Talens, Empar

Revistes Catalanes amb Accés Obert

101
LA CONTRIBUCIÓ DE VÍCTOR PERIS (TAVERNES DE LA 
VALLDIGNA, 1951-2010) A LA DIDÀCTICA DE LA LLENGUA I 
A LA LITERATURA JUVENIL
Empar Talens
Tothom coneix les difi cultats per les quals ha passat el català al 
llarg de la seua història, i qui més qui menys és capaç de discernir 
els moments d’esplendor lingüística i literària d’aquells altres més 
decadents en què ambdós vessants han patit tota classe de discrimi-
nacions i restriccions. Ara bé, potser ens resulte més difícil valorar 
com ha estat el trànsit entre aquestes etapes d’alts i baixos continus 
en la nostra història cultural i lingüística. En aquest sentit, cal tenir 
present que, en tots aquests episodis de batalla tenaç i aferrissada en 
què s’ha hagut de lluitar de valent per tal de resituar la llengua, ha 
estat necessari unir els esforços de molta gent, anònima i amb noms 
i cognoms, per a fer pinya i canviar el destí d’un país eternament 
castigat. Només cal fi xar la vista uns anys enrere a fi  de recordar la 
situació lamentable que visqué el nostre idioma, i de retruc la nostra 
literatura, durant la grisa postguerra. El pas d’una llengua relegada 
exclusivament a l’àmbit familiar o d’una literatura pràcticament clan-
destina fou conseqüència d’un esforç de treball i lluita perseverant. 
Aquest afany tingué com a conseqüència la recuperació de la dignitat 
lingüística autòctona conquerint, a partir del període de democràcia, 
tots aquells usos que havien estat dedicats únicament al castellà. 
Un dels aspectes que havia restat totalment oblidat i que calia 
construir de nou era l’ús del català en l’àmbit acadèmic, i, consegüent-
ment, aquesta obertura provocà la producció de materials adreçats 
al públic escolar tant de llengua com de literatura. Molts ensenyants 
hagueren de treballar durament amb l’objectiu de pal·liar les man-
cances. En aquest sentit és destacable la tasca d’un grup de mestres 
L’AIGUADOLÇ 39 (2011), pàg. 101-108 Edita: Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta
102
de la Valldigna que, partint de la creença segons la qual l’estudi en 
el propi idioma és la cosa més natural i més pràctica del món ja que 
s’aprén millor i molt més ràpid, preparà en la dècada dels huitanta 
uns materials didàctics ciclostilats. Aquests textos reproduïts per 
mitjà d’un ciclostil acabaren sent el germen dels primers llibres 
concebuts específicament per a l’ensenyament del valencià, els 
primers aprovats per la Conselleria d’Educació com a llibres de text 
per a la segona etapa d’EGB (que correspondria a hores d’ara a 6é 
d’educació primària i 1r i 2n d’ESO). Titulats Terra, Llavor i Fruit 
(Gregal Llibres, València),1 van tenir un èxit aclaparador arreu del 
País Valencià i marcaren l’ensenyament de la nostra llengua durant 
tota una època (anys huitanta i primeries dels noranta). La trilogia 
conformà un pla nou en aplicar la tipologia textual a l’aprenentatge 
del català, no debades el projecte materialitzat per Francesc Gascón, 
Miquel Juan, Josep Ortiz i Víctor Peris, dirigit per Vicent Pascual, 
resultà capdavanter en el procés de restabliment de l’ús del valen-
cià, i fou la inspiració de moltes obres posteriors també centrades en 
l’ensenyament de la llengua i orientades a adolescents. 
Però, per als autors que elaboraren aquest projecte, la feina no 
estava del tot completa amb aquesta aportació, i és per això que, 
a banda de la seua dedicació al món de l’ensenyament d’infants i 
joves, alguns d’ells, com és el cas de Víctor Peris i Grau (Tavernes 
de la Valldigna, 1951-2010) col·laboraren en la formació i reciclatge 
lingüístic dels mestres amb els Cursos de Lingüística Valenciana i 
la seua Didàctica (Nivells Elemental i Superior), o més tard amb els 
Cursos d’Actualització Lingüística (CAL). A més, Víctor Peris continuà 
fent camí en la tasca de redreçament del valencià a partir de la cre-
ació de llibres com Anem anant. Experiències 3r d’EGB (editat per 
l’Ajuntament de Tavernes de la Valldigna, 1989), la Línia completa 
de valencià de l’educació primària de l’Editorial Bruño (València, 
1992-1994) o la Línia completa de valencià de l’educació primària 
de La Galera i Tàndem (Barcelona i València, 1999-2005). També 
féu via amb activitats com ara la traducció d’obres historiogràfi ques 
originalment escrites en castellà.2 
1 Aquests títols foren reeditats per Tabarca Llibres (València) a partir de 1990.
2 Víctor Peris va traduir en els anys noranta les obres de l’historiador Josep Toledo i 
Girau, editades pels ajuntaments valldignencs: Compendi històric de Simat de la Vall-
digna (1992), El Castell i la Vall d’Alfàndec de Marinyén (1992), Les aigües de reg en la 
història de la Valldigna (1992), L’església del Monestir de la Valldigna (1992), El Monestir 
de la Valldigna (1992), L’arxiu-biblioteca del Reial Monestir de la Valldigna (1993) i El 
Monestir de la Valldigna i els seus abats comendataris (1993).
103
D’altra banda, Víctor també posà el seu gra de sorra a la formació 
d’un camp pràcticament desert en aquells moments: la literatura 
infantil i juvenil en català. En aquest sentit, l’estima per la llengua 
materna l’impulsà a escriure per al seu públic i fruit del seu compro-
mís nasqueren títols com Marta i els segrestadors, Nit i la tempesta 
del no-res, Els secrets de la porta tancada (fi nalista del premi de nar-
rativa juvenil Ciutat de Torrent 2004) i Tan sols ho sap el vent (premi 
de novel·la juvenil Ciutat de Borriana 2007).3 Potser fou en aquest 
camp en el que més reexí. En la seua faceta de narrador aconseguí 
crear una literatura basada en l’aventura i el misteri, mantenint el 
lector ben despert, expectant de l’esdevenidor i amb l’ai al cor. 
Les històries plasmades en els seus llibres ens endinsen en el com-
plicat món dels sentiments, de les emocions i en la majoria d’ocasions 
plantegen confl ictes amb un passat cruent que cal dominar per tal 
de poder gaudir de l’ara i ací. Entre els protagonistes, la majoria 
d’ells són joves agosarats i valents que emprenen la difícil comesa 
de plantar cara a la part més fosca de la vida. En aquesta aventura 
descobreixen el perquè de tot plegat i, de retop, s’enfronten amb l’amor 
que els ajuda a traure-li suc a l’existència. Tot sovint els arguments 
de les novel·les breus de Peris es decoren principalment a partir d’un 
escenari comú, la Valldigna, descrita per l’autor amb estima i afecte 
de soca-rel. Així, l’espai i la història tenen un paper destacat perquè 
permeten als protagonistes resoldre el seu trencaclosques vital. Al-
trament, l’amor i la mort, l’enveja i l’estima, les relacions familiars i 
socials embolcallen les narracions, tot tenyint-les d’un humanisme 
colpidor i molt sa.
Marta i el segrest de Cèsar (Edicions la Xara, Simat de la Vall-
digna, 1996) és la primera novel·leta del total de quatre que arribà 
a publicar.4 En ella ja s’entreveuen les traces que hem esmentat 
anteriorment al respecte de la seua trajectòria literària. Si fem una 
anàlisi dels principals trets, caldria destacar en primera instància 
els protagonistes: joves adolescents entre 14 i 18 anys que coincide-
ixen en un viatge de fi  de curs a Mallorca. Entre els joves estudiants 
destaca Marta, qui només veure Cèsar, un dels jugadors del València 
3 Convé destacar que fou la mort esdevinguda en 2010 la que posà punt fi nal a Ger-
mans de llet, la que anava a ser la seua primera novel·la per a adults.
4 O Marta i els segrestadors en la revisió que va fer per a Tabarca Llibres (València) 
en 2003.
104
Una imatge de Víctor Peris
105
C. F. juvenil,5 s’enamorarà perdudament d’aquest. A més a més, ella 
serà qui descobrirà el suposat perill que corre el futbolista, a qui 
Marta creu que intenten segrestar. Aleshores, farà partícips de la 
seua teoria als seus amics, però aquests no l’acabaran de creure. Tot i 
això, ella serà perseverant  ‘característica dels personatges femenins 
del nostre autor: la seua obstinació’ i decidirà seguir la investigació 
pel seu compte. Així, a partir del malentés de Marta aquesta indaga 
una trama que considera real i que es resoldrà al fi nal de la història. 
Pel que fa a l’estructura de la narració, cal subratllar el trencament 
amb la consecució lineal del temps, ja que la història s’inicia precisa-
ment amb un capítol que conta el fi nal del viatge a Mallorca, quan 
els estudiants arriben a l’aeroport de Manises. Aquesta tècnica des-
perta l’interés del lector per conéixer què ha passat al viatge ja que 
l’autor deixa parlar la consciència d’un dels professors participants 
en estil indirecte lliure, anotació que arranca el llarg fl ash-back que 
constitueix la resta de capítols del llibre, on es desenvolupa la història 
del viatge a Mallorca. Si parem esment a l’espai, en aquesta novel·la, 
tot i que la major part de l’acció transcorre a l’illa de Mallorca, la 
història comença i acaba a la Valldigna, d’on són oriünds els alumnes 
del col·legi Alfàndec. És ací on l’autor s’adelita amb la descripció del 
paisatge de la zona, que li servirà d’espai central per a la següent 
creació literària, Nit i la tempesta del no-res.
La complexitat i el tramatge de l’obra de Víctor Peris va en aug-
ment, ja que en la seua segona novel·la, Nit i la tempesta del no-res 
(Tabarca Llibres, València, 2004), desenvolupa una història molt més 
arriscada que comença i acaba en un temps futur, l’any 2019, i que 
transporta el lector a un temps molt llunyà: l’any 1510. Aquest bot en 
el temps es produeix gràcies a un salt enrere provocat en un moment 
d’enigmàtica tempesta que, posteriorment, retornarà la protagonista a 
la seua contemporaneïtat. A diferència de la primera novel·la, aquesta 
és una història on cobra vida la fantasia i la ciència-fi cció, atés que es 
descriu un món cafi t d’heliomòbils (cotxes futuristes), audiollibres que 
et permeten escoltar la lectura, domorobots, computadores de monyica 
que incorporen videotelèfon mòbil o cabines d’immersió virtual. A més, 
el canvi temporal ens permet veure el contrast tan brusc entre els dos 
5 Transsumpte de Cèsar Ferrando Jiménez, futbolista professional de la primera 
plantilla valencianista entre 1980 i 1984, veí il·lustre de Tavernes de la Valldigna i amic 
personal de Víctor Peris. Peris solia batejar els seus personatges de fi cció amb noms del 
seu entorn real o amb noms inusuals formats per una o dues síl·labes. L’anomenat esport 
rei també era una de les seues afi cions.
106
mons descrits, que malgrat les seues diferències superfi cials, compar-
teixen un fons comú: la transcendència i la universalitat de l’amor. 
Un altre recurs que es fa present en la novel·la és l’ús de pseudònims 
que s’empren per a anomenar els espais i aconseguir un efecte màgic 
de distanciament: així, la Valldigna queda camufl ada sota el nom 
de Vallformosa, València sota el de Vitença, l’Ombria (muntanya de 
Tavernes de la Valldigna) sota el de Serra Ombrada o Benassí, Sis-
tra i Tavira són referències clares als tres pobles vallers (Benifairó, 
Simat i Tavernes) que en la part futurista de la novel·la es fusionen 
físicament. El joc de noms que parlen d’una mateixa identitat també 
es veu representat amb Harum i Pau, un xic jove de qui s’enamora 
la protagonista en dos temps històrics diferents: contemporaneïtat 
i passat. Així les coses, Harum-Pau representen una sola persona, 
o també un sol sentiment: l’amor. Víctor Peris torna a demostrar en 
aquesta novel·la la seua passió per la Valldigna, que s’evidencia no sols 
per la descripció que en fa del paisatge, sinó també perquè subratlla 
a partir dels fets narrats la importància de la subcomarca situada a 
la Safor a través dels temps.
En Els secrets de la porta tancada (Tabarca Llibres, València, 
2004), fi nalista del premi de novel·la juvenil Ciutat de Torrent, trobem 
un canvi de gènere narratiu. L’autor deixa de banda la ciència-fi cció i 
la fantasia, amb la voluntat d’acarar un tipus de narració clarament 
realista. El relat està contat en tres temps diferents i cronològicament 
lineals. Comença just en el moment històric en què es produeix el colp 
d’estat del 23 de febrer de 1981. Aqueixa nit el protagonista, Dídac, 
veu com Oriol, el germà gran del seu millor amic mata d’un colp al 
cap un sindicalista. Ho confessa a la policia i Oriol és jutjat, amb el 
resultat d’una condemna a vint anys de presó. Posteriorment, el pare 
d’Oriol i de Lluc mor d’un atac al cor. I Dídac i Lluc, carn i ungla fi ns 
aleshores, ja no es tornen a parlar mai més. El segon temps històric 
s’inicia setze anys després, el 1999. Dídac es casa amb Aura i tenen 
una xiqueta: Mil. Aura viatja a Barcelona per a una consulta mèdica 
i en aqueixa ciutat troba la mort, violada i assassinada presumpta-
ment per un indigent. Per últim, el tercer temps històric s’origina sis 
anys després, el 2005, quan Dídac i la seua fi lla Mil es traslladen a 
Tavernes de la Valldigna a la recerca de tranquil·litat. Dídac exercirà 
de professor a l’IES de la localitat, on una alumna seua, Edda, també 
amiga de la seua fi lla Mil, s’enamorarà profundament d’ell. A pleret 
creix un amor mutu, tot i que Dídac, subjecte encara al passat, no 
el desarregnarà. El curs següent, quan Mil, Edda i altres companys 
accedeixen a la universitat, s’instal·len en un pis de Burjassot. Allí, 
107
en una cambra tancada on es guarden andròmines de tota mena, 
troben una maleta, el contingut de la qual serà clau per a descobrir 
la veritat sobre l’assassinat d’Aura, la dona de Dídac. Les pistes tro-
bades els portaran a la ciutat de Barcelona, on, fi nalment, Dídac i els 
seus companys esbrinaran que Aura fou assassinada per Lluc, qui no 
havia perdonat mai la delació del seu millor amic. Amb el coneixe-
ment de la veritat, el protagonista aconsegueix tancar un cicle de la 
seua vida i iniciar-ne un altre, en companyia d’Edda. Cal remarcar el 
paper destacat dels diferents escrits que apareixen al llarg del relat 
i que, com ocorre en la novel·la anterior i en la que seguirà, seran 
defi nitius per a la resolució del misteri: la nota que troben al pis de 
Burjassot, la carta que Lluc deixa escrita a Dídac o la que Aura li 
adreça. Aquestes són les peces que la història ens anirà destapant en 
el transcurs de la novel·la i que permetran al protagonista entendre 
el seu passat a fi  d’escometre el futur.
En l’última nouvelle publicada, Tan sols ho sap el vent (Tabarca 
Llibres, València, 2007), guardonada amb el premi de novel·la juve-
nil Ciutat de Burriana, Peris desenvolupa un relat de misteri que 
combina tots els ingredients de la novel·la policíaca: acció, drama i 
suspens.6 Tan sols ho sap el vent comença amb l’assassinat aparent-
ment fortuït d’un rector, Andreu Verger, succeït a sa casa del carrer 
la Barca (carrer real de Tavernes de la Valldigna) l’any 1992. Set 
anys després el cas és reobert per dos amics de Xara, una estudi-
ant de periodisme de Tavernes. Aquests han de fer les pràctiques 
com a policies científi cs i trien el cas de mossén Andreu. Per açò es 
traslladen a l’apartament de Xara a la platja de Tavernes. D’aquesta 
manera es reobri el cas i es descobreix que la seua mort no ha estat 
casual, sinó més bé premeditada. Les investigacions els portaran a 
conéixer un passat estretament relacionat amb la vida de Xara, qui 
s’assabentarà de les relacions amoroses de sa mare amb el capellà 
mort, i es quedarà amb la incògnita de saber si aquest fou el seu pare 
biològic. L’atzar, però, serà benevolent amb Xara i no li permetrà que 
conega qui va matar el sacerdot, tot i que els lectors, amb la complicitat 
del narrador, sí que ho arribarem a saber. Dins la història general hi 
trobem altres relats que van obrint-se en el decurs de la novel·la, són 
intrahistòries que ens possibiliten abastar la veritat: la vida de Biel, 
un drogoaddicte a qui el rector intentava portar al solc; la història del 
6 Ell mateix confessa en una entrevista per al programa Calidoscopi de Gandia Tele-
visió la seua afi ció, conreada des de ben menut i des de publicacions ben barates i popu-
lars, al gènere de la novel·la negra i policíaca. 
108
passat d’Andreu que  relata Carme, la seua germana; o les pàgines 
arrancades del diari del pare de Xara ‘aquelles que s’emporta el vent 
que ens permeten, només a nosaltres, lectors, conéixer la identitat de 
l’assassí de mossén Verger.
Amb aquesta darrera novel·la publicada es tanca la contribució 
literària d’un autor que, com tants altres lluitadors, dedicà la seua 
vida a alzinar la llengua i la literatura des del camp de l’ensenyament. 
A ell i a tots aquells que han cooperat i que segueixen al peu del canó 
i de les aules cal agrair-los l’esforç. Una bona manera de gratifi car el 
seu treball és tastar i escampar els seus fruits.


La contribució de Víctor Peris (Tavernes de la Valldigna, 1951-2010) a la Didàctica de la Llengua i a la Literatura Juvenil

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert