Janeras, Sebastià

Revistes Catalanes amb Accés Obert

NOTA BIBLIOGRÀFICA
PUBLICACIONS 
SOBRE LES ESGLÉSIES SIRÍAQUES
Sebastià JANERAS
Teologia i litúrgia
1. Sebastian Brock, Fire from Heaven. Studies in Syriac Theology and Liturgy
(Variorum Collected Studies series, 863), Aldershot, Hampshire i Burlington VT: Ash-
gate Publishing 2006.
2. Baby Varghese, West Syrian Liturgical Theology, Aldershot, Hampshire i Bur-
lington VT: Ashgate Publishing 2004, X-195 pp. 
3. F. Cassingena-Trévédy – I. Jurasz (eds.), Les liturgies syriaques (Études
syriaques 3), París: Geuthner 2006, 300 pp.
4. Emma Loosley, The Architecture and Liturgy of the Bema in fourth-to Sixth-
Century Syrian Churches (Patrimoine Syriaque 2), Kaslik (Líban): Parole de l’Orient
2003, 294 pp., 220 il·l.
5. E. Vergani – S. Chalà (eds.), Storia, cristologia e tradizioni della Chiesa Siro-
orientale. Atti del 3º Incontro sull’Oriente Cristiano di tradizione siriaca (Ecumenis-
mo e Dialogo), Milà: Centro Ambrosiano 2006, 159 pp.
6. E. Vergani – S. Chalà (eds.), La tradizione cristiana Siro-occidentale (V-VII
secolo). Atti del 4º Incontro sull’Oriente Cristiano di tradizione siriaca (Ecumenismo
e Dialogo), Milà: Centro Ambrosiano 2007, 171 pp.
Heus aquí uns llibres importants per a conèixer la teologia litúrgica i diverses qües-
tions estrictamente litúrgiques de les Esglésies de tradició siríaca.
1. El llibre de S. Brock consisteix, d’acord amb la filosofia dels «Variorum Collec-
ted Studies» publicats per Ashgate, en un recull d’estudis, ja publicats anteriorment, de
l’eminent siriòleg britànic Sebastian P. Brock. En la referència bibliogràfica no he indi-
cat les pàgines del llibre, perquè, segons les normes de la col·lecció, els articles es
mantenen tal com van aparèixer en les corresponents revistes o miscel·lànies, conser-
vant exactament les mateixes pàgines. Això explica, per exemple, la diversitat de tipo-
grafies, de cossos de lletra, etc. Així, qui no té accés a les revistes esmentades (sempre
RCatT XXXIV/2 (2009) 585-590  © Facultat de Teologia de Catalunya
s’esmenta d’on ha estat reproduït), pot citar correctament la pàgina en concret. En el
llibre, els articles van numerats amb xifres romanes (I-XVII). Aquesta disposició fa
que, si se cita un estudi en concret a partir d’aquest llibre, s’ha d’indicar el número
d’ordre (xifra romana) i les pàgines concretes, que, com he dit, corresponen a les de la
publicació original.
Aquests disset treballs estan agrupats en tres seccions: I. Cristologia de l’Església
d’Orient (és a dir, l’Església Assíria o sirooriental), amb 4 articles. II. Invocacions a
l’Esperit Sant i el seu rerefons, amb 10 estudis, III. Edicions i traduccions, amb 3 capí-
tols. El volum s’acaba amb un índex onomàstic.
En la primera part, sota el títol general The Christology of the Church of the East,
s’apleguen quatre articles o capítols que tracten més directament aquesta qüestió.
Brock enfoca (cap. I) la qüestió de la denominació de «nestoriana» aplicat a l’Antiga
Església d’Orient, i el títol és ben significatiu: The «Nestorian» Church: a lamentable
misnomer. La denominació «nestoriana» ha de ser bandejada; i així parlem avui
d’Església Assíria, o Antiga Església d’Orient, o Església d’Orient. Com també cal
bandejar la denominació de «monofisita» aplicada a les Esglésies Siríaca, Copta, Etiò-
pica i Armènia, que formen el grup d’Esglésies Ortodoxes Orientals. Els capítols II i
III estudien més directament la cristologia d’aquesta Església d’Orient o Assíria. Cal
notar, al final del capítol tercer, la presentació en forma esquemàtica i molt clara de
quadre, de les convergències i divergències entre la cristologia antioquena i l’alexan-
drina. 
La segona part, la més extensa (capítols VI-XIV), porta per títol Invocations to the
Holy Spirit and their Background. Em limito a assenyalar uns capítols (VII, VIII i IX)
molt importants per a tota la qüestió de l’epiclesi. El cap.VII, «The epiklesis in the
Antiochene baptismal ordines», estudia la invocació de l’Esperit Sant en la consagra-
ció de l’aigua baptismal en la tradició siríaca. Brock, sobre la base molt gran de for-
mularis, n’examina l’estructura, el contingut i la finalitat. En el VIII, «Towards a
typology of the Epicleses in the West Syrian anaphoras», Brock estudia com es pre-
senta estructuralment i de contingut l’epiclesi en setanta-una anàfores sirooccidentals:
a qui s’adrecen, la sintaxi, els verbs usats: «envieu, «que vingui», amb diversos altres
verbs i atributs relatius a l’Esperit Sant, i els termes que expressen l’acció consecratò-
ria. Al final del capítol uns quadres mostren la presència o absència dels termes exa-
minats en cadascuna de les anàfores. El capítol IX, «Invocations to/for the Holy Spirit
in Syriac liturgical texts: some comparative approaches», és un complement de l’an-
terior.
Els capítols X-XIV estudien qüestions terminològiques —sobretot el terme siríac
aggen, que tradueix els termes grecs πισκισει (Lc 1,35) o σκνωσεν (Jn 1,14)—
sempre en relació, de fet, amb l’acció de l’Esperit Sant.
Una darrera part ofereix textos siríacs litúrgics (text i traducció): tres comentaris
sobre el baptisme, dels ss. VI-VII (cap. XV), un comentari a la litúrgia eucarística, que
ja havia fet conèixer, en 1920, el patriarca Rahmani (cap. XV), i la traducció del
comentari a la litúrgia eucarística de Gabriel Qatraya (s. VII), que constitueix el cap. 2
del seu memra 5; no s’hi reprodueix el text siríac que Brock havia publicat en la revista
online Hugoye.
2. El llibre de Varghese, de l’Església Siríaca Ortodoxa Malankar, professor al
Seminari Teològic Ortodox de Kerala (Índia), ofereix en deu no massa extensos però
SEBASTIÀ JANERAS586
interessantíssims capítols, una visió general de la teologia litúrgica o, si es vol, de la
teologia tout court a través de la litúrgia de la seva Església, de tradició siríaca. Són
particularment interessants els capítols 4-6: La litúrgia com a expressió de doctrina, la
litúrgia com a expressió de la cristologia i la pneumatologia de la litúrgia. Pel que fa a
la cristologia, Varghese esmenta el cant litúrgic del Trisagi; aquí hauria pogut precisar
més. No és cert que a l’Occident el Trisagi tigui un sentit trinitari. Varghese cita un
vell article meu, molt citat certament, on ja deixava clar el sentit cristològic original
del Trisagi. Però posteriorment vaig publicar un extens estudi sobre el Trisagi: «Le
Trisagion: une formule brève en liturgie comparée» (Orientalia Christiana Analecta
265), Roma 2001, pàgines 495-562, en el qual crec haver demostrat novament aquesta
afirmació. De fet, només en la tradició bizantina el Trisagi té un sentit trinitari; en totes
les altres litúrgies i tradicions, també a Occident, té un sentit cristològic, i en la matei-
xa litúrgia bizantina, com he demostrat, no manquen vestigis d’aquest sentit. Altres
capítols són més estrictament litúrgics: estudi d’alguns termes (rozo, qurbono, etc.) o
presentació de l’estructura de la celebració litúrgica (qurbono), de l’ofici diví, del mis-
teri del temps, etc. 
3. Coordinat pel monjo benedictí de l’abadia de Saint-Martin de Ligugé Dom
François Cassingena-Trévédy, gran coneixedor del món cristià siríac, editor de Sant
Efrem a la col·lecció «Sources chrétiennes», aquest volum, que forma part d’un projec-
te més ampli, la col·lecció «Études syriaques», ofereix una sèrie d’articles relatius a la
litúrgia de les diverses famílies siríaques, escrits per especialistes ben reconeguts del
món de les Esglésies siríaques. La sola relació dels títols ja permet de veure la riquesa i
l’interès d’aquest volum. F. Cassingena-Trévédy, «L’organisation du cicle annuel».–
F. Mali, «L’origine des liturgies: Antioche, Jérusalem, liturgies juives».– P. Yousif,
«Le déroulement de la messe chaldéenne».– N. Chahwan, «Le déroulement de la
messe syro-antiochienne».– E. Renhardt, «À l’aube de l’étude systématique des
anaphores syriaques».— C. Giraudo, «La liturgie comparée au secours de l’orthodo-
xie d’Addaï et Mari».– B. Varghese, «La structure des liturgies sacramentelles».– A.
Muraviev, «Les rites du mariage dans les Églises de langue syriaque».– F. Cassinge-
na-Trévédy, «L’hymnographie syriaque».– S. E. Saïd, «La “latinisation” des litur-
gies syriaques».– J. P. Sodini, «Archéologie des églises et organisation spatiale de la
liturgie».– S. P. Brock, «Manuscrits liturgiques en syriaque».– I.-C. Gazzola, «Lexi-
que des termes liturgiques syriaques».– I.-C. Gazzola, «Tableau comparatif des rites
des Églises orientales».
4. El llibre de la professora Loosley s’ocupa d’un tema molt interessant i molt propi
de les Esglésies de tradició siríaca, tema que toca de ple l’arqueologia i la litúrgia i
sobre el qual existeix ja una bibliografia abundant. Precisament en el volum esmentat
en el núm. 4, l’article de P. Sodini s’ocupa també d’aquest tema. I la publicació més
recent a hores d’ara és el meu article «Liturgia e architettura nelle antiche chiese siria-
che», publicat en el volum Assemblea Santa. Forme, presenze, presidenza. Atti del VI
Convegno liturgico internazionale, Bose 5-7 giugno 2008, Bose: Qiqayon 2009, 75-97.
El tema que tracta el llibre de la professora Loosley i que ha generat molts estudis és la
questió del bêma, una espècie d’estrada, al centre de la nau de l’església, en forma d’U
o de ferradura, i oberta vers el santuari o presbiteri. Es dóna la curiositat que els testi-
monis arqueològics dominen, i amb escreix, a la part nord i occidental de l’antiga
PUBLICACIONS SOBRE LES ESGLÉSIES SIRÍAQUES 587
Síria, mentre que els testimonis literaris són molt abundants a la part oriental. Damunt
el bêma se celebrava tota la primera part de la litúrgia, per tant, la proclamació de la
paraula, fins al moment de la part pròpiament eucarística, celebrada damunt l’altar del
santuari, on els celebrants es traslladaven processionalment. Els antics comentaristes
donen una interessant visió espiritual del bêma, de la seva col·locació i de tot el que
s’hi desenvolupa. Aquest aspecte és examinat amb més detall en el meu article citat. El
llibre de Loosey, enriquit amb 220 il·lustracions en blanc i negre i distribuïdes per
regions segons les excavacions, és una nova aportació que cal tenir present i que enri-
queix la ja llarga llista d’estudis sobre el bêma.
5.-6. Cada any, pel maig, té lloc a la Biblioteca Ambrosiana de Milà una jornada
que porta per títol «Incontro sull’Oriente Cristiano di tradizione siriaca», organitzat per
l’associació «Syriaca»i sota els auspicis del Servizio per l’Ecumenismo e il Dialogo de
l’arxidiòcesi de Milà. S’hi apleguen alguns estudiosos de la tradició cristiana siríaca,
que, sota un tema general definit any per any, fan les seves aportacions sobre aspectes
concrets de la tradició siríaca, amb la finalitat de fer-ne conèixer al gran públic la
immensa riquesa literària, doctrinal i espiritual.
En un número anterior de la Revista (RCatT 31 [2006] 472-473) ja vaig presentar
els dos primers volums, corresponents als anys 2002 i 2003. Aquests volums d’ara
corresponen a les trobades tercera (2004) i quarta (2005). Tractant-se de comunica-
cions en un congrés, cada volum aplega diversos treballs. Em limito a fer-ne un vol
d’ocell, assenyalant-ne algun de concret.
En el primer llibre (5), sobre l’Eglésia siríaca oriental, la primera part, atès que les
trobades es fan a la Biblioteca Ambrosiana, s’obre amb una presentació del manuscrit
bíblic siríac que aquesta biblioteca posseeix, el B 21 inf.: C. Pasini, «La Siro-peshitta
dell’Ambrosiana», seguit d’una interessant aportació: «La cristologia della Chiesa
d’Oriente», del sacerdot d’aquesta Església Patros Youkhana Patros. Tres col·labo-
racions estan dedicades a la història de l’Església Siríaca oriental, de les quals destaco
«Le scuole esegetiche nella tradizione della Chiesa siro-orientale», d’E. Carr. Dues
contribucions més s’ocupen de patrística; asenyalo la del monjo de Montserrat M. Nin,
«L’Omelia sulle dieci vergini (Mt 25,1-13) di Narsai di Edessa». El volum es clou amb
una «Cronologia delle Chiese sire. Storia e sviluppo della Chiesa siro-orientale (410-
651 d.C.)», d’E. Vergani, que és una continuació de la que havia iniciat en el volum
del congrés de l’any 2003. Cronologia molt breu, amb els principals esdeveniments,
però útil certament per a tenir present en síntesi les etapes i els fets principals de la
història d’aquesta Església.
El segon llibre (6) és dedicat a l’altra branca de la tradició siríaca: l’Església siro-
occidental. També s’obre amb una presentació de manuscrits siríacs de la Biblioteca
Ambrosiana de Milà. Del bloc sobre història i institucions eclesiàstiques destacaria
l’aportació de R. Roux, «La figura del vescovo in Severo di Antiochia: note integrati-
ve e riflessioni in vista del dialogo ecumenico». Hi ha tres col·laboracions sobre temes
patrístics (M. Nin, R. den Biesen, E. Vergani). Destaco l’aportació d’aquest darrer, la
més extensa (pàgines 129-157), «L’omelia sul papagallo: l’esegesi in un testo d’Isacco
di Antiochia». Es tracta d’un poema, un memra, d’Isaac d’Antioquia (s. V), coneguda
habitualment com a Carmen de avi illa quae Antiochiae Trisagium cantavit, un llarg
poema a lloança de la creu i de la fe i que és molt interessant per a la història del Trisa-
gi i de les discussions cristològiques després de Calcedònia. 
SEBASTIÀ JANERAS588
Història
1. William Chauncey Emhardt – George M. Lamsa, The Oldest Christian People.
Introducció de John Gardiner Murray, Piscataway, N.J.: Gorgias Press 2006, 141 pp.
2. Jacques Rhétoré, «Les chrétiens aux bêtes». Souvenirs de la guerre sainte pro-
clamée par les Turcs contre les chrétiens en 1915. Prefaci de J.-P. Péroncel-Hugoz.
Estudi i presentació de Joseph Alichoran, París: Cerf 2005, 397 pp.
3. David Gaunt, Massacres, Resistance, protectors: Muslim-Christian Relations
in Eastern Anatolia during World War I, Piscataway, N.J.: Gorgias Press 2006, 535
pp.
1. El primer d’aquests llibres porta un llarg subtítol que n’especifica el contingut: A
Brief Account of the History and Traditions of the Assyrian People and the Fateful
History of the Nestorian Church. Els autors són un episcopalià d’Amèrica i un membre
de l’Església Assíria. El llibre va precedit d’una Introducció de John Gardiner Murray,
bisbe de l’Església Episcopal d’Amèrica. Publicada l’any 1926, la casa Gorgias Press
la publica ara novament en edició anastàtica. Malgrat l’antiguitat de l’obra i la seva
brevetat, no deixa de constituir una bona iniciació al coneixement de l’Església Assí-
ria. Cal destacar-hi la traducció de l’Himne de l’ànima, contingut en les Actes de
Tomàs. 
2.-3. Els altres dos es refereixen al genocidi que van patir, igual que els armenis, els
cristians de tradició siríaca, oriental i occidental, ortodoxos i catòlics, a les terres que
actualment es troben al nord de l’Iraq i al sud de Turquia, per part dels turcs entorn de
la Primera Guerra Mundial, sobretot 1915-1916. Aquestes terres havien vist néixer i
créixer aquestes comunitats cristianes assiriocaldees, moltes de les quals encara parlen,
bé que evolucionada, la llengua de Crist, l’arameu o siríac. Les fronteres artificials
traçades acabada la guerra deixaren part d’aquestes comunitats, que formaven la nació
assiriocaldea, a la qual les forces aliades havien assegurat el territori propi —cosa que
oblidaren tot seguit—, dins de la nova Turquia. És aquí on els turcs es rabejaren contra
aquests cristians. És conegut, bé que no reconegut i sí oblidat, el genocidi armeni. Els
seus germans assiriocaldeus trobaren la mateixa sort. El P. Jacques Réthoré (1841-
1921), dominic francès, visqué molts anys en aquelles regions i fou un testimoni
vivent, sobretot des de la ciutat de Mardin, on fou deportat pels turcs, de les persecu-
cions, del calvari, del martiri d’aquells cristians. En féu una relació, que ell intitolà
Souvenirs, que ara es publica en aquest llibre i que ocupa la primera part del volum
(pp. 9-212), editada amb molta cura per Joseph Alichoran, historiador i periodista ira-
quià caldeu, que ha fet diverses publicacions sobre els assiriocaldeus, la família del
qual conegué en la pròpia carn la persecució, i nebot de qui fou vicari patriarcal caldeu
a França, Mons. Francis Alichoran. En la segona part del llibre (pp. 213-395), Étude et
présentation du document, Joseph Alichoran ofereix una biografia del P. Rhétoré, fa
una exposició històrica dels fets i aporta una sèrie molt important de nous textos i nous
documents i testimonis. El que aquests cristians assiriocaldeus, juntament amb els
armenis, van sofrir fou un autèntic genocidi. És esfereïdor de llegir el que el ministre
de l’interior de l’imperi otomà escrivia el 15 de maig de 1915: «Sense miraments per
les dones, els infants i els malalts, per tràgics que puguin ser els mitjans de l’extermi-
nació, sense escoltar els sentiments de la consciència, cal posar fi a llur existència». El
títol donat al llibre, Les chrétiens aux bêtes, recull una expressió de les antigues perse-
PUBLICACIONS SOBRE LES ESGLÉSIES SIRÍAQUES 589
cucions contra els cristians. I és que els assiriocaldeus, cristians, eren perseguits, tortu-
rats i morts pels turcs perquè eren un poble cristià, perquè no acceptaven de renegar de
la fe cristiana i abraçar l’islam. Moltes de les narracions que ofereix aquest llibre
recorden les antigues actes de màrtirs.
El llibre de David Gaunt (3) és un estudi històric molt seriós sobre els mateixos fets
que eren l’objecte del llibre anterior i se centra sobretot en els assiriocaldeus de la
regió del Hakkari (la terra on quedà sobretot concentrat aquest poble) i en els siríacs de
la província de Diyarbekir, i particularment en la regió de Tur Abdin, que ve a signifi-
car per als siríacs, més o menys, el que significa per als grecs el Mont Athos. L’autor
s’ha servit de fonts oficials russes i turques i d’arxius europeus, com també fonts
manuscrites inèdites i desconegudes, i encara de fonts orals que són publicades aquí
per primera vegada. Aquesta documentació ocupa, en forma d’apèndixs, bona part del
volum (pp. 317-494). Hi apareixen moltes estadístiques, llistes, documents oficials i un
bon nombre de relats de testimonis oculars pel que fa a Tur Abdin els anys 1914-1915.
Es tracta d’un llibre indispensable per a conèixer la història desgraciada d’un poble,
oblidat per Occident, que encara avui coneix la dissort. Tur Abdin, per exemple, s’està
buidant per una emigració contínua. Personalment ho vaig poder comprovar a Alema-
nya on, només a Hamburg, d’una única família emigrada es passava, any rere any, a
una nombrosa comunitat. Sobre Tur Abdin ja vaig presentar en aquesta mateixa revista
(RCatT 30 [2005] 469-470) un llibre molt il·lustrat, de Hans Hollerweger, publicat per
l’associació Freunde des Turabdin, de Linz, Àustria.
Però el sacrifici i el martiri d’aquests cristians continua avui dia a Turquia i a l’Iraq.
Sobre això, precisament, s’ha publicat recentment un llibre (que no he pogut veure) de
Rodolfo Casadei, Il sangue dell’agnello. Reportage fra i cristiani perseguitati in
Medio Oriente, Milà: Guerini e Associati 2008, en el qual es recullen, per exemple, les
paraules del bisbe de Mossul abans del seu segrestament i mort.
SEBASTIÀ JANERAS590


Publicacions sobre les esglésies siríaques

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert