Oliver i Ferrer, Rafel

Revistes Catalanes amb Accés Obert

RAFEL OLIVER l FERRER 
Cap de coordinació del grup AGORA 
El cosmos i Andreu Ripoll 
1 passat 23 d'octubre vaig assistir a Cas Jai, 
campus de la UIB, a un seminari titulat 
Global Scale Issues (Problematiques a escala 
global), a ~ n b  el qual hom pretenia presentar 
O 
:lusions i resultats del Worksbop on Global 
Scale Issues, patrocinat per Megascienre Forum de I'OC- 
DE (Estocolm, 4-6 de mar? de 1998), on més de noran- 
ta científics i responsables de la política científica de tot 
el món varen analitzar la importancia de la ciencia i les 
solucions possibles dels problemes ambientals a escala 
global. A l'avantsala del saló d'actes de Cas Jai hi havia 
grupets d'assistents a l'esmentat seminari i, en algun 
d'ells, hi havia el Dr. Lloren? Huguet, rector de la UIB; 
el Dr. Eugeni Garcia, vicerector de Cooperació Exterior 
de la UIB; el Dr. Andreu Ripoll, enginyer politecnic; la 
Dra. Josefina Castellví, de 1'Institut del CSIC; el Dr. 
Sergio Alonso, del Departament de Física de la UIB; el 
Dr. Larry R. Kholer, de la International Hulnan Dinlen- 
sion Programnze; i un llarg etcetera d'altres personalitats 
de la ciencia i d'institucions públiques de la nostra co- 
munitat. Després de sentir els ponents, amb les seves di- 
verses exposicions, totes d 'dt  niveu i realment molt inte- 
ressants, vaig recordar i em vaig adonar de les múltiples 
reflexions esmentades pel meu bon amic Andreu Ripoll, 
tant en converses privades com en 1:s conferencies orga- 
nitzades per l'associació cultural AGORA, el mes de 
mary de l'any passat, en l'homenatge al científic de l'es- 
'ir-ne pai Carl Sagan, traspassat recentment. Poden ser\' 
d'exemple algunes d'aquestes reflexions: 
- «La població mundial creix a un ritme desmesurat. 
Aquest creixement demografic excessiu fara necessari el 
descobriment d'altres arees espacials, no tan sols per habi- 
tar-hi, sinó per trobar-hi nous avenqos físics i biologics)). 
- ((L'establiment de colonies humanes a l'espai és una 
realitat, a la Lluna i Mart els estudis són factibles, amb el 
descobriment d'aigua als dos pols de la Lluna i també a les 
zones de Mart. Es qüestió d'abaratir costos i que els paisos 
es responsabilitzin i s'involucrin en aquests programes)). 
- «Qui havia de dir a Cristofol Colom que, després 
de cinc-cents anys, el viatge que li va absorbir tota la 
seva vida el farien milers de persones cada dia amb la 
Andreu Ripoll 
major coinoditat? Crec que la demanda de turisme cap a 
la tercera dimensió fara que s'acceleri i s'abarateixi el 
transport espacial)). 
- «Quan els astronautes sobrepassen l'atmosfera, res- 
ten impressionats de tanta meravella)). 
- «Des de fa temps, algunes agencies de viatges dels 
Estats Units i del Japó reserven playa per viatjar a la 
Lluna. Aquesta demanda de turisme espacial fara que 
s'avanci amb més rapidesa la tecnologia del transport i 
s'abaratiran els costos del viatge)). 
- «La creació del Centre d'Astronautes Europeus de 
Colonia, que vaig dirigir durant sis anys, va obrir a Euro- 
pa el camp de la formació i de l'entrenament de futurs as- 
tronautes, com és el cas de Pedro Duque, entre d'altresn. 
rmn.  1s p.? ui>s Iac in  de cnn i iu i iw l i  que cl pmper dm 13 d i  mary, 
diio.ii 3 !es : t u n i ,  8 k Sala C 8 p . h  de: L!cnesw de Real, i c u p a  li 
ri- dc l'An3ociac;c Culnur! AGORA. e l  Dr LWREU RIPOLL 1 
\rLrn,~w h l o r  E.mp)a Pouiesuic. e s p d i s w  en el m i p  da la 
La el+e;eacn del b R i p U  m el camp dc k In~eitigaiib ds I ' E a w  
nmu 2 7  h t  els qu& he pamcip! en pr-;i npu lo t i  de B 
Y ? %  ion, I ' A P O L L ~ ,  qx %a d ~ r  p., p m e r a  ,-a& homcs a la L!w 
S K j 1 . a  p m e n  eslacio wpac?rl meniru,  i APOL LO-SOYL'Z, prwnm4 de 
r i l  l s b n c i o  enw Fruii Cmi? I R u i i u  Eu p r o y m o r  no mpulab la .esa 
~ \ p n i n i l d  es ~iaihe =o!, ene.- la31 en p w e .  d'inierugscic di1 i o a m o i  
can i h c ~ c i o  dr la T- a Telsamuuíuious 
Com r mcmbn de I 'Apnc ia  E r p c d  Ewow (ESA) i e  ii i a  enwrmoar 
;i ;errm;io ds L Esaci~ de Sey inen l  de Saiel liti dc Y,l!&msa cel CasWlo. 
iyj' i? íing,r d m :  13 m>r Dei cc a p e i a  e,?asio ii ymi:ipzf ?u el jrcg- 
d'o>nueacio iuuofU;ca rn el .w Jc I ' ~ ~ p c u i  ~ l tnv io lc ta  LT, a x i  Lcm ou el 
y i w  EYOSATenul -1s m g i  X Aim p r o p m ~ d  de y a n  uitcras v m n  
riwr eLi de wmimicannc -unes h W C S  i eli d'ui iei l ipci :  @cbd de 
1 o1moshrnGt.m 
Eo 1968 la ESA el ia non- p m i r  duccioi del Cenm E ~ m p  
d ,bkomulci ambre i  aColooia. h l e n u i y e  samv v e ' n a u p a r h 5  el genrr dc 
1994 
i i a  dan:; e s p i i ~ t  o a d v  de La \n.im p r u e u c u  ru aq.erf ine i o i  
yili~:.~,. w h  u abracah moli !u&. i ea nom do! Cnip da Fevv d i C L k 4  cl 
l j l ,"d mi 
- ((Moltes persones, joves i majors, volen arribar a 
viatjar per l'espai. Pero aixo és difícil, cal preparar-s'hi 
molt a consciencia: tant en el moment just com en el 
lloc adequat~ .  
- uPer a la selecció, demanivem, basicament, tres 
coses: la primera, unes característiques mediques i fi- 
siologiques que gairebé fregaven la perfecció; la segona, 
un perfil psicologic de líder i que se sabés conviure en 
grups reduits durant bastant de temps; i tercera, tenir uns 
coneixements tecnics i professionals que permetessin de- 
senvolupar una investigació en el transcurs del viatge~. 
El  Dr. Andreu Ripoll és un treballador incansable, un 
apassionat del més alt grau al servei del coneixement de 
l'espai, i creu fermament que algun dia arribarem a viure 
a la tercera dimensió. Com comentava abans, no es per- 
met cap treva davant les activitats i compromisos nom- 
brosos que contreu arnb associacions, universitats i al- 
tres institucions públiques i privades, espanyoles i 
estrangeres; sempre esta en moviment constant, com els 
astres del nostre univers, i és per aquest motiu que apro- 
fit l'avinentesa per mantenir-hi un canvi d'iinpressions 
per després reflectir-les a la revista L'Arc, i li deman ... 
D e  les activitats que has desenvolupat al ilarg de la 
teva vida professional, n'hi ha  cap que es pugui relacio- 
nar directament arnb l'ensenyament? 
- Crec que n'hi ha unes quantes, pero la inés rellevant 
és, sens dubte, el disseny i la posada en funcionament dels 
cursos de formació per a astronautes europeus. Quan els 
.,". ~ 6.- 3 ",, , ". 
.. 
*,.-z-=,,, D u r  M: Oliutr .....*.... ,-:m.- 
*>-, -, 
c.<-  - -- 
m-" c.z2< 
, . 1 arn v e r ,  < c r y  ihñ l  I c a u d  no, rrbponu 8,  l lme io vaur leiier of hlarrh $$>+: 
& . ...- - 
.,~ .? -.. 
F 119: h i i s  reci,ve:! : $ r e a l  d c ~ l  oi ni811 ronirr i i .np l i e  d e i l h  ai Di ..,. ..., 
..... 5 ~ z r n  l i  ~ ~ , i o ! l . i i ~ r ' \  )C;L n a ; ~  r a s  p b r  t i  ~ i i i h  ,uine oi (ha> m iiI I oniy --,; 
-,- rccoeiiizad :o<J~y ih. i i  you had hopcc [ni a niemicr ir":- u i  by \ la r rh  13 15% .., :- .
. -  
,h..<>.. . o  
....... 
U, . c r i  r i i .~ i  ipp.e: .ai i  your k nd  c o - n ~ r n r >  and good i u i l i s ~  a i d  
.': ':;, , ' ' 
. :h,rr VOJ far iau. c'iort, oc bchn l fo f  boin t i c  e i D o r l t l o n  af ihr sola- i v r i c n i  "' : -... 
a - :  r i c  iso::h i c r  ex i r r ie r ra i i -a  f e .  ~ n d  iri r i v i i i 3  bo:or 'o D- Sigan 
,. , . 
?.......c. 
. * 
. . . .  M. 
S - \\ t i  e v e n  ~ a c d  w h  
~ ,-*, 
... 
-, .-- 
m ?  ", 
paisos de 1'Agencia Europea de l'Espai, ESA, decidiren 
de crear el Centre Europeu d'Astronautes, EAC, arnb seu 
a Colonia -Alemanya-, només n'hi havia dos exemples 
similars al món: el Centre Espacial Johnson, a Houston 
-EUA- i el Centre d'Entrenament de Cosmonautes Jurij 
Gagarin, a la Ciutat de les Estrelles -Rússia. Supos que 
no és difícil d'imaginar el repte que va suposar-me el no- 
menament de director d'aquest centre, amb l'enckrec de 
crear-lo i posar-lo en funcionament. 
Les retallades drastiques del pressupost europeu de 
l'espai, causades sobretot pel forat economic deixat per 
1'Alemanya de 1'Est després de la caiguda del mur de 
Berlín, feren que un projecte que havia nascut arnb la 
il.lusió d'aconseguir per a Europa la tercera placa com a 
potencia espacial mundial veiés reduits els seus objec- 
tius. Aixo no obstant, i gracies a la professionalitat de 
l'equip d'astronautes, profescors, metges, científics, en- 
ginyers, tecnics i administratius que m'envoltaven, avui 
podem constatar que el projecte és un exit. Astronautes 
de deu paisos europeus, entre ells Espanya, han volat a 
l'espai. Tres d'ells han estat tres vegades a l'espai -el re- 
cord del món el té l'america John Young, que hi ha volat 
sis vegades-, un astronauta alemany ha romas sis mesos 
seguits a l'estació Mir, altres dos han realitzat activitats 
extravehiculars arnb escafandre autonom, i, en fi, hem 
mantingut una col.laboració molt estreta arnb les dues 
potencies espacials (EUA i Rússia), que ens permetran 
Foto:Thornas R e i t e r  d u r i n g  the f irst EUROMIR 95 EVA (25 October 1995) b 

Andreu Ripoll, rnernbre de la lnternational Acaderny ofAstronautics 
ser membres actius del projecte espacial rnés ambiciós 
d'aquesta decada: 1'Estació Espacial Internacional. 
- Supos que la formació d'un astronauta és molt espe- 
cial, creus que hi ha algun aspecte del projecte del qual 
vares ser responsable que pugui aportar quelcom a d'altres 
projectes més comuns relacionats amb l'ensenyament? 
- És veritat que la formació d'un astronauta és única, 
perb sens dubte té molts d'aspectes comuns a qualsevol 
programa de formació de postgrau, que, en definitiva, és 
com s'han de catalogar aquests cursos de formació, ja 
que tots els astronautes són llicenciats o doctors amb ex- 
periencia provada. E t  suggeresc que, a través de l'entre- 
vista, facem una anilisi breu dels aspectes més destacats 
d'aquest programa de formació. E n  aquest punt, mal- 
grat tot, voldria parlar-te d'aspectes que m'afectaren 
més personalment, ja que crec que podrien ajudar els 
responsables de qualsevol programa de formació. 
La primera sensació que vaig tenir després del meu 
nomenament fou d'una profunda solitud davant la gran 
responsabilitat de crear practicament del no-res un cen- 
tre que, en un determinat moment, hauria de proporcio- 
nar professionals amb una preparació excel~lent en tots 
els sentits, o11 l'errada humana fos gairebé iinpossible. 
No  crec que sigui facil d'imaginar-se la situació: sol, en- 
voltat de persones de molt alt nivell, que parlaven llen- 
gües diferents, cada una amb el seu propi projecte i amb 
catorze paisos europeus que observaven i esperaven la 
teva propera jugada. Rapidament em vaig adonar que 
allo que necessitava en primer lloc eren unes normes, 
unes regles de joc que fossin acceptades per tots els pai- 
sos. Amb l'ajuda d'alguns advocats europeus, experts in- 
ternacionalistes, varem aconseguir que el consell de 
1'ESA aprovis la resolució European Astronauts PoLicy, 
que ein deixava un cert marge per comenqar a moure'm. 
- La  resolució sobre política d'astronautes europeus 
no  era rnés que un  paper i per formar astronautes crec 
que necessitaves quelcom de més tangible 
- Efectivament, fins i tot abans de l'aprovació de la re- 
solució -a Europa és difícil d'aprovar qualsevol norma- 
havia estudiat a fons allo que havien de ser les primeres 
passes. Potser a causa de la meva formació, sempre m'he 
plantejat els problemes que he de resoldre de la manera 
més cartesiana possible. E n  aquest cas era obvi que, per 
engegar el projecte i portar-lo a bon port. em caldria una 
certa quantitat de recursos dels tres tipus classics: finan- 
cers, materials i personal. Pero, quina quantitat, de quina 
qualitat i com distribuir-los en el temps? Vaig seguir el 
símil del tema físic, per tant, l'estat final havia de ser tal 
que pogués proporcionar el nombre suficient d'astronau- 
tes entrenats per a les missions espacials previstes, aixo 
requeria seleccionar d'antuvi els astronautes, per la qual 
cosa necessitaria metges, psicolegs i professionals molt 
especialitzats en la investigació de l'espai. Després els 
havíem d'entrenar, per la qual cosa caldria que cons- 
tractassim un seguit de professors, havíem d'instal.lar 
equips de simulació complexos, construir els edificis ca- 
paqos d'encabir les persones i els equips, i tot aixo havia 
de ser administrat adequadament. Abans d'arribar a l'es- 
tat final calia pascar per un seguit d'estats transitoris en 
els quals, fins i tot ainb recursos precaris, s'havien de 
poder portar a terine algunes missions. Amb la quantifi- 
cació de tots aquestes estats -inicial, transitori i final-, va 
ser possible, de forma molt ((laboriosa)), concretar uns 
pressupostos que ens subministraren els recursos finan- 
cers adients. H e  d'afegir que. sense la col.laboració ines- 
timable dels meus col.legues de Houston i de la Ciutat 
de les Estrelles, hauria estat practicament impossible 
aconseguir una quantificació correcta. 
- Supos que tot el procés va resultar molt complex, 
pero crec que als nostres lectors els agradaria que apro- 
fundissis rnés la part relacionada amb les persones 
- Es veritat, tot va ser molt complex, perb també per 
mi la part rnés interessant fou la relacionada amb les per- 
sones. Crec que tot procés relatiu a la formació s'ha d'i- 
niciar amb una selecció adequada de les persones involu- 
crades en l'esmentat procés: els professors i els alumnes. 
En  el nostre cas la selecció d'ambdós grups era molt la- 
boriosa, m'atreviria a dir que la selecció dels alumnes -els 
astronautes- és la més complexa que conec. 
Varem seguir el metode racional, per tant, la selecció 
dels professors era condicionada pel disseny dels cursos 
de formació. Breument, puc dir que la formació dels as- 
tronautes europeus la dividírem en tres cursos. Primer, 
un curs basic d'un any, en el qual els astronautes adqui- 
ririen els coneixements basics sobre la historia i les cien- 
cies de l'espai, aplicacions en comunicacions, observació 
de la Terra i els seus recursos, enginyeria de llancadores i 
naus espacials, etcetera. U n  curs especialitzat d'un any i 
mig de durada, en el qual els astronautes haurien d'a- 
prendre amb detall el maneig de totes les naus i labora- 
toris espacials possibles que 1'ESA pretenia utilitzar, 
després d'aquest curs, els astronautes estaven qualificats 
per poder participar en alguna missió. Un tercer curs 
d'any i mig de durada entrenaria la tripulació completa 
per a una missió concreta, a la qual ja participarien els 
científics que, des dels seus laboratoris, a les seves uni- 
versitats i centres d'investigació, i amb instruments 
científics, complementarien les activitats que els astro- 
nautes realitzarien des de l'espai. 
Paral.lelament a aquests tres cursos, els astronautes 
havien de seguir qntrenaments físics, de destresa, psi- 
cologics i medics. Es ficil comprendre que els professors 
que necessitavem havien de tenir unes característiques 
molt variades. Trobarem la solució mitjanqat la selecció 
d'alguns -pocs- professors permanents per a activitats 
físiques i mediques i amb la contractació d'altres, molt 
especialitzats, per a períodes relativament curts, per a 
cada una de les arees dels diferents cursos. A aquests da- 
rrers els exigíem fer el currículum de la seva part del curs 
i realitzar el curs quan els correspongués. 
- 1 els astronautes? Sospit que la selecció es diferen- 
cia bastant de les que normalment es fan als nostres 
centres d'ensenyament.. . 
- Efectivament, per comenqar, hi ha un nunzerus clau- 
sus molt reduit, determinat per unes necessitats tecni- 
ques, economiques i, en certa mesura, polítiques. Els és- 
sers humans som el resultat de milers d'anys d'evolució 
sobre la Terra, que ens confereix l'entorn en que vivim: 
necessitam respirar aire a una pressió i temperatura de- 
terminades, estam sotmesos permanentment a una forca 
d'atracció gravitatoria i estam protegits per l'atmosfera 
contra unes radiacions letals procedents del Sol i del 
fons cosmic. Els enginyers han aconseguit dissenyar ha- 
bitacles que recreen a l'espai les condicions ambientals 
de la superfície de la Terra, excepte la gravetat artificial i 
la protecció contra la radiació. E l  dia que a l'espai ens 
puguin proporcionar gravetat artificial i protecció con- 
tra la radiació, no tindrem necessitat d'astronautes: no 
oblidem que tots som astronautes de la nau espacial 
Terra, que orbita al voltant del Sol. 
La selecció d'astronautes respon a tres tipus de crite- 
ris: medics, psicologics i professionals. A l'espai ens 
calen éssers humans que siguin capaqos de suportar 
condicions físiques extremes, d'aquí neix la selecció amb 
criteris medics molt estrictes. A més, han de ser perso- 
nes capaces de suportar l'aillament, tenir destresa, ac- 
ceptar ser membres de grups reduits, etcetera, per la 
qual cosa hi ha uns criteris psicologics també molt es- 
trictes. Finalment, els astronautes els enviam a l'espai 
perque realitzin unes tasques molt concretes, fet que de- 
termina uns criteris de selecció professionals únics. 
- Tenc entes que tu  fores el responsable maxim de la 
darrera selecció d'astronautes europeus, explica'ns en 
que va consistir aquest procés. 
- Dividírem el procés en tres fases: preparació, prese- 
lecció i selecció. La preparació va durar un any i hi varen 
intervenir el Comitk de Selecció i tres grups de treball 
formats per metges de diferents especialitats, que en re- 
dactaren els criteris medics; psicolegs, que es responsabi- 
litzaren dels criteris i disseny de les proves psicologiques, 
i diferents professionals de l'espai -astronautes veterans, 
científics, enginyers i experts en temes de personal-, que 
en definiren els criteris de selecció professionals. 
La fase de preselecció es va iniciar amb un Announce- 
ment ofopportunity de l'ESA, perque els diferents paisos 
preseleccionassin, segons els nostres criteris, els possibles 
candidats del seu corresponent país. Aquesta fase va 
durar una mica més d'un any i fou imprescindible, per- 
que varetn rebre prop de 23.000 currículums, quantitat 
que el nostre centre no hauria pogut manejar. D'aquests 
currículums, en considerarem preseleccionables 5.494. 
Finalment, la fase de selecció va durar una mica 
menys d'un any, i hi intervingueren el Comite de Selec- 
ció, el Consell Assessor de Metges i Psicolegs, el Tribu- 
nal d'Entrevistes i un segyit de laboratoris de medicina i 
psicologia espacial distrilbliits arreu d'Europa. E n  aques- 
ta fase seleccionarem sis astronautes d'un coniunt de 
i 
seixanta candidats preseleccionats, aproximadament un 
0,1% dels preseleccionables. 
- Per acabar, creus que en  l'ensenyament hi  ha algun 
aspecte que destaqui d'entre els altres? 
- Possiblement hi ha molts d'aspectes importants, 
pero, si jo n'hagués de destacar cap, diria que és la 
il.lusió. s i  el professor o el mestre desperta la il.lusió de 
l'alumne per la materia que imparteix, té grans probabi- 
litats d'exit, tot i que pugui no ser un expert en aquella 
disciplina. Segur que l'alumne cercara formes de com- 
pensar carencies possibles. + 
La  sensació més sublim que hom pot experimentar 
és l'atracció pel món misteriós.. ., d'aquí neix tot l'art i 
tota la ciencia 
Albert Einstein 


El cosmos i Andreu Ripoll

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert