En una sèrie d’articles anteriors, el Dr. Albert Ferrer estudiava les tradicions d’educació integral des de la mística i la saviesa tant a l’Índia com a Grècia, mostrant alhora com la modernitat d’origen occidental se separa radicalment d’aquests plantejaments holístics i espirituals. En aquest nou article, Ferrer s’endinsa en les bases filosòfiques d’aquesta llar de la saviesa –tant oriental com occidental– a través de la comparació de dues grans figures de la segona meitat del segle XX: J. Krishnamurti i Raimon Panikkar. El paral·lelisme entre ambdós ens fa descobrir no sols la importància cabdal del diàleg en la vida social i les relacions internacionals, sinó també en la vida privada i en el procés interior de cada persona, en un moviment del diàleg intercultural cap al diàleg interior que planteja qüestions fonamentals
per a la nostra època. En última instància, el diàleg és ndissociable de l’amor, i també d’una transformació real, ontològica de l’ésser humà cap a estats superiors de consciència per sobre de la divisió i el conflicte imperants fins ara. El diàleg transforma la ment i tot l’ésser, en obrir-nos a l’altre i a la realitat sencera, a la dimensió més profunda de la vida. No es tracta de noves ideologies o sistemes, sinó d’un moviment de
la consciència a dins de nosaltres mateixos.In a series of previous articles, Dr Albert Ferrer sudied
the traditions of integral education from mysticism and wisdom both in India and Greece, showing at the same time how the modern world, from Western origin, gets radically cut from those holistic and spiritual premises. In this new article, Dr Ferrer deepens into the philosophical foundations of this abode of wisdom –both Eastern and Western– through the comparison between two major figures of the second half of the XXth century: J. Krishnamurti and Raimon Panikkar. The parallelism between them helps us realize not only the crucial importance of dialogue in social life and international relations, but also in private life and the inner process of every human being, in a movement from intercultural dialogue towards internal dialogue, that puts forward fundamental issues for our time. Ultimately, dialogue is inseparable from love, and also from a real, ontological transformation of the human being towards higher states of consciousness above the
division and conflict prevailing until now. Dialogue transforms the mind and the whole being, by opening ourselves to the other and the whole reality, to the deepest dimension of life. It is not a matter of new ideologies or beliefs, but a shift of consciousness inside each one of us
