Oriol Dauder, Joan A.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

FuLLS DE LA REV ISTA-» •F- REVISTA DE GIRONA •* NL'M. 2 iS MAK;-ILNY 2UÜ_Í *• 1,Í^ÍI LII 
De la fosca 
a les veus de vellut 
Joan-Anton Oriol Dauder 
LaTenebraílaNít 
Ui Teiiebni i h Nit, nira crxsi de fosquts 
que ha esbatanat els cels i els rius proílinds, 
i ha deslltiimt c¡ipt¡iis fiuiWsnics deis ;ibstractes. 
Aparcgiié rorgiill. I riiifidel 
oblit. I el jurameiit solemne que TEsrigia 
ainagava curosa al seu pLilaii 
de cinis, estintoiat amb pedestals de plata. 
I el terror i l'ascúcia. I rcngaiiy, 
1 el perjudici deis dcus, la ira i la vL'n¡a!n,-a. 
Els cels s'oinplireii de rancors, i Till 
de l'creb i la Nit cambé va néixcr el l?ia, 
pendol de lliim, escapol teniorenc 
en apuntar la Fosca, Que després de la treva 
rebroten sempre enteres tots els malsotis. 
Eros 
Del vene impetuós que seduí l'arc iris 
brolla rintanC eiijognssat i arlot 
de la negroi' iiiíernal i de la nit aiisiosa. 
Va aprendre el joc gosat de tirar els crets 
a les palpentes. Torxes furients eCzibades 
a la reí deis atanys deis innocents. 
A cops, la fortitud del dard fereix les ales 
d'algun ocell endut per vents boirats. 
Cronos 
Fill uietuit de la térra i del perf'id Ura. que en veujani,-a 
-fop de ferro dencac-, fonc de potencies has dos! 
Has llenti^ at a la mar, assassi', conniven! aiub la mare, 
el vell déu que forja les cstirfis. Has regnat amb la por 
d'enderroc que anuncia l'endeví; «Llar^ vident, poderos i 
períecte. el llanip sera el déu deis déus». Tu, aleshores, covard, 
vares creurc't salvat ú engolies infants a la fosca. 
Ah, llonze! Ruc! ¿Que no fou, per ventura, Tita 
1.1 dea que fecinidares? FULÍÍ de la faní insaciable 
quan el Llanip dins el buc feia embrolla. Parí, 
Uuny de cu. el mes fort deis divins, que alleca la cabrida. 
1 a pimt de dia, Oh, Tenips!, concra el tcnips. eoll avall 
englocircs el roe que l'astuta et Iliura com a infant de bandola. 
Kaneuniós, ets el solé a la pcll; busca i espiU que desías 
la guspira i el crit de les nines deis ulls; i devores, golafre, 
tot alio que et fi por. Tu, pero, déu atro^, 
sota la cendra coves, atenc, Talé deis orígens. 
Ets el déu cornassol de desfenx's i tanys. 
Plut 
l'er un estrany Iligam has cstat el déu fose de Tabisme, 
ávid guardia deis tresors pels morcáis cobejats. 
Pero ets BL CEC, inconscient, que amb passa ranea ofereixes 
els béns i riqíieses al vil i al babau capsigrany. 
Tu. orb Ciunbé, com els déus de l'Amor i Fortuna, camines 
lene i tibes un sac pie de roes irisats. 
que aboques resolt. I, fiient, com el pérfid del drama, c'entiiges. 
Ah, Transfuga Etenil No has canviat. Ets un vell carallot! 
='i—«JT 
Els manes 
La mort, ais peus deis hunians, estronya l'herba. La brida 
s'esmiuiy en la fosca. Sotn sois. Alesliores els déus, 
que han rebut el maldol, ejicetidran un foc nou a les tombcs 
per emparar les cendres deis cossos inerts. 
Un alt' d'iilcnitoniba, guardament que vigila 
en silenci cenai,% els sepulcres gravacs 
amb tres niots protegeix: «Ais déus Manes!». L'ovella estripada 
vessa d'ofrenes de niel, 1 el xiprer luctuós 
xucla els brams garranyics deis metalLs que us aterren, Els arbres 
son banyes que allunyen grumolls de fantasmes malvacs. 
Un camí va del ioc de les combes a Tonibra deis Manes. 
Un camí de records fec de veus de vellut. 


De la fosca a les veus de vellut

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert