Garcia Frasquet, Gabriel

Revistes Catalanes amb Accés Obert

RICARD BLASCO, HISTORIADOR DE LA PREMSA VALENCIANA 
Gabriel Garcia Frasquet 
Un dels aspectes més destacats en l'obra de Ricard Blasco és, sens dub-
te, la seua dedicació a la investigació hemerogràfica. 
En aquest camp, el seu treball tenaç i generós s'edificava sobre un erm 
gairebé absolut, ja que l'estudi de la premsa valenciana, com el de tantes 
coses que ens són pròpies, havia caigut en un buit de menysteniment i oblit. 
Al llarg del present article tenim el propòsit de realitzar un judici crític dels 
principals treballs que sobre aquest tema ha anat lliurant a la impremta. 
Una monografia modèlica 
L'any 1971, l'Institut d'Estudis Catalans, a proposta d'una ponència for-
mada pels senyors Jordi Rubió, Pere Bohigas i Ramon Aramon i Serra, acor-
dà, per unanimitat, atorgar el Premi Ramon d'Alòs-Moner a Ricard Blasco 
per la monografia Lo Rat Penat: Periódich lliterari quincenal (1884-1885)^ 
on, a banda de la descripció del periòdic i dels índexs que l'acompanyen, 
s'analitzen, per tal de situar la publicació en l'espai i en el temps, les feble-
ses amb què nasqué la «societat d'amadors de les glòries valencianes». Lo 
Rat Penat, i les ideologies contraposades que existien al seu si, en un princi-
pi, abans que se n'emparés definitivament el patriciat conservador encap-
çalat per Llorente. 
El treball de Blasco tractava, doncs, les dues vessants que amb més pro-
1 V\xhVLCzà& tn Estudis Romànics, vol. XVI, Barcelona, 1971-1975, pp. 185-232. Ree-
ditat l'any 1985 per l'Excel·lentíssima Diputació de València amb el títol ConstantíL/ombart 
i «Lo Rat Penat», ara acompanyada d'una edició facsimilar del periòdic. 
— 45 — 
f unditat ha conreat posteriorment: la premsa valenciana i la literatura cata-
lana al País Valencià en els dos darrers segles. 
Els fonaments imprescindibles. 
Un dels treballs més extensos que realitzà sobre el tema que tractem i 
que constitueix una base per a qualsevol estudi posterior, però que, para-
doxalment, pot passar més desapercebut, és el que dugué a terme com a 
col·laborador de la Gran Enciclopèdia de la Región Valenciana en la qual, 
al llarg dels deu volums, s'encarregà de redactar quasi la totalitat de les múl-
tiples entrades referides a la premsa amb veus individualitzades per a cada 
una de les publicacions periòdiques conegudes, les quals hi apareixen des-
crites amb tota mena de dades hemerogràfiques, sempre atenent a la im-
portància del periòdic ressenyat, la qual cosa resulta imprescindible dins una 
obra de conjunt com la que ens ocupa. I sobretot, cal parar esment en l'en-
trada específica «Prensa»^, veritable monografia sols limitada per necessi-
tats d'espai, on Blasco revisa des dels textos protoperiodístics a les publica-
cions més recents aparegudes en quasi la totalitat de ciutats del País Valen-
cià, però sense circumscriure's a una mera acumulació de títols, ans al con-
trari, ressenyant les disposicions governatives referents a l'ús de la imprem-
ta, la relació premsa-societat, les diverses vicissituds sofertes per aquest mitjà 
de comunicació lligades a l'evolució dels fets socials, els tiratges, la difu-
sió... sense oblidar, en cap moment, aquelles publicacions importants per 
tal de resseguir el fil conductor de la premsa en la llengua autòctona o d'es-
pecial rellevància per al desenvolupament de les idees culturals. 
Posteriorment, en Nuestra Historia, una altra obra col·lectiva empresa 
pel mateix editor, Blasco ampliarà les notícies referents a la premsa valen-
ciana que ja havia exposat a la Enciclopèdia, però ara emmarcant-les dins 
la globalitat del moviment sòcio-cultural valencià. Cal destacar-hi, especial-
ment, l'apartat dedicat a la premsa periòdica en el capítol titulat «La "Re-
naixença", la literatura y el arte del siglo XX»^ que abraça des de la «Glo-
riosa» als inicis de la dècada dels vuitanta del segle actual. 
2 «Prensa», Gran Enciclopèdia de la Región Valenciana, València, ed. Mas-Ivars, 1973, 
vol. IX, pp. 130-144. 
3 Nuestra Historia, València, ed. Mas-Ivars, 1980, vol. VII, pp. 193-241. 
La impremta, una condició sine qua non. 
En 1974 se celebrà el 500 aniversari de la impremta a València i la com-
bativa editorial Gorg publicà, amb aquest motiu, el monogràfic Homenat-
ge a la impremta valenciana (1474-1974), on s'inclou un interessant treball 
de Ricard Blasco sobre un dels aspectes més interrelacionats amb la premsa 
com és l'evolució de l'art de la tipografia. En l'estudi, titulat «Síntesi histò-
rica de la impremta valenciana s. XV-XIX», tracta dels impressors, dels lli-
bres impresos, de les lleis d'impremta, dels successius avanços tecnològics 
en l'art d'imprimir i de la progressiva implantació de tallers tipogràfics que 
possibilità l'existència de publicacions periòdiques durant el segle XIX a di-
verses ciutats valencianes". 
La premsa del País Valencià 1790-1983. 
L'escandalosa mancança d'un estudi global i bàsic sobre la premsa va-
lenciana que pogués donar-ne una visió de conjunt i, alhora, que facilitàs 
la tasca dels investigadors que utilitzen les fonts hemerogràfiques com un 
instrument especialment valuós per a l'estudi de disciplines com la història, 
la literatura o la sociologia, causà que la Institució Alfons el Magnànim en-
carregàs a Ricard Blasco un projecte summament ambiciós: l'edició d'un 
catàleg general i crític de les publicacions periòdiques aparegudes al País 
Valencià des de 1790, any de la publicació del Diario de Valencià, fins els 
nostres dies, que havia de dur per títol «Hemeroteca Valenciana». 
Les dificultats a què havia de fer front l'autor eren múltiples. Els escas-
sos estudis precedents eren excessivament locals, en el sentit que se cenyien 
a les publicacions periòdiques d'una sola ciutat, o bé es limitaven a una te-
màtica concreta o a una època determinada, o, en altres ocasions, el criteri 
de selecció emprat era la llengua en què aparegué el periòdic, com és el cas 
del benemèrit Catàlec bibliogràfic de la premsa valenciana de Josep Navar-
ro Cabanes^ però tot plegat deixava unes amplíssimes llacunes per cobrir. 
No cal afegir que tots aquests treballs estaven elaborats amb criteris meto-
dològics distints, la qual cosa encara venia a restar-los més utilitat. 
4 Homenatge a la impremta valenciana (1474-1974), València, ed. Gorg, 1974, pp. 5-49. 
5 Catàlec bibliogràfic de la prensa valenciana, escrita en nostra llengua y publicada en 
Valencià, pobles de la provincià i per les colònies valencianes en Madrit, Barcelona, Zaragoça 
i repúbliques americanes 1586-1927, València, ed. «Diario de Valencià», 1928. Ha estat reedi-
tat en facsímil l'any 1988 per l'Asociación de la Prensa Valenciana, amb un estudi preliminar 
d'Antonio Laguna. 
— 47 — 
D'altra banda, l'encàrrec suposava tal esmerçament de temps que so-
brepassava les limitacions d'un home sol, per la qual cosa Ricard Blasco 
cercà constituir un nombrós equip, que acabà sent de trenta-un col·labora-
dors entre els quals hi havia arxivers, bibliotecaris i investigadors experts 
en estudis hemerogràfics, i se'n reservà la coordinació. Al cap d'un any de 
recerca oferiren el fruit inicial del seu treball que aparegué l'any 1983 amb 
el títol de La premsa del País Valencià 1790-1983, vol. P. En la introduc-
ció, el director de l'obra justificava la publicació d'aquest primer lliurament 
de material tot remarcant-ne la provisionalitat. Així mateix, explicitava a 
grans trets la fitxa hemerogràfica model i el criteri d'admissió de publica-
cions en el catàleg''. 
Aquesta primera fase del projecte consistí bàsicament a realitzar un buidat 
exhaustiu dels fitxers de les principals biblioteques del País i forànies per 
tal d'extraure'n les dades corresponents a la premsa valenciana dipositada 
en els seus fons. En total, el nombre de biblioteques, hemeroteques o arxius 
consultats fou de cinquanta-set, trenta dels quals ubicats a ciutats valencia-
nes, setze a la resta de l'estat i onze a diverses ciutats estrangeres d'Europa 
i Amèrica del Nord. Però aquesta planificació, magníficament dissenyada, 
es va veure, en certa forma, entrebancada, per dos fets importants: en pri-
mer lloc, el tipus de fitxa de les diverses hemeroteques i les dades que conte-
nia presentaven una considerable variació; i, en segon lloc, el criteri d'ad-
missió de publicacions dins l'apartat de premsa periòdica no estava del tot 
unificat, sobretot pel que fa al controvertit aspecte de la inclusió o bandeja-
ment de les publicacions de periodicitat anual. Ara bé, remodelar fitxers 
molt extensos, com alguns dels que tractem, tant si és una tasca a realitzar 
per la pròpia institució com per l'investigador que la visita, requereix un 
esforç molt laboriós que entra en radical contradicció amb les urgències edi-
torials. Així doncs, el llibre no pot evitar reflectir la desigualtat esmentada 
que, sens dubte, s'hagués vist pal·liada en la segona part del projecte que, 
dissortadament, a hores d'ara sembla paralitzat, possiblement per la mio-
pia de les institucions valencianes que l'havien d'impulsar, però que no han 
comprés la necessitat vital de continuar-lo, bé de forma global, o bé patro-
cinant estudis de la premsa de les diferents comarques, la qual cosa, en re-
duir el corpus objecte d'estudi, acreixeria, sens dubte, el rigor dels resultats 
finals. Ara que entrem en l'any del segon centenari de l'inici de la premsa 
6 Ricard BLASCO, dir.. La premsa del País Valencià 1790-1983. Catàleg bibliogràfic de 
les publicacions periòdiques aparegudes al País Valencià des de 1790 fins els nostres dies. I, 
Materials per al seu estudi. València, ed. Institució Alfons el Magnànim, 1983. La relació de 
col·laboradors apareix a les pp. 177-178. 
^ Op. cit., pp. 9-15. 
al País Valencià seria el moment ideal de posar les bases per tal de conclou-
re el projecte primitiu de r«Hemeroteca Valenciana». 
De qualsevol forma, les consideracions que hem efectuat no enterbolei-
xen en absolut la importància cabdal d'un llibre, fruit d'un esforç ingent, 
que constitueix la primera aproximació global a la premsa valenciana exis-
tent a les hemeroteques d'arreu del món, que suscita un gran interès i que 
resulta de consulta imprescindible per a l'investigador, ja que li facilita una 
informació vastíssima sobre la premsa existent i la seua localització que, 
d'altra forma, es convertiria en un aventurat periple amb escasses possibili-
tats d'èxit. Així mateix, el llibre ha complit satisfactòriament el propòsit 
de servir de base per a estudis més aprofundits, ja que se li deu el mèrit d'ha-
ver incitat o afavorit l'elaboració de diverses monografies que, bé en forma 
d'article aparegut en revistes especialitzades, o bé de llibre, van completant, 
encara que en forma de peces de mosaic, el buit existent en els estudis he-
merogràfics valencians^. 
El protoperiodisme. 
A mena de pòrtic del llibre que acabem de comentar suara, Blasco in-
clou un complet estudi sobre el protoperiodisme a terres valencianes titulat 
«Societat i comunicació al País Valencià (segles XIII al XVIII)»' on exa-
mina els mitjans de comunicació social abans de l'aparició de la impremta, 
tals com crides, correus, sermons, cartells, llibells poètics, així com la trans-
missió oral i la comunicació manuscrita, o bé posteriors a l'establiment de 
l'art de Gutemberg, tals com tota mena de papers, noticiers, entre els quals 
abunden els goigs de caràcter polític, jeroglífics, pasquins, pamflets i els 
col·loquis noticiers que tan acuradament ha estudiat Blasco en altres 
llibres'". 
8 Op. cit., pp. 17-169. 
9 Vg. Ricard BLASCO, La insolent sàtira antiga, Xàtiva, ed. Ajuntament de Xàtiva, 1985, 
pp. 77-104. 
10 Des de l'aparició del llibre dirigit per Blasco s'han succeït, si més no, el modèlic es-
tudi de Miguel ORS MONTENEGRO, Laprensa ilicitana J836-1980, Alacant, ed. Caja de Aho-
rros Provincial de Alicante, 1984 (cal remarcar-hi que, precisament, l'autor és un membre de 
l'equip de col·laboradors de La premsa del País Valencià 1790-1983); A. CARRASQLIER, J . COR-
TÉS, A. de S. FERRI, A . FURIÓ, «Catàleg de la premsa periòdica a Sueca (1858-1984)», en Qua-
derns de Sueca, n. V, 1984; A. ESPINÓS QUERO i F. POLO VILLASESOR, Premsa periòdica a 
la Marina Alta (1861-1935), Xàbia, ed. Ajuntament de Xàbia, 1984; P. ALAPONT RAMON i 
F. MARTÍ CAMPOY, «Catàleg de la premsa periòdica de Catarroja (1902-1985)», en Afers, n. 
2, 1985; A. CARRASQUER, «índex onomàstic de directors, redactors i col·laboradors de la prem-
sa suecana (1868-1939)», en Quaderns de Sueca, n. VII, 1985; J. M. SANTACREU SOLER i 
— 49 — 
El treball finalitza amb l'aparició dels primers periòdics valencians, el 
Diario de Valencià (1790)1 el Correo de Valencià (1797), dels quals s'hi co-
menten, a més de les característiques tècniques, els avatars i les vicissituds 
històriques que hagueren de superar. Però aquest interessant estudi preli-
minar de cent cinquanta-dues pàgines, no sols es limita a un enfilall erudit 
de dades, sinó que és ple de referències a les característiques dels potencials 
lectors, a la canviant legislació de la impremta i d'altres consideracions ben 
il·lustratives, com per exemple les concernents a la història de la llengua. 
Tot plegat el converteix en un estudi amé, alhora que imprescindible per 
a la coneixença del paleoperiodisme a terres valencianes. 
Una fidelitat que no cessa. 
L'amplitud de la curiositat intel·lectual que ha demostrat Blasco, sem-
pre immers en projectes culturals, autor de llibres, col·laborador assidu de 
revistes especialitzades, participant en congressos científics, conferenciant... 
no l'ha desviat de la seua dedicació a la premsa valenciana de la qual conti-
nua sent un atent seguidor, des de Madrid estant, com ho demostren les 
seues reflexions sobre la premsa comarcal'^ i un rigorós investigador, com 
ho palesa el ben documentat estudi «Alternatives de la premsa valenciana 
durant el segle XIX (1800-1814)» que clou amb una certa recança causada 
pel fet de no poder dedicar a un tema tan estimat el temps que voldria: «Em 
sap greu no poder parlar-ne de la desclosa que suposà per a la impremta 
el restabliment de la Constitució de Cadis després que el pronunciament de 
Riego en 1820 inauguràs un nou període liberal»'^. I encara: «Deixarem per 
a un altre dia l'examen de la premsa valenciana durant el trienni liberal, 
època de gran activitat periodística i política»''. Esperem que puga com-
pletar, no sols l'estudi del període que esmenta, sinó el referent als dos-cents 
anys de la premsa valenciana de la qual és, sens dubte, el més profund 
coneixedor. 
JC.A.S-.·H.A., 150 anys de premsa a Alcoi,, Alcoi, ed. C.A.E.H.A. [1987]; Gabriel GARCIA 
FRASQUET, Catàleg de la premsa comarcal. La Safor (18S0-1982), C.E.I.C. Alfons el Vell, 1988; 
Alfredo MARTÍNEZ ALBIACH, Cullera. 53 ams de periodismo: 1883-1936, Madrid, 1989. 
11 Ricard BLASCO, «Reflexions al voltant de la premsa comarcal», Batlia, n. 2, 1985, 
pp. 63-64. 
12 Ricard BLASCO, «Alternatives de la premsa valenciana durant el segle XIX 
(1800-1814)», enEstudis de literatura catalana al País Valencià, ed. a cura de Rafael Alemany, 
Alacant, ed. Ajuntament de Benidorm i Universitat d'Alacant, 1987, p. 138. 
13 Ibidem. 
— 50 — 
Miraflores de la Sierra (Madrid), esiiu de 1944: ets joves escriíors Jorge Campos 
i Ricard Blasco visiten el poeta Vicente Aleixandre. 
— 51 — 
La premsa com a font. 
Però a banda de l'extensa obra d'investigació que ha publicat sobre el 
tema, resulta igualment sorprenent una altra activitat concatenada que con-
sisteix en la fecunda utilització de la premsa com a font per als seus treballs 
sobre la història de la literatura i de la cultura valencianes, la qual cosa cons-
titueix gairebé una constant en les seues obres, però especialment en Poesia 
política valenciana 1802-1938^'·, on publica textos extrets de més de tres de-
senes de periòdics i revistes valencianes, o, per exemple, estudis con «El va-
lencianisme cultural durant la guerra civil (1936-1939)»'^  basat primordial-
ment en fonts hemerogràfiques, o bé els dos volums de l'obra El teatre al 
País Valencià durant la guerra civil (1936-T939/\ fonamentada en infor-
macions extretes de setanta-nou publicacions periòdiques consultades en ar-
xius de tot arreu del País: Alacant, Alcoi, Castelló de la Plana, València... 
Per tal de mesurar un esforç tan formidable, potser convé recordar que 
les investigacions hemerogràfiques són especialment lentes i requereixen, per 
tant, una dedicació dilatada que s'ha de dur a terme obligadament en ar-
xius púbUcs o privats que és on hi ha dipositades les publicacions. Tots 
aquests condicionants fan més meritòries, si cap, les investigacions de Ri-
card Blasco, tan rigoroses metodològicament, tan acuradament forjades, 
de les quals tots els interessats en la història i la cultura del nostre poble 
ens hem de sentir deutors. 
14 Ricard BLASCO, Poesia política valenciana 1802-1938, València, ed. 3i4, 1979. 
15 Ricard BLASCO, «El valencianisme cultural durant la guerra civil (1936-1939)», en 
L'Espill, n. 1/2, 1979, pp. 95-169. 
16 Ricard BLASCO, El teatre al País Valencià durant la guerra civil (1936-1939), 2 v., Bar-
celona, ed. Curial, 1986. 
— 52 — 


Ricard Blasco, historiador de la premsa valenciana

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert