Pié i Ninot, Salvador

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Revista Catalana de Teologia 5 (1980), pp. -03-508. O Facultat de Teologia de 
Barcelona (Secc. St. Pacia). 
N O T E S  
UNA OBRA SOBRE L'«STATUS QUAESTIONlS» 
DE LA TEOLOGIA FCSNAMENTAL 
Dos professors de Teologia Fonamental ( = TF) de la Facultat de Teologia 
de la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma acaben d'editar un volum 
de 443 pp. titulat Problemi e Prospettiue di Teologia Fondamentale (Ed. 
Queriniana, Brescia 1980) amb dinou col.lüiboradors més. És un intent de 
plantejar I'status quaestionis a I'inici d'un nou decenni i es presenta com el 
rnés important després de la guerra (contraportada). 
La Introducció és deguda als dos editors R. Latourelle i G. O'Collins, i 
planteja així la qüestió: eche cosa e essa I = TF) oggi, e quale probabile 
direzione prendera negli anni ottanta?~ (p. 13). Per a respondre a aquesta 
qüestió s'ha demanat la col-laboració internacional de diversos professors 
provinents d'Australia, Belgica, Canada, Espanya, Franca, Alemanya, Ita- 
lia, Malta i Estats Units. Les diverses col laboracions s'han distribu'it en 
quatre grans capítols que els editors presenten d'una forma generica així 
com els diversos autors. A la fi proposen, breument, uns punts substancials 
d'acord que val la pena de transcriure: a )  presa de consciencia de part de 
tots que I'actitud de I'esperit ha canviat i que I'actual interlocutor de la TF, 
creient o no, és un home «signat» per l'arnplaria del saber contemporani i 
de la incontrolable cursa del progrés; 6 )  la TF, conscient de la complexitat 
dels problemes estudiats, és rnés modesta, preocupada més per trobar el 
sentit i la intel.ligibilitat que no pas els argtiments irrefutables; c)  la TF 
reconeix que té una funció dogmatica, així com la dogmatica no pot 
sostreure's a una dimensió apologetica o fonmnental; d )  molts s'allunyen 
d'una TF vista com una tema sense fronterr:~ i cerquen un retorn a una 
disciplina més identificada; e) el cristocent~isme s'imposa com a principi 
metodologic; f) se subratlla I'atenció a I'hofire, subjecte de I'acolliment de 
la revelació, dels signes i de la fe; g) la TF a t a  immersa en els problemes 
plantejats per la historia, la filosofia, sobretot antropologica, el llenguatge, 
l'hermeneutica; h) la TF és sensible avui mks que mai, a la participació 
activa en la vida de I'Església; i )  alhora esta més atenta a totes les formes 
de dialeg, amb altres religions de salvació, an?b altres esglésies, amb altres 
disciplines. Segons Latourelle - O'Collins, aquests nou apunti d'accordo 
rappresentano, a nostro avviso, un sostanzialle progresso e una preziosa 
promesa d'un futuro piu fecondo. (p. 20). 
506 RCT 5 (1980) 
La Part quarta és dedicada a Prospectives Eclesiologiques i també inclou 
sis col~laboracions. A. Dulles, un dels teolegs nord-americans més coneguts, 
parla de L a  Chiesa: sacramento e fondamento della Fede (pp. 319-337). 
L'A. segueix Newman en el referent a I'epistemologia de la conversió 
religiosa amb el seu fambs ~illative sensen. Alhora troba ajut en la teologia 
heurística de M. Polanjr (Personal Knowledge, New York 1%4) per a 
comprendre 1'Església com a sagrament i fonament de la fe. 
K. Rahner presenta unes Osservazioni sulla situazione della fede oggi 
(pp. 339-358). En la seva Iínia coneguda, posa de relleu la importancia de 
mostrar la credibilitat interna dels dogmes i dels textos de I'ensenyament 
oficial. Inspirant-se en el Vatica 11, en parlar dels no-cristians i no-creients 
diferencia entre opció foinamental de la fe i adhesió explícita i reflexa menys 
radical quant a alguns dogmes, de la qual cosa treu conseqüencies pastorals 
(pp. 356-358). 
P. Rossano, del Secretariat Pontifici per als no-cristians, planteja una 
qüestió típica: Teologia e Religioni: un problema contemporaneo (pp. 359- 
378). Basant-se en la declaració del Vatica 11, Nostra Aetate, examina el 
problema teologic de les religions sota aquests aspectes: 1) dimensió religio- 
sa en una prospectiva teologica; 2) les religions com a fruit de la recerca 
religiosa de l'home; 3) els problemes que les religions posen al teoleg: 
unitatlpluralitat, revelació, salvacions.. . 
H. Fries, profesor de TF a Munich, tracta sobre Chiesa e chiese (pp. 
379-396). Després del Vatica 11, el terme Església pot ésser usat de forma 
analoga i en plural. La pluralitat en la unitat indica que les esglésies tenen 
el seu lloc en I'unica Església de Crist. «Lungo un processo di riconosci- 
mento correttamente inteso e come realizzazione del compito e della pro- 
mesa di una 'ecclesia semper reformanda', che la realta di chiesa e chiese 
giunge al suo compimento» (p. 396). 
G. O'Collins tracta dels Criteri per I'interpretazione delle tradizioni (pp. 
397-41 1). L'A. estudia com discernir «la puresa de l'Evangeli» (Trento), la 
«fe catolica que ens ve dels Apbstols>> (Canon Roma) o la Tradició a I'intern 
de les tradicions, per mitja de set criteris: el magisteri, el canon de Vicenc 
de Lenns, el sensus jidei, la continuitat, els símbols de fe, I'apostolicitat i 
les Escriptures. Tot plegat conflueix vers un darrer criteri: la presencia i el 
poder del Senyor ressuscitat. 
J. Alfaro clou tot el llibre amb un estudi acurat i significatiu, La Teologia 
di fronte al  Magistero (pp. 413-432). Es tracta d'un problema que se situa a 
I'interior de la relació felraó. La teologia Cfides quaerens intellectum) en 
relació amb el magisteri té les següents funcions: comprensió de I'existencia 
mateixa d'un magisteri a I'intern de la Revelació constituida per I'adveni- 
ment únic de Crist; interpretació del contingut de les definicions magiste- 
rials triplement: retrospectiva, introspectiva i prospectiva. 
Aquest llibre, per la seva novetat i característiques, bé mereixia una 
llarga ressenya, oi nnés quan vol ésser un status quaestionis sobre la TF 
avui. Recordem els punts substancials d'acord que els mateixos editors 
presenten a la introducció i que ja hem transcrit. Tot i amb tot, ens hauria 
NOTES 
plagut, després d'una lectura pausada del llibre, una síntesi més extensa que 
desenvolupés tant els nou punts d'acord com les variants i els desafiaments 
més rellevants. Pensem que hauria repreientat un avenc notable. 
Mirat globalment, aquesta funció la reahitzen algunes d'aquestes col4abo- 
racions. Sobretot les dues prograrnatiquec de J. P. Torrell i R. Latourelle, 
que arnb tot són un xic repetitives. A nivel1 cristologic sobresurten els 
replantejaments de P. Grech sobre l'antic tractat apologetic de Crist, el de 
T. Citrini sobre el Cnstocentnsme com a !base de la TF i el de G. Ghiberti 
sobre la Resurrecció. 
Sobre eclesiologia és potser on trobem rnenys aquesta panoramica, tot i 
que les col~laboracions són notables. És significatiu que I'únic punt d'acord 
plantejat pels editors sigui: la TF és sensible, avui més que mai, a la 
participació activa a la vida de 1'Església. ?'ot el tema de la «credibilitat» de 
I'Església resta marginat, quan de fet a nivel1 pastoral continua essent una 
de les grans qüestions que té plantejada la Teologia. 
Així, després del Vatica 11, haurien de citar la polemica pública amb Ch. 
Davis, sobretot la resposta de G. Baum, iPa7dernos creer en la Iglesia hoy? 
(Ed. Fax, Madrid 1971) amb els capítols dedicats especialment a reexaminar 
aquesta qüestió: «La apologética de ayer) (c.3), «La credibilidad de la 
Iglesia hoy» (c.4) (pp. 131-228). Vegi's també la reflexió crítica sobre 
aquesta resposta de T. Citrini, Credibilita, plausibilita e l'apologetica oggi, 
dins La Scuola Cattolica 4 (1972) 313-330. 
Alhora, segurament hauria estat útil de referir-se a diverses perspectives 
que s'ofereixen de cara a I'Eclesiologia fonilmental. Entre les perspectives 
que els autors no han tingut en compte podríem enumerar les següents: 
a )  quan H. Küng parla més de dimensions que de notes (La Iglesia, Ed. 
Herder, Barcelona 1%8, p. 322); 6 )  quan Y. Congar apunta vers una 
revelació global de sentit (Mysteriurn Salutis IV: 1, Ed. Cristiandad, Madrid 
1973, p. 379); c) quan R. Latourelle, relligtint-se a K. Rahner, cerca una 
intel.ligibilitat interna a partir de la conveniencia d'una magnitud historica 
privilegiada de I'automanifestació de Déu a I'home (Cristo y b Iglesia, 
signos de salvación, Ed. Sígueme, Salamancn 1971, pp. 312s.; K. Rahner, 
Oyente de la Palabra, Ed. Herder, Barcelona 1967, pp. 199s.); d)  quan J. 
Ratzinger comenta I'expressió característica riel Cantic dels Cantics: «sóc 
negra pero formosan (1,5) (El Nuevo Pueblo de Dios, Ed. Herder, Barce- 
lona 1972, pp. 285~s.); e )  quan L. Boff repreii la formulació classica sobre 
«el cristianisme catolic com I'articulació institlicionalment més perfecta del 
cristianisme* (Jesucrist, llibertador, Ed. Clareñ, Barcelona 1975, pp. 243s., 
síntesi del seu treball Die Kirche als Sakrarnetit, Schonigh, Paderborn 1972; 
perspectiva apuntada en el llibre que recensioriem per la col.laboració d'A. 
Dulles, pp. 327-330, alhora que la privilegia a Modelos de Iglesia, Ed. Sal 
Terrae, Santander 1975, p. 204: «el modelo s;icrarnental de eclesiología, a 
mi juicio, tiene especial mérito»); J) quan de i~ou Y. Congar subratlla com 
el concepte de Poble de Déu, propi del Vatica 11, expressa la historicitat i, 
per tant, la imperfecció, la reformabilitat, d'una Església que .entra en la 
historia dels homesm (LG 9) i el valor alhora intem i extern de la noció 
d'Església-Sagrament (Historia de los Dogmc.s 111, 3c-d, BAC, Madrid 
508 RCT 5 (1980) 
1976, pp. 297s.; Un pueblo mesiánico: la Iglesia sacramento de salvación, 
Ed. Cristiandad, Madrid 1976, pp. 15-1 19) ... ... ... 
Aquestes perspectives, per exemple, haurien pogut ésser una pauta de 
cara a I'eclesiologia fonamental necesitada cada cop més d'una atenció 
acurada. Vegi's com a signe l'analisi, a partir d'estadístiques i una reflexió 
aguda, de K. Walf, Stille Fluchten-Vermutungen zum Exodus aus der 
~ i r c h e ,  a Orientierung 1980, pp. 41-45. 
1 una observació final. Trobem a faltar J. B. Metz, o algú de la Iínia de la 
TF crítica i practica, encara que tant Torre11 com Latourelle el presenten 
be. També alguna col~laboració vinguda de Latinoamerica (G. Gutiérrez, 
per exemple, ni tan sols és citat, quan la seva Teología de la Liberación, 
Ed. Sígueme, Salamanca 1972, té molta relació amb una perspectiva fona- 
mental, vegi's pp. 26-41). Tot i amb tot, aquest status quaestionis realment 
excel-lent representara a partir d'ara un punt de referencia classic per a la 
TF d'avui, tot esperant que vagi més enlla de la seva edició original 
italiana. 
Com a cloenda i a tal1 d'exemple, permeti-se'ns fer una referencia espe- 
cial a la prolífica producció italiana d'aquests darrers anys sobre estudis i 
manuals de TF: C. Skalicki; Teologia Fondamentale, Centro ut unum sit, 
Roma 1979; A. Beni, Teologia Fondamentale, Fiorentina, Firenze 1980; G. 
Ruggieri, L a  Compagnia della Fede: finee di teologia fondnmentale, Mariet- 
ti, Torino 1980, on inclou la seva col.laboraciÓ en el Nuovo Dizionario di 
Teologia, Paoline, Roma 1979, pp. 1754-1767; ha fet també una bona pre- 
sentació de la problematica actual F. Ardusso, Dizionario Teologico Inter- 
disciplinario I ,  Mariettii, Roma 2 1977, pp. 182-202, diccionari on els temes 
de TF reben un tractament específic i extens. Sobre el moment actual vegi's 
la panoramica que presentem en aquesta mateixa revista amb el títol La  
Teologia Fonamental, avui. 
Salvador Pie i Ninot 


Notes: Una obra sobre l'"status quaestionis" de la Teologia fonamental

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert