En el present treball es presenten les primeres troballes de poblacions del mosquit tigre aedes albopictus (Skuse, 1894), establertes a la comarca de la Marina Alta, en concret en la població de Dénia. Les implicacions sanitàries derivades de l'acció hematofàgica de l'espècie, les mesures a doptar des del punt de vista del control poblacional de vectors i les previsions d'expansió d'aquest mosquit invasor són també discutides breument en el tex

Bueno Marí, Rubén

Martínez Sanchís, José Antonio

Nájar Sellés, Lidia

Revistes Catalanes amb Accés Obert

116 117
AGUAITS 34 (2014) Pàg 117-123
Edita: Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta. IECMA
ArrIbAdA d’uNA NOvA ESpècIE INvASOrA A lA 
cOMArcA dE lA MArINA AlTA: prIMErES TrObAllES 
dEl MOSquIT TIgrE (AEDES ALBOPICTUS (SKuSE, 1894)
rubén bueno Marí1, José Antonio Martínez Sanchís2 i lidia Nájar Sellés1
1 Departamento de Investigación y Desarrollo (I+D), Laboratorios Lokímica. 
rbueno@lokimica.es                   ruben.bueno@uv.es
2 Ajuntament de Dénia. Planejament, Gestió i Medi Ambient.
rESuM: En el present treball es presenten les primeres troballes de poblacions 
del mosquit tigre, Aedes albopictus (skuse, 1894), establertes a la Comarca de 
la Marina Alta, en concret en la població de Dénia. Les implicacions sanitàries 
derivades de l’acció hematofàgica de l’espècie, les mesures a adoptar des del 
punt de vista del control poblacional de vectors i les previsions d’expansió 
d’aquest mosquit invasor són també discutides breument en el text.
pArAulES clAu: Aedes albopictus, mosquit tigre, insectes invasors, 
control de plagues, Marina Alta, Dénia.
Introducció
Aedes albopictus (skuse, 1894), comunament denominat mosquit tigre 
és una de les espècies incloses al Catàleg espanyol d’espècies exòtiques 
invasores (Reial decret 630/2013, de 2 d’agost). Es tracta d’un mosquit que 
sol proliferar en ambients urbans i periurbans, ja que realitza la ovoposició 
o posada d’ous, en petites col·leccions hídriques habitualment habilitades 
per l’ús humà de les aigües (fonts ornamentals, embornals, basses, petits 
recipients per a accions de reg com a bidons, galledes, regadores, etc.). El fet 
que proliferi en aquests punts d’aigua de tan reduïdes dimensions, dificulta 
enormement les tasques de control poblacional de l’espècie que es realitzen 
des dels ajuntaments o altres estaments públics, ja que en un percentatge molt 
elevat d’ocasions els focus de cria es troben situats dins de la propietat privada. 
El mosquit tigre es va detectar per primera vegada a Europa a Albània, l’any 
1979, però el punt d’inflexió en la seva velocitat d’expansió pel continent 
europeu data dels anys noranta, quan va arribar per primera vegada a Itàlia.
118
Rubén Bueno Marí, José Antonio Martínez Sanchís i Lidia Nájar Sellés
 Actualment s’ha evidenciat la presència de l’espècie ja en més de 20 
països europeus. A Espanya, es va detectar per primera vegada en la localitat 
barcelonina de Sant Cugat del Vallès l’any 2004 (aranda et al., 2006) i en els 
últims anys ha anat expandint-se cap al sud per la franja litoral mediterrània. 
Les dades disponibles a dia d’avui, assenyalen que l’espècie està àmpliament 
distribuïda en totes les províncies catalanes, i s’ha establert també de manera 
puntual i irregular a les províncies de Castelló, València, Alacant, Murcia, 
Màlaga i Balears (roiz et al., 2007; bueno marí et al., 2009, 2012, 2013; 
delacour et al., 2010, 2014; collantes i delgado, 2011; miquel et al., 2013). 
Les zones afectades pel mosquit tigre més properes a la Marina Alta són la 
Mancomunitat de L’Alacantí al sud i la comarca de la Safor al nord (Figura 
1), amb dues colonitzades l’any 2013 per aquest insecte invasor (bueno marí 
et al. 2013, 2014).
La seva presència propera a zones habitades per l’home, no només pot 
suposar una mera molèstia per a les persones per l’acció hematofàgica de les 
femelles, sinó que a més adquireix una rellevància addicional per a la salut 
pública, ja que el mosquit tigre és un potencial vector de arbovirosis de primera 
Figura 1.  Situació geogràfica de la troballa d’Aedes albopictus a Dénia i referència dels muni-
cipis de les provincies de València i Alacant amb presència constatada de l’espècie.
118 119
AGUAITS 34. IECMA
magnitud sanitària mundial com els virus del Dengue, del Chikungunya i de 
la Febre groga (bueno marí i jiménez peydró, 2012). Episodis de transmissió 
autòctona d’algunes d’aquestes virosis a Europa per part de Ae. albopictus 
són ja una realitat en països del nostre entorn mediterrani, com ara els brots 
de Chikungunya esdevinguts a Itàlia en 2007 (angelini et al., 2007) i França 
en 2010 (grandadam et al., 2011), o els casos aïllats de Dengue en 2010 tant 
a França (la ruche et al., 2010) com a Croàcia (gjenero-margan et al., 2011).
2. diagnosi de la situació i material entomològic analitzat
Després de la notificació de diverses queixes ciutadanes, canalitzades a 
través de l’Àrea de Medi ambient de l’Ajuntament de Dénia, relacionades amb 
picades per part de mosquits la descripció morfocromàtica i etolològica dels 
quals a priori podia ser coincident amb l’activitat del mosquit tigre, a l’octubre 
de 2014 es van realitzar una sèrie d’inspeccions entomològiques mitjançant 
el suport de safates recol·lectores d’aigua (denominades dippers) i aspiradors 
mecànics manuals que van permetre la captura d’un total de 4 mascles (Figura 
2) i 2 femelles de Ae. albopictus. Tots els exemplars es trobaven en 
Figura 2. Detall d’un dels mascles del mosquit tigre capturats.
120
Rubén Bueno Marí, José Antonio Martínez Sanchís i Lidia Nájar Sellés
situació de repòs dins d’una línia d’embornals (Figura 3) a la zona de Les 
Marines (coordenades de la troballa: N 38° 52’ 54.9´´ / O 0° 01’ 58.9’’). 
La determinació taxonòmica del material entomològic capturat es va fer 
posteriorment en condicions de laboratori i seguint els criteris establerts per 
schaffner et al. (2001).
3. discussió
L’esperada arribada i establiment del mosquit tigre en la Marina Alta és 
ja un fet, ja que la trajectòria expansiva de l’espècie pel litoral mediterrani 
apuntava al fet que, més prompte o més tard, colonitzaria també la Comarca. 
Aquesta ràpida comunicació de les primeres troballes és bàsica per començar 
a treballar en el control de l’espècie, ja que la informació i conscienciació 
ciutadana és essencial als programes de lluita antivectorial del mosquit tigre. 
Es calcula que entre el 60-80% dels focus de cria de l’espècie en àmbit urbà i 
periurbà (bueno marí i jiménez peydró, 2012), es troben situats en l’àmbit de 
la propietat privada, on únicament el propietari és qui pot exercir les mesures 
Figura 3. Procés d’inspecció als 
embornals on es varen detectar 
exemplars adults del mosquit tigre.
120 121
AGUAITS 34. IECMA
de control oportunes. Aquestes estratègies de control a nivell particular, no 
passen necessàriament per l’aplicació sistemàtica d’insecticides, sinó per 
l’adopció de mesures de tipus físic i educacional, com per exemple l’eliminació 
de petites acumulacions d’aigua en recipients domèstics, fomentar un 
òptim manteniment constant de fonts ornamentals i piscines, instal·lar teles 
mosquiteres que impedeixin l’accés d’adults a pous, aljubs o fosses sèptiques, 
etc. D’altra banda, els projectes educatius en centres escolars també s’han 
demostrat com altament eficients en diversos punts de Catalunya. Sigui com 
sigui, el fet és que la participació de la ciutadania és essencial per al control 
del mosquit tigre, i les maneres de transmetre a la societat el seu paper en 
aquesta tasca de sanitat ambiental són moltes i molt variades.
Existeixen diverses informacions, encara per confirmar i notificar 
oficialment després de la realització de les inspeccions entomològiques 
pertinents, que semblen apuntar a la presència del mosquit tigre en altres 
poblacions de la comarca com Ondara, Xàbia o Calp. Independentment que 
amb el temps aniran sorgint confirmacions de nous municipis afectats, la 
veritat és que el plantejament d’estratègies contra aquest i altres mosquits a 
nivell supramunicipal és també un important camp en el qual aprofundir, ja 
que aquests insectes no entenen de fronteres administratives en els seus rangs 
de dispersió i actuació.
4. Bibliografia
angelini, R., finarelli, A.C., angelini, P., po, C., petropulacos, K., macini, 
P., fiorentini, C., fortuna, C., venturi, G., romi, R., majori, G., nicoletti, 
L., rezza, G. i cassone, A. (2007) «An outbreak of chikungunya fever in the 
province of Ravenna, Italy», Eurosurveillance 12 (36): 3260. Disponible en 
Internet en:
http://www.eurosurveillance.org/ViewArticle.aspx?ArticleId=3260
aranda, C., eritja, R. i roiz, D. (2006) «First record and establishment of 
the mosquito Aedes albopicus in Spain», Medical and Veterinary Entomology 
20, pp. 150-152.
bueno marí, R. i jiménez peydró, R. (2012) «Implicaciones sanitarias del 
establecimiento y expansión en España del mosquito Aedes albopictus», 
Revista Española de Salud Pública 86, pp. 319-330.
bueno marí, R., chordá olmos, F.A., bernués bañeres, A. i jiménez peydró, 
122
Rubén Bueno Marí, José Antonio Martínez Sanchís i Lidia Nájar Sellés
R. (2009). Detección de Aedes albopictus (Skuse, 1894) en Torrevieja 
(Alicante, España). Boletín de la Asociación española de Entomología, 33, 
pp. 529-532.
bueno marí, R., garcía mújica, P., rico miralles, J. i agulló ronco, A. 
(2012) «Nuevos datos sobre el proceso de expansión de Aedes albopictus 
(Skuse, 1894) (Diptera, Culicidae) por el sureste de la Península Ibérica: 
hallazgo de la especie en Mazarrón (Murcia, España)», Boletín de la Sociedad 
Entomológica Aragonesa 51, pp. 307-309.
bueno marí, R., bernués bañeres, A., muñoz rodríguez, M. i jiménez peydró, 
R. (2013) «Primera cita de Aedes albopictus (Skuse, 1894) en la provincia 
de Valencia (Diptera, Culicidae)», Boletín de la Asociación española de 
Entomología 37, pp. 375-378.
bueno marí, R., lluch escribano, J.A. i gambín molina, B. (2014) «Primer 
registro de Aedes albopictus (Skuse, 1894) en la Mancomunidad de l’Alacantí. 
Acciones para evitar su dispersión», Cuadernos de Biodiversidad 44, pp. 12-
16.
collantes, F. i delgado, J.A. (2011) «Primera cita de Aedes (Stegomyia) 
albopictus (Skuse, 1894) en la Región de Murcia», Anales de Biología, 33, 
pp. 99-101.
delacour estrella, S., bravo minguet, D., alarcón elbal, P.Mª., bengoa, 
M., casanova, A., melero alcíbar, R., pinal, R., ruiz arrondo, I., molina, R. 
i lucientes, J. (2010) «Detección de Aedes (Stegomyia) albopictus (Skuse, 
1894) (Diptera: Culicidae) en Benicàssim. Primera cita para la provincia de 
Castellón (España)», Boletín de la Sociedad Entomológica Aragonesa, 47, 
pp. 440.
delacour-estrella, S., collantes, F., ruiz-arrondo, I., alarcón-elbal, 
P.M., delgado, J.A., eritja, R., bartumeus, F., oltra, A., palmer, J.R.B. 
i lucientes, J. (2014) «Primera cita de mosquito tigre, Aedes albopictus 
(Diptera, Culicidae), para Andalucía y primera corroboración de los datos de 
la aplicación Tigatrapp», Anales de Biología, 36, pp. 93-96
gjenero margan, I., aleraj, B., krajcar, D., lesnikar, V., Klobučar, A., 
pem novosel, I., Kurečić Filipović, S., komparak, S., Martić, R., Đuričić, 
S., betica radić, L., oKMadžić, J., vilibić čavleK, T., babić erceg, A., 
turKović, B., avšić županc, T., radić, I., ljubić, M., Šarac, K., benić, N. 
i Mlinarić galinović, G. (2011) «Autochthonous dengue fever in Croatia, 
August–September 2010», Eurosurveillance 16 (9):pii=19805. Disponible en 
Internet en: 
122 123
AGUAITS 34. IECMA
http://www.eurosurveillance.org/ViewArticle.aspx?ArticleId=19805
grandadam, M., caro, V., plumet, S., triberge, J.M., souarès, Y., failloux, 
A.B., tolou, H.J., budelot, M., cosserat, D., leparc goffart, I. i desprès, 
P. (2011) «Chikungunya virus, southeastern France», Emerging Infectious 
Diseases, 17, pp. 910-913.
la ruche, G., souarès, Y., armengaud, A., peloux petiot, F., delaunay, 
P., desprès, P., lenglet, A., jourdain, F., leparc goffart, I., charlet, F., 
ollier, L., mantey, K., mollet, T., fournier, J.P., torrents, R., leitmeyer, K., 
hilairet, P., zeller, H., van bortel, W., dejour salamanca, D., grandadam, 
M. i gastellu etchegorry, M. (2010) «First two autochthonous dengue virus 
infections in metropolitan France, September 2010», Eurosurveillance, 15 
(39): 19676. Disponible en Internet en: http://www.eurosurveillance.org/
ViewArticle.aspx?ArticleId=19676
miquel, M., del rio, R., borrás, D., barceló, C., paredes-esquivel, C., 
lucientes, J. i miranda, M.A. (2013) «First detection of Aedes albopictus 
(Diptera: Culicidae) in the Balearic Islands (Spain) and assessment of its 
establishment according to the ECDC guidelines», Journal of the European 
Mosquito Control Association, 31, pp. 8-11.
roiz, D., eritja, R., melero alcíbar, R., molina, R., marqués, E., ruiz, 
S., escosa, R., aranda, C. i lucientes, J. (2007) «Distribución de Aedes 
(Stegomyia) albopictus (Skuse, 1894) (Diptera, Culicidae) en España», 
Boletín de la Sociedad Entomológica Aragonesa, 40, pp. 523-526.
shaffner, F., angel, G., geoffroy, B., hervy, J.O. i rhaeim, A. (2001) «The 
mosquitoes of Europe/Les moustiques d’Europe» (programa de ordenador), 
Montpellier, France: IRD Éditions and EID Méditerranée.


Arribada d'una nova espècie invasora a la comarca de la Marina Alta: primeres troballes del mosquit tigre (aedes albopictus (Skuse, 1894)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert