Aymamí i Domingo, Gener

Pallarès-Personat, Joan

Revistes Catalanes amb Accés Obert

MANIFESTACIONS RUPESTRES 
AL GRAN PENEDES 
JOAN PALLARES-PERSONAT 
GENER AYMAM~ I DOMINGO 
Amb el títol de <<Manifestacions Rupestres al Gran Penedes,,, 
descrivim les mostres que coneixem dins d'aquesta area geografica; 
inicialment havíem pensat circumscriure aquest treball a les pintures 
rupestres, pero, finalment, hem cregut convenient incloure-hi, també, 
els pocs gravats coneguts i, fins i tot, hem pensat que podria ser 
d'interes endinsar-nos en aquells signes representats no a la roca 
natural, sinó a la treballada per IJhome, és a dir, en el camp 
gliptografic, que, al Gran Penedes no ha estat gaire considerat. 

Pel que fa a la pintura rupestre a la comarca penedesenca, es 
coneixen, avui dia, sis cavitats amb diverses representacions de figu- 
res d'estil naturalista-estilitzat, o bé abstracte-esquematic. Aquestes 
representacions no són ni tan abundants ni tan espectaculars com les 
contingudes als abrics rupestres del sud del Principat i al País Valen- 
cia, la qual cosa fa que I'interes dels estudiosos per aquestes no hagi 
estat tan gran; pero, si més no, hem de considerar que s'emmarquen 
en I'avancada més al NE, deixant el cas del roc de les Orenetes, al 
Valles, d'aquest tipus d'art prehistoric. 
Cova de Segarulls. Olerdola (Alt Penedes) 
Pintures descobertes per Pere Giró a I'agost de 1958 i estudia- 
des per el1 mateix i Eduard Ripoll el 1960. Estan situades a ['entrada 
d'una petita cova de 10 m de longitud, penjada en un cingle al marge 
esquerre de la Vall Sequera. Destaquen dues figures d'arquers, molt 
esquematitzades, amb grans arcs; de color vermell vinós i gran nom- 
bre de punts, empremtes i restes, d'identic color. 
Cova-avenc de Vallmajor. Albinyana (Baix Penedes) 
Descobertes per J. M. Solé el 1959 i estudiades per Salvador 
Vilaseca el 1961, la cova-avenc de Vallmajor, cavitat de considerables 
48 MISCEL,LANIA PENEDESENCA 1995 - Joan Pallares-Personat i Gener Aymamí 
proporcions, esta situada al capdamunt d'una barrancada enfront de 
I'ermita de Sant Antoni a Albinyana. Les pintures són en una saleta 
lateral, a cosa de 40 metres de I'entrada, i part d'elles estaven cober- 
tes de sediments en el moment de la descoberta; es tracta de set 
figures animalístiques, de difícil determinació, i d'estil esquematic, més 
catorze restes i dos motius indeterminats. 
Cova de Can Castellví. Olerdola (Alt Penedes) 
L'any 1971, un grup de prospectors del Museu de Vilanova i la 
Geltrú realitza un reconeixement a I'espaiosa balmada de Can Castellví, 
que conté restes d'edificacions de diverses epoques, situada al princi- 
pi de la val1 on es troben les pintures de la Cova de Segarulls. El 
resultat fou la descoberta, en un repla, a uns vuit metres damunt del 
terra, d'un seguit de figures esquematiques identificades una com la 
d'un petit carnívor, dues com les d'animals, sense poder apreciar-ne 
la mena, i tretze més que corresponen a Iínies i restes. 
Bibliograficament aquestes pintures foren esmentades per E. Ripoll 
a la Guia Itineraria d'olerdola, publicada el 1971. 
Roca Roja. Santa Maria de Miralles (Anoia) 
Aquest jaciment va ser localitzat per F. Navarro Ferré el 1982 i donat 
a coneixer el mateix any. Es tracta d'una representació parietal a I'aire 
Iliure, i no lluny de la cova de Valldecerves excavada per S. Vilaseca. 
Juntament amb la cova de Segarulls, la roca Roja conté la millor 
representació de les que ens ocupem, car hi podem admirar la figura 
d'un caprid d'estil naturalista-estilitzat, que representa la localitzada 
més al NE d'allo que comunament ve a anomenar-se art llevantí. Té, 
a més, algunes altres restes indeterminades. 
Cova de can Ximet. Olerdola (Alt Penedes) 
En realitat la cova de can Ximet és la continuació de la de can 
Castellví. A la seva part central, Albert i David Rubio i Victoria del 
Castillo descobriren, el 1984, dues figures cruciformes, pintades en 
vermell. Uns metres més enlla, juntament amb unes sitges i unes 
escales entallades a la roca, hi ha un seguit de restes d'identic color. 
Aquestes pintures van ser publicades pels seus descobridors al 
I Congrés Internacional d'Art Rupestre, celebrat a Casp el 1985. 
"Manifestacions rupestres al Gran Penedes" 49 
s;" * 
C 4 
n 
I# 
a 
{a Q 4P 
1 
a 
+..... a 
s*&. *3d+ .+**F; 
.?Y? v. @ &. ..*,w. -,e, 
a, a ,:.a?%&,<. 
Calc de les pintures esquematiques de la Cova de Segarulls, segons Eduard Ripoll. 
f i  
: + ;i,: 
O 5 c m  
CPR 
Calc de les pintures rupestres esquematiques de la cova de can Ximet, 
segons Albert Rubio i Victoria del Castillo. 
50 MISCEL,LANIA PENEDESENCA 1995 - Joan Pallares-Personat 1 Gener Ayrnarní 
Abric del Cementiri. Olerdola (Alt Penedes) 
Concavitat que hem anomenat així per a distingir-la de I'anome- 
nada cova del Cementiri, també al mateix barranc, confluent amb la 
val1 Sequera, i propera al cementiri de la Plana Rodona. Aquesta cova 
es troba sovint esmentada als reculls arqueologics. 
Pel setembre de 1985, J. Comas i J. Pallares, durant una visita a 
les cavitats amb pintures dels voltants observaren diversos abrics que, 
examinats, en un d'ells veieren unes restes de pintura vermella, forqa 
malmeses, que semblen dibuixar un cercle. L'escassa vistositat d'aquesta 
manifestació rupestre ha fet que, fins avui, s'hagi mantingut inedita. 
Acabades d'enumerar les pintures rupestres passem ara als gra- 
vats, igualment poc espectaculars al Gran Penedes, pero amb cert 
interes a sectors propers que, igualment, enumerem. 
Dolmen de Plans de Ferran. Argencola (Anoia) 
Aquesta cista megalítica es troba al km 14,2 de la carretera 
d'lgualada a Santa Coloma de Queralt i s'hi exhumaren restes perta- 
nyents a I'epoca del bronze antic. 
A la llosa que configura la coberta hi ha gravades no menys de 
cinc creus de cronologia incerta. Les tres més destacades amiden 40x22, 
45x20 i 14x12 cm. lgualment hi ha una petita cassoleta en un lateral. 
Ermita de Sant Esteve (o de Sant Blai) de Farriols. Bellprat (Anoia) 
Aquesta ermita, originalment romanica de finals del XII, es troba 
a 10 minuts de la carretera, accedint-hi per un camí que parteix del 
km 2 de la carretera d'lgualada partint de Santa Coloma de Queralt. 
El repla d'enfront de la porta d'accés esta format per una roca 
que conté vint-i-vuit cassoletes circulars, gravades, de diverses mi- 
des, unides per nombrosos recs o xaragalls que conflueixen en una 
cucona entallada igualment a la roca, a I'extrem de la qual s'observen 
alguns entallaments per allotjar-hi bigues, car, possiblement, forma 
suport d'un antic habitatge. 
Coll de les Creus. Pobla de Montornes (Tarragones) 
ES a un quilometre a ponent de I'ermita de Montornes, a Puig- 
"Manifestacions r u ~ e s t r e s  al Gran Penedes'' 51 
Ml.liari del Francas, 
segons Pere Giró. 
Via Romana. 
La Granada. 
52 MISCEL,LANIA PENEDESENCA 1995 - Joan Pallares-Personat 1 Gener Aymamí 
Jansa, i en calcaries margoses mioceniques, just al Iímit dels termes 
de Pobla de Montornes i Altafulla. tocant la Iínia de ferrocarril. 
Es tracta d'un seguit de creus estudiades per S. Vilaseca, el 
1993, a indicacions de mossen R. Pinyes, i publicades el 1943. Aquestes 
creus, escampades en diversos grups i tracades de diferents mane- 
res: Ilatines, gregues, quadrades, potencades, recreuades, etc. s'agrupen 
formant diversos conjunts. 
Pujol Rodó. La riera de Gaia (Tarragones) 
A 2 km de la població en direcció a Ferran, es tracta de tres creus, 
un signe ballesteriforme i un altre en forma de trident. Aquest jaciment 
va ser estudiat i publicat I'any 1970 per M. L. Vilaseca de Palleja. 
Via Romana. La Granada (Alt Penedes) 
A uns 800 m. al NE de la població, en una de les pedres sorren- 
ques del marge esquerre del camí, considerat tradicionalment com 
una via romana, existeix una creu incisa de 42x17 cm que, per I'as- 
pecte, denota ceda antigor. Cal esmentar que darrerament a I'entorn 
de la creu hi han aparegut algunes ratllades fetes per gent amb pocs 
escrúpols que n'ignoraven el valor. 
Font de Llinas. Font-rubí (Alt Penedes) 
Prop del col1 de la Barraca, al marge dret del torrent de la Font 
de Llinas o de Saumell. 
Es tracta d'una creu gravada de manera incisa, de 15x12 cm, 
sobre un bloc d'arenisca vermella que forma part de la font. La base de 
la creu presenta un trac com pretenent donar-hi la forma de peanya. 
Mil.liari del Francas. El Vendrell (Baix Penedes) 
P. Giró dona la notícia, el 1968, de I'existencia d'aquest mil.liari 
emprat com a fita dels termes de Sant Vicenc de Calders i Roda. El 
roc presentava com a característica peculiar dotze creus gravades a 
les seves cares, de mides que anaven des de 28x20 a 13x1 2,5 cm. 
L'existencia d'aquest darrer mil.liari ens dóna peu a esmentar-ne 
molts d'altres al llarg del Penedes i a entrar en el món dels signes 
Manifestacions rupestres al Gran Penedes" 5 3 
lapidaris i gliptografics, molts d'ells medievals, gravats, sobretot, als 
carreus de les parets de les esglésies, castells, etc. Pel que fa al 
Gran Penedes, tot i que considerem que és un tema no gaire estu- 
diat i que, possiblement, n'existeixen molts més, nosaltres esmen- 
tem aquí els següents: 
Santa Maria de Lavit. Torrelavit (Alt Penedes) 
A la mateixa porta de I'església parroquia1 romanica, hi ha tres 
signes cruciformes. El del mig amb els bracos ascendents. Semblen 
voler representar la idea d'un calvari, trident segons alguns autors, o 
bé la Santíssima Trinitat. 
Sant Martí Sadevesa. Torrelavit (Alt Penedes) 
Situat a I'església romanica d'aquest nom, a la porta de la paret 
sud, hi ha una representació d'identiques característiques que la del 
cas precedent. La figura central té, també, els bracos ascendents. La 
seva envergadura és de 20 cm i en fa 27 d'alt. 
Santa Magdalena. Pla del Penedes (Alt Penedes) 
Església d'origen romanic. Un dels carreus de la paret sud pre- 
senta un signe ornamental en forma d'espina de peix. 
Castell d'Eramprunya. Gava (Baix Llobregat) 
Pel seu interes presentem aquest ((grafit)) alfabetic situat al ma- 
teix castell dlEramprunya, localitzat a I'extrem del massís de Garraf i 
abocat damunt de la plana del Delta del Llobregat. 
Gravat a la roca sorrenca vermella del Bunsandstei triasic, es Ilegeix: 
En lay de la encarnació de nre 
senyor MCCC LXX V fo comensa 
da la obra del mur da quest ca 
stel per mosen Jac March. 
Cal dir que el castla Jaume March, autor del grafit, era oncle del 
poeta Ausias March. 
Igualment, cal fer esment que I'altre extrem nord del massís, al 
poblat iberic de puig Castellar de Sant Vicenc dels Horts, va trobar-se 
54 MISCEL,LANIA PENEDESENCA 1995 - Joan Pallares-Personat 1 Gener Aymamí 
Font de Llinas. Font-rubi 
Santa Maria de Lavit. Torrelavit. 
Manifestacions rupestres al Gran Penedes" 55 
Sant Marti 
Sadevesa. 
Torrela vit. 
Coberta del dolmen 
de Plans de Ferran. 
Argenqola. 
56 MISCEL.LANIA PENEDESENCA 1995 - Joan Pallares-Personat 1 Gener Aymami 
una estela iberica decorada amb un signe, o que tenim noticia de 
grafits representant vaixells al castell de Calafell. 
Finalment, i per acabar aquest treball, podríem esmentar les 
marques de picapedrer, abundoses al Gran Penedes i als seus vol- 
tants, que mereixen, ben bé, un tractament a part. 
AA.W. 1992. Catalunya Romanica. Vol XIX. Fundació Enciclopedia Catalana. Barcelona. 
AYMAM~ DOMINGO, Gener. 1992. Pinzellades de I'Alt Penedes. Publ. Abadia de 
Montserrat, Barcelona. 
BATISTA NOGUERA, R. et al. 1979. (<La Cista doménica de Plans de Ferran (Argencola. 
Barcelona))). Ampurias, 41 -42, pags. 35-63. Barcelona 
CATALA ROCA, P. et al. 1968. Els castells catalans. Vol. 1, Ed. Dalmau, Barcelona. 
GIRO ROMEU, P. 1968. <<Un miliario en San Vicente de Calders)). Dyonisos, 125. 
Vilafranca del Penedes. 
MAS I CORNELL~I; M. PALLARES-PERSONAT, J. 1989. ((EIs gravats rupestres a Catalunya. 
Una aproximació al seu estudi)). Espacio, Tiempo y Forma. Revista de la 
Facultad de Geografía e Historia, Serie 1, 2. Madrid. 
NAVARRO FERRER, F. 1983. <~Valldecerves>~, FISTORIA. 16,85. Madrid. 
PALLARES-PERSONAT, J. 1985. (Contribució amateur al descobriment de la Pintura Rupes- 
tre a Catalunya,). I Congrés de Grups Amateurs dlActivitats Científiques. Barcelona. 
PALLARES-PERSONAT, J. 1987. ((Darreres localitzacions d'art rupestre a les Coves 
Catalanes>). Espeleosie, 29, pags. 17-1 9. Barcelona. 
PEDRO, E.; REIG, J. 1994. Arquitectura religiosa romanica de la comarca d'Anoia. 
Unió Excursionista de Catalunya. Barcelona. 
RIPOLL PERELL~,  E.; GIRO ROMEU, P. 1960-1 961. ((Descubrimiento de pinturas rupes- 
tres en Segarulls (Olerdola). Ampurias núm. s. XXII-XXIII. Barcelona. 
RUBIO MORA, A,; DEL CASTILLO AGUILÓ, V. 1985. <(Nuevas pinturas rupestres en 
Olerdola (Penedes, Barcelona),). Actas 1 Congreso Internacional de Arte Ru- 
pestre. Casp 1986-1 987. 
VILASECA, S. 1943. LOS grabados rupestres esquemáticos de la provincia de Tarra- 
gona. Archivo Español de Arqueología. Madrid. 
VILASECA, S. et al. 1961. La cueva de Vallmajor, sus pinturas rupestres. Instituto de 
Estudios Tarraconenses Ramón Berenguer IV. Centro Comarcal de Reus, 
Serie Arqueológica, 27. Reus. 
VILASECA DE PALLEJA, M. L. 1970. <<Grabados rupestres de los términos municipales 
de la Riera y Prades (Tarragona)>>. XI Congreso Nacional de Arqueología. 
Mérida 1968. Saragossa. 
VIÑAS, R.; SARRIA, E.; ALONSO A. 1983. La pintura rupestre en Cataluña. Barcelona. 


Manifestacions rupestres al Gran Penedès

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert