Mestre i Raventós, Pere

Revistes Catalanes amb Accés Obert

EVOLUCIÓ DELS ESTORNELLS 
COM A OCELLS NlDlFlCANTS 
AL PENEDES 
L'estornell vulgar va comencar a presentar-se corn a nidificant al 
Penedes l'any 1974. Quan ja ocupava gairebé tota la comarca, tarnbé 
va arribar com a nidificant I'estornell negre, del qual es coneix que era 
un fet I'any 1982. Avui aquest últim ha substitui? el vulgar a totes les 
colonies del Penedes, el qual només es troba en poca densitat i 
marginat a alguns Ilocs de muntanya. 
L 'estornell vulgar a I'hivern continua aportant un contingent 
important d'exemplars migrans i també hivernants. 

EVOLUCIO DELS ESTORNELLS COM A OCELLS 
NlDlFlCANTS AL PENEDES 
Fa pocs anys que els estornells es reprodueixen a Catalunya. 
Abans es veia a I'hivern I'estornell vulgar (Sturnus vulgaris), amb un 
plomatge negre tot ell abigarrat amb pintes mes clares. Ara, en observar- 
se tambe exemplars d'aquesta especie a la primavera-estiu, amb el 
plomatge nupcial, gairebé negres, sense les pintes clares, vistos de lluny 
per a molts semblen una especie diferent, i llavors actua la imaginació 
mediterrania i fan córrer la noticia que son uns ocells que van deixar anar 
ICONA per lluitar contra les erugues de la processionaria dels pins. Res 
de res d'aixo, ni tan sols mengen aquestes erugues peludes, si be, entre 
altres coses, una munió d'erugues de pell fina. Es tracta d'una sola 
especie, que repetim, abans nomes veiem a I'hivern i amb un plomatge 
abigarrat, i ara tambe els controlem a la primavera-estiu, a I'epoca de fer 
niu, amb un plomatge negre. Per altra part, a mes ha arribat I'estornell 
negre (Sturnus unicolor), que es d'aquest color durant tot I'any i encara 
complica mes les coses, per la similitud de plomatges a I'epoca de niar 
les dues especies d'estornell. 
Els primers estornells que es van instaldar a Catalunya com a 
nidificants es classificaven com a estornell vulgar i procedien d'una 
expansió de I'especie procedent del centre d'Europa, que va entrar a 
traves de Franca per Roses (Girona), establint una colonia I'any 1960. 
També per aquesta epoca, si be descobert una mica mes tard, es forma 
un nucli decriaa I'Urgell (Lleida) als entornsde Penelles. Aquestacolonia 
5 6 MISCELLANIA PENEDESENCA 1993 - Pere Mestre i Raventós 
s'expansiona amb certa rapidesa i arriba a Santa Coloma de Queralt a 
la primavera de 1974. També aquest any es descobreix una parella niant 
al Penedes en un forat d'un pal de ciment, vora a Vilafranca del Penedes 
a I'antic Camí a Moja. Aquest niu, en ser inquietada la seva parella, es 
trasladara I'any següent a un altre pal de ciment, ara vora el diposit de 
gas de buta a mig camí de Vilafranca del Penedes a les Cabanyes. Aquí 
el tornen a molestar i a I'any següent es trasllada a una casa dels entorns 
de les Cabanyes, on es forma una colonia que encara existeix avui. 
A la vegada el 1974 apareix un grup de tres nius a la teulada d'una casa 
de la platja de Creixell (Tarragones). És des d'aquests tres punts, que, en 
pocs anys, s'anira poblant d'estornells vulgars nidificants tot el Penedes. 
Quan I'estornell vulgar ja estava establert fortament en moltes 
contrades de Catalunya, també I'estornell negre arriba al nostre país per 
la Terra Ferma a I'oest de Lleida i procedent de la Vall de I'Ebre per la 
província de Saragossa. Són Gimenells i Llardecans els primers pobles 
ocupats per aquesta especie a Catalunya, sobre I'any 1974, quan també 
el vulgar s'establia al Penedes. 
En solapar-se les arees de cria de les dues especies, en ocupar els 
dos la mateixa zona, uns procedents del nord-est (Europa), el vulgar i els 
altres de I'oest (Espanya), el negre aviat es va veure, en primer Iloc, que 
es tractavade dues especies diferents, de la qual cosa en principi es tenia 
dubte, no hi havia creuament entre elles i, en segon Iloc, que els negres 
eren preponderants en instal.lar-se en les colonies, ells ocupaven els 
llocs millors i el vulgar passavaazones marginals de les teulades. També 
quan un estornell vulgar a la teulada va vora d'un de negre, aquest 
I'embesteix, igual passa quan en un estol n'hi ha de les dues especies i 
mengen en el mateix camp, tot és harmonia si estan separats, pero si un 
vulgar va massa a la vora del negre rebra un correctiu d'aquest. Aixo ha 
fet que el vulgar hagi perdut terreny. Al Penedes, si com hem dit al principi, 
eren estornells vulgars els que van comencar a niar, actualment és 
I'estornell negre en exclusivitat qui ocupa les colonies en la seva totalitat 
o practicament totes. El vulgar al Penedes, en molt pocaquantitat, es troba 
en Ilocs rnarginals de muntanya i sernpre en poca densitat, novarnent és 
només un ocell hivernant. Els negres es comporten com a racistes i han 
fet retirar I'estornell vulgar de molts punts que havien ocupat. 
Va passar desapercebuda la data exacta de quan va comencar a 
criar I'estornell negre al Penedes. Es descobreixen al novembre de 1982 
(23-Xl-82) en diverses colonies i amb certa quantitat, que fa pensar que 
ja fa dies ocupen aquells Ilocs. En realitat des del principi sempre es 
presenten casos amb dubtes si són negres o vulgars a I'epoca de niar. 
"Evolució dels estornells com a ocells nidificants al Penedes" 
Estornell Vulgar (segons M. Bendala). 
Estornell Negre (segons M. Bendala). 
MISCELLANIA PENEDESENCA 1993 - Pere Mestre i Raventós 
L'ocupació del negre sol ser més massiva que la de I'estornell vulgar. Pot 
produir-se de cop i és possible que intervinguin en edificis per anar a 
dormir, més tard també els faran servir per criar, a la primavera següent, 
o una mica més tard, sempre es troben ocupats. Amb un control més 
exhaustiu a I'any 1983 es situen diverses colonies al llarg i ample del 
Penedes que pertanyen a I'estornell negre en part o totalment. 
Per diferenciar les dues especies al camp o coneixer I'especie que 
ocupa cada colonia es pot fer molt bé a I'hivern, de novembre a febrer, 
quan I'estornell vulgar presenta el plomatge negre amb pintes mésclares 
i el negre és completament d'aquest color. A I'epoca de niar, a la 
primavera, amb els plomatges nupcials és molt difícil diferenciar-los al 
camp. Un tret forca distintiu és que el negre xiulafort i, en canvi, el vulgar 
és més silenciós i quan canta a I'antena d'una televisió es veu com mou 
la gola pero no se sent res i no inclou els xiulets com el negre. 
Comenca a fer niu a últims de marc, és una aportació d'herbes 
seques formant cacoleta. Normalment sota una teula en teulades en mal 
estat. Rarament en un forat d'un arbre, pal o torre de conducció electrica, 
o d'una paret o roca. Ponen els primers ous el 5-6 d'abril i solen tenir la 
posta de 5 a 6 ous, de color blau clar, als entorns del dia 10. Té lloc una 
segona posta a últims de maig i a finals de juny deixen d'intervenir en les 
colonies i es formen estols pels camps. 
A més dels exemplars nidificants de les dues especies que es 
comporten com a sedentaries, continua visitant-nos a I'hivern un fort 
contingent d'individus d'estornells vulgars procedents de zones euro- 
pees. Solen arribar a primers d'octubre (8-X-72) i més freqüents a mig 
mes amb controls de pas per les Costes de Garraf. El pas de tardor pot 
ser intens fins a primers de novembre i com a últim control el 17-XI-60. 
A la primavera la primera data de pas el 19-11-77, la maxima densitat a 
finals de febrer. Els últims controls a les postrimeries de marc (28-111-59), 
amb algunes citacions esparses dins I'abril (2-IV-70,7-IV-73 i 21 -IV-71). 
MESTRE, P .  1975: Laszonas de cria delestorninopinto(Sturnusvu1garis) en Cataluña. 
Ardeola 21 : 457-467. 
MESTRE, P .  1978: Nidificación delSturnus unicolor en Cataluña. Ardeola 24: 242-244. 
Monis, A.; MESTRE, P . ;  MART~NEZ, A. 1983: La colonización y expansión del estornino 
pinto (Sturnus vulgaris L.) y del estornino negro (Sturnus unicolor Temrn.) en 
Cataluña ( N E  de la Península Ibérica). Misc. Zool. 7 :  131-1 37. 


Evolució dels estornells com a ocells nidificants al Penedès

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert