Molina, Rubé

Reche, Alberto

Revistes Catalanes amb Accés Obert

105És ben coneguda l’escassetat de documentació medieval con-
servada sobre Granollers: poca cosa es va salvar de l’espiral de 
violència generada durant la guerra civil. És evident que el nostre 
coneixement sobre la vida, les persones i els fets quotidians de la 
vila s’ha vist limitat per aquest accés deficient a les fonts originals. 
El valor d’allò que s’ha conservat, doncs, adquireix una rellevància 
suplementària.
La manca de testimonis ha esblaimat la imatge que els habitants 
de la zona tenim del nostre propi passat. El paisatge i l’organitza-
ció dels assentaments, l’onomàstica i la toponímia, per esmentar 
alguns aspectes, beuen directament de l’època medieval, període 
on arrela la identitat de les viles actuals. El desconeixement de la 
vida quotidiana en aquests segles és, potser, una de les mancan-
ces que s’haurien de solucionar amb més empenta. Apropar-se 
a la realitat quotidiana del Granollers de mitjan segle XIV és una 
proposta arriscada (com passa sempre que es vol anar més enllà 
de la simple recopilació de dades a mode anecdòtic o com a sim-
ple estudi estadístic), però no per això mancada de rigor. On cal 
començar a buscar?
La institució notarial va contribuir eficaçment a la creació i al 
manteniment d’aquella xarxa de relacions econòmiques, socials, 
de parentesc i de distribució de propietats que es troben a la 
base d’allò que entenem per una comunitat. Per tant, a l’hora de 
plantejar-se una aproximació a la història del Granollers medieval, 
cal que l’estudi de les fonts notarials sigui tant un punt de partida 
com una referència constant. 
Si tenim en compte aquests dos factors —la importància de poder 
disposar de fonts notarials i l’escassetat d’aquestes fonts referides 
al Granollers medieval—, és evident que documents com el que 
ens ocupa prenen una justa consideració. 
El manual notarial de Pere Salvador és una de les escassíssimes 
mostres conservades de registre notarial baixmedieval sobre la 
El manual notarial
de Pere Salvador
(Granollers, 1361)
Ponències
Anuari del 
Centre d'Estudis 
de Granollers
2008
106
vila de Granollers. Redactat durant l’any 1361 per aquest notari 
públic de Granollers, a dia d’avui es conserva a l’Arxiu Històric de 
Protocols de Barcelona (AHPB), dins la secció de Notaries foranes. 
Tant la ubicació com el lamentable estat de conservació en què es 
troba ajuden a entendre l’escassa atenció que aquest document 
ha rebut dins la moderna historiografia vallesana. 
El document presenta evidents marques de deteriorament, producte 
de l’acció dels corcs i la humitat, que han ocasionat l’aparent pèr-
dua de bona part del text. I diem aparent perquè, a través d’una 
rigorosa tasca de reconstrucció paleogràfica i del coneixement del 
procés de confecció formal de les tipologies documentals es pot 
arribar a rescatar bona part de la informació esborrada pel temps. 
El manual està format per 84 pàgines i presenta 79 documents 
diferents: rebuts, dots, contractes, establiments i compravendes, 
entre d’altres tipologies, que ens ajuden a percebre el ritme eco-
nòmic i social de la vila i a conèixer millor la relació de Granollers 
amb les parròquies del seu entorn. 
En l’aspecte metodològic, l’edició i l’estudi dels protocols notarials 
es troba actualment en una fase expansiva. L’interès del difunt 
Raimon Noguera i l’acció que ha emprès la seva Fundació han estat 
dos elements importants a l’hora de difondre el patrimoni històric 
documental català, sobretot el que va crear l’activitat notarial. 
La documentació generada en l’acció quotidiana dels notaris en 
l’exercici de la seva professió no és altra cosa que el reflex escrit 
de la realitat del moment i, per tant, una eina fonamental per a 
l’estudi de la societat.
Aquest interès per l’estudi dels protocols notarials gaudeix, a més, 
de tradició i projecció internacionals. No es tracta d’una aspiració 
exclusivament catalana. En l’àmbit internacional l’estudi de la do-
cumentació notarial s’ha consolidat com una iniciativa profitosa i 
amb resultats evidents. A Itàlia, sense anar més lluny, territori amb 
una tradició cultural similar a la catalana, destaca la tasca realitzada 
des de la Reale Deputazione di Storia de Gènova, la Deputazione 
Subalpina di Storia Patria de Torí o el Consiglio Nazionale del No-
tario, a Roma, per esmentar-ne només algunes.  
En l’entorn més immediat de Granollers l’estudi notarial ha donat 
també resultats fructífers en els últims temps: casos com els de 
Terrassa, Manresa, Cervera, Vilafranca o Sabadell són una bona 
Notes 
d’investigació
107
Interior del manual notarial de Pere Salvador (Granollers, 1361). AHPB
108
mostra de la quantitat i riquesa històrica dels protocols notarials 
catalans.1 Una menció a part mereix la ciutat de Barcelona, grà-
cies a l’ingent fons custodiat a l’Arxiu Històric de Protocols de 
Barcelona.2
A la vista dels resultats d’aquest tipus d’aproximació a les fonts 
notarials, el pla de treball que s’està seguint al voltant del registre 
de Pere Salvador segueix l’esquema següent. 
Tasca paleogràfica al voltant del manual de Pere Salvador 
(1361)
• Lectura, transcripció i reconstrucció del text.
• Edició crítica i diplomàtica del text, amb l’elaboració d’un di-
plomatari.
• Elaboració dels índexs toponomàstics pertinents, així com l’ade-
quació i correspondència actual de les diverses entrades.
• Definició i contextualització de la terminologia medieval present 
al registre.
Recerca exhaustiva de material documental relacionat en 
arxius, biblioteques i fons patrimonials diversos 
Un cop realitzat el buidatge i l’edició del manual de Pere Salvador, 
aquest serà emprat com a punt de partida del treball i, per tal de 
completar la informació que ofereix, es farà una recerca acurada 
en diferents arxius i fons documentals, principalment:
• Arxiu Històric de Protocols de Barcelona (AHPB)
• Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA)
• Arxiu Capitular de Barcelona (ACB)
• Arxiu Diocesà de Barcelona (ADB)
• Fons diversos de la Biblioteca de Catalunya (BC)
Notes 
d’investigació
1 P. Puig i Ustrell, Capbreu primer de Bertran acòlit, notari de Terrassa, 1237-1242, II vol. Acta Notariorum Ca-
taloniae. Fundació Noguera, Barcelona, 1992; M. Forrellad i Solà, Manual de Francesc Ajac, notari de Sabadell, 
1400-1402, Acta Notariorum Cataloniae. Fundació Noguera, Barcelona, 1998; M. Torras i Cortina, El manual 
del notari Pere Pau Solanelles de l’escrivania pública d’Igualada (1475-1479), II vol. Acta Notariorum Cataloniae. 
Fundació Noguera, Barcelona, 2003.
2 L. Pagaroles i Sabaté, El protocol del notari Bonanat Rimentol de 1351, Acta Notariorum Cataloniae. Fundació 
Noguera, Barcelona, 1991; M. C. Coll, X. Cazeneuve, J. Hernando, El manual de Joan Cabreny (1385-1386), Acta 
Notariorum Cataloniae. Fundació Noguera, Barcelona, 1999.
109
• Fons de l’Arxiu Municipal de Granollers (AMGr), dipositat a l’Arxiu 
Comarcal del Vallès Oriental (ACVO).
• Fons documental dipositat a la Biblioteca Can Pedrals, Grano-
llers.
• Fons de l’Arxiu Patrimonial Salvador Torra, conservat a la Fundació 
Maurí, a la Garriga. 
• Fons de l’Arxiu Parroquial de Tagamanent, dipositat a l’Arxiu 
Episcopal de Vic (AEV).
• Arxiu Històric de Sabadell (AHS).
• Arxiu Històric de Terrassa (AHT).
• Consulta del material documental publicat present en diplo-
mataris, reculls documentals, articles especialitzats o edició de 
protocols notarials.
Estudi i sistematització de les dades
De les dades obtingudes en els apartats anteriors, caldrà fer-ne ús 
a partir d’una perspectiva historiogràfica. Així, es podran tractar 
diversos aspectes del Granollers de mitjan segle XIV, que caldrà 
contextualitzar històricament, a partir d’una bibliografia actualit-
zada i especialitzada. Avancem una proposta temàtica coherent 
amb les informacions que hem pogut reunir:3
• La Notaria de Granollers: orígens i desenvolupament de la insti-
tució notarial. Recull dels notaris de Granollers documentats: Pere 
Salvador i l’escrivania local. Procés de redacció dels documents. 
• La vila de Granollers a través de la documentació: famílies i quoti-
dianitat, intercanvis econòmics i relacions socials, la vila i la política 
monàrquica, oficis i professions, i impacte de la Pesta Negra. 
• Més enllà de les muralles: la relació de la vila amb el seu entorn 
immediat i la influència de la ciutat en el món rural.
• El passat present: pervivència de la toponímia i l’onomàstica 
detectades a la documentació emprada i nexes amb l’actualitat.
• Diferents apèndixs, que inclouran l’edició diplomàtica del ma-
nual de Pere Salvador, així com l’aplec i l’edició dels documents 
inèdits o rellevants trobats durant la recerca als arxius esmentats i 
l’elaboració dels mapes històrics i quadres pertinents.
3 Aquesta proposta, de ben segur, es podrà veure ampliada a mesura que la tasca d’arxiu i les informacions que 
proporcioni siguin valorades en una justa mesura.
Notes 
d’investigació
110
L’estat actual de la investigació es troba en la fase d’estudi i trans-
cripció del manual notarial. S’ha iniciat també la recerca en els 
diferents arxius per tal de completar les informacions obtingudes 
a partir del text de Pere Salvador. Esperem poder presentar prò-
ximament els resultats definitius d’aquest estudi sobre la vila de 
Granollers en les dècades centrals del segle XIV.
  
Alberto Reche Ontillera
Llicenciat en Història per la UAB i col·laborador de 
l’Institut d’Estudis Medievals de la UAB
Rubén Molina Campoy
Llicenciat en Història per la UAB i màster de recerca a la 
Université de Perpignan - Via Domitia
Notes 
d’investigació


El manual notarial de Pere Salvador (Granollers, 1361)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert