Ferrer i Hermenegildo, Vicent

Ferrer, Agnès

Revistes Catalanes amb Accés Obert

AGUAITS «17 53 
ARQUITECTURA MILITAR DEL S. XX A DÉNIA. 
Per Agnès Ferrer i Vicent Ferrer i Hermenegildo 
És ben coneguda la necessitat que les persones han tingut de defensar-
se. Ja dels primers temps de la Humanitat han existit exemples de defenses 
fetes pels homes (el Poblat ibèric de Dénia està envoltat de "muralles", uns 
amuntegaments de pedres que ens recorden més a un gran marge que no pas 
a una muralla). En l'evolució de les formes de defensa podem anomenar els 
forts, muralles, baluards, torres, etc. que de forma disseminada existeixen 
en els nostres voltants i que s'alçaren per tota la Mediterrània per tal de 
defensar-nos. 
Tota aquesta xarxa de torres i fortaleses complia una missió 
vertebradora del territori en temps de pau amb la intenció d'exercir una tasca 
de control sobre aquest en cas de guerra, teixint una malla d'informació que 
mobilitzarà els exèrcits mentre resistia embats de l'adversari. 
Durant la Guerra Civil, es van construir una gran quantitat d'elements 
destinats a la defensa del territori coneguts com a búnkers, blocaos, casamates, 
nius de metralladores, etc. La nostra ciutat de Dénia no fou aliena a aquest 
fenomen i prova d'això va ser el conjunt d'edificacions construïdes a la 
Platja de les Marines (on n'hi havia dos), a El Raset, al colze de l'escoUera 
Nord i al Marge Roig, sumant un total de cinc elements defensius. 
Malauradament, cap d'aquestes construccions es conserven avui en dia, ja 
que foren destruïdes no fa més de quinze anys. 
En l'actualitat, l'única resta de construcció militar de caràcter defensiu 
que es conserva és un conjunt corresponent a una plaça d'artilleria. Es, 
alhora, una mostra única d'arquitectura de temps de guerra durant la qual 
la construcció d'elements o edificis en general es va aturar quasi per complet. 
El conjunt està format per quatre elements d'arquitectura militar. El 
primer d'ells correspon a un búnker amb forma de U que, integrat en el 
terreny, aprofita la seva forma per a confondre's de cara a l'enemic. És una 
edificació de formigó amb un sostre d'uns dos metres de grossària. S'hi pot 
accedir per dos llocs mitjançant les escales existents. El seu interior és un 
rectangle abovedat amb les parets inclinades amb forma de \. Cal destacar 
l'existència en un dels seus'extrems d'un forat fet en el mateix formigó 
d'uns 50 X 60 cm. que dóna pas a una caverna. És una cambra irregular que 
no està revestida amb cap tipus de material. 
54 AGNÈS FERRER i VICENT FERRER i HERMENEGILDO 
Creiem que, per la seua forma, estava destinat a rallotjament del 
personal que es trobava al servei de la peça d'artilleria. Els sis forats que 
hi ha al sostre amb la funció de ventilar la cambra ens indueixen a pensar 
que aquesta era la seua finalitat. (Figura 1) 
-accés 0 la cova de forma irregular 
fig.l 
Búnker d'allotiament del 
personal. Podem observar 
l'intent de destrucció a la 
dreta de la foto. 
AGUAITS 55 
Interior del suposat búnker 
vivenda. 
El següent element és una excavació de forma semicircular, de 8 
metres de diàmetre i una alçada d' 1.60 metres, feta a la part posterior de la 
muntanya per tal d'estar a cobert del possible foc enemic. A l'igual que 
l'anterior construcció, aprofita la forma del terreny per a integrar-se i no .ser 
vist. Aquesta construcció és de gran senzillesa i únicament cal destacar la 
presència de dues petites proteccions d'ús desconegut. La funció d'aquesta 
instal·lació era la ubicació d'una peça d'artilleria mòbil, molt possiblement 
un canó. S'ha pogut deduir per la forma que té l'espai, ja que per ser 
semicircular ens fa pensar que el tipus de peça d'artilleria era mòbil i no 
fixa, per la manca de qualsevol tipus de piu on es pogués col·locar. 
Mostra la plaça on es 
col·locaria el canó. Les 
taques de color són restes 
de camuflatge. 
56 AGNÈS FERRER i VICENT FERRER i HERMENEGILDO 
BUNKER DE TELEMETRIA 
1 f-
í u 
l.-reconstrucció teòrica de la port destruïda 
fig.2 
Restes del búnker de 
telemetria. A l'esquerra 
està la casamata destruïda. 
A la dreta, sota les runes, 
el búnker perfectament 
camuflat. 
La tercera de les construccions és, molt probablement, un búnker de 
telemetria, element essencial en qualsevol posició d'artilleria. Es troba situat 
davant del conjtmt d'elements anomenats, a una cota lleugerament inferior 
a la resta i que reposa en un turó. També aprofita el terreny per a camuflar-
se i passar desapercebut. S'hi accedeix per mitjà d'unes escales que ens 
porten a un llarg passadís lleugerament inclinat que desemboca en dues 
habitacions simètriques. Aquestes habitacions estan dividides per una paret 
central. Si seguim, ens trobarem amb el que possiblement va ser l'entrada 
al búnker telemètric, actualment enderrocat. Podem pensar que les cambres 
estaven destinades a l'emmagatzematge d'armes i protecció de persones. 
(Figura 2) 
AGUAITS • 17 57 
Entrada super ior del 
mateix búnker. Totes les 
portes responen a aquesta 
tipologia. 
Interior del búnker de 
telemetria, passadís que 
dóna accés a les dues 
cambres. 
Per últim, ens queda la darrera construcció. Si bé des del punt de 
vista exterior no sembla gaire rellevant, una vegada dins veiem que no és 
així, perquè es tracta d'un polvorí construït per tal de poder subministrar la 
munició necessària a la peça d'artilleria. 
58 AGNÈS FERRER i VICENT FERRER i HERMENEGILDO 
Hi entrem i trobem un tram d'escala que ens condueix a un replà, 
d'on girem 90° a la dreta. Continuem el descens fins arribar a una altre replà 
i després d'un petit tram horitzontal, tornem a baixar els últims graons. 
Estem a cinc metres sota terra. Si ens dirigim a la nostra esquerra i alcem 
la vista, veurem l'exterior del pou on som, un pou destinat a la ubicació 
d'un aparell encarregat de pujar els projectils. Continuant el nostre camí, 
ens trobem un aixopluc a la dreta. Un poc més endavant, una altra vegada 
a l'esquerra, hi ha una cambra de 2 x 2 m-, destinada a l'em mag atzemament 
de la munició. Uns tres metres abans del final, ens trobem amb una altra 
cambra de les mateixes característiques destinada al mateix propòsit. 
(Figura 3) 
.^!^ 
BUNKER POLVORÍ 
n 
f 
Hg 3 
A-tramrfescalo formal per8 graons delSOmiTiiíaltura 
B- 17 
C.-habi(Dcle destinat a tes municions 
^^/J'///'/////?////'//////^'^//// 
fig.3 
En primer lloc, l'entrada al 
búnker -polvorí- podem 
observar les restes de 
camuflatge. A l'esquerra, 
la caseta del pou del 
polvorí. 
AGUAITS • 17 59 
Aquest conjunt de búnker, polvorí, obeeix en línies generals a un 
determinat tipus de construcció de caràcter militar de la qual podem destacar 
l'ús del formigó com a element dominant, reutilitzant la pedra de la pròpia 
excavació tant en la construcció com en el propi camuflatge. De fet, un 
d'ells està totalment identificat amb el paisatge i la resta, degut a l'activitat 
humana, ha perdut part del seu camuflatge. Tots ells tenen grosses parets 
de 60-80 cm., recobertes per sostres de 2-2'5 metres de grossària. L'ús de 
la bòveda de canó i de l'arc de mig punt rebaixat és també un element 
característic del conjunt. 
Interior del polvorí. A la 
d re ta , l ' a i x o p l u c . A 
l'esquerra, primera cambra 
i al fons a l'esquerra, la 
segona. 
Tot aquest conjunt, juntament amb els destruïts nius de metralladora 
de la Platja de Les Marines i la resta, es van construir en un temps, suposem, 
molt curt (uns dos o tres anys). No s'ha trobat cap mena de documentació 
que ens puga aportar alguna dada rellevant. Imaginem que la seva funció, 
per la gran dispersió existent entre ells, tenia un caràcter més bé propagandístic, 
amb ànims d'alçar la moral tant a la tropa com a la població, que útil. Només 
cal pensar on estaven col·locats per a adonar-nos de la seva inutilitat en cas 
d'atac real. Per aquest motiu, també pensem que el seu objectiu era més bé 
per a divisar possibles moviments militars i traslladar els esdeveniments als 
centres d'operacions per tal de prendre allà la decisió més correcta. Hi ha 
molts dubtes sobre si realment s'utilitzaren alguna vegada o no, ja que 
existeixen moltes versions contradictòries. 
6 0 AGNÈS FERRER i VICENT FERRER i HERMENEGILDO 
Hi ha construccions ben integrades normalment al medi ambient i 
encara moltes més estan abandonades i en veritable procés de deteriorament. 
La ubicació d'aquestes, moltes vegades escampades per la costa, com en el 
cas de Dénia, que va fer que desaparegueren totes les de les platges, o en 
relleus destacats de l'orografia, fa que es convertesquen en fites significatives, 
i li donen una personalitat que de vegades tendeix a camuflar-se amb el 
medi. Darrerament s'han conservat construccions defensives d'èpoques molt 
anteriors, i ara seria l'hora adequada per fer el mateix amb aquest conjunt 
que, encara que és més actual, no ha perdut l'interès històric, ja que és una 
mostra d'arquitectura militar del segle XX. 
Encara que la finalitat teòrica era la de defensar o destruir, no per 
això ens hem d'oblidar que "aquests elements perpetuen el record i 
commemoren l'esdeveniment. Aquestes arquitectures no pertanyen a cap 
1. Martínez i Medina, avantguarda artística ni a cap modenütat i, al no comptar amb uua autoria 
Andreu. "Les arquitectures de rcconeguda, qucdeu òrfeucs. Sols pertanyen a la història comuna, a la nostra 
la guerra". Revista de Festes de , . ^ . _ ^ . . . v . ,", i 
Santa Pola, 2000. historia. Perque no es tome a repetir. Aixo, pot ser, interesse un poc . ' 
Bibliografia 
Enciclopèdia Espasa Caipe 
Gran Enciclopèdia Catalana. Ed. GEC, Barcelona, 1976 
Martínez Medina, Andreu: "Les arquitectures de la guerra". 
Revista de Festes de Santa Pola, 2000 


Arquitectura militar del s. XX a Dénia

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert