Tuñí, Josep Oriol

Revistes Catalanes amb Accés Obert

L’any 1964, com dèiem, va entrar de professor d’Antic Testament al Seminari de
Barcelona, institució que des de 1967 va continuar com a Facultat de Teologia. 
Ni les limitacions ni els entrebancs no van fer minvar ni una mica l’entusiasme
d’Eduard Bosch per la Paraula de Déu ni el seu afany a comunicar-la. Introduïa els
alumnes en la hipòtesi documentària de Wellhausen sobre les grans tradicions (Jahvis-
ta, Elohista, Deuteronomista i Sacerdotal) que es descobrien a la base del Pentateuc,
així com en la recerca de les tradicions orals pre-literàries o de les formes i gèneres
literaris que es troben en la Bíblia, però omplint-ho tot d’humanitat i de fe, sense
l’eixarreïment o la displicència amb què d’altres tractaven els mateixos temes. El seu
gran ideal era veure la història i la literatura del poble d’Israel com un gran arbre que
es desenrotlla orgànicament des dels orígens fins a l’arribada del Messies: cada llibre
bíblic era fruit de la seva època i encaixava al mateix temps en la gran simfonia de la
història de la salvació.
Fins i tot la llengua hebrea, tan antipàtica per a alguns, era per a ell una llengua pre-
ciosa, capaç d’amagar tresors esplèndids en cadascuna de les seves inflexions. 
Eduard Bosch no es va limitar mai a una activitat purament acadèmica: de jove
havia exercit la pastoral a Santa Maria de Cardedeu i a Santa Engràcia de Barcelona.
Durant quaranta-dos anys va conduir grups de matrimonis, va ser un propagador de
l’Adoració Nocturna, membre de Pax Christi, capellà de col·legi major i professor en
escoles religioses.
En aquest sentit, es pot dir que la seva vida va culminar amb el nomenament de
rector de la Puríssima Concepció de Barcelona, on va exercir aquest càrrec de 1988
a 1998 i hi va continuar actuant mentre les forces li ho van permetre. No sols era el
pastor que acull la gent, visita malalts i celebra la litúrgia, sinó que continuava essent
el mestre que havia estat sempre a través de les homilies i d’una intensa catequesi
bíblica d’adults. 
Servent bo i fidel, que ha anat fent feina i mantenint el somriure en tota mena de
circumstàncies, no podem menys que contemplar-lo molt amunt en el goig del seu
Senyor. 
Jordi Sánchez Bosch
JOSEP M. FONDEVILA I PADROL
(Barcelona, 1915 – Barcelona, 2005)
El P. Josep M. Fondevila va néixer a Barcelona el 28 d’octubre de 1915. Va entrar
a la Companyia de Jesús el 9 d’octubre de 1935, després d’haver cursat els estudis de
comerç a l’Institut Comercial de la Immaculada (ICI) i de fer una diplomatura en Cièn-
cies Químiques a l’Institut Químic de Sarrià. Va entrar a la Companyia de Jesús
a Bollengo (Itàlia), on els jesuïtes catalans feien el noviciat i els estudis d’humanitats,
a causa de la dissolució de la Companyia decretada per la República l’any 1931. Des-
prés va estudiar la Filosofia i la Teologia a Sarrià, a les Facultats de Filosofia i Teolo-
gia de la Companyia de Jesús que conferien graus acadèmics en virtut de l’ordenació
d’estudis eclesiàstics decretada per l’encíclica Deus scientiarum Dominus en 1932. Va
RCatT XXX/1 (2005)210
fer el doctorat a la Universitat Gregoriana (sobre Teodor de Mopsuèstia i sant Atanasi,
dirigida pel P. Galtier) i l’any 1950 es va incorporar al claustre del recent inaugurat
Col·legi Màxim de Sant Francesc de Borja, a Sant Cugat del Vallès.
L’any 2000 la Comunitat jesuïta del que ara s’anomena Centre Borja va retre-li un
homenatge en complir-se els cinquanta anys de dedicació ininterrompuda de Josep M.
Fondevila a l’ensenyament de la teologia. Tenint en compte que el Col·legi Màxim de
Sant Cugat s’inaugurà en 1949 i que Josep M. Fondevila, com hem dit, s’hi va incor-
porar en 1950, es pot comprendre el que va significar aquesta efemèride. En deixar-nos
ha desaparegut una memòria històrica viva del Centre Borja al llarg de cinquanta anys. 
Més de cinquanta anys dedicats a l’ensenyament de la teologia sistemàtica són un
argument que demostra que la teologia va ser la passió de la seva vida. La jubilació de
la Facultat va ser per a ell un pas dolorós, i la jubilació de l’Institut de Teologia Fona-
mental la va acceptar resignadament, però amb fortes reserves. Cal remarcar que la
teologia que Josep M. Fondevila va començar a ensenyar en 1950 va veure’s profunda-
ment transformada per la teologia que surt del Concili Vaticà II, viscut de primera mà
per ell com a conseller teològic de l’aleshores bisbe auxiliar de Barcelona, Dr. Narcís
Jubany.
Des d’aquell moment, tota l’embranzida personal de Josep M. Fondevila es va de-
dicar a l’actualització de la teologia escolàstica. Un signe eloqüent del compromís que
va contreure en aquesta joiosa renovació és el fet que, juntament amb K. Rahner
i J. Alfaro, va ser editor de la versió castellana de l’enciclopèdia teològica Sacramen-
tum Mundi, un dels fruits del Vaticà II. Aquells anys va ser també membre de la
Comissió Teològica de l’Estat espanyol.
Però, per damunt de tot, va ser un home amb una il·lusió: posar al dia els diferents
tractats de la teologia sistemàtica. Va ensenyar molts tractats teològics (Gràcia, Peni-
tència, Orde i Matrimoni). Era famosa la seva actitud abans de començar un nou curs:
«Aquest curs tot és nou, perquè he refet l’anterior de dalt a baix.» Amb aquest lema
renovava una i altra vegada els punts fonamentals dels tractats, de la mà de lectures,
treball i de reflexió personal. En aquest sentit, una de les seves dèries era fer entene-
dors els temes més gruixuts i nuclears de la reflexió teològica. I, malgrat que el seu
estil no era sempre del grat de tots, tanmateix s’esforçava per arribar a tothom. Era un
bon pedagog i posava el màxim esforç a trobar formulacions planeres i entenedores.
Durant un bon nombre d’anys va ser responsable del curs de síntesi teològica al final
de la carrera que havien de donar els alumnes de llicència, en el pla antic, o al final del
primer cicle, en el pla nou.
No podem deixar d’esmentar la seva col·laboració amb altres Facultats de Teologia
de l’Estat espanyol. En un moment en què algunes Facultats no estaven sobrades de
professors que haguessin paït el Vaticà II, va ensenyar a Deusto i, sobretot, a la Facul-
tat de Teologia de la Pontifícia Universitat de Comillas, que ja s’havia traslladat a Ma-
drid.
Hi ha un vessant de la seva vida que no podem passar per alt: la seva dedicació
a cursos d’actualització teològica a diversos col·lectius. La seva dedicació als cursos de
formació permanent de Sant Cugat es va allargar fins a 1997. Però també va esmerçar
molt de temps en xerrades i cursets d’actualització per a algunes congregacions feme-
nines (majorment amb les Teresianes del P. Poveda i amb les religioses de la Com-
panyia de Maria, però també amb d’altres, com les Filles de Sant Josep, fundades en el
segle XIX pel P. Butiñà). Aquesta tasca va anar sovint acompanyada per Exercicis
IN MEMORIAM 211
Espirituals que donava sobretot a l’estiu. I quan va esdevenir professor emèrit de la
Facultat de Teologia de Catalunya i de l’Institut de Teologia Fonamental, aquesta acti-
vitat va ocupar gran part del seu temps.
La seva dedicació a l’estudi i a l’ensenyament potser li va impedir d’entrar en altres
línies de treball pastoral que es varen viure en la Companyia de Jesús després de la
Congregació General 32 (1975) i que, a vegades, li quedaven una mica distants. En
realitat, va ser l’últim exemple d’una generació de professors de teologia que varen
viure la seva dedicació a l’estudi i a l’ensenyament teològics d’una manera total i, per
dir-ho d’una forma gràfica, «exclusiva», és a dir de manera molt personal i individual-
ment respecte als altres companys professors. 
Avui, quan les tasques pastorals urgeixen i el temps per a l’estudi manca, el record
de la passió de Josep M. Fondevila per l’estudi i la seva dedicació ininterrompuda
durant més de cinquanta anys a la teologia, ens quedaran com el testimoni i repte que
ell ens ha deixat a tots.
Josep Oriol Tuñí
MIQUEL BATLLORI 
(Barcelona, 1909 – Sant Cugat del Vallès, 2003)
Redactar la necrologia d’una persona a la qual un s’ha sentit vinculat durant més de
quaranta anys (Roma, 1962) no és fàcil. És cert que hom ha pogut adquirir un coneixe-
ment més profund de la persona, però també és cert que és més fàcil caure en el to de
l’hagiografia, que el pare Batllori no voldria de cap manera. La necrologia d’un home
públic com ho era Miquel Batllori (Barcelona, 1 d’octubre de 1909 – Sant Cugat del
Vallès, 9 de febrer del 2003) no deixa de ser un assaig d’història biogràfica i, per tant, la
distància afectiva del qui l’escriu podria sempre ajudar a obtenir l’objectivitat necessària.
Nascut a Barcelona, la seva formació de jove es féu al col·legi dels jesuïtes del
carrer de Casp, d’on passà a la Universitat de Barcelona per a cursar-hi com a alumne
ordinari la llicenciatura d’història i com a alumne lliure la de dret (1925-1928); culmi-
naria la carrera acadèmica amb el doctorat obtingut a la Universitat Central de Madrid
(1941). En acabar les llicenciatures ingressà en la Companyia de Jesús i féu el noviciat
a Gandia (1928-1930), passant després a Veruela (Saragossa) per als estudis de filoso-
fia, que es veieren truncats per la dissolució de la Companyia en l’adveniment de la
II República. A Itàlia (Avigliana i Sanremo) realitzà els estudis eclesiàstics (1932-
1939), que culminà a Oña (1940). Començà la seva etapa docent al col·legi de Monti-
sió a Palma (1941-1947). Cada un d’aquests passos ha deixat la seva petjada en la
tasca investigadora de Miquel Batllori: Gandia li obrí el camí als estudis sobre els
Borja (del s. XV endavant); les biblioteques italianes, a l’obra dels jesuïtes expulsats
d’Espanya en el segle XVIII seguint el treball del pare Ignasi Casanovas, i Mallorca
l’animà a apropar-se d’una banda al lul·lisme i de l’altra a personatges històrics com el
bisbe Jubí i les seves aportacions a Trento (s. XVI). 
Fixar de forma exhaustiva la seva aportació a la història és, avui, cosa fàcil. Són
molts els elencs bibliogràfics fets al llarg del darrer període de la vida de Miquel Bat-
RCatT XXX/1 (2005)212


Josep M. Fondevila i Padrol (Barcelona, 1915-Barcelona, 2005)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert