Inglés i Bo, Xavier

Revistes Catalanes amb Accés Obert

ESTUDIEM LA HISTORIA A PARTIR 
DEL NOSTRE ENTORN MÉS 
PROPER 
Aquest treball no vol ser cap mena de recerca historica ni intenta 
esbrinar algun fet que hagi quedat obscur, sinó que aspira a ser una 
eina per tal que una assignatura que resulta avorrida i carca, per a la 
majoria dels alumnes, es converteki en una recerca historica divertida 
i agradable. 
L'experiencia va ser immillorable, no tan sols el nivel1 de 
coneixements va augmentar, sinó que els alumnes els van adquirir 
sense quasi bé adonar-se'n. 
El fet de moure's en alguns habitats que pera ells eren gairebé 
desconeguts (la cova de Vallmajor, etc.) va fer que la sortida es 
convertís en una incognita i alhora produí un gran desig de 
realitzar-la. 
Un bon record es guarda molt més temps que un mal record. El 
fet de convertir I'assignatura de ciencies socials en un bon record ens 
pot garantir la durada dels conekements que en ella impartim. 

ESTUDIEM LA HISTORIA A PARTIR DEL NQSTRE 
ENTORN MÉS PROPER 
L'objectiu principal és que el nen, com a receptor de I'ensenyament 
que impartim a les escoles, estigui absolutament integrat en el treball que 
fem i pugui ser, al mateix temps, entenedor i prou motivador, per la qual 
cosa tot el grup-classe en traura el maxim de rendiment i profit. Al mateix 
temps, i també molt important, és que conegui la propia historia per mitja 
del medi que I'envolta i les restes arqueologiques de les quals tenim la 
sort de gaudir. Així, penso que, de rebot, el classic avorriment i menys- 
preu per aquest tipus d'assignatures es convertira en una formació més 
integral i arrelada a casa nostra. 
Els inconvenients que suposen treballar fent experiencies, dossiers 
i visites per haver d'agafar hores de treball d'altres assignatures es pot 
veure compensat per la interdisciplinaritat que pot tenir aquest tipus de 
treball, ja que, a més d'endinsar-se en la materiade la propia assignatura, 
fa que es treballin o que es puguin aprofitar diferents aspectes de les 
altres: tot el treball que s'ha de redactar (Ilengua), el treball estadístic, de 
medició i calcul (matematiques), I'estar trepitjant el medi natural i com a 
conseqüencia el fet de veure diferents especies vegetals i animals a més 
de I'aspecte geologic (naturals) i, encara que sembli una mica estrafolari, 
el fet d'haver de caminar i orientar-se (educació física). 
M'ha impulsat també a replantejar I'assignatura de ciencies socials 
al Cicle Superior d'aquesta manera el fet que aquest cicle no hagi 
41 6 MISCELLANIA PENEDESENCA 1992 - Xavier Ingles i Bo 
funcionat mai a nivell de programes, encara que ha pogut anar tirant 
endavant gracies a I'esforc dels ensenyants que hi han treballat. 
Principalment, per aquest motiu i pel fet de tenir la reforma educa- 
tiva a les portes, que impulsa aquest ensenyament racional, he co- 
mencat durant aquest curs a confeccionar a nivell de 6e d'EGB (futur 
segon curs de Cicle Superior de Primaria) el programad'historia en base 
a una serie d'itineraris que tot seguit exposo. 
Després d'haver realitzat les classes introductories oportunes per 
cornprendre el fet cronologic (abans i després de Crist), el viure en 
ramats, després en tribus i finalment en societats semi-organitzades, el 
rol mascle i femella i més tard home i dona, així com comprendre les 
etapes de la prehistoria (Paleolític inferior i superior, Neolític i Edat dels 
metalls), etc., la qual cosa ens portaria a que els alumnes es situessin 
mentalment en I'epoca, és a dir, intentar pensar i veure les coses com es 
podien pensar i veure en aquel1 temps, iniciarem una ruta per la comarca 
del Baix Penedes per poder palpar directament les petjades que van 
deixar els homes d'aquell temps. 
La ruta cornenca al Museu Arqueologic del Vendrell, on vam 
observar i manejar estris i restes de I'epoca sobretot trobats a la cova de 
Vallmajor i a la necropoli de Can Cañís: puntes de fletxa, destrals, 
recipients de ceramica, copies de les pintures de Vallmajor, etc. 
Després d'aquesta visita ens vam dirigir a la cova de Vallmajor, on 
per grups redu'its vam baixar a la sala de les pintures i on <(en situ,, les 
varn poder observar encara que amb prou feines vam distingir-ne petits 
trossos, ja que estan en molt mal estat. Sí, pero, va servir per fer-nos una 
idea del que podia ser el racó espiritual de la tribu i també per treure'ns 
la idea del cap que dins la cova s'hi habitava i, per tant, on veritablement 
residien els seus habitants era a la balma de I'entrada. 
L'última part d'aquest itinerari, el cornpletarern anant a veure el 
menhir que esta situat als afores de Can Ferrer, on es divideix lacarretera 
cap a Vila-rodona i Rodonya. 
"Estudiem la historia a partir del nostre entorn més proper" 41 7 
Grup d'alumnes de 6e d'EGB de I'Escola Pública Les Cometes de Llorenc del 
Penedes, curs 199 1-92, a I'entrada de la cova de Vallmajor a Albinyana. 
Terrissa cuita amb un sistema semblant al que utilitzaven els homes primitius. 
41 8 MISCEL.LANIA PENEDESENCA 1992 - Xavier Ingles i Bo 
Durant I'itinerari els alumnes havien d'emplenar unes fitxes de cada 
part, on s'apuntavael jaciment o excavació, el nom de la peca, el material 
del qual estava format, la mida, la utilitat, el període i el lloc on es 
conserva. 
Per finalitzar el tema realitzarem un dossier i una experiencia a 
I'escola: fer ceramica i coure-la intentant seguir el metode del Neolític. 
Amb fang, cada alumne, amb el sistema de ((xurros,,, confecciona un 
petit vol, i el deixarem assecar durant dues setmanes a temperatura 
ambient. Al pati de I'escolacavarem un sot rectangular d'uns seixanta per 
quaranta centímetres de costat i vint de fondaria, cremarem unes 
quantes vergues per fer de Ilit, col.locarem els vols i tot seguit amunte- 
garem a sobre feixos de vergues. Els encenguérem, fins que va quedar 
tot redui't a cendra. Durant tres dies ho vam deixar refredar sense treure 
la cendra del damunt i al quart traguérem els vols cuits. Alguns es van 
trencar, pero la majoria van quedar intactes. 
Avaluant, després, el resultat de tota I'experiencia, vaig poder 
comprovar que el nivell d'interes i atenció havia millorat molt i que el nivell 
de coneixements adquirits no estaven limitats per lacapacitat intel.lectual 
de cada alumne i no s'havien produit diferencies entre ells, com hagués 
passat fent el tema exclusivament a la classe. 
ITINERARI MEDIEVAL 
L'itinerari medieval, per causes que no vénen al cas, no es pogué 
realitzar, pero sí que en estar preparat ja queda en cartera per al proper 
curs. Consisteix en el següent: 
Primer ens desplacem de I'escola (Les Cometes de Llorenc del 
Penedes) fins a la Juncosa del Montmell. A la sortida de la població en 
direcció a la cruilla de Masllorenc, trobem la pista forestal que ens 
condueix cap a I'església de Sant Miquel i d'allí pugem cap a I'ermita de 
Sant Miquel, del segle XII, aquí fem la primera parada de treball i, amb 
unes copies dels dibuixos i planols realitzats per en Benjamí Catala i 
Benach al llibre El Montmell, sostre del Baix Penedes. Ressenya histori- 
ca amb dibuixos de tots els Ilocs, ermites, castells i masies, ens fixem en 
els trets característics del romanic i, tenint en compte el segle en que fou 
construida, repassem la reconquesta i el repoblament de la Catalunya 
Estudiem la historia a partir del nostre entorn més proper" 41 9 
Nova. Tot seguit ens desplacem cap al castell, a sobre mateix de ['ermita, 
i fem la segona parada de treball, també ajudats pels dibuixos i planols 
del llibre que he esmentat més amunt. 
A més de veure les restes, intentem divisar, si el temps ho permet, 
altres castells i masies fortificades: cap al nordoest el castell de Canfer- 
rer, cap al nord el castell de Celma, Cal Magí Vidal i I'ermitade Sant Marc; 
cap al sudest Mas Bartomeu, les Ventoses, i cap a I'est Cal Pigot 
(Marmellar). 
Amb la reconstrucció ideal del castell del Montmell, feta pel mateix 
Benjamí Catala, en realitzem un estudi i veiem com eren els castells en 
general i quina funció tenien. Conjuntament donem una visió del feuda- 
lisme com a sistema polític i social de I'epoca. 
Acabat el treball ens encaminem cap a Aiguaviva passant per 
I'Atalaia, cap al col1 dlArca i Mas Nou de Claravalls. Arribats a aquest petit 
nucli de població farem una visita a la Casa Gran com a exemple de 
residencia de la petita noblesa rural. 
Així, amb itineraris senzills podem fer que els nostres nens i nenes, 
nois i noies, puguin apreciar encara més les restes que ens recorden que 
som i d'on venim. Les nostres comarques són molt riques en restes 
historiques i val la pena aprofitar-les per poder fer més ame i interessant 
el nostre propi passat. 
L'apatia que generen, als alumnes, assignatures com les ciencies 
socials, treballades exclusivament enmig de quatre parets pot ser 
anihilada tan sols introduint petites coses com aquests itineraris. 
L'experiencia és positiva i engrescadora. 


Estudiem la història a partir del nostre entorn més proper

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert