Comas Lamarca, Eulàlia

Revistes Catalanes amb Accés Obert

ús i abús del patrimoni: 
Actors involucrats en el cas de Menorca 
Eulàlia COMAS LAMARCA 
Coordinadora de l'Oficina de la Reserva de la Biosfera de Menorca. 
Conselleria de Resen/a de la Biosfera i Medi Ambient del Consell Insular de Menorca 
La declaració de l'illa com a reserva de biosfera l'any 1993, per part de la 
UNESCO, va ser un reconeixement internacional a la gran riquesa patrimonial 
de Menorca, tant natural com històrica. Un cert retard en l'explosió turística dins 
el context balear-retard certament virtuós- ha estat una contribució decisiva per 
conservar la gran diversitat d'hàbitats mediterranis i d'elements del patrimoni 
cultural que conflueixen en aquest territori de només 700 km^ (figura 1). Ara 
bé, la contribució restant cal cercar-la en una manera de fer, un tarannà, una 
manera de viure i conviure de la societat menorquina amb la història i amb la 
natura, que ha donat lloc a un paisatge tan útil com bell. 
En la successió dels esdeveniments que finalment van concloure amb la 
declaració de la UNESCO, hi té un pes important l'Institut Menorquí d'Estudis 
(IME). De caràcter administratiu i amb personalitat jurídica pròpia, l'institut és un 
organisme autònom creat pel Consell Insular de Menorca destinat a la recerca, 
la promoció, la recuperació i la difusió de la cultura de l'illa de Menorca. Té per 
objectiu esdevenir centre de recepció i d'intercanvi de pensament i de ciència. 
L'any 1989 l'IME va facilitar la trobada, a Menorca, de representants del 
programa MaB de la UNESCO (el programa Home i Biosfera) amb coneixedors 
del medi natural, social i econòmic de l'illa. Van ser les I Jornades sobre conser-
vació i desenvolupament a Menorca' -quan Menorca no era encara reserva 
de biosfera. Aquestes jornades van ser ei preludi d'unes altres, ara sobre Desen-
volupament sostenible i turisme a Menorca (octubre de 1990), i de l'inici for-
mal de la sol·licitud que el Consell Insular de Menorca va trametre a la UNESCO 
per demanar que es considerés la possibilitat d'incloure l'illa en la xarxa de 
reserves de biosfera del Programa MaB. La declaració finalment va produir-se 
l'any 1993, i va ser la tretzena de l'estat espanyol. 
' JM Vidal i J Rita (ed.), 1992. Jornades sobre conservació i desenvolupament a Menorca, 1989 
47 
Eulàlia Comas Lamarca 
Hi ha quatre requeriments bàsics perquè un territori esdevingui reserva de 
biosfera: la riquesa patrimonial (natural i cultural), la coexistència compatible 
dels valors patrimonials amb un desenvolupament social i econòmic, una soci-
etat compromesa amb el desenvolupament sostenible i la presència d'un òrgan 
de l'administració capaç de fer perdurar aquesta combinació d'elements en 
benefici de la societat que hi habita i del llegat natural i històric. Per tant, esdeve-
nir reserva de biosfera, a banda de suposar un reconeixement a la capacitat 
d'haver sabut conciliar la conservació del patrimoni amb el desenvolupament 
econòmic, suposa, també, un repte: el de fer durar aquesta sàvia conciliació. A 
Menorca, l'administració competent de la reserva de biosfera és el Consell Insu-
lar de Menorca (ClMe). 
Si l'òrgan esperonador de la declaració com a reserva de biosfera va ser, 
essencialment, l'IME, un cop aconseguida, l'any 1993, l'assumpció dels objec-
tius inherents a la declaració -que poden resumir-se en la voluntat d'orientar el 
desenvolupament en un marc de sostenibilitat- s'ha repartit a tres bandes: l'IME, 
el ClMe i la societat menorquina. Cadascuna, dins de l'àmbit de les seves res-
ponsabilitats i competències d'actuació i en la mesura de la seva capacitat, ha 
contribuït de diferent manera a la materialització dels objectius de la reserva de 
biosfera, com explico d'ara endavant. 
7.1.- L'Institut Menorquí d'Estudis 
L'IME és avui un actor molt dinàmic en relació amb els objectius de la 
reserva de biosfera i, per tant, en relació amb la conservació i l'estudi del llegat 
patrimonial de l'illa: en el seu marc s'ha creat un òrgan de seguiment de la 
reserva i una comissió científica avaluadora; ha coorganitzat, juntament amb el 
ClMe, diversos actes i jornades científiques, i ha contribuït decisivament al co-
neixement del patrimoni i de les tendències evolutives de Menorca, amb l'adju-
dicació de beques d'estudis. L'òrgan de seguiment és l'Observatori 
Socioambiental de Menorca (OBSAM), creat l'any 1999 i dedicat al seguiment 
de l'estat mediambiental, social i econòmic de la reserva de biosfera de Menorca. 
Integrat per tècnics coneixedors del medi natural, social i econòmic, l'OBSAM es 
dedica a recollir i mantenir actualitzada i tractada la informació que pugui ser 
rellevant per avaluar si el desenvolupament de Menorca és coherent amb els 
principis del desenvolupament sostenible. Des de l'OBSAM es generen i s'ana-
litzen dades mediambientals, sobre recursos naturals i desenvolupament eco-
nòmic, i s'han dissenyat indicadors ambientals bàsics, a part de mantenir actua-
litzada la cartografia temàtica de l'illa i de promoure la investigació en matèria 
d'anàlisi territorial. A més, també es treballa sobre la sensibilització social envers 
la sostenibilitat. 
48 
ús i abús del patrimoni: Actors involucrats en el cas de Menorca 
L'òrgan avaluador de la reserva, també constituït en el si de l'IME, és la 
Comissió Científica de la Reserva de Biosfera, integrada per representants de 
totes les seccions de l'Institut (ciència i tècnica, ciències naturals, història i ar-
queologia, ciències socials i llengua i literatura) i pel coordinador de la reserva, 
que depèn orgànicament del CIMe. La funció de la comissió és realitzar el segui-
ment científic de la reserva de biosfera, promoure la investigació sobre la 
sostenibilitat i l'educació ambiental i informarjes institucions públiques compro-
meses amb aquest projecte sobre les qüestions científiques i tècniques que 
• susciti el desenvolupament del pla d'actuacions, en compliment de les línies 
marcades per la declaració de Menorca com a reserva de biosfera del programa 
MaB de la UNESCO. 
Pel què fa als actes i jornades organitzats i coorganitzats per l'institut, cal 
destacar les II i ill Jornades sobre l'Estat de la Reserva de Biosfera, celebrades 
els anys 1999 i 2004, respectivament (les I Jornades van celebrar-se abans de 
la declaració oficial, com s'explica més amunt). Es tracta de sessions de treball 
que, quinquennalment, han analitzat en profunditat l'estat de conservació i les 
tendències evolutives del medi natural, social i econòmic, i del patrimoni cultu-
ral. De totes dues jornades se n'han publicat les actes i les conclusions^, que 
ofereixen una visió científica, multidisciplinària i sintètica dels avenços i les ame-
naces que caracteritzen l'evolució de IVlenorca. Aquestes conclusions es fan 
avinents als ciutadans i ciutadanes de Menorca, i especialment al CIMe, com a 
administració competent i responsable de guiar el desenvolupament social i 
econòmic de l'illa vers la sostenibilitat. A les darreres jornades, celebrades el 
març de 2004, per exemple, es van consensuar les conclusions del quadre 1. 
7.2.- El Consell Insular de Menorca 
Des de l'àmbit polític, l'aportació més rellevant en relació amb els objectius 
inherents a la declaració de la reserva de biosfera ha estat l'aprovació d'un pla 
d'ordenació territorial que conté el creixement urbanístic i contribueix a cohesionar 
els espais naturals protegits. El Pla Territorial Insular (PTI) aprovat el maig de 
2003, parteix de la constatació que la capacitat previsible - i possible- d'acollida 
de l'illa era de més de 300.000 habitants, d'acord amb els planejaments urba-
nístics vigents dels vuit municipis de Menorca. Tenint en com'pte, per una ban-
da, que la població resident no arriba a les 80.000 persones i que els màxims 
estivals estan per sota de les 200.000 persones (figura 2), i, per i'altra, que el 
consum de recursos no renovables mostrava tendències creixents, la contenció 
^ Publicació de les II Jornades: IME, 2002. Actes de les Jornades sobre la Reserva de Biosfera de 
Menorca (1999). Col·lecció Recerca núnn. 7. Les lli Jornades (març 2004) estan en tràmit de 
publicació i corresponen a l'avaluació de l'estat de conservació de Menorca passats deu anys des 
que es va produir la declaració de resen/a de biosfera. 
49 
Eulàlia Comas Lamarca 
urbanística era -a efectes de garantir un desenvolupament sostenible- una ne-
cessitat Amb la planificació integral dels usos del sòl i la contenció de la capaci-
tat d'acollida de l'illa és possible acotar el consum d'aigua -un recurs per al qual 
encara avui Menorca és autosuficient-, la generació de residus o el consum 
territorial, i també enfortir la connectivitat dels espais naturals protegits. 
Val a dir que una planificació territorial de l'illa com la que aporta el PTl era 
una de les mancances més reclamades des de l'àmbit científic, com queda 
palès a les actes de les jornades de seguiment que periòdicament ha anat 
organitzant l'IME i el mateix CIMe, des de 1989 ençà. 
Si bé el PTl configura un marc favorable per als objectius de la resen/a de 
biosfera, no cal perdre de vista que les polítiques sectorials en matèria d'ordena-
ció del territori, de medi ambient i de patrimoni històric també hi tenen un pes 
decisiu. En aquests tres àmbits, cal destacar diverses actuacions que contribuei-
xen a fer efectiva la protecció del patrimoni cultural i natural, com són l'elabora-
ció dels plans especials que regulen les àrees naturals d'especial interès (ANEls) 
-se n'han aprovat cinc de dinou, i un més està en tràmit-; el desenvolupament 
d'un projecte europeu LIFE per a la conservació de la flora menorquina; la re-
dacció d'un avantprojecte de llei de la reserva de biosfera; l'impuls i la coordina-
ció de les agendes locals 21 - i dels plans d'acció ambientals, ja aprovats- de 
tots vuit ajuntaments de l'illa; o la redacció dels plans bianuals de gestió del 
patrimoni històric -de caràcter vinculant per als pressupostos del CIMe. 
Hi ha hagut, també, iniciatives fallides, que haurien tingut un efecte clara-
ment sinèrgic amb l'aprovació del PTl i amb la consen/ació del patrimoni, com 
era la imposició de l'ecotaxa, finalment desestimada pel govern autonòmic de 
les illes Balears. 
7.3.- La societat menorquina 
La sensibilització ambiental dels menorquins i menorquines va ser un in-
gredient important per fer efectiu el reconeixement internacional de l'illa en el 
marc del Programa MaB de la UNESCO. Com recullen les conclusions de les 
darreres jornades (punt 5 del quadre de text), el teixit social segueix mostrant 
un alt grau de consciència ambiental, que es fa manifest, per exemple, amb un 
alt nombre d'afiliacions al grup de defensa de la natura més important de l'illa 
(1.200 socis del GOB, més de 1'!% de la població); la bona acollida generalitza-
da que ha tingut un instrument com el PTl (que propugna la contenció del 
creixement urbanístic); les reivindicacions en defensa del patrimoni natural (ini-
ciades amb la defensa de l'albufera des Grau, als anys 70, que va permetre 
desestimar la construcció d'una urbanització i protegir un espai que ha esdevin-
gut amb el temps parc natural i nucli de la resen/a de biosfera); la defensa del 
patrimoni històric (com és el cas de la Coordinadora en Defensa del Camí de 
50 
ús i abús del patrimoni: Actors involucrats en el cas de Menorca 
Cavalls, que vetlla per restaurar l'ús públic d'un camí de ronda històric que 
rodeja l'illa sencera), o la resposta massiva davant de projectes constructius que 
amenacen la integritat paisatgística i mediambiental de l'illa (com és ia presen-
tació de més de dues mil al·legacions individuals al projecte de construcció d'un 
dic al port natural de Ciutadella). 
Cal remarcar, també, l'actitud que caracteritza els dos sectors econòmics 
més directament vinculats amb la transformació del paisatge menorquí: els agri-
cultors i ramaders, d'una banda, i el sector turístic, de l'altra. Els primers, com a 
arquitectes d'un paisatge que ha esdevingut objecte de reclam turístic, respo-
nen positivament a iniciatives que, com el Contracte Agrari de la Reserva, apos-
ten per conservar i mantenir el camp de Menorca malgrat les adversitats econò-
miques del sector. Els segons, autèntics pilars de l'economia menorquina de les 
darreres dècades, són conscients, cada vegada més, de la necessitat que a 
IVlenorca es marqui la diferència amb la majoria de destinacions turístiques de 
sol i platja, tristament adjectivades com a "balearitzades". N'és un exemple l'am-
pli suport amb què va comptar, a Menorca, la iniciativa autonòmica d'implantar 
una ecotaxa, iniciativa que va ser finalment descartada. 
51 
Eulàlia Comas Lamarca 
Conclusions de les III Jornades sobre la reserva de biosfera de Me-
norca (març de 2004) 
1." En un context de canvi global, amb tendències ambientals negati-
ves, l'illa de Menorca no se n'escapa, però conserva uns valors ambientals i 
un patrimoni històric i cultural que la segueixen definint com a reserva de 
biosfera. 
2. Des que va produir-se la declaració, l'any 1993, s'han posat en mar-
xa actuacions i s'han creat eines destinades a provocar canvis en les tendèn-
cies negatives dels períodes anteriors -quant a gestió i quant a indicadors 
ambientals- i a reorientar les polítiques en un marc més realista de sostenibilitat. 
3. S'ha avançat en les tres funcions pròpies d'una reserva de biosfera: 
conservació, desenvolupament i logística. 
4. Entre les eines positives destaca, quant a conservació del territori i 
desenvolupament, l'aprovació del Pla Territorial insular, com a model d'orde-
nació del territori que limita ei creixement urbanístic i s'inspira en criteris 
sostenibilistes. Quant a aspectes logístics, es valora positivament la creació 
de l'OBSAM, com a centre de seguiment científic de la reserva. Pel què fa als 
aspectes de desenvolupament, es remarca la debilitat del sector agrari. 
5: El teixit social de l'illa continua demostrant un alt grau de consciència 
ambiental, que es manifesta, per exemple, en el grau d'acceptació social que 
ha tingut el PTl, en la millora dels índexs de recollida selectiva o en la implicació 
de les entitats en projectes relacionats amb la reserva de biosfera. La maduresa 
de la consciència social envers els aspectes ambientals constitueix una de les 
principals fortaleses del projecte de reserva de biosfera. 
6. S'han identificat buits i amenaces concretes que s'hauran d'abordar 
en els propers anys, per definir una política de sostenibilitat que sigui eficaç i 
es pugui mantenir a llarg termini. Com a mancances, es remarca la falta de 
coordinació entre administracions competents, la manca d'informació dispo-
nible en temes tan sensibles com l'aigua, la necessitat de gestionar amb 
eficàcia els espais nominalment protegits o la de reforçar el sector agrícola. 
7. S'han definit reptes clars per.avançar en la línia del desenvolupa-
ment sostenible, entre els que destaquen la conveniència de revisar els òr-
gans de participació de la resen/a, d'avaluar periòdicament els resultats dels 
instruments de protecció del territori (retre comptes), de seguir enfortint i 
promovent l'educació ambiental i la implicació social en la reserva, o de 
trobar mecanismes financers inspirats en la fiscalitat ecològica i en l'equitat. 
Quadre 1 
52 
ús i abús dei patrimoni: Actors involucrats en ei cas de Menorca 
-O J2 
c in 
E g 
c CL 
^ I 
Q."P 
5 b 
53 
Eulàlia Comas Lamarca 
3IP-TE 
3!p- i l 
[ 3!P-eo 
A0U-6T 
AOU-SO 
PO-JZ 
PO-80 
d a s - K 
CÍ9S-0T 
O 6 B - Í Z 
O6B-EX 
mf-oe 
|nf-9T 
unf-8T 
unf-K) 
Aeïu-TJ 
jqe-EZ 
jqe-eo 
jeuu-9j 
q3j-9Z 
qaj-ZT 
3U3-6Z 
aua-ST 
3US-tO 
o 
m Q 
g K 
E X) 
u 
( 
u 
H 
_) 
•o 
íi) 
D- ü 
g g g g g s g g g g g g 
o o o o o o 
o o o o o o o o o 
o o o o o o o o o o o o o o o o 
54 
ús i abús del patrimoni: Actors involucrats en el cas de Menorca 
Imatges de Menorca 
El patrimoni històric de Menorca, d'una singularitat innegable, va ser un dels motius en què es va 
basar la declaració de l'illa com a reserva de biosfera (Ses Roques Llises, Alaior). 
Els monuments prehistòncs megalítics, com el de Talatí de Dalt (Alaior), han anat esdevenint 
cada vegada més objecte d'atracció per al turisme. 
55 
Eulàlia Comas Lamarca 
El camp de Menorca, sàviament intervingut, és una mostra de paisatge humanitzat capaç de 
donar cabuda a la protecció dei patrimoni arquitectònic rural i de la biodiversitat. 
_ . „|,||||.,.|- J , ' ^ . ^ ^ . « T - . - ^ ^ ^ 
fe - 1 ^ ' 
^ ^ • . . . a s B r - " # · 2 ^ 
• ' ' ' A 
Les tanques emmarcades per paret seca constitueixen una extensa retícula en Tàmbil rural menorquí. 
És molt notable la riquesa d'elements constructius que les acompanyen (Es Migjorn Gran). 
56 


Ús i abús del patrimoni: Actors involucrats en el cas de Menorca

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert