La figura de Maria Magdalena en els evangelis canònics ocupa un espai molt reduït, com una de les dones
que acompanyen Jesús durant el seu ministeri i després apareix al peu de la creu. Ella es converteix en el
focus d’atenció en una sèrie de textos cristians posteriors, i en particular en el text d’un «evangeli» el qual
porta el seu nom. L’«Evangeli de Maria» és el focus principal d’aquest assaig. Es dedica una especial
atenció a l’evidència que aporten els manuscrits per al text, referent a la qüestió de si es pot dir que és
«gnòstic» o no i, sobretot en el debat que succeeix al final del text entre Pere i Maria, tot discutint els problemes
que suposen la presentació negativa de Pere i per què precisament es produeix això. S’argumenta
que l’Evangeli prové d’una data relativament primerenca, abans que les línies divisòries entre els
gnòstics i els cristians s’haguessin endurit i quan tots dos s’enfronten amb hostilitat als estranys.The figure of Mary Magdalene in the canonical gospels occupies a small amount of space as one of the
women accompanying Jesus during his ministry and then appearing at the cross. She becomes the focus
of attention in a number of later Christian texts, and in particular in a ‘gospel’ text that bears her name. The
«Gospel of Mary» is the prime focus of this essay. Attention is given to the manuscript evidence for the
text, to the issue of whether it can be said to be «Gnostic», and above all to the debate occurring at the end of the text between Peter and Mary, discussing the problems of how negatively Peter is presented and
precisely why. It is argued that the Gospel stems from a relatively early date, before dividing lines Christians
and Gnostics had hardened and when both were facing hostility from outsiders
