Senabre i Juncosa, M. Rosa

Socias i Torné, Joan

Revistes Catalanes amb Accés Obert

MUSEU DE VILAFRANCA. 
DARRERS TREBALLS D'INVENTARIAT 
M." ROSA SENABRE I JUNCOSA 
JOAN SOCIAS I TORNÉ 
El present treball pretén mostrar les últimes tasques 
dlnventariat efectuades sobre el material arqueologic 
dipositat en el Museu de Vilafranca, destinades a 
recobrar, en la mida que ens sigui possible, tot un seguit 
d l n  formació oblidada en la major part, pero basica 
en el procés délaboració d'una solida base dlnvestigació 
a la comarca. 

EL FONS ARQUEOLOGIC DEL 
MUSEU DE VILAFRANCA. 
DARRERS TREBALLS D'INVENTARIAT 
El m o t i u  d e  la nostra comunicac ió  és donar a coneixer els darrers 
treballs d' inventariat reali tzats en  el  fons arqueologic de l  Museu  de  
Vilafranca. En pr imer  I loc, i c o m  a e lement  introductor i  abans 
d'exposar el  procés segui t  en la nostra tasca, par larem una mica de  la 
procedencia de l  mater ia l  a m b  el qual  h e m  treballat i t ambé  dels 
precedents en  qüest ió  d' inventariat de l  fons arqueologic tractat. 
El mater ia l  sobre el  qual  h e m  estat t rebal lant  aquests darrers 
mesos és procedent  gairebé to t  de  recol l ides o exhumacions 
reali tzades abans d e  1 9 7 3  -etapa d e  conso l idac ió  de  I 'arqueologia 
a la nostra comarca-, dutes a te rme  en  gran part d e  la m i  de  Pere 
Giró i Romeu i e l  seu equip.  Cal dir q u e  en  aquest fons també  f igura 
material excavat després d e  1 9 7 3 ,  pero la gran tasca d e  I 'arqueoleg 
Josep  Mestres,  junt a m b  els componen ts  de l  seu grup feta sobre 
aquest mater ia l  esmentat ,  fa innecess i r ia  qualsevol  reorganització. 
N o  és el  nostre el  p r imer  intent  d' inventariat i reorgani tzació 
d 'aquest fons arqueologic.  Trobem c o m  a precedents la tasca 
desinteressada de  diversos membres d e  la nostra secció,  junt  a m b  
una comunicac ió  presentada en  el 1 r Seminar i  d'Estudis d'Historia 
Local i  comarcal,^') o n  apareix una l l ista dels jaciments que  f iguren en  
el  fons del  Museu.  Tots  aquests intents, pero,  n o  havien donat  peu  
f ins ara a una labor cont inuada, ja q u e  es t robaven mancats  d e  
recolzament.  Aquests treballs quedaven l imi tats t a m b é  per ['arribada 
d e  nous mater ia ls que  fe ien q u e  la reorgani tzació dels ant ics anés 
quedant  enrera, n o  pas per  despreocupació,  s inó  per  desbordament .  
92 MISCEL.L~\NIA PENEDESENCA 1988 - M. Rosa Senabre, J. Socias 
La solució que es presenta a aquesta situació sera la creació de dues 
beques de col.laboració que possibilitaran el recull de part de la 
informació que encara ens pot facilitar aquest material. Malgrat la 
transformació que ha patit, una tasca continuada sobre aquesta part 
tractada del fons permetra almenys tenir una mostra de I'ampli 
ventall de possibilitats que la nostra comarca ens amaga. 
Un cop vista, a tal1 de presentació, la procedencia del material i 
els condicionaments que I'envolten, passarem en segon lloc a 
exposar el projecte de treball i el procés seguit per a la realització de 
I'objectiu. Cal esmentar, abans de passar a aquest segon punt, que en 
aquesta breu exposició no figurara cap llista exhaustiva de tots els 
jaciments que figuren en el fons. Hem considerat oportuna la seva 
omissió perque, més que donar a coneixer el volum del fons, el que 
pretenem és mostrar el seu estat actual i exposar la metodologia que 
hem seguit per aconseguir la meta que ens varem proposar. 
La primera qüestió que se'ns planteja fou la manera d'enfocar el 
sistema de treball a seguir. Cap de nosaltres dos havia fet mai una 
feina d'aquest tipus i, el que també és important, tampoc no hi havia 
precedents d'un treball sistematic en el Museu. Calia, doncs, crear 
una dinamica de treball amb valor de continu'itat. Per aconseguir-ho 
contactarem amb el Museu de Reus, el qual havia fet una feina 
semblant amb el material arqueologic d'en Vilaseca. Amb les seves 
orientacions i la informació extreta d'una serie de dossiers sobre 
classificació i ordenació de material arqueolbgic per a museus,121 
varem confeccionar la Iínia de treball a seguir. 
Un cop plantejada la fejna, procedírem a la realització d'unes 
Ilistes per reagrupar tot el material que es trobava dispers en els 
diferents ambits destinats a la Secció d'Arqueologia. De bon principi 
ens trobarem ja amb una serie de problemes: 
1 .- Una pan del material no tenia una procedencia segura i 
concreta per manca d'una localització exacta, sobre un mapa i 
seguint unes coordenades, feta en el moment de la recollida 
(sobretot en els tallers de silex). Les anotacions de troballes de 
material que Pere Giró ens deixa en fulls i llibretes de camp, fruit de 
les seves sortides, ens foren útils per situar algun del seu material de 
recollida. 
"Els fons arqueologic del museu de Vilafranca. Oarrers treballs d'inventari" 93 
GRAFIC NÚM. 1 
FULLS DE CLASSIFICACIÓ 1 QUANTIFICACIÓ DEL MATERIAL 
IHVtHTdRl CLRdMlCA OE MOTLLL 1 ACTRES M A T l R l l l S  C Í R P M I C S  
La configuració d'aquests gri f ics respon a una reducció per fer 
possible la seva publicació. 
94 MISCEL.~NIA PENEDESENCA 1988 - M. Rosa Senabre, J. Socias 
2.- Bona part de les existencies procedents d'antigues recolli- 
des n o  havien estat mai  rentades. Només es rentaven les peces 
excepcionals que havien d'exposar-se a les vitrines, i les altres 
quedaven emmagatzemades en caixes. Aquesta situació provoca 
que en alguns casos es deteriorés I'estat de les peces. 
3.- També ens trobarem amb una manca de siglat, que donava 
peu a possibles confusions a I'hora d'establir la procedencia de les 
peces. La col.laboració dels membres de la secció que coneixien el 
material en qüestió ens ha estat de gran ajut. 
Així, doncs, el nostre primer objectiu fou la confecció de les 
Ilistes ja esmentades on tenir anotat to t  el material arqueologic 
existent actualment en el Museu, i saber-ne la seva exacta lo- 
calització. Aixb ens permetria poder dur a terme la sistematica 
agrupació i ordenació d'aquest material, i alhora tenir ja una amplia 
visió de totes les existencies en les quals hauríem de treballar. 
EIs proposits que ens fixarem, un cop comencada la tasca de 
reagrupació, per poder realitzar I'ordenació del material de forma úti l  i 
dintre el termini  acordat, foren: 
a) Davant la problematica d'una manca de rentat i siglat 
decidírem que, s i  bé era molt  necessari, retardaria molt  la tasca 
d'organització general, que realment era I'operació de més prioritat. 
Per tant, acordarem deixar el siglat per fer en un moment  posterior i 
rentar només aquelles peces que realment ho necessitessin. 
b )  En cada jaciment ens plantejarem la utilitat de fer una 
classificació basica per saber, en general, del material que constava 
cada un. No  es tracta, per tant, d'una classificació exhaustiva i 
detallada de totes les peces, ja que aixo seria el producte d'un treball 
d' investigació concret. Per aixo idearem uns fulis on expressar de 
forma esquematica aquesta classificació i quantificació general, que 
donaria una visió de conjunt a aquel1 que volgués consultar el 
material.131 Aquests fulls consten de diversos apartats amb subdi- 
visions més concretes, on  es tenen en compte el t ipus de material, les 
formes, les decoracions ... ( com en un inventar1 arqueologic ge- 
neral) l41 
- ceramica a ma / torn / motl le. 
- materials ceramics. 
"Els fons arqueologic del rnuseu de Vilafranca. Oarrers treballs d'inventari" 95 
GRAFIC NÚM. 2 
FULLS DE CLASSIFICACIÓ 1 QUANTIFICACIÓ DEL MATERIAL 
La configuració d'aquests grafics respon a una reducció per fer 
possible la seva publicació. 
96 MISCEL.ANIA PENEOESENCA 1988 - M. Rosa Senabre, J. Socias 
- mater ia ls metal. l ics. 
- v idre.  
- mater ia ls Ií t ics. 
c )  Des de l  pr inc ip i  determinarem la necessitat d e  confeccionar 
unes f i txes de  jaciment i unes altres d e  peces individuals, per poder  
ten i r  u n  f i txer obert  q u e  es pogués anar engrandint  d 'acord a m b  les 
excavacions reali tzades. Decidírem crear u n  nou  mode l  de  f i txa que 
s'avingués a les nostres necessitats, part int  de l  m o d e l  per a Museus 
de  la Generali tat, e l  d e  la Carta Arqueolbgica i la fitxa de  peca que ja 
teníem al Museu  d e  Vilafranca (adaptació d e  la f i txa d e  la Generali tat). 
El resultat fou  u n  m o d e l  en  forma de  carpeta p e r a  la fitxa de  jaciment,  
per  poder -h i  encabir  to ta  la informació que  n o  es pogués anotar en  la 
mateixa fitxa: 
- ful ls d e  quant i f icació 
- fotograf ies del  jaciment 
- bibl iografia 
.... 
Pel que  fa a les peces individuals, t ambé  optarem pe l  m o d e l  
carpeta. 
Ten im previst engegar la reali tzació d'aquest f i txer u n  c o p  
avancada la tasca d e  reagrupament i ordenació del  material d ins  el 
magatzem.  Seria, per tant ,  la culminació de  la fe ina exposada, i o n  
quedaria s intet i tzada to ta  la informació extreta del  treball  de  
classif icació. 
Per ú l t im,  caldria esmentar els prob lemes d'infrastructura que  
ens anaren sorgint ,  tals c o m  la uni formització de  caixes, tr iant les 
m ides  m é s  adequades que  s'uti l i tzarien a part ir d'ara; la readaptació 
d e  I 'espai de l  magatzem a m b  noves estructures d 'ordenació i la seva 
ut i l i tzació practica per facilitar la consul ta del  material, obert  a 
qualsevol  t ipus  d'estudi. 
En darrer I loc, posant  fi a la nostra exposició, parlarem una m ica  
"Els fons arqueologic del museu de Vilafranca. Darrers treballs d'inventari" 97 
de I'estat en que es troba en aquest moment la nostra tasca i també 
del que aquesta ha suposat. 
Estimem que el material reagrupat fins ara suposa vora un 
cinquanta per cent del total del fons arqueolbgic que figura en la 
secció. Paral.lelament a la recuperació d'aquest material, hem anat 
elaborant els esborranys de les fitxes de quantificació de cada 
jaciment. Aquests esborranys, un cop posats en ordre, constituiran 
el pas previ cap a la posterior elaboració de les abans esmentades 
fitxes definitives de jaciment. 
Que suposa aquest treball? Per a nosaltres aquesta tasca 
realitzada presenta, entre d'altres, els següents aspectes positius. 
Permet recuperar la informació que encara acumulen aquestes 
restes, que n o  pel  seu determinat i peculiar, a voltes, metode 
d'obtenció o extracció deixen de ser importants. Recordem que, 
durant molts anys i encara en ocasions avui, la tasca de recerca 
portada a terme pels nostres predecessors és un punt de referencia 
obligat per a qualsevol estudi de la comarca que tingui I'arqueologia 
com a centre de la seva investigació. 
La nostra modesta pretensió és homogeneitzar, en la mesura 
que ens sigui possible, una informació que a través de la recerca va 
ésser recuperada pero que per diverses causes va caure, mo- 
mentiniament i malgrat aillats esforcos, en I'oblit. El valor d'aquesta 
recuperada informació pot ser considerat a voltes b is ic ,  pero la seva 
nova condició d'homogeneitat la conveneix, creiem, en un factor 
amb un grau de solidesa prou elevat com per tenir-la en compte a 
I'hora d'afrontar futures investigacions. 
Per últim, cal donar les grhcies tant a persones com a 
organismes que han recolzat el projecte i que han fet possible que 
aquest sigui una realitat. A tots ells, gricies, esperant que aquesta 
col.laboració es perllongui, creant aixíuna sblida plataforma des d'on 
seguir la investigació a la nostra comarca. 
NOTES 
(1)  GRACIA I GIRALT, J: ((Fonts prehistoriques i arqueolbgiques. Estudis temat~cs. 
98 M I S C E L . ~ N I A  PENEDESENCA 1988 - M. Rosa Senabre, J. Socias 
Algunes dades per al seu estudi)) DinsActes del  Ir Seminari d'Estudis d'HaLocal/ 
Comarcal Arxiu Historic Comarcal de Vilafranca del Penedes, rnarc 1987 (pp 
1 79-1 85) 
(2) Cal consultar la bibliografia 
(3) Vegeu grafics núrns 1 i 2 
(4) Per la confecció de les fitxes ens basarern en els dossiers de la bibliografia i en els 
sistemes de diferents rnuseus 
BIBLIOGRAFIA 
- GRACIA I GIRALT, J: Fonts prehistoriques i arqueologiques. Estudis 
tematics. Algunes dades p e r a l  seu estudi. Dins Actes del 1 r Seminari 
d'Estudis d'H." Local i Comarcal. Arxiu Historic Comarcal de Vilafranca del 
Penedes, marc 1987 (pp. 179-1 85).  
- MONTSERRAT, M.a ROSA; MORRAL, E i PORTA, E: Sistema de do- 
cumentació per a museus. Dep. de Cultura i Mitjans de Comunicació, 
Generalitat de Catalunya, Direcció General del Patrimoni Cultural, Serveis 
de Museus, Barcelona 1982. 
- PEIRET i ESTRADA, J; QUERALT i TOMAS, C; FARNOS I BEL, A: Revisiódel 
sistema de documentació de museus. Museu del Montsia, Amposta 1 986.  
V.V.A.A: Sistema de marcatge i inventar; de les troballes fetes en les 
prospeccions i excavacions arqueologiques. Banyoles, 1 985.  


El fons arqueològic del Museu de Vilafranca. Darrers treballs d'inventariat

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert