Gallart i Fernández, Josep

Revistes Catalanes amb Accés Obert

© COTA ZERO n. 21, 2006. Vic, p. 10-13  ISSN 0213-4640. NOTICIARI ARQUEOLÒGIC10
L’any 2003, a través de la senyora M. Ester
Fabra, conservadora del Museu de Valls, vàrem
tenir notícia de l’existència, entre els materials del
fons d’aquest museu, d’un dipòsit de bronzes
procedent de la cova de Muricecs de Cellers, lo-
calitzat i recollit per membres de la Secció d’Es-
peleologia de l’AAEET a finals de la dècada dels
anys seixanta del segle passat i dipositat al museu
(DDAA, 2003: 146), el qual restava encara inè-
dit, i, atès el nostre interès, ens va oferir la possi-
bilitat de documentar-lo i estudiar-lo. A conti-
nuació, en volem presentar una petita notícia. 
La cova de Muricecs és una de les més cone-
gudes i visitades del Montsec per la seva fàcil ac-
cessibilitat. Se situa al costat est del congost de
Terradets, impressionant gorja que separa el
Montsec de Rúbies, a l’est, del Montsec d’Ares,
a l’oest, i que permet el pas de la Noguera Pa-
llaresa en el seu recorregut cap al sud. La boca
de la cavitat, que es localitza a uns 30 metres per
sobre del nivell de l’embassament de Cellers,
quasi a l’extrem nord del congost, té la típica
forma arrodonida de surgència d’aigües i s’obre
en una cinglera de calcàries campanianes a uns
30 metres per sobre del riu. En total la cova té
un recorregut d’uns 390 metres, dividits en di-
verses unitats. A partir de la boca i en direcció a
l’interior, en primer lloc hi ha una galeria de 28
metres, que està formada per un vestíbul i un
passadís que condueix a la sala dels Muricecs,
anomenada així per la gran quantitat d’aquests
mamífers que hi habiten, la qual és la cambra
més gran de la cavitat. Aquesta sala connecta
amb un pis superior per tres llocs diferents: a
través d’una rampa sobreposada a l’entrada, per
una altra rampa a l’extrem sud-oest que comu-
nica amb les sales superiors i per un forat més o
menys vertical. La darrera part de la cova està
Notícia sobre un nou dipòsit de la
cova dels Muricecs de Cellers
(Llimiana, Pallars Jussà)
Josep Gallart i Fernàndez
Figura 1. Mostra de les decoracions d’algun
dels braçalets.
1. CZ 21  20/4/07  10:24  Página 10
formada pel laberint, constituït per diverses ga-
leries que es tallen de forma ortogonal (MON-
TORIOL I ANDRÉS, 1964).
Pel que fa a les circumstàncies de la troballa,
només sabem que sembla que es va localitzar a
la zona anomenada laberint, o sigui, a l’indret
més amagat de la cova, en una petita escletxa de
la roca. D’acord amb aquestes dades, el lloc de
la troballa seria molt proper a aquell en què als
anys cinquanta del segle XX el Dr. Eduard Ripoll
trobà un altre conjunt de bronzes, en una pros-
pecció exhaustiva de la cavitat a la recerca de
pintures rupestres paleolítiques, efectuada en el
marc d’una prospecció arqueològica de les cavi-
tats de la zona prepirinenca (GALLART, 1991a:
100-101). Però desconeixem altres dades sobre
la disposició dels materials en el moment de la
descoberta; no sabem si, com en l’altre dipòsit
localitzat en la mateixa cova, els braçalets es tro-
baven entrellaçats entre si per un d’ells formant
una unitat (GALLART, 1991a: 100-101). 
En total, aquest segon dipòsit de bronzes
consta de 41 elements, amb un pes total de
2.124 grams. Està constituït per una destral pla-
na, 29 braçalets, un torques, una fulla d’afaitar i
nou anelles.
La destral plana presenta un bon estat de
conservació. És lleugera, amb el cos trapezoïdal
allargat, la secció transversal rectangular, el taló
també rectangular amb els costats arrodonits, el
tallant convex i simètric, i a la part central
d’ambdós lloms presenta dues fines rebaves lon-
gitudinals de fosa, les quals ens indiquen que es
va fondre amb un motlle bivalve de dues ma-
trius. Mesura 124 mm de longitud, l’amplada
del tallant és de 37 mm i la del taló de 18 mm.
Les destrals planes tenen el seu inici a la fi del
neolític i perduren durant els inicis de l’edat del
bronze. Aquesta destral plana de Muricecs té
moltes similituds morfològiques amb alguns
exemplars del sud de França, com per exemple
amb dos exemplars trobats a Saverdun (Ariège),
atribuïdes al bronze antic (GUILAINE, 1972: 45,
fig. 5), amb un altre de Puyméras (Vaucluse) i
amb un de Pont-Saint-Esprit (Gard) (CHARDE-
NOUX I CORTOIS, 1979: 29-35, pl. 2 i 3). 
Els 29 braçalets presenten en general un bon
estat de conservació, encara que en algun exem-
plar hi trobem alguna petita fissura, alguns punts
d’òxid i zones amb carbonats. Estan coberts to-
talment o parcial d’una pàtina de color verd fosc
brillant. Són tots sencers a excepció de dos exem-
plars, als quals els manca un petit fragment de la
part terminal d’un dels extrems. Són de mida
gran, de forma ovalada, oberts i massissos, amb
diàmetres màxims que oscil·len entre 68 i 120
mm i diàmetres mínims entre 51 i 80 mm. En
general les tiges són més o menys fusiformes,
amb els extrems rectes i amb longituds que os-
cil·len entre 190 i 264 mm. Tenen la part central
més ampla, que es va aprimant en direcció als ex-
trems, els quals, en alguns casos, presenten la cara
externa rematada per un bordó transversal. Les
seccions són biconvexes, planoconvexes o hexa-
gonals, tant a la part central com als extrems.
11© COTA ZERO n. 21, 2006. Vic, p. 10-13  ISSN 0213-4640. NOTICIARI ARQUEOLÒGIC
Figura 3. Destral plana.
Figura 2. Fulla d’afaitar.
1. CZ 21  20/4/07  10:24  Página 11
© COTA ZERO n. 21, 2006. Vic, p. 10-13  ISSN 0213-4640. NOTICIARI ARQUEOLÒGIC12
En els braçalets, des del punt de vista deco-
ratiu, podem establir un primer grup, que és el
més nombrós, format pels quinze exemplars lli-
sos, sense decoració. Un segon grup format per
sis exemplars que presenten una, dues o tres lí-
nies incises, més o menys profundes, o amb
puntejat, disposades de forma longitudinal,
com acanalades, a la cara externa, entre l’inici
d’ambdues parts terminals. Una variant en
aquest grup la constitueix un braçalet que pre-
senta també una línia incisa longitudinal, i en-
tre l’acabament, a l’inici d’ambdues parts termi-
nals, i els extrems, un motiu d’espina de peix i
tres línies transversals als extrems. Un altre
grup, format per tres exemplars, presenta una
senzilla decoració incisa situada a ambdues
parts terminals, formada per dos grups de línies
incises transversals i paral·leles entre si. Una va-
riant d’aquest grup està representada per un
braçalet que presenta diverses línies transversals
i paral·leles entre si als extrems, a continuació
dues línies paral·leles que n’emmarquen altres
de transversals i al seu costat una aspa. Els dos
darrers grups estan formats pels braçalets que
tenen una decoració més complexa, integrats
per un sol exemplar. El primer presenta una de-
coració que comprèn tota la cara externa, des
d’un extrem a l’altre, formada per diversos
grups de línies paral·leles disposades en ziga-
zaga de forma transversal, separades per zones
llises o per línies transversals en ambdós grups
de les parts terminals. El segon presenta una de-
coració que comprèn pràcticament tota la cara
externa, formada per diversos grups de tres lí-
nies obliqües i paral·leles entre si que configu-
ren un motiu de ziga-zaga seguit i un motiu en
angle agut i dues línies transversals als extrems
terminals.
En general els motius decoratius estan bas-
tant esborrats, sobretot els que es troben a les
parts terminals, de manera que interpretem que
fou a causa del constant i perllongat fregament
amb les vestimentes en el període d’ús, una cir-
cumstància que també vàrem observar en els
braçalets decorats de l’altre dipòsit trobat en
aquesta mateixa cova (GALLART, 1991a: 105) i
també en els del dipòsit de Llavorsí (GALLART,
1991b: 121). 
Els braçalets d’aquest dipòsit, tant des del
punt de vista morfològic com en general des
del punt de vista decoratiu, presenten moltes si-
milituds amb els de l’altre conjunt trobat a la ma-
teixa cova de Muricecs (GALLART, 1991: 104-
107; GALLART, 2002: 139-141 i 157-161), i
sobretot amb braçalets de dipòsits, enterraments
i hàbitats del sud-est de França, atribuïbles a un
horitzó cronològic que va des del bronze mitjà
fins a inicis del bronze final, com per exemple els
Figura 4. Conjunt dels elements del dipòsit.
Figura 5. Torques.
1. CZ 21  20/4/07  10:24  Página 12
© COTA ZERO n. 21, 2006. Vic, p. 10-13  ISSN 0213-4640. NOTICIARI ARQUEOLÒGIC 13
de la Grotte de Bussières (Meyrannes, Gard)
(ROUDIL, 1972: 107-111, fig. 37) i de l’Aven du
Cloporte (Goudargues, Gard) (ROUDIL I SOU-
LIER, 1969: 450-452, fig. 4-6), entre d’altres.
En aquesta zona els braçalets, escassos durant el
bronze antic, experimenten un gran desenvolu-
pament durant el bronze mitjà i durant els ini-
cis del bronze final. 
La fulla d’afaitar presenta un mal estat de
conservació. La fulla és discoïdal, d’1,5 mm de
gruix, amb els extrems plens d’osques i dues es-
cotadures a la zona de contacte amb el mànec,
que és de secció rectangular. Es tracta d’un ele-
ment molt interessant per la seva singularitat.
El torques presenta un bon estat de conser-
vació, tot i que està trencat en tres fragments.
Està cobert per una densa pàtina de color verd
fosc. La tija està torçada en forma helicoïdal i els
extrems, llisos i de secció lenticular, girats cap
als costats. Es tracta d’un tipus de torques habi-
tual en conjunts del bronze mitjà i inicis del
bronze final de França (ELUÈRE I GOMEZ, 1990:
115-116). 
Les nou anelles que formen part d’aquest
conjunt presenten en general un bon estat de
conservació i una bona factura, encara que un
dels exemplars està trencat en dues parts. Estan
cobertes per una densa pàtina de color verd fosc
brillant. Tenen forma circular, amb uns diàme-
tres externs que oscil·len entre els 24 i 30 mm i
els gruixos. Les seccions són circulars, romboï-
dals o lenticulars. Sis exemplars no tenen deco-
ració i els tres restants presenten unes fines
línies incises a l’aresta central externa, perpendi-
culars i paral·leles entre si. Les anelles són ele-
ments que tenen un ventall cronològic molt
ampli, ja que en trobem des del calcolític fins a
l’època ibèrica. Tant a Catalunya com al sud-est
de França, durant el bronze mitjà i els inicis del
bronze final trobem les anelles molt ben repre-
sentades entre els materials procedents d’hàbi-
tats a l’aire lliure i en cova, de dòlmens i de co-
ves i balmes sepulcrals. 
La deposició d’aquest segon dipòsit de la
cova de Muricecs s’ha de situar en una data simi-
lar a l’anterior, entre la fi del bronze mitjà i els
inicis del bronze final. La procedència dels mate-
rials sembla que s’ha de buscar al nord dels Pi-
rineus i haurien arribat a través d’alguns dels
passos accessibles dels Pirineus. Pel lloc de la
cova on es van localitzar i per la forma de depo-
sició dels dos dipòsits, és clar que es tracta d’a-
magatalls; així mateix, pel tipus i per l’estat de
les peces, també sembla clar que es tracta d’ob-
jectes destinats a la fosa o a l’intercanvi, però
se’ns fa difícil dir si la deposició va ser feta pels
mateixos habitants de la cova com a reserva de
metalls o va ser feta per un metal·lúrgic o un
grup de metal·lúrgics ambulants.  
Referències bibliogràfiques
CHARDENOUX, M. B.; COURTOIS, J. C. (1979). Les haches
dans la France méridionaux. Prähistorische Bronzefun-
de, Abteilung IX, Band 11. Munchen. 
DD.AA. (2003). «Museu de Valls». DD.AA. El bronze en
museus de les comarques de Tarragona. Col·lecció «dif-
fundere» –2. Tarragona, p. 143-160.
ELUÈRE, C.; GOMEZ, J. (1990). Typologie des objets de l’Age
du Bronze en France. Fascicule VII: Bracelets, colliers,
boucles. París: Société Préhistorique Française, Com-
mission du Bronze.
GALLART, J. (1991a). «Estudi preliminar del dipòsit de
bronzes de la Cova dels Muricecs (Llimiana, El Pallars
Jussà)». Collegats, 5. XXXVI Assemblea Intercomarcal
d’Estudiosos (Tremp, 1990), p. 99-112.
GALLART, J. (1991b). El dipòsit de bronzes de Llavorsí.
Pallars Sobirà. Excavacions Arqueològiques a Catalu-
nya, núm. 10. Barcelona: Servei d’Arqueologia de la
Generalitat de Catalunya.
GALLART, J. (2002). «Els braçalets de la Cova dels Mu-
ricecs». Dins: Sala d’Arqueologia, Catàleg. Edició a
cura de J. Ll. RIBES I FOGUET. Quaderns de la Sala
d’Arqueologia 2. Institut d’Estudis Ilerdencs, p. 139-
141 i 157-161.
GUILAINE, J. (1972). «L’Âge du Bronze en Languedoc oc-
cidental, Roussillon, Ariège». Mémoires de la Société
Préhistorique Française, 9. París.
MONTORIOL, J.; ANDRÉS, O. (1964). «Estudio morfogéni-
co de la Cova de Muricecs (Pas dels Terradets,
Llimiana, Lérida». Speleon, XV. Oviedo, p. 30-47. 
ROUDIL, J. (1972). «L’Âge du Bronze en Languedoc orien-
tal». Mémoires de la Société Préhistorique Française, 10.
París. 
ROUDIL, J. L.; SOULIER, M. (1969). «Les bronzes de
Goudarges (Gard)». Bulletin de la Société Préhistorique
Française, 66, p. 448-456.
Josep GALLART i FERNÀNDEZ. Àrea de Co-
neixement i Recerca de la Direcció General
del Patrimoni Cultural de la Generalitat de
Catalunya.
1. CZ 21  20/4/07  10:24  Página 13


Notícia sobre un nou dipòsit de la cova dels Muricecs de Cellers (Llimiana, Pallars Jussà)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert