Virella i Bloda, Albert

Revistes Catalanes amb Accés Obert

L'ODISEA DE LA FAM~LIA E3ATLLE 
QUAN LA INVASIÓ DELS FRANCESOS 
(desembre 1808 - febrelr 1809) 
ALBERT VIRELLA I BLODA 
(Transcripc:ió i comentaris) 
La primera gran contraofensiva dels exercits bonapartiste:; a les terres 
del Penedes i de I'Alt Camp, inesperada per la gent de le:; comarques 
esmentades, dona lloc a una general desbandada de militars i 
paisans, de la qual és un document real i fidedigrne la relació 
manuscrita de fra Jaume Batlle, dominic, sobre I'espac~rdible fugida 
dels seus familiars Raymunda Vendrelll, vídua de Pere Batlle, les 
seves filles i un minyó, per por als francesos. El relator, no sabent 
com explicar aquella desfeta, culpa tant els gavatxos ccm les tropes 
forasteres que fugiren com les llebres dels se~js cacadors. 

L'ODISEA DE LA FAMILIA BATLLE 
QUAN LA INVASIÓ DELS FRANCESOS 
(desembre 1808 - febrer 1809) 
((Als quatre de Febrer de 1809 morí Raimunda Batlle y Bendrell, 
muller de Pere Batlle mon germa, en la Parroquia de Santa Perpetua (de 
Gaia), Arquebisbat de Tarragona, una hora prop de Sant FAagí y en la 
casa dita lo Mas Vila; lo endema dia 5 se dona sepultura eblesiastica a 
son cadaver en lo Cementiri Cumú de dita Parroquia; se li canta una 
missa ab assistencia del Parroco y yo, lo infrascrit. Als 19 de Abril del 
referit añ se li celebraren los funerals de enterro y novena en la matexa 
Parroquia (com consta del recibo firmat del Parroco aqui incertat) ab 
asistencia de 3 religiosos de St Magí, yo (que me encontraba Prior) y tres 
rectors, que junts erem set, tot ho vas satisfer, y pagar yo. La referida 
Raymunda Batlle feu testament, despues de haber rebut tots los sans 
sagramens en poder del Rnt Dr Pinyol Pbre y Rector de la referida 
Parroquia de Sta Perpetua de Sta Perpetua, lo matex mes y añ da1 dits. 
En la clausula del anima'se dexá los matexos funerals que :;e feren per 
son marit, pero per son marit, pero per las sircunstancias del temps, y per 
tenir mes promtes los sufragis, se feren lo que es pugué; ab la intenció 
de que asosegades las cosas se faria en esta Parroquia un slolemne cap 
de añ ab asístencia dels parens pues en los funerals celebrats en Sta 
Perpetua no asisti ningun. Es ver Fr Jaume Batlle Dominico)) 
((- Nota que la causa de morir la referida Raimunda Batlle, ma 
Cuñada, en la referida Parroquia de Sta. Perpetua fou qu13 estan los 
382 MISCELLANIA PENEDESENCA 1993 - Albert Virella i Bloda 
e d- #n., . , J f i J ( , ~ , p m ~  &<,Ay 
.d c A L ) x ~ q  d'Zd4~ 4 ,/$a& ,& ,,m 9: ñ m ~ 1 ~ 7  /a 
,,/a L. J a ~ ~ ü  .Pyc~~cb J/  c ( / I y ~ ~ s  f i l i * ; ~ ~  ZPA CMc
'¿M- hu/9 AL- J I ~ & ~ ~ ~ ~  171 L. (:U fa A 
Jád.ct7A. L ' e ~ ~ 2 f i r r / ,  ~ ~ ( J C ) I V  d b .  2' LCJ-~L~ e( 
/&&>& a dm< CSO- m 4 (t,me?zn~/ 4 S 
CS < .( x .%-&&CUi?~C ad/J>~rub e$- 
Pagina primera del manuscrit de fra Jaume Batlle, prior del convent de 
Sant Magí de Brufaganya. 
"Lodisea de la família Batlie quan la invasió dels francesosl' 383 
Soldat napoleonic. 
MISCELIANIA PENEDESENCA 1993 - Albert Virella i Bloda 
malvats gabatxos (que ab tanta traició, picardia, y engany vingueren a 
poderarse de las fortaleses de Barcelona y demes de España) estan dich 
reduits, y sitiats dins de Barcelona per las nostras tropas y Micalets, que 
ja estaban per entregarse per la gran fam que patian, a mitg desembre 
de 1808 los vingué un gran refors de Fransa de 21 ó 22 mil homens, 
segons calculo de molts,(') y hó fos per traició del General nostre en Gefe 
que era Vives(') o per cobardia de las nostres tropas, o per una y altra 
cosa, o lo mes acertat, per especial permisió del Cel per castich de tot 
Cataluña, romperen aquells malvats lo siti y cordó de Barcelona y Molins 
de Rey, sens tirar estosquasi ningunacanonada, haon hi havia tan grans 
Baterias que apareixia que fen la deguda resistencia era imposible 
penetrar; romperen en fin y retirán o fugín les nostres tropes, ab gran 
confusió y desordei3) escarrianse fins pasades les montañas de St Magí 
se reuniren en Tarragona; y seguin furiosament lo exercit Francés, quant 
fou a la Creu de Ordal, o antes, o despues, baxá un bras de dit exercit 
(sens dexar la carretera lo cos del exercit) y escarrianse per la part de St 
Pau de Ordal, Subirats y St Sadorní saquejaren, robaren, maltractaren 
casas, Iglesias, personas, y tot quant trobarent, fent insolencias brutals 
ab las donas etc: Temense de tot axo los desta casa, luego que saberen 
se havia romput lo cordó y que anaban venint los Gabatxos ab tanta furia, 
determinaren fugir ab tota promtitut; y com aleshoras no teniam lo matxo 
en casa (per haberlo dexat a un home dit Amado, per anar a vendrer 
pinyons á Vilanova) no pugueran carregar sino una burreta de Francesc 
Gibert, Masover que era de la Caseta; carregaren pues de algun pa, un 
poch de canselada, una conxa, algun Ilansol, y alguna altra cosa poca, 
sen portaren també los bous, y sinch tocinos que tenian (del que tingeren 
gran bentura) dexanse las Gallinas, y Galls dindis en la Caseta, per no 
podero fer seguir: y sen anaren Raymunda Batlle viuda ab las fillas 
Josepa, Theresa, Munda y lo minyó Franco Batlle, junt ab compañia de 
Francesch Gibert, la sua dona y familia, sen anaren y partiren desta casa 
lo dia de St Thomas Apostol, dia 21 deDesembre de 1808. Arribaren a 
Llinda, soparen un poch, y com los digueran que los Gabatxos eren ja en 
St Cugat y escarriats per Mas condal se marxaren de vella nit, y atravesán 
la Carretera, arribaren a Puigdalva ab sustos, y temors, esmorsaren allí 
en fin, y marxaren despues cap a Font Rubí arribaren en casa Baltana 
de dit Poble, y estiguren refugiats allí fins lo dia 27 de janer del referit añ 
de 1808 [SIC, deu ser desembre i no gener] pues per tenir noticies que 
los gabatxos pujaban per la part de la Masana y S' Martí Sarroca 
marxaren de allí y sen anaren a St Magí [de Brufaganya] haon arribaren 
lo mateix dia ab frets pluja sustós y temors, encontraren aquel1 santuari 
"L'odisea de la família Batlle quan la invasió dels francesas" 385 
plé com un ou de diferents gens, y familias alli refugiades per los matexos 
motius; en fin se acomodaren del modo posible, junt ab la rnia germana 
Coloma, y sa familia de Si Pere de Riu de vitllas. Dia 2 de Janer de 1809, 
tinguerem noticia serta de que los malvats gabatxos desde Igualada 
(haon havian entrat lo dia antes un gran numero)(4) havian ~sntrat cap al 
vespre a la Llacuna, una hora y mitja de St Magí y tement rio vinguesin 
a S' Magí cap a la matinada, marxarem voca matinada totas las familias 
que estaban refugiadas en aquel1 santuari, fins los Religiosos furasters 
y del convent (mols com nosaltres) sens saber haon anar ni cami ni 
carrera arrabarem en fin (ab prou trevalls y com Deu Fou servit) a un 
poble anomenat Sta. Perpetua Poble estrany y farestech, lo endama, 
sabent que los gabatxos volian entrar en St Magí se refugiaron en lo Mas 
vilá Casa de Pagés Solar distan del mateix poble cosa de tres quarts, 
haon al cap de pochs dias comensa adesganarse Raymunda Batlle deun 
gran cadarn, angustiada, y apesarada, de les males noticias revia de 
casa se posa mala, y morí al cap de pochs dias com está dit. 
))Depues al cap de alguns dias que fou lo ler de Fabrer de 1809 
entraren des de Igualada a St Magí una forta divisió de francesos, y no 
obstán que en St Magi hi habia cerca tres mil de tropas, entraren los 
Val l lo o n ~  % 
ltinerari de la fugida de la família Batlle des de la seva casa pairal fins al 
llogarret de Segura, a la comarca de la Segarra. 
386 MISCEL.LANIA PENEDESENCA 1993 - Albert Virella i Bloda 
gabatxos, fugint la major part de las nostras tropas com las llebres fujan 
dels casadors (castellans de Merda!).(5) 
,bAb los temors fundats de que no penetrasen los gabatxos marxaren 
de la dita casa de Mas Vilá y sen anaren á Conésa; allí estigueren alguns 
dias; pero com lo Exarcit dels Francesos entrá furiosamen al camp de 
Reus, penetran per la part de Santas Creus (fent fugir la tropa que 
éstaban alli, y per lo Coll de Sta Christina, entran a Valls, plade Cabra, etc. 
temén no vinguesin a la gran vila de Conesa nos ne anarem a Segura, 
que es un Poble cosa de una ora mes amunt desde haon se avista tota 
la Sagarra. En aqueix entremitg de temps, lo nostre exercit, gobernat per 
lo General en gefe, anomenat DTheodoro Radingc6) (G1 fidelisim, y de 
totas prendas) tingué una batalla ab lo exercit Francés, serca de V a l l ~ ( ~ )  
y per lacobardia de una part de micalets de Lleyda (que en totas ocasions 
se aportá mes malamnt) y part de tropa y per la traició del gobernador de 
Tarragona (anomenat A~rn i t ) (~ )  que no vulgué obéir al parte del General, 
en enviar un refors de 5 o 6 mil homens que tenia a Tarragona, que per 
dit fi dexája lo nostre General, se perdé la batalla y victoria, que fins sobre 
mitgdia anaba molt a favor nostre, qual victoria era la decisiva pera 
traurer de un golpe tots los Gabatxos de Catalunya, no la permeté Deu 
per mes castich y asot de Cathal~nya.(~)  Después de la victoria els mal- 
bats Gabatxos se astengueren aquestos pertot lo pla dela vila de Reus('O) 
roban, y saquejan y fen altres maldats, cosa propria sus...,, 
Aquest relat, inacabat en el manuscrit transcrit, té la virtut de la 
sinceritat per la seva emotivitat i realisme, I'angoixade la mare vídua, que 
amb les filles i el noiet, amb la fidel companyia del bon masover, 
espaordits tots per la ruptura d'un cinyell que se'ls havia fet creure ser 
més fort i poderós del que fou, no trobant lloc on fixar-se, fugint en ple 
hivern -un hivern que, per altres fonts sabem que fou rigorós- 
muntanyes a través, fins arribar al lloc de Segura, en lloc esquerp i 
montuós, des d'on s'avista tota la Segarra, lloc on acaba la relació, pero 
no I'aventura de les orfenetes Josefa, Teresa i Munda i el germanet 
Francesc, amb la sola protecció i guia del masover Gibert, esposa i fills, 
fins al lloc d'on van sortir, fugint de la gavatxada. 
Deixant per al lector aguditzar la seva fantasia per imaginar el final 
de I'aventura inacabada, creiem d'interes afegir-hi unes notes puntuals. 
' Lod isea de la família Batlle quan la invasió dels francesosl' 387 
NOTES 
(1) Establert a Perpinya el general Gouvion de Saint Cyr en tot el mes d'octlibre forma una 
divisió arnb 25.000 soldats a peu i dos mil a cavall, passa la frontera i el 7 de novembre 
era a Figueres. Contornant Girona, seguí en direcció a Barcelona. 
( 2 )  En general, sempre que es perd un combat, s'acusa de traició el generil que mana les 
forces. Particularment no creiem que el general Vives fos cap traidor. Joan Miquel de 
Vives i Feliu, I'any 1795, haviacomanat els miquelets catalans i féu un tlon paper, arnb 
ells, a la baixa Cerdanya. El 1799 fou portat a la capitania general de Mallorca, d'on 
passa a la Península arnb moltes reticencies, pero, al cap a la fi, s'embarca cap a 
Tarragona i el 27 d'octubre de 1808 arriba al quarter general, a Vilafraiica, preparant 
una ofensiva en tota regla per a recuperar la ciutat de Barcelona. Les forces del general 
Vives passaren a I'atac del 7 al 8 de novembre, pero mentre s'estava tlesenvolupant 
aquest atac, Saint-Cyr s'apropava a la ciutat Comtal perla carretera de Franca. Vives 
acudí a barrar-li el pas prop de Llinars del Valles, on toparen els dos exercits, arnb una 
gran victoria per part dels invasors francesos. La divisió espanyola es desbanda i el 
mateix general Vives arnb alguns oficials arriba a Mataró, d'on passa a Sitges per mar 
i a les posicions de la Iínia del Llobregat el 19 de desembre. Saint-Cyr JEI feia dos dies 
que era a Barcelona i sobre el terreny feia els preparatius de les operacicns a realitzar, 
que comencarien el 21 de desembre. 
(3) La confusió i desordre de les tropes espanyoles fou deguda a que, de rnatnada, encara 
era fosc, quan els francesos passaren el riu silenciosament, envoltant les posicions 
espanyoles, de manera que, quan van trobar-se arnb I'enemic al seu darrera, I'espant 
fou tan gran, que ningú no pogué deturar aquella estampida. 
(4) Si les croniques no menteixen, I'entrada a Igualada el dia de cap d'any no fou gens facil 
per als francesos. La divisió de Chabran era a punt de fracassar als Bruc'j, per tercera 
vegada, si no hagués pogut rebre reforcos de Barcelona. 
(5) La desqualificació que fa el relat de la valua dels soldats castellans caldr a matisar-la. 
En primer Iloc, quan els soldats perden el comanament i la disciplina, se senten 
totalment perduts i desprotegits i no en fan una de bona, en segon Iloc: cal tenir en 
compte que es trobaven en un país que desconeixien del tot, no sabien t?ls camins ni 
entenien la nostra Ilengua. Les culpes no eren seves, més aviat dels que, arnb un 
proposit ben visible, els feien venir a casa nostra. 
(6) Theodor Reding, que tan bona nota li dona I'autor del relat que comertem, era de 
nacionalitat suissa. Al seu país Iluita contra Bonaparte i passa a Espanya per seguir 
lluitant contra els invasors del seu país. Tingué una important actuació en la batalla de 
Bailén, la primera en que els francesos foren vencuts a camp obert. Destinat a 
Catalunya, al costat de Vives, fou batut per Saint-Cyr a Llinars del \/alles, pero 
aconseguí replegar les seves tropes en bon ordre i restaura la Iínia del L obregat, on 
Vives li cedí el comanament de totes les unitats del Principat, pero, malgrat la derrota, 
també aconseguí la recuperació de bona part de les forces combatents. 
(7) Els combats de Valls es donaren el 25de febrerde 1809, defetfins a migdia, 121s generals 
Martí, i el seu superior Reding, van veureque, segons passaven les hores, augmentava 
la concentració de tropes enemigues al Pla de Cabra i, a les tres de la tarda, quan ja 
havien aplegat uns 17.000 homes, els francesos atacaren els nostres. A les quatre de 
MISCELLANIA PENEDESENCA 1993 - Albert Virella i Bloda 
la tarda, els batallons espanyols ja fugien atropelladament en totes les direccions, no 
sens abans causar nombroses baixes als seus contraris. Reding es dirigí cap a 
Tarragona, a cavall i, pel camí, es creua amb un coronel i uns soldats francesos, dient- 
l i  que es rendís; Reding i la seva escorta optaren per la Iluita. El general resulta ferit 
de cinc cops de sabre, pero pogué arribar aTarragona. Els seus oponents sembla que 
foren tots morts. Reding, ferit i malalt, també morí, a Tarragona, el 23 d'abril de 1809. 
Els mots de t(tra'ició)> i de ccovardia>) s'apliquen a gratcient quan hi ha un fracas i no 
sempre amb justícia. Es el cas dels c(miquelets,> de Lleida, que a causa d'una 
insurrecció extremista que hi hagué en aquella ciutat, arran de la desfeta de I'exercit 
del general Vives, n'havien sortit malparats i del tot desorganitzats, no podent-se 
esperar gran cosa d'ells. 
(8) Del governador de Tarragona, cognominat Smith, I'historiador Adolf Blanc, el compa- 
ra amb el mateix Reding dient-nos que (cera un militar no menos leal y valiente>). Quan 
la batalla de Valls, era previst rellevar part de les tropes que lluitaven prop de la Vila 
per igual part de soldats de la placa de Tarragona. Malauradament, quan s'estava a 
punt de fer la permuta, ja havia comencat I'atac dels reforcos de Saint-Cyr, mentre que 
els nostres ja comencaven a fugir desordenadament. Smith mori al poc temps -abans 
que Reding- a causa d'una epidemia que delma a militars i a paisans. 
(9) És molt possible que si la batalla de Valls ens hagués estat favorable la situació militar 
hauria millorat visiblement, si bé és una arriscada suposició creure que hauria pogut 
((traurer tots los gabatxos de Catalunya)>. 
(1 0) Perduda la batalla de Valls i dispersades les nostres forces, Saint-Cyr tingué molt facil 
I'ocupació de Reus, on no troba cap resistencia apreciable. Segons deixa escrit el 
comte de Toreno, els reusencs (per evitar mals majors) van rebre els intrusos amb 
música. Reding féu constar la seva reprensió per la poc patriotica actuació de 
I'Ajuntament de la Vila. 


L'odisea de la família Batlle quan la invasió dels francesos (desembre 1808-febrer1809)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert