Barceló, Joan-Anton

Molist i Montaña, Miquel

Revistes Catalanes amb Accés Obert

O COTA ZERO n. 14, 1998. Vic, p. 7-8 ISSN 0213-4640 
Dossier 
Teori" en arqzteologia 
Introducció 
Joan-Anton Barceló i Miquel Molist 
Sovint fem servir I'expressió ccarqueologia 
tebrica)) per referir-nos a &bits com la teoria 
social, I'epistemologia, els mecanismes de rao- 
nament, etc. Perb pel sol fet &anomenar cctebri- 
ca)) una arqueologia, donem per descomptat 
que hi ha també una altra arqueologia, perfecta- 
ment licita, que no és ((tebrica)). 
En aquest dossier de Cota Zero argumentem 
en sentit contrari. No hi ha arqueologia sense 
teoria, perquk no hi ha arqueologia sense expli- 
cació i perquk l'arqueologia no es produeix en 
una torre de marfil ai'llada del món. Tots, ar- 
queblegs i arqueblogues de la universitat, dels 
museus, de les empreses de gestió del patrimoni, 
de l'administració, hem de ((fer)) la teoria en el 
moment de fer arqueologia. 
Aquest afer)) la teoria, perb, no s'ha de veure 
com una activitat aliena a la investigació arque- 
olbgica. Fer teoria significa simplement reflexio- 
nar sobre per quk i com fem el que fem. En 
massa ocasions donem per descomptades coses 
que no són evidents per elles mateixes.. . Ens 
evadim de la reflexió perquk la simple descrip- 
ció és més senzilla i menys compromesa. 
Fer teoria no significa haver-nos &etiquetar 
com a processualistes, marxistes, estructuralis- 
tes o el que sigui. És cert que hem de llegir i 
comprendre el que altres investigadors han re- 
flexionat sobre la seva activitat investigadora, 
perb l'important és que tots nosaltres siguem 
capaqos de plantejar-nos qüestions, d'anar més 
enlla de les preguntes trivials que ens sorpren- 
gueren el primer dia que l'estudi del Passat ens 
il.lusionA. 
De poc serveixen les pedres, els testimonis 
antics, el registre arqueolbgic, si no som ca- 
paqos de reflexionar sobre la funció que fan en 
el món d'avui. És per aquesta raó que hem es- 
tructurat aquest dossier d'una manera no gaire 
habitual. Desgraciadament per a la disciplina, 
la ((teoria)> sembla estar confinada en uns autors 
especialitzats en epistemologia i qüestions fi- 
losbfiques, totalment allunyats de la practica 
quotidiana de l'arqueologia. Per evitar aquesta 
marginació de la teoria, hem demanat a diver- 
sos investigadors, amb interessos i dominis d'a- 
ben diferents, de col.laborat en el dos- 
sier aportant-hi les seves idees i el seu punt de 
vista. 
La majoria de treballs (J-C. Gardin, R. Mi- 
có, J.-A. Barceló, T. H. Dowson, M. Aldender- 
fer, R. H. McGuire, M. Diaz-Andreu, A. Vila) 
es poden incloure en aquesta ccteoria en arqueo- 
logia)) elaborada per especialistes en la reflexió. 
Perb no hem oblidat que els arqueblegs i ar- 
quebIogues que treballen fora de l'acadkmia 
també reflexionen sobre la disciplina (el treball 
d'A. Toledo, per exemple). Hem intentat, 
igualment, relativitzar l'impacte europeu-ame- 
rica, amb la inclusió de tres casos concrets del 
que podríem anomenar ccarqueologia per a una 
emergkncias, tres paysos en distintes situacions 
socials i polítiques que influeixen de manera di- 
ferent en l'arqueologia que es pot practicar. 
O COTA ZERO n. 14, 1998. Vic, p. 7-8 ISSN 0213-4640 
Aquest és el cas dels articles d'Igor Bogdanovic i 
de Gassia Artin en relació a la situació de l'ar- 
queologia a Si:rbia i al Líban. Havíem previst 
també la inclusió d'un article sobre la situació 
arqueolbgica a Nicaragua, perb la situació actual 
d'aquest país ha impedit rebre a temps la contri- 
bució dels seus redactors. Per tal de no deixar 
aquest bloc d'arqueologies en paysos en conflic- 
te incomplet respecte de la seva formulació ini- 
cial, hem optat per incloure una reflexió perso- 
nal, feta sobre el terreny, de J.-A. Barceló que va 
viure I'impacte terrible de l'hurach Mitch du- 
rant la seva estada acadkmica a Nicaragua. 
Clou aquest apartat un quart article redac- 
tat per John Chapman amb el títol La destruc- 
a Crolicia, Bbsnia i Hercegovina en el qual es de- 
tallen sistematitzadament les destruccions de 
patrimoni ocasionades per la guerra interktnica 
a l'antiga IugoslAvia, així com una reflexió so- 
bre les diferents causes que la provocaren. 
De fet no preteníem cobrir tots els hmbits 
del tema monogrhfic. En arqueologia tot és te- 
orizable: I'explicació histbrica, la manera com 
la produi'm i la generem, la naturalesa social 
dels destinataris, la naturalesa social dels pro- 
ductors, el context polític en qui: es genera i 
s'utilitza ... La necessitat de teorització, perb, no 
és un simple caprici dels investigadors. Es molt 
més: sense reflexió sobre quk fem, com ho fem 
i per qui: ho fem, no pot haver-hi citncia ni co- 
cid d'un patrimoni comú: Iárqueologia de guerra neixement. 


Dossier: Teoria en arqueologia. Introducció

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert