Garcia i Targa, Joan

Round Colell, Ronald

Revistes Catalanes amb Accés Obert

CASTELL DE MIRALPEIX: 
HIPOTESIS RECONSTRUCTIVES 
JOAN GARCIA I TARGA* 
RONALD ROUND COLELL** 
Com a complement de I'article presentat a les Genes Jornades 
dJEstudis Penedesencs, in troduim ara aquest inten t de reconstrucció 
ideal o aproximació de com hauria estat el castell de Miralpeix als 
segles XV o XVI. 
Desitgem que, en un futur, puguem presentar altres estudis que 
puguin ajudar-nos a aprofundir el nostre conekement respecte a 
aquesta estructura de redui'des dimensions, pero de gran interes per 
la seva evolució al llarg del temps. 
* text " dibuixos 

CASTELL DE MIRALPEIX: 
HIPOTESIS RECONSTRUCTIVES 
Les tres campanyes d'excavació al castell de Miralpeix (1 990,1991 
i 1992) ens han permes ampliar ostensiblement el nostre coneixement 
d'aquesta estructura. 
És per aquesta circumstancia que alguns trets arquitectonics i 
materials recollits dins el procés d'excavació ens permeten realitzar una 
aproximació general de com deuria ser I'edifici. 
Som conscients que, fins que I'estructura no sigui completament 
excavada i les diferents fases no siguin reconegudes i individualitzades, 
la validesa científica d'un treball com el que presentem, és parcial i es 
confirmara o rebatra en un futur. Si més no, pensem que I'esforc re- 
constructiu val la pena com a primera aproximació. 
ASPECTES METODQLOGICS 
Tots els treballs de reconstrucció ideal d'estructures historiques en 
mal estat de conservació es fonamenten, segons el nostre parer, en tres 
variables principals i clarament complementaries: 
1" Aprofitar tots aquells elements, arquitectonics en particular i 
158 MISCEL,LANIA PENEDESENCA 1994 - Joan Garcia 1 Ronald Round 
materials en general, que ens permeten establir uns trets o característi- 
ques constructives generals. 
Murs, escales, columnes, arrencament d'arcades, etc. Tots aquests 
elements, tenint en compte la seva ubicació específica dins I'espai, ens 
permeten una ((recol.locació visual en tres dimensions,) dins I'espai 
que haurien ocupat originariament. 
2" A partir dels elements específics dels quals sí que tenim 
informació, intentar fer una aproximació rigorosa de com deurien ser les 
parts o els elements que no han deixat una evidencia material palpable. 
3" Hi ha tot un conjunt d'aspectes que presenten una gran dificultat 
per establir el seu estat original. Alcada mitjana del mur, orientació de les 
teulades, situació de les finestres als murs perimetrals, etc. 
Estructures semblants, documentació escrita i d'altresformes d'apro- 
ximació poden ajudar, en alguns casos, a omplir les mancances propies 
del registre material amb el qual comptem. 
EL CASTELL DE MIRALPEIX. EVIDENCIES MATERIALS 
(vegeu planta general del castell) 
Tenint en compte aquestes premisses basiques, en el cas que ens 
ocupa, hem pogut comptar amb una serie d'evidencies materials que ens 
permeten fer aquesta reconstrucció visual d'alguns aspectes arquitecto- 
nics de I'estructura. Passem, tot seguit, a referir-los: 
A) Existencia de dos pisos en determinats indrets de la construcció. 
Aquesta hipotesi vindria constatada pels següents elements materials: 
- Documentació de dues escales. La corresponent al Sector 2, molt 
ben conservada, mentre la de la torre es troba molt desfeta. 
- Documentació, a totes dues parts, de potents enderrocs formats 
per pedres, teules i d'altres materials constructius. Corresponen a les 
parets i al sostre d'aquest segon pis. 
- L'aixecament dels potents enderrocs al Sector 2 i de I'habitació 1 
va permetre recollir dues columnetes d'uns 30 cm de Ilarg, que podrien 
correspondre a finestres situades a certa alcada dels murs. 
Caste l l  de Mira lpeix:  h ipotesis reconstructivesl '  159 
Planta i perspectiva axionometrica. 
Model 1.  A cada model aparek la imatge de I'estructura des dels quatre punts 
cardinals i, també, una vista aeria per distingir les diverses formes 
de teulades. 
160 MISCEL.LANIA PENEDESENCA 1994 - Joan Garcia 1 Ronald Round 
Castell de Miralpeix: hipotesis reconstructivesl 161 
162 MISCEL.LANIA PENEDESENCA 1994 - Joan Garcia 1 Ronald Round 
B) Part del Sector 1 del castell hauria estat coberta per una arcada 
de la aual es conserven: 
- Dos basaments d'arrencament d'arcada. Un formant part del mur 
est de la cisterna i I'altre situat paral.lelament al primer dins el Sector 1 
de I'estructura. 
- Un dovella d'aquest mateix arc caiguda al nord-oest del castell, 
molt a prop dels basaments de I'arrencament. 
C) L'espai o corredor que comunica els dos sectors de I'estructura 
podia haver estat cobert per una llinda que, d'altra banda, ajudaria a 
suportar el pes del segon pis de I'estructura. L'existencia d'un clar 
reengruiximent de la part interior del Mur 2 perimetral just de forma 
paral.lela al mur lateral de la cisterna sembla corroborar-ho. 
D) L'homogenei'tat pel que respecta a I'alcada conservada al 
parament posterior de la cisterna (aquell orientat al Sector 2 del castell), 
i a la torre, podria indicar-nos que el pis superior hauria pogut estar 
construi't, totalment o parcialment, amb materials vegetals o barreja de 
pedra i de tovot. 
- Aquesta circumstancia vindria també constatada pel fet que el 
darrer esglaó de I'escala es troba al mateix nivel1 dels murs que de- 
limitarien I'espai total del segon pis en aquesta part de I'estructura. 
E) Existencia de finestres tipus espitllera a diverses alqades dels 
murs que delimiten la torre. 
F) Respecte al lloc original d'ubicació de la torre original a la qual fa 
referencia el primer text (mitjans del segle XI), pensem que estaria 
situada al lloc que ocupa posteriorment la cisterna. 
- Dins el parament del mur oest de la cisterna, aquell que delimita 
el Sector 2 (a I'interior de I'estructura), pot observar-se clarament 
I'existencia de dues formes constructives. 
La superior del mur es caracteritza per pedres de mida petita, molt 
ben treballades i lligades amb morter. A la part inferior del parament, 
poden observar-se grans pedres que, suposem, constitu'irien els solids 
fonaments d'una estructura anterior, possiblement la torre originaria del 
Iloc. 
"Castell de Miralpeix: hipotesis reconstructivesl' 163 
G )  L'alcada dels murs a I'actualitat no és homogenia en tota 
I'estructura. Els murs perimetrals 2 i 4 arriben fins als 2 m, mentre que els 
murs 1 i 3 tot just si arriben als 60-70 cm. Aquesta diferencia pensem que 
ve motivada pel desigual grau d'aprofitament de la pedra del castell per 
la construcció dels marges moderns. 
HIPOTESIS RECONSTRUCTIVES 
Aspectes remarcables 
Les reduides dimensions del castell de Miralpeix fan evidents les 
minses possibilitats d'imaginar-nos un edifici espectacular. Més aviat, 
estem davant d'una estructura, en Iínies generals, austera, més sem- 
blant a una masia o casa pairal fortificada que a un castell en el sentit 
estricte de la paraula o, millor dit, a la imatge tradicional d'aquests tipus 
d'estructures. 
Un altre aspecte a tenir en compte a I'hora de presentar els diversos 
dissenys hipotetics és la qüestió cronologica general. La impossibilitat, 
fins al moment, d'assolir els nivells de fonamentació dels murs i de les 
diverses estructures interiors, ens impedeix tenir una seqüencia crono- 
Iogica de les diverses fases constructives. 
Per tant, les hipotesis presentades responen a les diverses eviden- 
cies arquitectoniques, documentades al llarg dels treballs de neteja dels 
enderrocs interns de les diferents zones de I'edifici. A grans trets, la 
imatge exterior de I'edifici podria correspondre a finals del segle XV o 
segle XVI. 
Fins al moment, com ja hem referit, no tenim documentació arque- 
ologica pel que respecta a la primera fase constructiva del Iloc, que, 
segons la primera referencia textual, seria a mitjans del segle XI (1 057). 
Models presentats 
Presentem fins a cinc imatges diferents, que permeten fer-se una 
idea general de les característiques, fonamentalment externes, d'aques- 
ta estructura. 
164 MISCEL,LANIA PENEDESENCA 1994 - Joan Garcia 1 Ronald Round 
Escala de la torre. Les fletxes negres marquen els diferents esglaons. 
Es troben en mal estat de conservació. 
Vista general del Sector 2. La fetxa 1 ens marca el canvi de tecnica 
constructiva en el mur oest de la cisterna. La fletxa 2 ens marca I'alqada 
homogenia de conservació del mur en aquesta zona. 
'Castell de Miralpeix: hipotesis reconstructives" 165 
Detall d'una de les columnetes trobades al castell. Formava part de I'enderroc 
corresponent al mur 4 perimetral, on es localitza la porta d'accés a I'edifici. 
Sector 1. Les fletxes ens marquen la situació de I'arrencament de I'arcada i 
d'una dovella caiguda, corresponent a aquest mateix arc. 
1 6 6  MISCEL.LANIA PENEDESENCA 1994  - Joan Garcia 1 Ronald Round 
Les variants més significatives responen a: 
1 - Estructura com un espai compacte a la seva part interior. ES a 
dir, arnb teulades que cobrien la totalitat de I'espai interior, dintre del qual 
trobaríem I'arc de compartimentació i d'altres elements significatius. 
2 - Diferents sistemes de teulades orientades a abocar a la cisterna 
el maxim d'aigua possible. Fins i tot, donant-li a la part superior de I'ar- 
cada que cobriria part del Sector 1 una orientació cap a la cisterna, arnb 
la finalitat d'abocar també I'aigua de pluja. 
3 - Concepció diversa de la torre: 
Bé de forma monolítica sense teulada a la seva part superior, bé 
arnb diferents nivells arnb teulada. 
Bé arnb un caire més defensiu, arnb merlets a la part superior dels 
murs, o bé més auster, sense aquests elements. 
4 - Respecte als dos pisos a part de I'estructura: 
Bé considerant un mateix nivel1 pera tota I'estructura, excepte la 
torre, sempre més alta. 
Bé considerant el segon pis, (Sector 2 del castell) per sobre de 
I'alcada mitjana de I'edifici. 
5 - Respecte a la situació de les finestres: 
En tots els casos, el nombre de finestres és redu7t per qüestions 
clarament defensives. 
La mida i la forma de les finestres dels murs perimetrals pot variar, 
segons els models que prenguem com a referencia. 
Juntament arnb aquests elements variables segons els diversos 
models desenvolupats, hi ha tot un conjunt d'elements comuns que 
responen d'alguna forma al nostre desconeixement de com eren en 
realitat. Per aquesta circumstancia s'ha repetit igual en els diferents 
models presentats. Ens referim, concretament a: 
L'alcada aproximada de la torre (uns 10 m). 
El grau d'inclinació i forma de les teulades 
El sistema de llinda per la porta d'entrada a I'edifici. 
Castell de Miraloeix: hiootesis recon~t ruc t ives~~ 167 
Vista general del Sector 1. Les fletxes marquen la situació dels basaments 
d'arrencament de /'arcada. 
Vista general del Sector 2. Les fletxes (superior esquerre) ens marquen 
I'espai que estaria originariament coberi per una Ilinda. 
168 MISCEL.LANIA PENEDESENCA 1994 - Joan Garcia 1 Ronald Round 
CONCLUSlONS 
La finalitat d'aquest breu estudi és fer un apropament a I'aspecte 
original que va tenir aquest edifici, tenint en compte les evidencies 
arquitectoniques que ens han posat de manifest les tres campanyes 
arqueologiques realitzades fins al moment. 
Pensem que fer aquest exercici és positiu per a I'analisi de I'espai 
i del volum que són inherents a qualsevol edifici. És positiu també perque 
ens obliga a realitzar analisis en tres dimensions i tenint en compte tot un 
conjunt de variables. 
Pensem que tots els models presentats són viables i que I'estruc- 
tura original no deuria ser gaire diferent de la imatge que s'extreu en 
veure els dibuixos. Amb mes o menys alcada, ambo sense merlets, amb 
més o menys inclinació a les teulades o simplement amb una zona 
central oberta i delimitada per les dues zones amb dos nivells, el castell 
de Miralpeix tindria I'aspecte d'una masia fortificada, basicament com- 
pacta. 
Desitgem que futurs treballs d'investigació en aquest indret ens 
permetin matisar molt més la informació arquitectonica i historica amb la 
qual comptem actualment. 
GARCIA TARGA, J.: <<El Castell de Miralpeix: Un model d'ocupació medieval i moderna 
al Garraf)> (1 993). Miscel.lania Penedesenca n ~ V I I I .  lnstitut d'Estudis 
Penedesencs. 1994. 
GARCIATARGA, J.: Alficles de divulgació publicats pel i .  Corresponents a cadascuna de 
les tres campanyes realitzades. 
GARCIATARGA, J. i ROUND COLELL R.: <<El Castillo de Miralpeix: un modelo de ocupación 
medieval y moderna en la costa catalana)> (en premsa). Presentat a: IVCurso de 
Cultura Medieval. La Fortificación Medieval en la Península Ibérica. Palencia. 
1992. 
GARCA TARGA, J.: La masia fortificada de Miralpeix (en premsa). 


Castell de Miralpeix: hipòtesis reconstructives

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert