Basat en l’obra del canonista i eclesiòleg E. Corecco, aquest article té com a objectiu demostrar l’ontologia
de l’església com a substrat en la seva manera d’actuar. El principi escolàstic: Operari sequitur essere,
il·lumina el camí del canonista de Lugano que manifesta les accions de l’església com a fidelium
agregatium. Hi ha tres categories teològiques que embasten el teixit o la trama de l’Església, cos de
Crist, poble de Déu i Temple de l’Esperit, és a dir: la paraula, el sagrament i el carisma. En una visió que
entén la comunitat eclesial com a òrgan purament jurídic, aquí volem promoure una visió dinàmica i renovada
de la institució i la constitució de l’Església, sagrament de salvació universal. La recepció del Concili
Vaticà II ha fet emergir una forma ecclesiae en què el dret canònic obeeix a les nocions de comunió i
sagrament com a elements hermenèutics i epistemològics de la consciència eclesial. La sinodalitat, la
potestat sacramental i els fidels configuren els eixos que articulen l’argument d’aquesta aportació
