Segarra Añón, Isabel

Revistes Catalanes amb Accés Obert

í-sf- r Fins sempre... 
Al cap de quinze dies, el dimecres 26 de novembre, li vaig trucar. Vam quedar per veure'ns. Ni dijous 
ni dívendres li anaven hé, havia d'impartir conferencies i, dissabte que a ell li anava bé, m'anava 
malament a mi. En definitiva, vam quedar de veure'ns el dimecres de la setmana següent a la 
Universitat Ramón LluU on presentava les seves dues darreres obres i allí ho acabaríem de perfilar 
tot. Uendemá em va trucar en Joan i em va dir que l'Eusebi Colomer havia mort; un atac de cor, es 
pensava. No sabíem si riure o plorar, i aixó de la intensitat de la darrera trobada que havíem tingut 
amb ell. Ens era increíblement familiar el seu to, la seva manera de somriure, tot plegat... perdíem 
ía temporalitat d'un gran pensador, se'ns imprimía Tafabilitat d'un gran home. Qué havíem de 
pensar davant l'evidéncia d'un home que traspassava el mateix dia que se celebra al beat Ramón 
Llull? Dones no ens va sortir de dins res mes que un somriure cómplice. 
' .-. ' ,,S( ¿ ; ' Josep Cortada i Hortalá és 
jl s í. .#' esnidiant de filobofia a la UB. 
La darrera obra 
d'Eusebi Colomer 
:/ íhi. »,¿-^ . E. Colomer i Pous, ' 
El Pensament ais Paísos Catalans durant l'Edat Mitjana i el Renaixement, 
Barcelona, lEC-Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1997, 288 pág. 
ISABEL SEGARRA A N Ó N 
EN ENDINSAR-NOS EN LA LECTURA I L'ANÁLISI DE L'OBRA DEL E COLOMER I POUS, El Pensament ais Paisas Catalans 
durant l'Edat Mitjana i el Renaixement, fruim a cada pagina de la profunditat, de la maduresa i el rigor intel-lectual 
d'una aporcació destacadíssima -opino- a Testudi de la cultura catalana de l'Edat Mitjana i del Renaixement. 
L'autor circumscriu el seu Uibre a l'amhit de la filosofía ah Paísos Catalans partint del s. XIÍÍ, amh la gran figura de 
Ramón Lluil, per cloure el periple que ens proposa al s. XVI amb el valencia Joan Lluís Vives. E. Colomer i Pous ens 
convida a aprofundir ei coneixement de Ramón Llull, Ramón Martí, Arnau de Vilanova, Ramón Sibiuda, Anselm 
Turmeda i J. Lluís Vives en el vessant filosófic de llurs obres. 
El Pensament oh Paisas Catalíins... está estructurar en sis capítols, el primer deis quals ens ofereix un «Panorama 
generab' a mode d'introducció deis fets i deis autors mes rellevants que marcaren decisivament l'evolució del 
pensament medieval i renaixentista a les nostres terres. Per tal d'entendre el pas vers el pensament modern, és 
fonamental el capítol que el P. Colomer dedica a l'humanisme, que, nascut com a moviment filológic i literari, 
desenvolupá l'interés per la problemática filosófica i prepara e! camí a grans pensadors futurs. 
E. Colomer analitza amb detall la petja de l'aristotelisme, molt arrelat ais Paísos Catalans, l'Escolástica i Pafany 
per l'estudi de la historia i per la filologia de rhumanisme, que desemboca en Pantropocentrisme que traspua el 
Renaixement. Un bon exemple d'aquest canvi és el Líber creaturarum seu de homine de Ramón Sibiuda. 
Revista de Girona / núin. iS8 maig - juny 1' 
Euscbi Colomcr i l'oiis 
EL PENSAMENT 
ALS PAISOS CATALANS 
DURANT 
L'EDAT MITJANA 
I EL RENAIXEMENT 
El nucli central d'aquesta obra de! P. Colomer és dcdicat a Ramón Llull. Coloraer i Pous ens delecta amh l'análisi 
de l'Ars magna luMiana, bo i exposant el seu sistema categorial i combinatori que l'apropa a les bases de la lógica 
matemática moderna. Després de presentar l'ars de manera clara i entenedora per al lector poc familiaritzat amh 
aquest vessant del pensament del mestre Ramón (no hem d'oblidar que el Llull llatí no acostuma a ser una de les 
primeres lectures que cau en mans de qui s'inicia en el coneixement del Doctor il-luminat), l'estudiós analitza l'obra 
religiosa i apologética de Llull contraposant-hi la particular conccpció teológica del frarc dominica Ramón Martí, 
divergent respecte a la de Llull en punts essencials com ara el recurs a la técnica de Texegesi i la utilització de les fonts 
i de la tradició. Llull prefereix combinar «l'idcal augustiniá de la savicsa cristiana>' (pág. 235) amb el realismc i el 
coratge que empenyien les seves missions. Tanmateix, en l'obra i en 
l'experiéncia evangelitiadora de Ramón Llull no constatcm el recurs a la 
provada i consagrada auctoritas, sino ais arguments de la rao. 
Ensems amb Taportació a la filosofía, a la teologi?, i a la historia del 
cristianisme durant el segle Xlll que signifiquen les figures de Llull i Martí, 
hem de teñir hen present, com remarca el P. Colomer, una serie de factors 
que, Uigats en un primer moment a objectius religiosos, enriquiren el 
panorama cultural de les terres catalanes; ens rcferim a la creació deis siudia 
linguarum (data de fundació: 1250) t a les escoles d'árab i d'hebreu en les 
quals els futurs pares missioners completaven la seva formació. Lcstudi deis 
Ilibres sagrats de jueus i musulmans els havia de ser un pas indispensable 
per a adquirir vies racionáis de conversió d'infidels. Tanr Llull com Martí 
desaproven la religió de l'islam pero en ocasions resten fascinats per 
l'expressió lírica de l'Alcorá. En el cas deis jueus, ambdós autors veuen en 
Uur créenla mes punts vituperables i perillosos. Els senten mes propers, mes 
encastats en la societat -recordem Pescóla jueva de Girona, que florí entre 
1200 i 1260 i que va teñir cabalistes molt destacats- i, per tant, en cetta 
manera representen un mal interior que cal combarte. 
Ben diferent és, en canvi, l'ús que Arnau de Vilanova fa del métode 
exegétic hebraic. E. Colomer evidencia el fet que Arnau és el primer autor 
llatí que recolza l'hermenéutica del Tetragrama en l'anáUsi de la forma de 
totes i cadascuna de les seves lletres. Aquesta técnica d'intetpretació, 
habitual en la mística judaica, no havia estat emprada encara per cap autor 
cristiá. Segons Colomer, hi ha motius per considerar Arnau de Vilanova un 
precursor d'autots posteriors com G, Pico della Mirándola, ]. Reuchlin i H. 
Cornelius Agrippa von Nettesheim, que se setviren de la cabalística des 
d'un punt de vista cristia. 
Com ja hem apuntat mes amunt, la inflexió que marca el pas del 
món medieval al Renaixement no pot cntendre's sense el moviment que coneixem amb el nom d'humanisme. 
Colomer assenyala la importancia de Phumanisme literari, també dipositari d'inquietuds pedagógiques, que 
deriva a la reflexió filosófica. En aquest sentit, Colomer i Pous no pot deixar de citar la importancia de Petrarca 
i, a casa nostra, la primerenca recepció de Phumanisme de la má de Bernat Metge. Mes endavant, a la primera 
meitat del s. XV, la preocupació antropocéntrica és palesa en Ramón Sibiuda. L'originalitat de la seva obra rau 
en el plantejament de la teología i de la dogmática cristiana scmpre a partir de Phome i de la natura que li és 
reaiitat. Per aquest motiu, segons Colomer, autors com Nicolau de Cusa, Jacques Lefébre d'Étaples, Charles de 
Bouelies, Montaigne i Pascal valoraren la seva Theologia naturaiis (nom amb qué durant els segles XVI i XVll es 
conegué el Líber crcatuTamm seu de homine). 
El contrapunt escéptic, satíric, un tant desctegut i realista, contemporani de Sibiuda, el representa Anselm 
Turmeda i la seva coneguda Disputa de l'ase. 
El P Colomer clou el Uibre amb una aproximació al pensament de Joan Lluís Vives (1492-1540) prenent com a 
ohjecte d'estudi la Fábula de homine i el rractat De initm, sectis et laudibus philosophiae. Ens sembla d'alló mes 
interessant i espléndida l'observació d'E. Colomer quant a una contraposicio significativa que es produeix entre les 
obres esmentades i l'encaix de l'humanista valencia en la seva generació. Per hé que Vives pertany al grup 
d'humanistes europeus llunyans a les grans figures italianes com H, Bárbaro, Ficino, Pico, Valla i Poliziano, tant en la 
^ Fábula com en el De irúliis J. Lluís Vives s'inspira en el pensament de Ficino i de Pico della Mitandola i se'n fa hereu 
* en la meditació sobre l'exceMéncia i la dignitat de l'home. En el pensament de Vives, pero, les aptituds humanes 
hauran de donar ftuit, mitjan^ant l'educació: el capteniment i l'accio acotdada amb Déu. 
Isabel Segarra Anón éh professora de llatí a 
l'IES Prüvcn^ana de rHospicaler de Llobrcgac. 
Revista de Girona / núm. 1S8 IIUÍÍÍ; - junv 1998 93 [i251 


La darrera obra d'Eusebi Colomer

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert