Coll i Riera, Joan-Manuel

Molina i Vallmitjana, Josep-Anton

Roig i Buxó, Jordi

Revistes Catalanes amb Accés Obert

CAN SIMÓ: UNA NECROPOLI 
ROMANO-VISIGODA INEDITA A 
L'ALT PENEDES 
JOSEP-A. MOLINA I VALLMITJANA 
JORDl ROlG I BUXÓ 
JOAN-MANUEL COLL I RIERA 
L'any 1950 es va descobrir la necropoli de Can Simó (Sant 
Llorenc dlHortons). S'hi localitzaren sic tombes de caka de Iloses: 
cinc de caixa rectangular i una de caixa trapezoi'dal i capcalera 
arrodonida. Una de cada tipus fou reconstrui'da i exposada al Museu 
Municipal f(Vicenc Ros,) de Martorell. En una d'elles, a més, junt amb 
I'inhumat, hi aparegué una ampolleta/ungüentari de vidre, com a 
aixovar. 
Amb tot, pero, aquesta necropoli ha romas, practicament, 
desconeguda fins ara. Amb aquest estudi es dóna a coneixer i se 
situa cronologicament cap als SS. VI- VI/. 

CAN SIMÓ: UNA NECROPOLI ROMANO-VISIGODA 
INEDITA A L'ALT PENEDES 
La necropoli de Can Simó es troba situada dins del terme municipal 
de Sant Llorenq d'Hortons (Alt Penedes), al peu d'un petit turó, en un 
indret conegut com els Bosquerons, a I'oest de la masia abandonada de 
Can Simó, de la qual en pren el nom, a una alqada sobre el nivel1 del mar 
de 225 metres. A prop passa I'antic camí que unia aquesta població i el 
nucli de la Beguda i el torrent dels Bosquerons. La seva localització 
geografica és de 41" 29' 06" de latitud Nord i 1 " 50' 04" de longitud Est, 
essent DF027934 les coordenades UTM. 
ANTECEDENTS 
La necropoli de Can Simó fou descoberta 1'1 d'octubre de 1950. La 
troballa no fou denunciada en aquel1 moment i es torna a tapar de terra, de 
manera que queda destru'ida parcialment. Dies més tard, el 13 del mateix 
mes, el fet fou posat en coneixement del jutjat de Martorell i es realitza 
seguidament la reexcavació a carrec del Sr. lsidre Clopas, de Martorell, 
delegat local de la ((Comisaría General de Excavaciones Arqueológicas)).(') 
144 MISCEL,LANIA PENEDESENCA 1994 - J.A. Molina 1 J. Roig 1 J.M. Coll 
En la intervenció arqueologica es localitzaren 6 tombes de caixa de 
Iloses, de les quals només dues conservaven encara llur estructura 
intacta. Aquest tipus de sepultures presentaven dues variants diferencia- 
des: 
- Caixa de Iloses rectangular (1.80 m d e llarg i 0.50 m d'ample) (Fig. 
1 ; Foto l ) ,  
- Caixa de lloses trapezoi'dal amb la capcalera arrodonida (1.80 m 
de llarg i 0.60 m d'ample a la capcalera i 0.40 m als peus) (Fig. 2; 
Foto 2). 
Al primer tipus corresponien cinc de les tombes, quatre d'elles 
pertanyents a individus adults, i una cinquena, de dimensions reduides, 
que devia pertocar a un individu infantil. 
Del segon tipus, només se'n localitza una única tomba que, per la 
seva mida, deuria haver pertocat a un individu adult. 
Totes elles eren construi'des amb lloses de I'entorn, mitjanament 
escairades i falcades en sec. Dins no s'aprecia cap resta que pugui 
apuntar ['existencia, en un primer moment, d'una estructura de fusta 
(taüt) o falca. La coberta era de lloses de la mateixa factura que les dels 
laterals. Pel que fa al fons, I'inhumat reposava directament sobre el ter- 
ra. 
Les restes humanes varen córrer diferent sort: la majoria foren 
enterrades al cementiri de la Beguda (Sant Llorenc dJHortons), la resta 
foren dipositadesal Museu Municipal ((Vicenc Ros),, de Martorell, on han 
estat reconstrui'des dues d'aquestes tombes amb tot llur contingut (Fo- 
tos 1, 2 i 3). 
Procedents d'un indret proper al jaciment, es conserven alguns 
materials recollits en superfície, dipositats també al museu (~Vicenc 
Ros)). Es tracta d'un petit lot de ceramiques comunes (olles i cassoles), 
de cuita reductora i oxidant, datables entre els SS. IV-VII. Aquest lot, pero, 
procedeix d'un Iloc d'habitat. 
'Can Simó: una necropoli romano-visigoda inedita a IAI t  Penedes" 145 
L i i , , ;  
Figura 7: Tomba de caixa de lloses rectangular (sepultura del primer tipus). 
146 MISCEL.LANIA PENEDESENCA 1994 - J.A. Molina 1 J. Roig 1 J.M. Coll 
Figura 2: Tomba de caka de Iloses trapezoi'dal de capcalera arrodonida 
(sepultura del segon tipus). 
'Can Simó: una necropoli romano-visigoda inedita a I A l t  Penedes" 147 
Figura 3: Ampolleta/ungüentari de vidre verd amb decoració d'ondulacions. 
148 MISCEL,LANIA PENEDESENCA 1994 - J.A. Molina 1 J. Roig 1 J.M. Coll 
EL MATERIAL ASSOCIAT: L'AIXOVAR 
La particularitat que ofereix aquesta necropoli és la presencia 
d'aixovar en una de les seves tombes, fet que esdevé un indicador cro- 
nologic forcafiable i pocfreqüent dins el marc dels cementiris tardoantics 
de I'area catalana. 
Es tracta d'una ampolleta/ungüentari de vidre (Fig. 3; Foto 4), la 
qual es localitza a la banda esquerra del cap de I'inhumat, segons els 
croquis de I'excavació. La peca en qüestió és de coloració verd-blavosa 
i de parets molt primes (1 0.5 cm d'alcada i 0.1 -0.1 5 cm de gruix), presenta 
una decoració d'ondulacions verticals a la part superior del coll, i fins a 
mitja panxa la vora és de llavi sortint en forma de barret. Amida 14 cm 
d'alcada i presenta estat de conservació molt bo. 
Aquest tipus d'ampolletes, per bé que llur presencia és sempre molt 
minoritaria en les sepultures, són característiques de les necropolis 
romano-visigodes dels SS. IV-V i VI-VII; amb escassos paral.lels a la 
Península Iberica, com per exemple la necropoli visigoda de Duratón 
(Segovia) (MOLINERO, 1948), dos ungüentaris a la romano-visigoda de 
Villafranca (Navarra) del s. IV (MEZQUIRIZ, 1993) o un a la tomba 40 de la 
necropoli de la basílica de Gerena (Sevilla), datada del s. IV (FERNÁNDEZ 
i altres, 1987). Així mateix, a I'excavació del monestir de Sant Vicenq de 
la Roqueta i de la pl. de I'Almoina (Valencia ciutat) s'han localitzat di- 
versos ungüentaris i ampolles dins de sepulcres de Iloses datats en els 
SS. V-VI (SORIANO, 1990). 
Aquests paral.lels, pero, presenten lleugeres diferencies tipologi- 
ques i, conseqüentment, cronologiques amb la nostra peca, principal- 
ment pel que fa al tipus devora i Ilavi, el qual és reentrat i no presenta pas 
ni el característic barret ni la decoració. En els casos de Villafranca i de 
Gerena, els ungüentaris responen a la forma lsings 101 (ISINGS, 1957). 
A casa nostra, la presencia d'aquest tipus d'aixovars en tombes és 
molt poc freqüent i se'n coneixen molts pocs casos. Cal destacar, per 
exemple, la inexistencia d'aquest tipus de peces a les grans necropolis 
paleocristianes de Tarragona i Barcelona. Amb tot, hem trobat el cas 
d'una tomba de t e g u l ~  a doble vessant de la basílica de Santa Maria 
d'Égara (Terrassa, Valles Occ.) (SERRA RAFOLS-DE FORTUNY, 1949), on 
apareix, entre d'altres objectes, una ampolleta molt similar a la de Can 
Simó, datada dins el s. V, i el d'una tomba de la necropoli de les Goges 
'Can Simó: una necropoli romano-visigoda inedita a I Alt Penedes' 149 
Foto 1: Reconstrucció del primer tipus de sepultura (caixa de Iloses 
rectangular), realitzada al Museu Municipal c. Vicenc Ros,, de Martorell 
(fotografia cedida pel Museu). 
Foto 2: Reconstrucció del segon tipus de sepultura (caixa de lloses 
trapezofdal amb la capcalera arrodonida, realitzada al Museu Municipal 
<<Vicen~ Ros.) de Martorell (fotografia cedida pel Museu). 
150 MISCEL,LANIA PENEDESENCA 1994 - J .A.  Molina 1 J. Roig 1 J.M.  Coll 
Foto 3: Detall de I'interior d'una sepultura amb les restes ossies i I'ampolleta/ 
ungüentari de vidre. 
'Can Simó: una necropoli romano-visigoda inedita a I 'A l t  Penedes' 151 
Foto 4: Ampolleta/ungüentari de vidre 
152 MISCEL,LANIA PENEDESENCA 1994 - J.A. Molina 1 J. Roig i J.M. Coll 
(St. Julia de Ramis, Girones), datable del s. VII, dins la qual hi havia ((( ...) 
restes de vidre ..) que probablement correspondria a un petit ungüen- 
tari ...), (AGUST~ et alii, 1993). 
Així doncs, nosaltres proposaríem una datació per a aquesta am- 
polleta de voltants s. VI, donant, pero, un marge entre els SS. V i VI1 per 
al conjunt de la necropoli. 
CONCLUSIONS-CRONOLOGIA 
A I'hora de datar aquesta necropoli, s'ha pogut comptar, d'una 
banda, amb I'ampolleta/ungüentari de vidre. Una peca que, com s'ha 
pogut observar, podem situar cronologicament al voltant del s. VI. 
1, d'altra banda, amb les tombes. El tipus de les quals, amb les dues 
variants-caixa de Iloses de planta rectangular i caixa de lloses de planta 
trapezoidal, és present, cronologicament, al llarg dels SS. VI i VII, a les 
comarques d'Osona (OLLICH-RAURELL, 1989)) del Bages (DAURA-PARDO, 
1991), del Valles (COLL i altres, 1993) i del Penedes (Bosc~,  1989). 
Aixídoncs, la necropoli de Can Simó (Sant Llorenc d'Hortons), aquí 
estudiada, pot datar-se a partir de I'aixovar i de la tipologia de les tombes 
dels SS. VI-VII. 
També a I'Alt Penedes, precisament, hi ha un paral.lel molt proper 
a Can Simó, la necropoli del Camp de I'Alzina (Torrelles de Foix) (Bosc~,  
1989), datable d'aquest mateix moment. 
NOTA 
1 ) La informació sobre la situació, antecedents i descripció del jaciment de Can Simó ha 
estat estreta, en primera instancia, de la Carta Arqueologica de I'Alt Penedes (CEBRA 
1992), elaborada per Maria Rosa SENABRE, Genís RIBÉ i Artur CEBRIA; i, finalment, 
ampliada amb les dades proporcionades per Montse FARRENY, del Museu Municipal 
~~Vicenc Ros>> de Martorell, extretes de les notes del Sr. lsidre Clopas. 
A tots plegats volem agrair I'amabilitat que han tingut envers nosaltres, ultra tota la 
informació i ajut que ens han dispensat. 
'Can Simó: una necropoli romano-visigoda inedita a I'Alt Penedes' 153 
BlBLlOGRAFlA 
AGUST~, B.; CASELLAS, LI. E.; FOGUET, B.; LUNAS, J.; LÓPEZ, J.; MERINO, J.; POU, J.; TIO, X. 
(1993): <(La necropoli de les Goges (Satit Julia de Ramis, Girones))>, Tribuna 
dXrqueologia, 1991-1992, Departamentdeculturade IaGeneralitat de Catalunya, 
Barcelona, pags. 11 7-1 28. 
BOSCH I CASADEVALL, J. M"1989): ((Memoria de I'excavació d'urgencia a la necropoli 
del Camp de I'Alzina (Torrelles de Foix, Alt Penedes))). Memoria, Serveid'Arque- 
ologia de la Generalitat de Catalunya, Barcelona. 
CEBRA, Artur; RIBÉ, Genís; SENABRE, MWosa  (1 992): (~L'arqueologia I'Alt Penedes: 
estat de la qüestió als anys 90)), Miscel.lania Penedesenca 1991, v.  XV, lnstitut 
dlEstudis Penedesencs, juny 1992, pags. 38-1 35. 
CEBRIA, Artur; RIBÉ, Genís; SENABRE, MWosa  (1 990): lnven tari del Patrimoni Arque- 
ologic de /'Al t Penedes. Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, 
Barcelona (inedit). 
COLL, Joan-Manuel; MOLINA, Josep-Anton; ROIG, Jordi; PEREA, na; MACHI, lnma (1 993): 
((La necropoli de I'antiga església de Sant Menna: morts a I'hort del Rector)), 
Revista de Sentmenat, núm. 5, Sentmenat, pags. 9-1 1. 
DAURAI JORBA, Antoni; PARDO I CIRCUNS, Dolors (1991): <<Restes romanes baiximperials 
a la conca mitjana-alta del riu Llobregat (noves dades per a un panorama poc 
conegut))), Estrat, núm. 4, Igualada, pags. 37-60. 
FERNÁNDEZ GÓMEZ, F.; ALONSO DE LA SIERRA FERNÁNDEZ, J.; GARC~A L SSO DE LA VEGA, M" 
(1 987): <(La basílica y necrópolis paleocristianas de Gerena (Sevilla))), Noticiario 
Arqueológico Hispánico, núm. 29, pags. 105- 199. 
ISINGS, C. (1 957): Roman Glass from dated finds. GroningeniDjakarta. 
MEZQUIRIZ IRUJO, ~"nge les  (1993): (<Necrópolis romano-visigoda de Villafranca 
(Navarra)>) dins Estudis Universitaris catalans. Homenatge a Miquel Tarradell, 
vol. XXIX, Ed. Curial Edicions Catalanes, Barcelona, pags. 879-881. 
MOLINERO, A. (1 948): <<La necrópolis visigoda de Duratón>) dins Excavaciones del Plan 
Nacional de 1942 y 1943, Madrid. 
OLLICH, Imma; RAURELL, Sebastia (1989): [~Tombes de llosa als turons de la plana de 
Vic: una població alt-medieval per cristianitzar?>), Acta Medizvalia, núm. 10, 
Barcelona, pags. 223-249. 
SERRA RAFOLS, J. de C.; DE FORTUNY, Epifanio (1949): Excavacionesen Santa María de 
Égara (Tarrasa). Informes y Memorias, núm. 18, Comisaría General de 
Excavaciones Arqueológicas, Madrid. 


Can Simó, una necròpoli romano-visigoda inèdita a l'Alt Penedès

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert