La primera part d’aquestes pàgines comparen la visió lingüística de Ramon Llull a partir bàsicament
del que ell anomenava «lo sisè seny» amb el pensament lingüístic de Raimon Panikkar. S’evidencien
algunes semblances, però també les marcades diferències per raó del temps transcorregut. Tanmateix,
els dos mons lingüístics s’apropen quan tots dos ens fan partíceps de les seves reflexions i vivències
a través de les paraules. Amb elles ens parlen d’una de les idees clau que veuen en la fe cristiana:
l’alegria. La segona part, doncs, estudia la semblança més fonda entre aquests dos pensadors de la
cultura humana en general i cristiana en particular al voltant d’aquesta idea de l’alegria que apareix a
l’inici del Llibre de contemplació en Déu de Llull i en una de les obres de Panikkar, La joia pasqual
