Salgado, M. T.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

CONDUCTA SOCIAL DELS DROCAADDICTES. 
CAUSES DEL COMPORTAMENT DELICTIU. 
ES RESPECTEN ELS DRETS HUMANS? 
María Teresa Salgado 
ELS DROGODEPENDENTS ... 
DELINQUENTS? MALALTS? 
La meva aportació al col.loqui orga- 
nitzat per la Reial Academia de Medici- 
na de Catalunya s'ha de basar en la 
meva experiencia personal al llarg de 
més de trenta anys de dedicació al món 
marginat. 
E l s  meus primers contactes amb I'in- 
framón de les grans ciutats van ser du- 
rant els meus estudis de Sociologia a la 
Sorbona. Per aixo, els meus records di- 
rectes amb el món de la marginació so- 
cial es remunten a I'epoca en que tre- 
ballava en I'estudi de la prostitució en 
el Pigalle nocturn. La droga era ja un 
factor important en aquell dolorós co- 
mer$ huma. Feien pena aquelles po- 
bres adolescents -algunes menors d'e- 
dat i no poques espanyoles entre elles- 
sotmeses per una mafia despiatada a un 
tracte d'explotació com si fossin un 
bestiar de fira, al qual s'havia de treure 
el major profit economic possible. E ls  
explotadors utilitzaven saviament tota 
classe de drogues, ja fos per asserenar- 
les, ja fos per excitar-les o per dormir- 
les ... pero al mateix temps, tenien cura 
de conservar els seus cossos joves, 
plens de vida, atractius. Trista experien- 
cia la de qui contempla impotent sense 
poder fer res per solucionar una situa- 
ció tan deplorable! 
Puc afirmar, malgrat tot, que aquestes 
pobres noies, cuidades per metges i ben 
controlades en la dosificació de les dro- 
gues que rebien, estaven infinitament 
millor que aquelles altres que feien el 
carrer, per exemple, en Rue Amster- 
dam. Per aquell carrer jo havia de pas- 
car diiriament. Eren noies també joves, 
pero envellides en I'ofici, depaupera- 
des, d'aspecte molt diferent d'aquelles 
altres ateses de les nits de Pigalle. 
Per que porto a col.lació aquest re- 
cord? Perque aquest exemple manifesta 
que les drogues, quan s'administren per 
persones competents -encara que sigui 
amb finalitats tan perverses com és el 
cas a que m'he referit- no maten ni de- 
terioren per elles mateixes a les perso- 
nes, almenys no tant com el consum 
indiscriminat de les drogues adultera- 
des del mercat negre del carrer, adqui- 
rides de necessitat per la manca de mit- 
jans economics per aconseguir-les amb 
la puresa adient. 
Després dels meus estudis a París, 
em van encarregar la direcció d'una 
guarderia de beneficencia en un barri 
bastant marginat, encara que no excen- 
tric de Madrid. La població infantil so- 
brepassava les dues centenes i, en oca- 
sions, fins i tot arribava a dues-centes 
cinquanta. Gairebé tots provenien de 
famílies de nivel1 economic molt baix i 
situacions extremes: mares prostitutes, 
pares i també mares delinqüents habi- 
tual~, moltes vegades a la presó, unions 
sense cap legalitat, explotació del nen 
en la mendicitat, etc. En aquesta guar- 
deria vaig treballar durant uns vint anys 
(fins I'any 1987). 
Des de 1988 fins ara, la meva tasca 
s'ha dedicat únicament i exclusiva a 
I'atenció dels drogodependents en un 
barri pobre i extrem de la mateixa ciu- 
tat de Madrid. ES un barri molt castigat 
per la venda de droga. D'aquest con- 
tacte amb .els drogaaddictes n'he tret 
una impressió i una reflexió de les 
quals m'atreveixo a exposar-los un breu 
resum. 
He de dir també que treballo en una 
Associació reconeguda dtUtilitat Públi- 
ca i federada amb altres dues Associa- 
cions. Malgrat aixo no tenim cap sub- 
venció oficial i els nostres recursos es 
limiten a donatius de particulars. Per 
tant són mínims i molt insuficients. 
Per facilitar I'exposició faré els se- 
güents apartats: 
a) Causes que van motivar el consum 
de drogues 
Al meu entendre, varien molt segons 
el nivel1 cultural i economic. En el barri 
on jo he estudiat el problema puc asse- 
gurar que el total dels nostres drogode- 
pendents (ells i elles) van comencar a 
drogar-se perque tenien una vida que 
no els agradava acceptar. E ls  matisos 
podrien ser molt diferents i personalit- 
zats. Enumerarem alguns casos que ser- 
veixin d'exemples més generals: Haver 
nascut en barraques on van transcórrer 
els primers anys de la seva vida, sols i 
sense defensa; no haver conegut ni el 
seu pare ni, algunes vegades, la seva 
mare. Tenir pares alcoholics que els 
maltractaven, a ells i a la seva mare. Els 
fills de mares prostitutes han vist ja als 
seus tres anys, tot el d'escabrós que 
més tard els oferira la vida. Fam, mise- 
ria, incultura, abandonament. Tot aixo 
són situacions extremes que generen 
grans desviacions afectives. 
Pero hi ha una altra causa comple- 
mentaria. En aquests ambients, hi ha 
gent que es dedica a la venda de dro- 
gues de vida comoda i benestant. 
Aquests camells fan el seu agost amb 
aquests joves sense projecte de futur. 
Els  indueixen, els enganyen i encara els 
regalen la droga fins que els veuen ja 
enganxats. Llavors sí que se la cobren a 
punta de navalla o amenaca de pistola. 
Aquí comenca la seva delinquencia, el 
camí a la presó i a la destrucció de la 
seva personal itat. 
Estic informada que en altres am- 
bients, per exemple, universitaris o de 
classe alta, el comencament de I'addic- 
ció té altres característiques, pero jo 
ofereixo la me,va experiencia personal. 
Ara bé, he de manifestar que les condi- 
cions que descric de pobresa extrema, 
han anat millorant en els recents anys: 
aquestes mateixes famílies ja tenen ca- 
sa on allotjar-se i externament s'han 
normalitzat una mica. Pero la situació 
interior continua essent la mateixa, per- 
que el mal ja esta fet i, fonamental- 
ment, perque els camells continuen ac- 
tuant. 
b) Edat mitjana dels enganxats 
En el nostre barri és d'uns 25 anys (la 
majoria entre 22 i 30). La mortalitat és 
més freqüent del que reflecteix la prem- 
sa. Hem tingut setmanes en que es van 
registrar quatre morts. Les causes: SI- 
DA, sobredosi i fins i tot su'i'cidi tirant- 
se per una finestra. I nosaltres que vi- 
vim aquests casos no veiem la notícia 
en cap diari. 
c) Posició dels familiars 
Les mares acostumen a reaccionar 
violentament quan la policia detenen 
els seus fills. Els  motius concrets són in- 
dubtables, en general el furt o el roba- 
tori. Pero elles no comprenen per que 
no detenen la gent que comercia amb 
la droga. Elles mateixes I'assenyalen, ja 
que tot el'món la coneix ...p ero no ser- 
veix de res. Aixo les desespera. 
d) Conducta dels qui poden comprar- 
se droga 
Fins i tot en un barri tan pobre, tam- 
bé hi ha qui no té problemes per acon- 
seguir-la. Per a nosaltres és una sorpre- 
sa quasi diaria. Per exemple: el germa 
que recrimina el drogodependent molt 
jove i, arribat el moment, s'esbrina que 
també el1 ho és, pero, com que té feina 
i se la pot pagar, passa desapercebut. 
En general les víctimes són les mares, 
pero el seu exagerat sofriment les porta 
a unes condicions de depressió i histe- 
ria que complica la possibilitat d'ajuda. 
e) Extensió de la drogodependencia 
Em refereixo exclusivament al barri 
on treballa. En aquest barri és, sens 
dubte, molt extensa, quasi tota afecta a 
joves sense feina, gairebé sempre petits 
delinqüents que roben diariament les 
mil o dues mil pessetes que necesiten. 
Pero quan llegeixo les grans quanti- 
tats que se'n decomissen, sempre em 
faig la mateixa pregunta: Tota questa 
droga sera per als barris extrems com el 
del meu estudi? Els milions de milions 
de pessetes que mou la droga procedei- 
xen només dels barris marginats? No hi 
ha estadístiques, pero sembla impossi- 
ble. 
f) Tracte social que es dóna als droga- 
addictes 
ES la presó el lloc adequat per curar 
la dependencia? De tothom és sabut 
que no. Que es persegueix, doncs, tan- 
cant-los a la presó? Se'ls aparta de la 
societat. La propia societat respon tam- 
bé a'i'llant-los, fins i tot canviant de vo- 
rera en pascar, cosa que als drogaaddic- 
tes els molesta i els humilia. Se'ls 
considera irrehabilitables i aixo no és 
cert. Per contra, a la presó es corrom- 
peixen encara rnés en aspectes que ara 
no vaig a considerar. 
ES més freqüent del que es publica, 
casos de nois rehabilitats i reintegrats a 
la vida normal, que tornen a la presó 
per culpes menors (en comparació amb 
la gran corrupció en que vivim) come- 
ses sis o vuit anys abans. Als qui treba- 
llem amb tant esfor~ per rehabilitar-los 
aquests casos ens fan molt mal. 
g) Que passaria en I'ambient del barri 
si la droga es despatxés en farmacia 
sota secret medic a cost legal, que 
sabem que és molt baix? 
Reconec que és una pregunta molt 
difícil de respondre per a una sociolo- 
ga-religiosa sense coneixements me- 
dics. Pero crec que he d'exposar la me- 
va propia experiencia viscuda. 
Cal viure de prop el problema d'una 
família on tan SOIS hi ha un drogode- 
pendent: no es pot viure a la casa ni de 
dia ni de nit, no poden tenir per al seu 
ús ni el rnés necessari, com pot ser gas, 
el sabó o coses de menjar. Tot desapa- 
reix per a la compra-venda d'allo que 
per a ells és més imprescindible: la dro- 
ga. He vist cases sense aixetes, sense 
vidres, sense tasca de water, sense rajo- 
les ... Les mares són moltes vegades 
d'admirar per la seva fortalesa i resigna- 
ció. Els pares acostumen a donar-se a 
I'alcohol i al joc. Amb només un dro- 
gaaddicte la casa és un infern. Quan en 
són més, I'ambient és inenarrable. 
El drogaaddicte es deteriora rnés i 
més: SIDA, hepatitis, anemia, tubercu- 
losi i depauperació. Sols s'aconsegueix 
millorar-los donant-los la droga que ne- 
cessiten o el tractament amb metadona. 
Pero aconseguir legalment aquest trac- 
tament requereix molts papers, una 
persona que es responsabilitzi de la se- 
va administració, un carnet per recollir- 
la, etc. Amb el tractament milloren, 
pero, naturalment, no guareixen. Un  
dels nostres malalts, quan semblava 
que anava una mica millor i no demos- 
trava ansietat per la droga, un dia es va 
injectar no se cap que i I'endema va 
morir. 
Jo encara estic convencuda que allo 
que els drogaaddictes necessiten és un 
metge; un metge en qui puguin confiar. 
Quan a un jove (no importa el sexe) se 
li dóna allo que va necessitant, poc a 
poc millora i, fins i tot, pot arribar a tre- 
ballar. Pero cal tenir en compte que el 
negoci de la droga és negre i d'ell no 
se'n lliuren ; els camells continuen tre- 
ballant Iliurament. 
h) Com es comporten els drogodepen- 
dents sota els efectes de la droga? 
Com sempre, em referiré a la meva 
experiencia en el barri on treballa. Ja 
he dit que quan els drogaaddictes 
aconsegueixen la droga, el seu com- 
portament es normalitza, milloren i fins 
i tot tornen a treballar. Pero aixo es re- 
fereix a les drogues que fins ara eren les 
de major ús, la morfina, la metadona o 
I'hero'i'na. Pero ara, arnb el temor de la 
SIDA, ja tenen por d'injectar-se i reco- 
rren a la coca'ina. L'efecte que els pro- 
dueix és completament diferent. Pel 
que jo he observat, es tornen més vio- 
lents, tenen al.lucinacions. He vist a 
noies jovenetes que agafen un ganivet i 
amenacen als qui I'envolten, fins i tot 
als seus pares. Arriba a ser perillós per 
als familiars agafar la son durant la nit. 
i) Efectes de la rehabilitació 
En tenim més de trenta en fase de re- 
habilitació. Els resultats són meravello- 
sos. ES preciós veure com milloren en 
un o dos mesos. Alguns estan ja en 
franca rehabilitació i la seva conducta 
sembla normal, malgrat que sempre te- 
nim alguna defecció. E l  que és lamen- 
table és que hi ha pocs centres de reha- 
bilitació. Encara que sigui pagant, no es 
troba Iloc. En el nostre barri sols han 
aconseguit anar-hi un 20% dels,qui ho 
intenten. 
Per estar en rehabilitació necessiten 
un seguiment les 24 hores del dia. Al- 
gunes famílies no poden o no volen fer 
el seguiment i hi ha addictes que que- 
den sense rehabilitar-se per no tenir qui 
els faci el seguiment. 
j) Els drets de la dignitat de la persona 
Si s'accepta que els drogaaddictes 
són malalts (de la qual cosa n'estic con- 
vencuda) caldria reconeixer els drets 
humans que els correspon, principal- 
ment I'assistencia medica arnb el secret 
professional. Pero encara que se'ls ne- 
gui que són malalts, el respecte a la 
dignitat de la persona mai no se'ls pot 
negar. I hi són molt sensibles. Citaré el 
cas del nostre Centre: es van ofendre 
molt perque un dia es van presentar 
uns periodistes arnb televisió per fer-los 
un reportatge. S'hi van negar en rodó, 
dient que si allo servís per perseguir als 
camells que ho farien, pero que esta- 
ven segurs que no serviria de res. I alla 
estava fins una mare arnb quatre fills 
drogodependents. Per apropar-se a ells 
cal fer-ho arnb esperit d'ajuda. 
ES tal el punt d'honor de les famílies 
que entre elles mateixes, que es conei- 
xen i saben o imaginen els seus proble- 
mes no en parlen ni en comenten res. 
Totes les seves desgracies les guarden 
per a ells, sense desfogar-se arnb ningú. 
Només parlen arnb nosaltres, perque 
saben que guardarem la seva intimitat. 
Per tot aixo el secret professional del 
metge i del socioleg és indispensable. 
Els qui estem tan en contacte amb 
aquests malalts desgraciats, fem vots 
quan hi ha reunions com aquesta per 
tal que es progressi en el sentit de les 
mesures eficaces i puguin ser atesos per 
metges que els subministrin el seu me- 
dicament com a qualsevol dels altres 
malalts que compren la seva medecina 
amb recepta a la farmacia. Moltes gra- 
cies. 
DISCUSSIÓ DE LA PONENCIA DE LA MADRE MARÍA TERESA 
SALGA DO 
Prof. Francisco García-Valdecasas 
Lamentablement la Madre María Te- 
resa Salgado no ha pogut desplacar-se 
a Barcelona. La seva salut és molt deli- 
cada, ja que a part de sobrepassar Ilar- 
gament els setanta anys, la vida sacrifi- 
cada de treball, sempre al costat dels 
marginats i els desheretats de la fortu- 
na, ha malmes la seva salut. Tanmateix, 
la lectura de la seva ponencia, que he 
tingut I'honor de fer davant vostes, els 
il.lustra de la seva manera de pensar i 
els dóna una idea, si bé es cert que 
breu, pero clara, de la psicologia i sofri- 
ment dels drogaaddictes. Així, doncs, 
malgrat que ja m'ho temia, no per aixo 
ho lamento menys, ja que la Madre 
María Teresa Salgado hagués pogut in- 
formar-los millor que cap altra persona 
sobre la manera de sentir i sofrir dels 
drogaaddictes. I és que, com deia el Dr. 
Freixa, la culpabilitat esta condicionada 
per multitud de circumstancies socials. 
Sembla que la societat actual ha tras- 
lladat als drogaaddictes el condiciona- 
ment que en altres temps dispensava 
als leprosos. Se'ls fa culpables de la se- 
va malaltia i se'ls tracta amb el major 
menyspreu. Penso que I'acurat escrit 
que la Madre María Teresa Salgado ha 
fet ens fara meditar a tots i enfocarem 
el problema d'una manera més real. Ai- 
xí doncs, lamentant un cop més que la 
Madre María Teresa Salgado no hagi 
pogut il.lustrar-nos personalment, pas- 
sarem a la següent ponencia. 



Conducta social dels drogaaddictes. Causes del comportament delictiu. Es respecten els drets humans?

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert