Renault-Miskovsky, Jossette

Revistes Catalanes amb Accés Obert

PALINOLOGIA I PREHISTORIA 
Jossette Renault-Miskovsky 
Introducció 
Les especies vegetals són particularment sensibles 
a les variacions de temperatura i als canvis higrome- 
tries, i Cs, doncs, la Paleobotanica la que pot recons- 
truir més fidelment l'evolució dels climes -els paisat- 
ges dedu'its gracies a les espores, als grans de pol-len 
microscopics, a les macrorestes (llavors, fruits, escor- 
ces, carbons ...) i a les empremtes, li són tributaris-. 
Així s'han pogut conbixer, en gran part gracies a la 
Paleobotanica i particularment a la Palinologia, les 
grans variacions climatiques que han acompanyat la 
Historia de la Terra. 
Perd la paleoclimatologia agafa una altra dimen- 
si6 quan es refereix a una escala de temps més fina, és 
a dir, quan s'aplica a la historia dels diposits quater- 
naris, que correspon, a Europa, gairebé a la de 1'Ho- 
me. 
La Palinologia estudia la forma i la significació de 
les espores i dels grans de pol.len, cosa que permet de 
conkixer els vegetals fossils i de reconstruir-ne la 
historia. 
Les plantes produeixen cada any milers d'espores 
i de grans de pollen, gran part dels quals no s'aprofi- 
ten per a la reproducció i són transportats a la super- 
fície del sol per diferents vectors: el vent, l'aigua, els 
insectes, els mamífers i el mateix home. Quan es re- 
cullen mostres de sediments d'un jaciment, el paleo- 
botanic recull, doncs, al mateix temps les espores i els 
psl.lens que hi estan integrats. 
Entre els diposits pleistocens i holocens, els sedi- 
ments arqueologics són particularment propicis per 
als estudis paleoclimatics. Les restes humanes, els ob- 
jectes manufacturats i el grau d'evolució de les faunes 
que contenen, permeten de situar-10s molt bé en l'es- 
cala del temps. Els estudis paleomagnetics i els dis- 
tints metodes radiometrics de datació absoluta apor- 
ten encara més precisions en el quadre cronologic. 
L'analisi pol.linica dels sediments arqueologics, 
en marxa des de fa uns 30 anys, ha contribuyt amplia- 
ment a precisar l'escala cronoestratigrafica del Qua- 
ternari europeu, a través de tots els mitjans de recerca 
indispensables per a la coneixenqa de l'entorn i de la 
vida quotidiana dels nostres avantpassats. 
Metodologia 
La multiplicitat de jaciments arqueologics, a l'ai- 
re lliure, en bauma o en cova, la seva situació geologi- 
ca i geografica variant, comporten una gran diversi- 
tat de medis a analitzar. 
La sedimentació dels materials en el diposit qua- 
ternari s'ha pogut fer en medi aquatic o sub-aquatic, 
en torbes, en fangs lacustres o sorres riques en clos- 
ques d'éssers vius, els quals poden ser objecte d'un 
mostratge en series contínues per sondeig. 
Pero les estratigrafies prehistbriques, sovint en 
terreny sec, donen lloc a mostratges en sediments 
transportables (argiles, sorres, graves ...) o fins i tot 
consolidats en concrecions calcaries separades per in- 
tervals de 2 a 5 cm, segons la naturalesa i la textura 
del diposit, i recollits al llarg de les seccions verticals 
que resten en el curs de l'excavació (M. GIRARD, 
1975). En el cas de sediments durs (planxes estalag- 
mítiques), el mostratge es fa serrant els blocs o les 
columnes, les quals seran retallades més finament al 
laboratori. 
Aquestes tecniques classiques recentment s'han 
millorat amb sondeigs profunds que travessen la to- 
talitat del diposit, no excavat encara. 
Certs mostratges a vegades són igualment neces- 
saris en un material especial com ara: sepultures, va- 
sos d'ofrena, embolcall o contingut de momies ... per 
intentar posar en relació un eventual dipbsit vegetal 
amb una practica cultural (ritual). 
Sigui quin sigui el tipus de mostratge, s'ha de fer 
amb gran compte a fi d'evitar qualsevol mena de con- 
taminació. Les mostres, tancades immediatament en 
bossetes estkrils, etiquetades i situades sobre el full 
d'excavació, són transportades cap al laboratori on 
s'estudiaran resguardades de qualsevulla contamina- 
ció exterior. 
El tractament de les mostres depen de la composi- 
ció mineralogica del sediment, encara que la base del 
principi del metode emprat més correntment i ano- 
menat ((metode químic classic>>, consisteix a eliminar 
per tamisat i per dissolució en acids i bases les partí- 
cules minerals i organiques que contenen les espores i 
els grans de pollen. Les diferents etapes són les se- 
güents: 
-destrucció dels compostos calcaris mitjanqant 
l'acid clorhidric. 
-supressió de la sílice de les sorres i de les argiles 
amb acid fluorhídric. 
-atac de les materies organiques no esporo- 
pol.líniques amb potassa o sosa. 
Malgrat aixo, els sediments arqueologics acostu- 
men a ser poc fossilífers i convé aplicar al residu així 
obtingut un procés especial de concentració, basat en 
la separació dels grans de la resta del residu, pel prin- 
cipi de flotació en licor dens (GIRARD & RENAULT- 
MISKOVSKY, 1969). 
Després de nombroses manipulacions, llargues i 
minucioses, les espores i els pblelens separats del sedi- 
ment es munten entre portaobjectes i cobreobjectes 
en una gota de glicerogelatina, després d'haver estat 
acolorides eventualment a la fuscina basica (Fig. 1 
abc). 
Aquestes són les propietats extraordinaries de la 
paret que envolta els grans i que els permet de resistir 
totes les agressions químiques inherents als metodes 
de tractament, pero també de conservar-se gairebé 
indefinidament al llarg dels temps geologics resguar- 
dats de l'oxidació. Aquesta paret o exina sovint esta 
perforada per obertures, porus i10 colps en nombre 
variable, destinats a deixar germinar i créixer un tub 
citoplasmatic portador de nuclis, un dels quals asse- 
gurara la reproducció en produir-se el contacte del 
nucli amb una cel.lula femella. L'exina esta guarnida 
d'ornamentacions diverses tals com: espines, berru- 
gues, gemmes, columel~les, reticles ... És l'estructura 
- - 
Fig. I .  Metodologia de laboratori. (Clixés J .  Renault-Miskovsky). del gra, la seva talla, forma, disposició, el tipus i nom- 
1 a: L ~ S  espores i els poliens són posats en suspensió mitjanpnt un bre dYobertures, així com la descripció de l'estructura 
licor Gcns, després d'una agitació de 15 minuts. 1 b: El licor dens de l'exina, alio que conduira a la identificació sota 
cluc contC Ics espores i els poliens es fa passar per un filtre de 
carbonat de calci. Els grans restaran lliures desprCs de la destrucció d'una vegeta', d'un genere fins i 
dcls filtres anlb Acid clorhídric. I c: El material esporo-pollinic es tot d'una es~ecie. En efecte, a cada especie vegetal li 
munta cntrc porta i cobreobjectes amb una gota de gelatina gliceri- correspon un tipus de gra, el qual 6s determinat per 
nada. i dcsprds s'observa amb microscopi fotonic. comparació amb un gra actual, car les espores i els 
-- . 
-- - . -. ---~.-A 
Fig. 2. Alguns grans de polien fossils: a: Pi (Pinus sylves~t.is, Pinaceae). 75 pm. b: Vern (Alnus sp., Betulaceae). 24 pm. c: Tilier (Tilia sp., 
Tiliceae). 32 pm. d: Artemisia (Artemisia sp., Asteraceae). 25 pm. e: Quenopodiacia (((Blets))) (Chenopodiaceae). 28 pm. f: Boga (Typha, 
Typhaceae). 34 pm. 
grans de polslen practicament no han evolucionat des 
de l'establiment de les Flores avui instalJades en la 
superfície del globus terrestre (Fig. 2 abcdef). 
Després de la determinació al microscopi foto- 
nis, els grans fossils són comptats. Calculs estadístics 
permeten veure les proporcions de les diferents cate- 
gories en relació al nombre total de grans per pes de 
la mostra (de 20 a 50 grams). És l'analisi pol.linica 
per nivell. Sovint són estudiades diverses mostres 
tretes d'una mateixa secció vertical i sintetica. Cada 
espectre per nivell és relacionat amb el seu veí i s'es- 
tableix d'aquesta manera, un diagrama pol.linic que 
reuneix totes les corbes d'evolució de les diferents 
especies a través de la seqiiencia, i en resulta una 
corba global que permet avaluar en cada nivell la 
proporció de la cobertura arboria (AP: Arboreal Po- 
llen), en relació a l'estrat herbaci (NAP: Non Arbo- 
real Pollen). 
Interpretacions i resultats 
La interpretació dels resultats es fonamenta en 
diversos postulats de base: 
-El mostratge sobre el terreny, els tractaments 
químics en el laboratori i la determinació microsco- 
pica del material esporo-pol.línic han d'ésser fets 
amb tota mena de cura. 
-Les condicions de conservació dels grans han 
de ser bones, de manera que els espectres pol.línics 
inventariats reflecteixin el més fidelment possible les 
pluges polJíniques dels temps passats. 
-La pluja pol.línica fossil ha de ser, doncs, signi- 
ficativa de la vegetació antiga corresponent, de la 
mateixa manera que la pluja pol.línica actual corres- 
pon a la coberta vegetal productora; aquesta darrera 
condició es pot verificar mitjan~ant les recerques 
-rarament empreses- sobre les pluges pol.liniques 
actuals, les quals s'han de recollir regularment en di- 
ferents punts del jaciment i pel seu entorn. 
A partir de condicions així establertes, es pot afir- 
mar que l'avaluació estadística del nombre de grans 
per nivell estudiat en un jaciment és el reflex d'un 
paisatge regional per un període climatic determinat. 
El palinoleg que s'interpreta ell mateix el diagra- 
ma pot introduir els factors de correcció necessaris, 
inherents a les particularitats del jaciment (situació, 
orientació, freqüentació), al modus i a la taxa de 
pol~linització de cada taxon representat, a la conser- 
vació dels grans i a la qualitat dels espectres (nombre 
total de grans comptats i nombre de taxons indivi- 
dualitzats). Partint del principi que la corba general 
dels percentatges de pollen d'arbres en relació als 
percentatges de pollen d'herbacies testimonia, en les 
regions europees de baixa i mitjana altitud, la impor- 
tancia de la cobertura arboria en relació a les espe- 
cies d'espais oberts, el diagrama pol.línic ens demos- 
tra la successió de paisatges que són tributaris d'una 
evolució del clima. 
L'edat, a vegades relativa, dels jaciments del Pa- 
leolític Inferior i Mitja i l'aspecte, sovint fragmenta- 
. Pi (Pinus) 
-- -. - . Tlxons temperats (Quercus, Ulmus, Tilia, Frax~nus, Carpinus, Acer) 
o Bedoll (Betula) 
n Vern (Alnus) quan son importants 
0 Avellaner (Corylus) 
Presencia de noguera (Juglans) 
O Taxons mediterranis (Cupressacees, Pinus t. Pinaster, P.t. halepensis, 
- 1- Quercus t. Ilex - cmlfera. PUtacia. Platanus. Olea. Philhns) 
Reliquies terciaries. 
-. . .- - I I lndtist"a 
Fig. 3. Assaig de correlació entre els aspectes pollinics, datacions absolutes i contemporeneitat de cultures (a. LEROI-GOURHAN & RENAULT- 
M~SKOVSKY, 1977). 
ri, dels resultats ens fan encara difícil l'establiment 
d'una cronologia pol-línica per al Pleistoce, entre 
-1.800.000 i -35.000 anys. 
Al contrari, els espectres obtinguts a partir de ja- 
ciments que daten del Paleolític Superior i de 1'Epi- 
paleolític aporten precisions a vegades més fines que 
els estudis tipologics. Posats en relació amb tota una 
serie de datacions absolutes, ofereixen la possibilitat 
de correlacionar contemporane'itats de cultures, cosa 
que ha permes, entre altres coses, de verificar que els 
canvis d'indústries no estan pas forgosament lligats 
amb les variacions climatiques (Fig.3). (LEROI- 
GOURHAN & RENAULT-MISKOVSKY, 1977; RE- 
NAULT-MISKOVSKY & LEROI-GOURHAN, 198 I). 
El diagrama és una font d'informació sobre la co- 
berta arboria en relació a l'extensió de l'estat herba- 
ci; t s  evident, doncs, que constitueix un document 
preciós per al prehistoriador <<que sta a la posta)) de 
l'aparició dels primers desboscaments en relació 
amb la preparació dels espais destinats a la pastura i 
al conreu, és a dir, els pimers índexs de neolització, 
entre els quals és necessari col-locar les dades corres- 
ponents a l'aparició en els espectres dels grans de 
pollen de certes plantes cultivades, com ara els ce- 
reals i les lleguminoses. 
També, l'analisi pol.línica de la pols acumulada 
en una sepultura o la de l'embolcall conservador 
d'un cos m ~ m i f ~ c a t ,  poden contribuir a posar en evi- 
dencia un diposit intencional de flors o bé una uti- 
lització particular d'una planta aromatica (ritus fu- 
neraris) (GIRARD, 1973; BUI-THI-MA~ & GIRARD & 
RENAULT-MISKOVSKY, 1 982). 
La Palinologia arqueologica és, doncs, un dels lli- 
gams més segurs entre l'edat i la climatologia d'una 
seqiiencia, l'aspecte del paisatge i la vida quotidiana 
de l'home prehistoric (Palynologie Archéologique. 
Actes des journéés des 25-26-27 janvier 1984, sous la 
direction de J. RENAULT-MISKOVSKY, BUI-THI-MAT 
et GIRARD, 1985). 
ABSTRACT 
Palynology and Prehistory 
Pollen analysis of archaeological sediments, 
which applies a special methodology to each particu- 
lar type of deposits, has proved successful for nearly 
thirty years. It has largely contributed to the determi- 
nation of the chronostratigraphical scale of the Euro- 
pean Quaternary, and is now an integral part of the 
principal means of investigation needed for a good 
knowledge of the environment of fossil Man, and for 
the interpretation of the documents related to fossil 
Man's life. 
BIBLIOGRAFIA 
Articles i Obres Generals 
Approche écologique de l'homme fossile, sous la 
direction de H. Laville et J. Renault-Miskovsky. 
Supplément au <(Bull, de lYA.F.E.Q.>), n. 47, 1977, 
386 p., nbses fig., 6 diagr. h.t. 
Dossier archéobotanique, coordination: Philippe 
Marinval et Jossette Renault-Miskovsky. ((Les Nou- 
velles de lYArchéologie)>, n. 18, hiver 1984-85, pp. 
5-58. 
Josette RENAULT-MISKOVSKY. (1 986): L'environ- 
nemcnt au temps de la Préhistoire. Méthodes et Mo- 
d&le,~. Gditions Masson, 183 p., 68 fig. 
Palynologie archéologique. Actes des Journées 
des 25-26-27 janvier 1984. Sous la direction de Jo- 
sette Renault-Miskovsky, Bui-Thi-Mai' et Michel Gi- 
rard. Éditions du C.N.R.S. Centre de Recherches Ar- 
chéslogiques. ((Notes et Monographies Techniques>), 
n. 17, 501 p., 1985. 
Publicacions Especialitzades 
BUI-THI-MAT, GIRARD, M., RENAULT-MISKOVSKY, 
J. (1982): Analyse pollinique du sarcophage 18 de 
1 Xbbaye St- Victor a Marseille, Bouches-du-RhGne. 
((Notes internes), n. 46, C.R.A., C.N.R.S., 5 p., 1 
tabl., 1 fig. 
GIRARD, M. (1 973): Pollens et paléoethnologie, 
pp. 3 17-322, dins: L'homme, hier et az~jourd'hui. Re- 
cueil d'études en hommage a André Leroi-Gourhan, 
Paris, éditions Cujas. 
GIRARD, M. (1975): Prével2ments d'échantillons 
en grotte et station de terrain sec en vue de l'analyse 
pollinique. <(Bull. SC. Préhist. Franc)>., C.R.S.M., n. 
5, pp. 158-160. 
GIRARD, M. i RENAULT-MISKOVSKY, J. (1969): 
Nouvelles techniques de préparation en palynologie 
appliquées a trois sédiments du QuaternaireJinal de 
['abril Cornille (Istres, Bouches-du-RhGne). ((Bull. de 
l'AFEQ>), 196914, pp. 275-283. 
LEROI-GOURHAN, Arl. i RENAULT-MISKOVSKY, 
J. ( 1 977): La palynologie appliquée a l'archéologie 
(méthodes, limites et résultats). pp. 35-49, dins: Ap- 
proche écologique de 1'Homme fossile. Chap. 111: Pa- 
léobotanique, c<Supplément au Bull. de l'AFEQ>>, n. 
47. 
RENAULT-MISKOVSKY, J. i LEROI-GOURHAN, 
Arl. (1 98 1): Palynologie et archéologie. Nouveaux ré- 
sultats du Paléolithique supérieur au Mésolithique. 
(<Bull. de lYAFEQ)), 198 1, 314, pp. 121-128, 1 fig. 
Josette RENAULT-MISKOVSKY és directora de recer- 
ca al d e n t r e  National de la Recherche Scientifique>) 
i encarregada de curs al (<Muséum National d'Histoi- 
re Naturelle>). Els seus treballs i el seu ensenyament 
especialitzats en Palinologia del Quaternari estan in- 
tegrats al programa pluridisciplinari del Laboratori 
de Prehistoria del <(Muséum National dYHistoire Na- 
turellel), sobre el tema ({L'Hornme Préhistorique, 
son évolution, son milieu, ses activites>) (U.A. 1984 
du C.N.R.S.), Institut de Paléontologie Humaine, 1, 
rue René Panhard, 75013 Paris. 
(Traducció de l'original francks de Francesc Bur- 
jachs). 
CAMBRA OFICIAL DE COMERG, INDUSTRIA I NAVEGACIO DE BARCELONA 
Delegació Comarcal d9Osona 
Sant Just, 7 - 3r. 3a. - Tel. 885 54 57 - 08500 VIC 


Palinologia i prehistòria

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert