Un dels aspectes que crida més l’atenció és el gran nombre d’escrits primitius que recullen tradicions
sobre Jesús. Malauradament, tenim moltes llacunes al voltant d’aquests textos, sobretot a
causa de la fragmentarietat de les troballes i a la gran dificultat de valorar les seves fonts i la seva
datació. L’estudi dedicat als àgrafs i als evangelis desconeguts ens ha permès d’hipotitzar la seva
consonància amb el pensament de Jesús i sobre ell, expressat en els evangelis intracanònics. Més
interessant ha resultat l’estudi dels evangelis judeocristians, en els quals hem vist un subratllat notable
d’ètica intraeclesial. I sobretot ens hem centrat en l’evangeli de Tomàs, el més ric en tradicions
de Jesús, i especialment en el seu caràcter literari i teològic. Hem conclòs que el Jesús savi que hi
apareix seria més aviat una figura posterior a la que ens presenten els intracanònics, ja que es fa
molt difícil d’entendre que si aquesta imatge hagués funcionat, els intracanònics haurien tingut la
necessitat de remarcar l’encarnació i la creu
