Garcia Aparicio, Pilar

Revistes Catalanes amb Accés Obert

PER ENSENYAR ELS CLÀSSICS 
Pilar Garcia Aparicio 
Les publicacions de l'Abadia de Montserrat, dins l'eclèctica i 
extensíssima' col·lecció «La Xarxa», edita —reedita, millor— l'obra 10 lli-
bres catalans^. Es tracta d'un text amb una història editorial ben singular, 
que cal contextualitzar en dos fronts: per una part, en el fecund ambient 
de renovació pedagògica que viví Catalunya el primer terç d'aquest segle, 
i que culminà amb la creació, l'any 1936, del Consell de l'Escola Nova Uni-
ficada, institució que ja aleshores perseguia una escola nova, única, laica, 
gratuïta, amb coeducació i catalana, i, per altra, en l'esclat de la Guerra 
Civil espanyola i la repressió subsegüent. L'obra fou encarregada per la Ge-
neralitat l'any 1938 al seu autor, Alfons Serra I5aldó, per servir de regal als 
xiquets catalans el dia de Sant Jordi de 1939. Amb l'entrada de l'exèrcit 
franquista a la ciutat de Barcelona, l'edició va desaparèixer, i aquesta de 
l'Abadia de Montserrat ha estat possible gràcies a un dels pocs exemplars 
locaHtzats. 
10 llibres catalans es proposa, ni més ni menys, acostar la nostra litera-
tura clàssica al món dels infants. L'autor, en una breu introducció, explíci-
ta el plantejament pedagògic de l'obra: «La categoria de bon lector no s'ad-
quireix de cop i volta: demana per part d'aquell que aspira a ésser-ho un 
entrenament constant i un esforç de comprensió graduat...». (P. 10). Ara 
bé, ve a dir A. Serra, com que els infants no poden accedir a les obres dels 
clàssics tal i com foren escrites, cal que en facen un tast adequat al seu ni-
vell maduratiu. 
Alfons Serra selecciona, sense oblidar el seu destinatari, deu obres pun-
1 La col·lecció supera amb escreix els ceiU volums i s'hi dóna cabuda a obres de creació 
i de coneixements, d'autors catalans i estrangers, clàssics i actuals, elc. 
2 SERRA BALDÓ. Alfons: 10 llibres catalans, ed. L'Abadia de Montserrat, lïarcelona, 
I98.S. 
83 — 
tals de la història de la literatura catalana i les disposa seguint un ordre cro-
nològic. Comença aquest amb Ramon Llull i el Llibre de les bèsties, que 
junt a l'episodi dels almogàvers catalans a Grècia, de la Crònica de Ramon 
Muntaner, dóna bon compte de la literatura catalana a l'Edat Mitjana, Lo 
Somni de Bernat Metge enllaça l'època medieval amb el Renaixement, on 
hi és l'obra poètica d'Ausiàs March i el Tirant lo Blanc. Amb un buit de 
tres segles, VOda a la pàtria de B.C. Arribau ens porta a la Renaixença. 
Verdaguer, Guimerà i Oller hi són amb Canigó, Mar i cel i L'Escanyapo-
bres, respectivament. El capítol X, per últim, és un repàs a l'obra poètica 
de Maragall. 
El nucli al voltant del qual es basteixen gairebé tots els capítols és una 
breu síntesi argumental de l'obra en qüestió o d'una part, cas de la Crònica 
de Muntaner. La producció dels poetes Ausiàs March i Maragall', però, és 
objecte d'un succint repàs a temes, preocupacions, estil, etc. Aquests re-
sums, que òbviament, cerquen d'atreure l'atenció del públic infantil per la 
via de la «historieta», venen emmarcats quasibé sempre per una part intro-
ductòria i per un final, a manera de conclusió. 
Tot i ésser la trama de les obres allò que ocupa una major extensió en 
els breus capítols, els curtíssims fragments que els inicien i els tanquen asso-
leixen una importància cabdal, per tal com presenten l'autor —generalment 
en el moment de concebre l'obra que s'aplicarà tot seguit—, l'època histò-
rica i literària que h tocà de viure, les seues vicissituds personals, el procedir 
literari, temes, estil, llenguatge, etc. 
D'aquesta manera, 20 llibres catalans es converteix en una aproxima-
ció a la història de la literatura catalana, des dels seus inicis fins el comen-
çament del segle XX, que, sense cedir en rigor, és susceptible d'interessar 
els infants. Indubtablement, una empresa d'aquestes característiques exi-
geix no sols uns coneixements pregons de la nostra Uteratura clàssica, sinó 
sobretot sòlides nocions pedagògiques i didàctiques per presentar-la als nens. 
D'entre els diversos recursos que Alfons Serra posa en joc en pro del 
didactisme, destacarem l'establiment d'una estreta complicitat amb el lec-
tor, que aconsegueix mitjançant l'ús d'un narrador-autor, que s'hi fa pre-
sent per implicar el lector amb frases com:-«No t'oblidis...», «La narració 
que t'acabo de mostrar...», «Ja t'he explicat...» i d'altres. A més, el narra-
dor deté, si ve al cas, el curs de la narració per tal de fer al xiquet aclari-
ments de tipus literari o per explicar amb exemples, quan convé, sentiments 
subtils, propis del món dels adults. Així quan en l'episodi dels almogàvers 
3 Alfons Serra en l'elaboració del capítol dedicat a Maragall combina al seu gust mots 
i sintagmes extrets literalment de l'obra del poeta. Eh certa manera, explica Maragall plagiant 
la seua poesia. 
— 84 — 
catalans de la Crònica de Muntaner diu: 
Però no s'hi entreté massa i de seguida esdevé cronista. Un cro-
nista és un narrador que explica fets contemporanis, que ha viscut di-
rectament o que coneix per referències fidedignes. (P. 22). 
O, quan comentant els neguits d'Ausiàs March per la mort de la seua 
estimada Teresa, explica: 
També deus haver experimentat uns sentiments semblants quan 
has perdut una cosa que estimaves molt. (P. 36) 
Tot plegat produeix l'efecte d'una conversa entre narrador i lector, amis-
tosa i, de vegades, potser paternalita. 
Malgrat la constant preocupació d'Alfons Serra pel receptor (selecció 
d'obres, estructura dels capítols, didactisme, llenguatge, etc), creguem que 
10 llibres catalans no serveix, en general, ara i ací com a llibre de lectura 
per a xiquets de 8 a 14 anys, com es suggereix a la contracoberta de l'obra. 
Això no significa, però, que el text no siga aprofitable a l'ensenyament. Ben 
al contrari, 10 llibres catalans pol interessar i agradar, com a tal, els esco-
lars dels primers cursos de l'ensenyament mitjà, i, sobretot, pot esdevenir 
una valuosa eina de treball per als mestres de qualsevol nivell de l'E.G.B., 
en tant que proporciona un model a l'hora de presentar de manera motiva-
dora i atractiva una obra literària, un autor, i, fins i tot, una època. 
Amb 10 llibres catalans constatem, una vegada més*, que els corrents 
didàctics més innovadors d'avui són deutors de les troballes pedagògiques 
dels primers trenta anys d'aquest segle. Fet i fet, aquesta obra connecta so-
bradament —^fóra més lícit establir la relació a la inversa?— amb les da-
rreres contribucions a la didàctica de la literatura a l'E.G.B. i B.U.P., pu-
blicades a casa nostra-\ Primer, perquè l'objectiu fonamental que perse-
gueix és l'ensinistrament del futur lector, i a més, perquè se situa en la línia 
d'acabar amb les prevencions que suscita la literatura clàssica entre els en-
senyants, tot considerant que els clàssics aporten uns materials, que, amb 
les adaptacions i seleccions que calguen, poden interessar els nens. 
4 Els treballs d'Alexandre Galí continuen editant-se a hores d'ara i gaudeixen de l'alen-
ció i l'interés dels ensenyants. 
5 Rns referim a obres com Lletres de joc. Didàctica de la literatura a l'E.G.B.. d'As-
sumpció Bernal i Carme Gregori, en ed. Bromera, Alzira, iy<S7, o Curs de narrativa. Una pro-
posta didàctica per aS." de B.U.P., d'Antoni lispí i Tomàs Llopis, en ed. Laertes, Barcelona. 
1^88, que rebutgen per poc niotivador i per ineficaç de cara a la formació dels escolars, l'estu-
di de la literatura com l'aprentalge niemoríslic d'un enfilall d'èpoques literàries, autors i obres, 
i consideren que la introducció de la literatura a l'escola ha de tenir com a objectiu fonamental 
la consecució de bons lectors. 
— 85 — 
M * * N M ^. 
^ S >• N « P^^ 
Els processos de 
normalització lingüística 
a 1 Estat espanyol actual 
Ajuntament di' Benidorm I nhvrsit'jf J Munint 
86 


Per ensenyar els clàssics

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert