Palou Sampol, Pere

Ponseti, Xavier

Revistes Catalanes amb Accés Obert

XAVIER PONSETI I PERE PALOU 
Professors de I'Area d'Educaci6 Física i Esportiva de la UIB 
El joc a Pescola 
(Utilització del joc dins la classe d'educació física) 
Introducció 
n aquest article prete- 
nem fer conkixer una 
forma d'actuar que no 
. . 
pertany a ningú, pero 
que, alhora, pertany a tothom que no 
tingui la intenció de tornar ((mental- 
ment gran)). 
U 
Ens apradaria fer reflexionar a 
O 
aquells que ja no juguen sobre la im- 
portancia que arriba a tenir per al 
kostre cos iLper al nostre intel.lecte el 
fet de iugar. 
" 
La societat actual ens ha portat a 
un consumisme brutal, comltothom 
sap; tant, que seri molt difícil sortir- 
ne: fins i tot aquest consumisme ha 
arribat a mercadeiar amb el nostre 
propi cos i el ndstre joc. Ara, per 
jugar, hem de menester una oguina 
que ens ho fa tot i ,si és ossi le, que P sigui la mateixa que té e veí.  
U 
L'escola. com a uart de la societat. 
I 
també ha assimilat aquest consumis- 
me i automatisme: ha introdui't tec- 
niques pseudoesportives des del mo- 
ment aue ensenva uns moviments 
estructdrals que arriben sempre a 
perdre el seu valor educatiu, fet que 
comporta d'una manera total noves 
exp&ii.ncies per a aquest cos tan per- 
fecte que disposam. 
A causa també d'aquesta moda 
són escasses les persona que, actual- 
ment, no estan preocupades pel seu 
cos, pero aquesta preocu ació és tan I' sols aparent: s'ocupen de pes corpo- 
ral. de la musculatura i de uoaues 
I I 
coses més; nin 6 no es preocupa del 
seu cos des de B punt de vista psico- 
motriu, és a dir, de coneixer, acceptar 
i dominar el propi cos. 
- - 
No volem dir, de cap manera, que 
tots els esports i tecniques pseudoes- 
ortives de moda no tin uin una uti- 
[tat, sinó que haurien 'f e canviar els 
objectius i les finalitats, de forma 
que, a l'hora de ju ar el partit de ten- 
nis, llimportant k s  el joc i no els 
complements (turbant, sabates...). 
El joc com a mitja 
educatiu. Importancia del 
joc 
Dins l'escola hem fet una distin- 
ció massa clara entre jugar i apren- 
dre. H e m  de jugar fora de l'escola o 
durant el temps de lleure, perqui. 
sembla que jugant no aprofitam el 
temps. 
No podem trobar un espectacle 
més agradable que un nin que juga. 
Quan un nin juga, realitza un 
la naturalesa er contribuir al esen- B !la devolupament e les seves facultats. 
Vegem ara el perque de la im- 
portancia del joc: nosaltres ens ser- 
vim del moviment conscient (no au- 
tomatitzat) per fer qualsevol de les 
nostres activitats. Aquest moviment 
pot ser lliure o dirigit. El  joc no és 
més que una forma de moviment 
lliure estructurat. Quan nosaltres 
l'empram dins les classes d'educació 
física es converteix en un moviment 
d i r i ~ i t  amb diferents formes. 
U 
Aquesta forma de joc dirigit ens 
duu a una si.rie de valors: uns de 
compartits amb els exercicis gimnas- 
tics dirigits i uns altres d'innovadors. 
Aixi, per exemple, el desenvolupa- 
ment fisic i psicomotor apareix a les 
classes tradicionals, mentre que el 
joc té un valor constructiu perque 
forma cossos fent treballar els mús- 
culs, desenvolupa el nostre intel.lecte 
perqui. potencia la creativitat i dóna 
una dosi d'integració social, ates que 
el nin ha de tenir en compte els al- 
tres per poder jugar. 
Per acabar, podem dir que joc i se- 
rietat no són conceptes oposats. El  
joc es una activitat tan seriosa com 
ualsevol ocupació lucrativa, amb la 
liferencia que no es pot valorar 
economicament. 
El  joc és important en tots els ni- 
vells de l'educació, no tan sols a pre- 
escolar, com fins ara s'ha utilitzat. 
Cal desterrar la idea absurda que 
jugar és cosa de nins. A més, cal dir 
fort que el joc és la millor forma per 
aprendre. 
Joc, forma jugada, joc 
preesportiu 
Donar una definició de joc és una 
cosa prou difícil, malgrat que tots sa- 
piguem ben bé el que vol dir. Aixi i 
tot, hi ha diverses teories per expli- 
car-10: 
Eliminació d'excés d'energia vital. 
Impuls congenit d'imitació. 
Satisfacció d'una necessitat de re- 
laxament. 
Activitat espontania i desinteres- 
sada que exigeix unes regles que 
seran sempre lliurement escollides i 
que tots els participants hauran de 
com~l i r .  També es ~ o d e n  substituir 
les iegles per un dbstacle que cal, 
obstacle col.locat de forma total- 
ment deliberada. 
Descarrega d'impulsos nocius, 
com a compensació necessaria d'un 
impuls dinamic, per tal de satisfer els 
desitjos que no es poden complaure 
en la realitat. 
Nosaltres ens acollim a la tercera 
definició, ja que totes les altres 
donen al joc una finalitat biologica 
que, tanmateix, no explica totalment 
la realitat del joc, mentre que en 
aquesta definició la propia activitat 
és el joc, que constitueix el fi en si 
mateix. A més a més, hi afegiríem 
l'aspecte cultural, ja que pensam que 
el joc és i crea cultura. 
El joc és una activitat competitiva, 
si entenem com a competitivitat no 
guanyar l'altre, sinó com una supera- 
ció prb ia. Aquesta activitat compe- P titiva s estableix en tots els camps: 
físic, motriu i social. 
Aquesta activitat pot tenir dues 
formes: 
Forma jugada: activitat que de- 
senvolupa de forma més específica 
una de les qualitats del joc, amb la 
qual cosa s aconsegueix encaminar 
aquest objectiu vers una finalitat 
concreta. 
Joc preesportiu: afegeix a la forma 
jugada components tecnotictics pre- 
paratoris per al domini esportiu. 
Joc popular 
Com ja hem dit abans, el joc és i 
crea cultura. Una part de la cultura 
que no podem deixar erdre és la cul- 
tura po dar, arrela $ a al país on 
vivim. ¡bitjancant el oc popular, 
podem aconseguir que i 'al.lot es ili- 
gui a la tradició d'una manera dini- 
mica i activa i, evidentment, no 
podem deslligar aquest joc de tot allb 
que l'envolta: llengua, costums ..., 
perquk, si no, ja no seria cultura po- 
pular i perdria el sentit educatiu. 
No hem d'introduir, perb, el joc 
més de tenir en compte que aquests 
tipus de jocs ofereixen uns avantat- 
ges que no tenen els altres jocs: 
Aspectes culturals i de tradició. 
Més participació per part dels in- 
fants, cosa que fa que n'augmenti 
l'interks. Aixb vol dir que cada al.lot 
ot aportar els jocs que ha aprks dins 
Fentorn on es mou. 
Som conscients que reparar una 
classe així és molt més Iifícil, ja que 
hi ha una manca de material recopi- 
lat (llibres, recopilacions...), perb, 
d'altra banda, l'esforq queda recom- 
pensat atks que ricticament no es 
requereix materia! 
Elecció del joc 
A l'hora de triar el joc, són molts 
els aspectes que s'han de tenir en 
compte. Sempre ens referirem a l'e- 
lecció del joc dins la classe d'Educa- 
cio Física. Cal aclarir, pero, que no 
volem fer amb aquest article un 
decileg invariable, encara que volem 
remarcar que no hi ha d'haver im- 
provisació a la classe el fet que el P joc sigui una activitat 1 lure. 
Haurem de fer l'elecció del joc te- 
nint en compte: 
1. Aspectes materials. 
Els aspectes materials que haurem 
de tenir prevists a l'hora de triar el 
joc són: 
Temps atmosferic. 
Lloc on durem a terme el joc. 
Estat en quk es troba el sbl. 
Material accessori. 
Durada del joc. 
2. Aspectes físics de l'alumne. 
Pel que fa a aquest apartat, haurí- 
em de tenir un coneixement sobre: 
Edat. 
Sexe. 
Condició física general. 
Coneixement sobre el grup amb el 
qual es treballa. 
Metodologia del joc 
A l'hora d'entrar en aquest apartat 
ens han sorgit molts de problemes, ja 
que el fet que el joc és una activitat 
que utilitzarem de manera molt ha- 
bitual obliga a tenir molt clara la 
manera com haurem de treballar. Pot 
ser que, una vegada llegit ajxb, faci la 
impressió que volem tenir un exces- 
siu control sobre el nin, pero el que 
volem és que el nin tingui un conei- 
xement clar sobre el que ha de fer i, 
principalment, sobre el que ha d'a- 
conseguir. 
Un dels principis metodolbgics 
del joc és no utilitzar massa temps 
un mateix joc. Utilitzam el joc per- 
uk és part del nin: un joc utilitzat de 
4orma repetitiva pot dur el grup a l'a- 
vorriment i deixaria de ser joc. 
Hem de procurar la rogressió en 
interks i moviment. ';? amb6 hem 
d'alternar els jocs i no utilitzar mai 
una skrie de jócs que tinguin el ma- 
teix obiectiu. 
Un dels aspectes més im ortants P que cal tenir en compte a 1 hora de 
pro osar un joc a la classe és la seva 
expEcació. De forma molt esquemd- 
tica intentarem donar una skrie de 
directrius que creiem que poden ser 
molt valides a l'hora d'exposar un joc 
als alumnes: 
Ordenar silenci. 
Exigir atenció. 
Parlar alt i a poc a poc. 
Utilitzar esquemes i exemples per 
a una comprensió millor. 
Coordinar les paraules amb el 
moviment dels demostradors. 
Ser breu, precís i ordenat. 
Assegurar-se que tots han entks 
l'explicació. 
Fer una prova sense validesa. 
Quant als jocs amplis, no donar 
tota la reglamentació a la vegada. 
Explicar de manera que ho pu- 
guin entendre tots. 
També haurem de fer una skrie de 
referkncies a aspectes com són: 
Terreny. 
Composició i diferenciació. 
Finalitat. 
Regles principals. 
Senyals de l'arbitre. 
Durada del joc (si és a l'aire lliure, 
cal assenyalar lloc de reunió). 
Esperit del joc. 
Estratkgies o tictiques que cal uti- 
litzar. 
Per acabar, volem esmentar alguns 
dels errors més comuns a l'hora de 
fer l'explicació d'un joc: 
Parlar de dreta o d'esquerra. 
Omissions. 
Repeticions. 
Respecte a l'argument del joc, 
desvincular-10 de l'explicació,.perquk 
fa que desaparegui la motivaclo. 
Si apareixen nous jugadors, és mi- 
llor explicar-10s la feina que s'ha de 
fer i que no que l'aprenguin sobre el 
terreny de joc o que rebin les expli- 
cacions dels companys. 
S'ha d'evitar tota recompensa 
su krflua. El joc pel seu compte té 
alaicients suficients. 
Només ens queda dir que creiem 
que ens agradaria que aquest article 
ugui haver servit per a dues coses: & rimera, perquk aquells professio- 
na f s de l'ensenyament preocupats 
er l'educació dels seus alumnes 
gagin pogut descobrir alguna petita 
cosa nova; la segona, perquk aquelles 
persones amentalment gransn ho 
deixin d'ésser més sovint. + 
Peter Stone. Sneaky kids, 199 1 F 
5 8 



El joc a l'escola. (Utilització del joc dins la classe d'educació física)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert