S’estudia si és pertinent parlar de l’habitual “periodització trifàsica” en la recerca històrica sobre Jesús: “old quest” (fins a A. Schweitzer), “no quest” (fins a mitjans del segle passat), “new quest” impulsada pels deixebles de Bultmann (segona meitat del segle XX), “third quest” des de mitjans dels anys 80. Però és una simplificació excessiva: en la primera meitat del segle XX no va deixar d’existir mai una investigació, sovint molt crítica; la investigació d’autors jueus sobre Jesús ve de lluny i no és pròpia només de la “third quest”; no es valora la pluralitat dels estudis actuals, molts dels quals reprenen problemes encetats per la “third quest”. La segona part de l’article subratlla les característiques de l’actual investigació, fixant-se sobretot en el context de Jesús en el judaísme del seu temps, en l’Imperi romà i en la teologia que el legitimava, i en els seus seguidors. La tercera part destaca la interdisciplinareitat de la recerca actual i incideix, amb exemples, en les aportacions de l’arqueologia, de l’antropologia i de la sociologia.We postulate the validity of the habitual division of the historical search for Jesus into three distinct periods: the Old Quest, up to A. Schweitzer; the No Quest, up to the middle of last century; the New Quest, instigated by the followers of Bultmann during the second half of the XX century, and the Third quest from the middle eighties till now. But that simplifies matters somewhat: during the first half of the XX century research never ceased, often of a very critical nature; the investigation into Jesus carried out by Jewish authors is not new and cannot be specifically attributed to the so-called Third Quest; insufficient weight is given to a variety of contemporary studies, many of which take on problems emanating from the said Third Quest. The second part of the article highlights the principal characteristics of modern day research with special emphasis placed on the contextualization of Jesus in relation to the Judaism of his time, to the Roman Empire and the theology that legitimized it, and to His followers. The third section stresses the inter-disciplinary status of current research and focuses on some concrete contributions made by archeology, anthropology and sociology.Se estudia la pertinencia de la habitual “periodización trifásica” en la investigación histórica sobre Jesús: “old quest” (hasta A. Schweitzer); “no quest” (hasta mediados del siglo pasado); “new quest” impulsada por los discípulos de Bultmann (segunda mitad del siglo XX); “third quest” a partir de mediados de los 80. Pero es una simplificación excesiva: durante la primera mitad del siglo XX no dejó de existir una investigación, a veces muy crítica; la investigación de autores judíos sobre Jesús viene de lejos y no es cosa de la supuesta “third quest”; no se valora la pluralidad de los estudios actuales, muchos de los cuales retoman problemas abiertos por la “third quest”. La segunda parte del artículo destaca las características principales de la investigación actual, fijándose sobre todo en la contextualización de Jesús en el judaísmo de su tiempo, en el Imperio romano y en la teología que lo legitimaba, y en sus seguidores. La tercera parte destaca la interdisciplinaridad de la investigación actual y se fija, con ejemplos, en las aportaciones de la arqueología, de la antropología y de la sociología
