic 
del catala dins la llengua d'espe- 
cialitat. En definitiva, un semina- 
ri d'especialitat cientificotecnic 
pretén que els professionals de 
les ciencies coneguin el criteris i 
els recursos lingüístics adients 
per comunicar millor els coneixe- 
ments científics, especialment en 
I'ambit educatiu. + 


El seminari d'especialitat cientificotècnic

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert