Paraula profètica i acció màgica

Abstract

El treball té un doble objectiu: 1) estudiar Ez 13, 17-23 i la diferència existent entre la paraula del profeta ( ver o fals) que té com únic agent Déu i apel.la sempre a Ell i l'acció màgica que té com agent únic l'home; 2) fer veure l'error de força traduccions bíbliques modernes, comentaris exegètics i introduccions generals al profetisme que donen el títol de "profetesses" a dones que el text hebreu anomena simplement "filles del teu poble" que profetitzen segons elles mateixes+ (13,17). Destaca dos punts: 1) Ezequiel usa el verb *profetar+que es troba en 13,17 en un sentit únic (Hàpax legómenon)com no és usat en cap altre moment del text d= Ezequiel; s=ha de superar un concepte rígid d=Hàpax legómenon, que l=entén com una pura operació mecànica de no repetició d=un terme sense incloure el sentit amb que és usat el terme en cada moment, i que porta a empobrir i empedreir el text bíblic; 2) l'estudi també posa en relleu que l=ambigüitat terminològica de l=hebreu alhora d=anomenar el ver i el fals profeta amb un únic vocable () és fruit d=una lògica dificultat interna per individuar el ver del fals profeta, i fa observar la creació, no del tot reeixida, per part dels LXX d=un terme nou per a designar el fals profeta (Ψευδoπρoήτης); no obstant, això, no significa que empri sempre aquesta forma.The work has a double objective: 1) To study Ez 13:17-23 and the existing difference between the word of the prophet (true or false) which has God as the only agent and always appeals to Him, and the magical action which has man as the only agent; 2) to point our the error of quite a few modern Biblical translations, exegetical commentaries and general introductions to Prophetism, which give the title of “prophetesses” to women which the Hebrew text simply calls “daughters of your people that prophesy according to themselves “(13,17). The author highlights two points: 1) Ezequiel uses the verb “to prophesy” found in 13,17 in a unique sense (Hàpax Legómenon) as it is not used in any other moment of the text of Ezequiel; a rigid concept of Hàpax Legómenon has to be overcome, which understands it as a pure mechanical operation of non-repetition of a term without including the meaning in which the term is used in every moment, and which leads to impoverishing and hardening the Biblical text; 2) the study also points out that the terminological ambiguity of Hebrew when naming the true and the false prophet with an only word (*****) is the result of a logical internal difficulty in individualizing the true from the false prophet. The author also shows the not too successful creation, on the part of the LXX, of a new term to designate the false prophet (Ψευδoπρoήτης); however, this does not mean that it always uses this form