Coll i Riera, Joan-manuel

Molina i Vallmitjana, Josep-Anton

Roig i Buxó, Jordi

Revistes Catalanes amb Accés Obert

EL FONDAL DE VALLDELLÓS 
(MEDIONA, ALT PENEDES): 
UN NUCLl EREM~TIC-CULTUAL EN 
COVA DEL S. V 
JOAN-MANUEL COLL I RIERA 
JOSEP-A. MOLINA I VALLMITJANA 
JORDl ROlG I BUXÓ 
El fonda1 de Valldellós esta situat en el terme municipal de 
Mediona. Ha estat un indret conegut des de fa decades per 
I'excursionisme, primer, i per l'arqueologia més recentment. Hi 
destaquen un seguit de cavitats o forats, dins els quals han estat 
trobats un bon nombre de materials arqueologics corresponents a 
diversos períodes histories. 
En aquesta comunicació s'analitzen els materials de cronologia 
tardoromana: ceramiques DSP, material de vidre i metall, etc. 
S'observa, pel que fa al material ceramic, una preponderancia de 
peces de vaixella fina d'importació, enfront d'una total absencia de les 
de cuina. 
Així, el tipus de material aparegut, juntament a les 
característiques orografiques de I'indret, gens apte per establir-hi un 
habitat estable, ens duen a pensar en aquest indret com un nucli 
cremític-cultual en cova del segle V. 

EL FONDAL DE VALLDELLÓS 
(MEDIONA, ALT PENEDES): 
UN NUCLI EREM~TIC-CULTUAL EN COVA DEL S. V 
El fondal de Valldellós esta situat en el terme municipal de Mediona 
(Alt Penedes), a la cara nord o obaga de la serra de Font-rubí, en el tram 
conegut com els ((plans de Font-rubí>> o la (<serralada del Bolet)). La seva 
localització geografica és de 41 O 27' 30" de latitud Nord i 1 O 37' 06" de 
longitud Est, essent CF846906 les coordenades UTM. 
ANTECEDENTS 
La zona tractada aquí, amb el nom de fondal de Clivelleres, apareix 
ja citada en itineraris excursionistes (com el del Centre Excursionista 
((Rafe1 de Casanova>)) I'any 1928. No obstant aixo, arqueologicament 
sembla haver estat oblidada practicament del tot fins a mitjan anys 
seixanta. Amb tot, hi ha un antecedent forca marginal i inedit, recollit I'any 
1956 per Pere Giró en els seus diaris: la donació feta per Josep Lloret i 
Rabassa al Museu de Vilafranca del Penedes de la seva col.lecció de 
materials arqueologics procedents d'algunes de les cavitats del fondal. 
172 MISCELLANIA PENEDESENCA 1994 - J.M. Coll ! J.A. Molina! J. Roig 
El redescobriment d'aquest indret per a I'excursionisme científic 
arriba I'any 1975 de la ma de tres membres de I1((Agrupació Excursionis- 
ta Talaia)) de Vilanova i la Geltrú, Josep Alegret, Manuel Pamies i Joan 
Virella; el darrer dels quals publica diversos articles. 
Finalment, a partir de 1978 i fins al 1985-66, aquesta zona ha estat 
objecte d'una actuació arqueologica important i definitiva, per part de 
I'Associació d'Estudis Científics i Culturals de Mediona (AECCM), la qual 
ha permes la descoberta, d'una banda, d'aquelles cavitats que restaven 
per descobrir, i, d'altra banda, d'un quantiós conjunt de materials arque- 
ologics, una part del qual estudiem en aquest treball.(') 
El fondal de Valldellós és una vessant informe, obaga i humida i 
plena de blocs, els quals, com a producte del retrocés de la cinglera 
calcaria (Foto l ) ,  a causa de I'acció combinada de I'erosió i de les 
diaclasis que hi ha, s'han després recolzant-se entre si i formant pous, 
Foto 1: Vista general del paratge del fondal de Valldellós, amb els blocs 
caiguts, la densa vegetació i I'agulla a la dreta. 
El Fondal de Valldellós u n  nuc l i  eremít ic-cul tual  en cova  del  S V 173 
galeries i cavitats de poca entitat i no aptes com a lloc d'habitat estable. 
Dins d'aquests forats, i escampats entre el mosaic de pedres i vegetació 
que ocupen tot el pendent, s'han localitzat materials d'epoca prehistorica 
(Neolític i Bronze) i d'epoca paleocristiana, que són els que ací tractarem 
en conjunt. 
Les cavitats o forats en que ha aparegut material tardoroma han 
estat les següents: 
- Cova de la Rasa 
- Balma del Pendol (o del Batlle) 
- Cova <(A,, (o de la Piramide) 
- Balma de la cullera 
- Cova de la Jeta 
- Cova de I'Horta (o Galeria del la Roca del Gat) 
- Cova de les Monedes 
Es tracta de petits espais, enmig dels blocs i de la densa vegetació, 
els quals, en alguns casos, han format petits pous d'uns 4 o 5 m de 
fondaria, de difícil accés i totalment foscos (Foto 2). Només un, la cova 
<(A,), una petita balma de redu'ides dimensions (1.5 m d'alcada i uns 2x2 
m d'espai interior) (Foto 3), pot oferir unes mínimes condicions per a 
ésser habitada, tot i que de manera molt precaria. 
Tot el paratge, pero, presenta un encant i atracció per la seva 
frondositat i característiques naturals, destacant, enmig dels blocs i de 
la vegetació, un enorme monolit de pedra vertical que presideix el ves- 
sant. 
DESCRIPCIÓ I ESTUDI DELS MATERIALS 
El lot principal de materials arqueologics, localitzat dispers I escam- 
pat al llarg de tot el vessant de pedres, és el corresponent a les 
ceramiques DSP de cocció reductora, estudiades amb detall per Albert 
BACARIA (BACARIA, 1992a) i Ramon JARREGA (JARREGA, 1992b). Es tracta 
d'una vintena de fragments i de quatre peces senceres (tres bols i un 
plat); aquestes darreres foren localitzades juntes dins un forat-pou (Co- 
va de la Jeta), damunt una mensula obrada a la roca. Datables a mitjan 
s. v. 
174 MISCEL.LANIA PENEDESENCA 1994 - J.M. Coll i J.A. Mol inai  J. Roig 
Foto 2: Forat de la cova de les Monedes. 
E l  Fondal de Valldellós: un nucli erernitic-cultual en cova del s. V" 175 
Foto 3: Petit espai de I'anomenada Cova <.A,, de la piramide 
Un altre lot és el de sic mitjos bronzes datables entre el 378 i el 423, 
apareguts, també dins d'un forat-pou (cova de les Monedes), juntament 
amb una ampolla monoansada sencera de vidre verd ISINGS 126-127 
(Foto 4), i restes de 4 amfores: africana, oriental, sud-hispanica i pro- 
ducció tarraconense. 
La peca més significativa és una cullereta de bronze amb una capa 
d'argent trobada entre els blocs d'una petita cavitat (balma de la Cullera) 
(Fig. 1 ; Foto 5). Dissortadament, ara per ara, no se'n coneix cap paral.lel 
a Catalunya. 
Només tenim constancia d'una troballa similar a la Cova de Suano 
(Reinosa, Cantabria) (GONZÁLEZ ECHEGARAY, 1969), on, junt a una sivella 
de cinturó i un manec de patena, aparegué una cullereta litúrgica identica 
a la del Fondal, pera la qual es proposa una cronologia dins el s. VI. Un 
altre exemple és el tresoret de Desana (Vercelli, Italia), en el qual varen 
apareixer 18 culleretes, alguna d'elles molt similar a la del Fondal i 
datades als SS. V-VI, les quals evidenciaven la religiositat cristiana del 
propietari (PALOL-RIPOLL, 1988). 
176 MISCEL.LANIA PENEDESENCA 1994 - J.M. Col l i  J.A. Molina i J. Roig 
Figura 1: Materials procedents dels forats del conjunt: 1 .  Cullereta litúrgica de 
bronze. 2. Clau de bronze. 3. Botó de bronze. 4. Peu d'ampolla/gran copa de 
vidre verd. 
'El Fondal de Valldellós: u n  nucli eremític-cultual en cova del s. V" 
Foto 4: Ampolla de vidre ISINGS 126- 127 trobada a la cova de les Mc 
178 MISCELLANIA PENEDESENCA 1994 - J.M. Coll 1 J.A. Molina 1 J. Roig 
Altres materials trobats en les cavitats són un botó de bronze de 
considerables dimensions, corresponent, amb tota seguretat, a arreusl 
guarniments de cavall (Figs. 1-3). Una petita clau de bronze d'una ar- 
queta (Figs. 1-2). Dos esquellots de ferro i uns cremalls també de ferro 
(Foto 6). 
Cal dir que en la sepultura I de la necropoli de Fuentespreada 
(Zamora), apareixen, com a aixovar de I'inhumat, una ampolla de vidre 
identica a I'aquí tractada, un botó d'arreu de cavall i dos esquellots, tot 
datat en els SS. VI-VII. 
Així, tot el lot de materials del fonda1 de Valldellós estudiats en 
aquesta comunicació pot datar-se puntualment dins el s. V, donada la 
seva homogenei'tat i les característiques de com va apareixer, cense 
precedents ni continu'itat posterior. 
Analitzant tot el material recuperat, s'evidencia una preponderancia 
de peces de vaixella fina d'importació (bols i plats DSP), amb més d'una 
vintena de peces; enfront d'una total absencia de peces de cuina (olles 
i cassoles), característica totalment contraria a la identificada en els llocs 
d'habitat (vil.les ¡/o assentaments rurals). 
D'altra banda, el conjunt de monedes en cap cas representa un 
ocultament i menys encara un tresoret, donat el seu redui't nombre i 
I'escassa importancia monetaria i valor numeric. I respon més aviat a un 
agrupament simbolic/curiós. 
Aquesta particularitat dels materials arqueologics, principalment 
pel que fa als ceramics, amb una gamma tan variada de procedencies, 
pot dur-nos a considerar I'arribada d'aquestes peces a I'indret com a 
producte d'una ofrena i sosteniment dels eremites, per part de laics 
adinerats: la rebuda d'obsequis i ['existencia de procuradors que els 
abastien d'aliments i, adhuc, diners, apareix esmentada en textos del s. 
VI1 (D~Az Y D~Az, 1955). 
La interpretació que nosaltres apuntem pera les diferents cavitats 
del Fondal de Valldellós és la d'un possible nucli eremític-cultual que 
ocuparia diversos dels forats de I'indret, essent, possiblement, la cova 
E l  Fondal de Valldellós: u n  nucl i  eremític-cultual en cova del s. V" 179 
Foto 5: Cullereta litúrgica de bronze amb capa d'argent trobada a la balma 
de la Cullera. 
Foto 6: Cremalls de ferro. 
180 MISCELLANIA PENEDESENCA 1994 - J.M. Coll 1 J.A. Molina 1 J. Roig 
((A), una cel.la o espai d'habitatge, emprant-se la resta de cavitats com 
a espais rituals ¡/o d'ofrenes, tal vegada amb un caracter temporal o 
estacional. 
Cal considerar que aquests forats no ofereixen unes condicions 
massa aptes per a servir d'habitat, ja sigui refugi o amagatall; i que a la 
vessant oposada del fonda1 hi ha altres balmes, igualment retirades i 
d'accés difícil, que ofereixen millors condicions d'habitabilitat, i tanmateix 
no s'han ocupat. 
Enfront de la possibilitat dels refugis i amagatalls davant les in- 
estabilitats socials que caracteritzen el s. V a la Tarraconense, cal con- 
siderar que les fonts historiques situen revoltes i moviments de bagau- 
des, primordialment a les valls de I'Ebre i a les zones més interiors, les 
quals provoquen les esmentades desestabilitzacions del camp i dels 
propietaris privats. 
Mostres, pero, que no s'evidencien pas en els jaciments i explota- 
cions agrícoles de les vil.les baix-imperials dels territoris de la Depressió 
Prelitoral (Valles, Penedes) i Girones, marc on se situen aquestes ca- 
vitats, i on les vil.les particulars perduren amb tota llur vitalitat durant tot 
el s. V i, fins i tot, el VI, com a tals. Per la qual cosa no té massa sentit, 
creiem nosaltres, anar a viure o refugiar-se dins de forats isolats i allu- 
nyats de tot i de tots, on les condicions de vida esdevenen gairebé 
infrahumanes. Llevat, pero, que necessitats o crides de caire místico- 
espiritual ho requerissin ¡/o ho justifiquessin. 
Altrament, veiem com aquest cas no és pas aillat, sinó que es 
repeteix, amb les mateixes característiques tant d'emplacament com de 
material aparegut i cronologia, a la resta de Cata l~nya: (~)  Cova de Guanta 
(Valles occ.) (BACARIA, 1992b; JARREGA, 1992a), Cova 120 (Garrotxa) 
(AGUST~ i altres, 1987), Cova Colomera (Pallars Jussa) (PADRO-DE LA VEGA, 
1989), entre d'altres (JARREGA, 1992a). 
Pel que fa la resta de la Península, apareixen nombroses mostres 
de culte cristia en coves on, sense cap mena de dubte, habitaven els 
eremites-anacoretes-monjos, i on han aparegut patenes, gerrets litúr- 
gics i d'altres objectes cultuals dels SS. VI-VI1 (Cova de Suano, Cova de 
la Horadada, Cova del Cudón i Covadonga) (GONZÁLEZ ECHEGARAY, 
1 969). 
El Fonda1 de Valldellós: un nucli eremític-cultual en cova del s.  V" 181 
Cal tenir present, també, que I'existencia d'eremites i anacoretes es 
constata ja entre els segles V i VI, principalment el VII, en les fonts 
literaries (Isidorde Sevilla), i que com a trets comuns trobem llur habitació 
en coves, refugis o cel.lules d'un marcat a'illament i pobresa material 
(D~Az Y D~Az, 1955). 
Els Concilis eclesiastics dels segles VI i VI1 ens parlen ja d'aquest 
tipus de practiques, prescrivint normes i fent regulacions entre la vida 
eremítica i la vida cenobítica (concretament en el canon 5 del VI1 Concili 
Toleda de I'any 646, i en el canon 38 del Concili d'Agde de I'any 506) 
(MUNDO, 1974). 
Es considera queja a les darreries del s. VI i durant tot el s. VII, amb 
I'oposició episcopal a totes aqueixes formes d'ascetisme i enfront de la 
puixant vida dels monestirs, aquest tipus de nuclis eremítics acabarien 
per desapareixer (D í~z  Y D í ~ z ,  1955). 
Aquests nuclis tenen, doncs, llur paral.lel posterior en els eremitoris 
rupestres d'epoca visigotica (PUERTAS, 1966; VAÑO, 1970; LAMALFA, 1991) 
i alto-medievals excavats al terreny natural (FERRER, 1991), i a voltes amb 
un edifici religiós (una ermita) construi't i adossat a la balma; així com en 
les documentades ermites i anacoretes de Montserrat d'epoca baix 
medieval (CURTO, 1982), també en petites cavitats i balmes. 
NOTES 
(1) Part de la informació ha estat estreta de la ((Carta Arqueologica de I'Alt Penedes, 
elaboradaper Genís RieÉ, Maria Rosa SENABRE i Artur CEBRIA; alsqualsvolem agrair I'ajut 
prestat. Així mateix, volem agrair a I'AECC de Mediona les facilitats prestades en el 
moment de realitzar I'estudi dels materials arqueologics; aixi com a Josep GALLART, qui 
ens acompanya a I'indret i ens ajudaa identificar elsforats, essent d'un gran ajut a I'hora 
de valorar el conjunt. 
(2) Actualment t i donada aquesta homogeneitat i característiques comunes, s'esta 
preparant un estudi global a nivel1 de Catalunya de totes aquestes cavitats que 
presenten materials i una ocupació humana del s. V.  lntentant interpretar aquests 
conjunts a partir de I'analisi de llur emplacament, topografia i materials arqueologics. 
182 MISCELLANIA PENEDESENCA 1994 - J .M.  Coll 1 J.A. M o l i n a i  J. Roig 
AGusri FARGES, Bibiana i altres (1987): Dinamica de la utilització de la cova 120 per 
I'home en els darrers 6000 anys. Centre d'lnvestigacions Arqueologiques de 
Girona, Series Monografica núm. 7, Girona, pags. 137-140. 
BACARIA, lbert (1992a): ((Les ceramiques paleocristianes (Derivées de Sigillées 
Paléochretiennes) del Penedes)); Miscel~lania Penedesenca, vol. XV, IEP, pags. 
215-232. 
BACARIA, Albert (1 992b): (~Ceramiques paleocristianes (DSP) del Museu de Palau de 
Plegamans (Valles Oct.))); Arraona, III epoca, núm. 10, Sabadell. DD. 79-84. 
CEBRA, Artur; RIBÉ, Genís; SENABRE, MWosa  (1991): <<L1arqueologia a I'Alt Penedes: 
estat de la qüestió als anys 90)), Miscel.lania Penedesenca 1991, XV, lnstitut 
d'Estudis Penedesencs, juny 1992, pags. 38-135. 
CEBRIA, Artur; RIBÉ, Genís; SENABRE, MWosa:  Carta arqueologica de I'Alt Penedes. 
Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, Barcelona (inedita). 
CURTO HOMEDES, Albert (1 982): (<Notes sobre I'eremitisme catala baixmedieval>), Acta 
Medizvalia, 3, Barcelona, pags. 71-92. 
D ~ A Z Y  D~Az,  M.C. (1 955): <<El eremitismo en la España visigótica)); Revista Portuguesa 
de Historia, tom. VI, Coimbra. 
FERRER MARSET, Pere (1991): ((L'eremitori rupestre d'Ares del Bosc>); Alberri, núm. 4. 
Centre dlEstudis Contestans. 
GIRO, Pere: Cuaderns de camp. Vol. 5, 1956-58 (1 21V11156) i vol. 9, 1969-1 978 (1 01Vlí 
75) (inedit). 
GONZÁLEZECHEGARAY, Joaquín (1 969): Orígenesdelcristianismoen Cantabria. Institución 
Cultural de Cantabria, Santander. 
JARREGA DOM~NGUEZ, Ramon (1992a): Poblamiento y economía en la costa este de la 
Tarraconense en época tardorromana, siglos IV-VI. Tesi doctoral UAB (inedita). 
JARREGA DOM~NGUEZ, Ramon (1 992b): ((Aproximació a I'estudi de I'antiguitat tardana a 
les comarques del Garraf, Alt Penedes i Baix Penedes>); Olerdulae, any XVII, 
Vilafranca del Penedes, pags. 53-1 12. 
LAMALFA D i ~ z ,  Carlos (1 991): <(Iglesias y habitáculos rupestres de la cabecera del 
Ebro>) a Actes del 1 Curso de Cultura Medieval, Aguilar del Campoo (Palencia), 
octubre 1987. 
MESTRES, J.: Notes de camp abril-maig de 1976 (inedites) 
MUNDO, Anscari M. (1 974): (~Regles i observances monastiques a Catalunya)> a Actes 
del 11 Col. loqui dJHistoria del Monaquisme Catala 1970, Abadia de Poblet, pags. 
7-24. 
E l  Fonda1 de Valldellós: un nucli erernític-cultual en cova del s.  VI' 
PADRO I PARCERISA, Josep; DE LA VEGA I GÓMEZ, Josep (1 989): ((Treballs arqueologics 
a lacova Colomera o de les Gralles (Sant Esteve de la Sarga-Mur, Pallars Jussa)>) 
dins Excavacions Arqueologiques d'Urgencia a les comarques de Lleida, Gene- 
raljtat de Catalunya, pags. 9-53. 
PALOL, Pedro de; RIPOLL, Gisela (1 988): Losgodos en el occidente europeo. Ediciones 
Encuentro, Madrid, pags. 63-64. 
PUERTAS, R. (1966): "El eremitismo rupestre de la zona de Nájera>> a Actes del IX  
Congreso Nacional de Arqueología, Valladolid 1965, Zaragoza, pags. 41 9-428. 
ROVIRA I LEMANY, Pere (1 982): ((Coneguem la comarca: El Cingle de I'Agulla (Agulla 
de Font-rubí o de Pereres) i la cova del Bolet)); El  Cep. Revista d'lnformació 
General. 
ROVIRA PORT, Jordi; SANMART~ GREGO, Enric; GALLART ROMEU, Josep: Mediona i I'Alt 
Penedes de la Prehistoria a I'Antiguitat. lnstitut de Prehistoria i Arqueologia de la 
Diputació de Barcelona (Serie Monografies Arqueologiques, núm. 6), Barcelona 
(en prernsa, original entregat I'any 1983). 
VIRELLA, Joan (1 984): Setzena excursió a peu pel Penedes: Pereres, La Valldellós i el 
Bolet(setzenaexcursió a peu pel Penedes, 13 de maigde 1984). Institutd'Estudis 
Penedesencs, Fulletó amb mapa E. 1:20.000 de la zona. 
VIRELLA I BLODA, Joan (1975): ((Un paratge oblidat: El Cingle de I'Agulla i les Coves de 
Pereres)>, Circular per als socis de I'Agrupació Excursionista Talaia (octubre 
1 975). 
VIRELLA I BLODA, Joan (1 976): Redescobriment d'un paratge al Penedes, Vertex, núm. 
52 (juliol-agost 1976), Federació de Centres Excursionistes, Barcelona, pags. 136 
i SS. 
Arxiu Inventar; de I'AECC de Mediona. 
ltinerarisgrafics d'excursions. Vol. l. De Sant Quintía Sant MariíSarroca . Ed. Centre 
Excursionista (<Rafe1 Casanova)), 1928. 
Notes de camp de I'Associació dlEstudis Científics Culturals. 


El fondal de Valldellòs (Mediona. Alt penedès): un nucli eremític-cultural en cova del s. V

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert