Entre les diverses objeccions malicioses als arguments sobre la immortalitat de l’ànima escampats
pel primer llibre de Lo somni de Bernat Metge, trobem un curiós esment de la credulitat dels «francesos»,
que procedeix de l’exemple II.6.10 dels Dits i fets memorables de Valeri Màxim. La citació, que
fa referència als antics gals, va intercalada dins una sèrie de manlleus d’obres de Ciceró que presenten
proves platòniques de la supervivència de l’ànima. La ironia a propòsit de la credulitat dels francesos/
gals concorda amb el punt de vista convencional dels escriptors grecs i romans a propòsit del
saber dels bàrbars, que les fonts antigues admiren i menyspreen a parts iguals
