Virella i Bloda, Albert

Revistes Catalanes amb Accés Obert

UNA CREU OCClTANA AL PRlORAT 
DE BANYERES 
ALBERT VIRELLA i BLODA 
Vilanova i la Geltrú 
UNA VISITA A BANYERES 
Molt oportunament, eii un assolellat diumenge, el dia 25 
de maig d'enguany, i dins del marc cultural que porta per lema 
"CONEGUEM EL PENEDES" el nostre Institut drEstudis ens 
porta a visitar diversos Ilocs de les rodalies del Vendrell i de 
I'Arboc, entre ells la capella romanica de Santa Maria del Prio- 
rat de Banyeres. Personalment, coneix íem Banyeres, pero mai 
no havíem vist per dins, la capella del Priorat, situada bo i tocant 
el cementiri del poble. Sabíerri de I'antiguitat de Banyeres, segura- 
ment d'origen ibero-roma pels abundants vestigis trobats en 
diversos Ilocs del terme, pero sempre ens havien cridat I'atenció 
aquelles quatre paraules ben cornptades que, a partir de I'any 
977, es llegeixen en les confrontacions de Santa Oliva publicades 
a l  Cartoral de Sant Cugat del 'Valles: ' l a  guardia de Banyeres" que 
nosaltres havem associat a la torrota, rnigpartida per I'antigor, 
252  MISCEL.CANIA PENEDESENCA 1980 - Albert V i re l la  i B l o d a  
que t é  i que es veu tocant a les cases del vei'nat per la part de 
tramuntana. Sabíem, també, que Banyeres havia estat lloc del 
domini bisbal, tal vegada per aixo la seva parroquia manté la dedi- 
cació a Santa Eulalia, com la t é  la Seu de Barcelona, i que, com 
arreu, s'havien sovintejat plets i discordies entre el bisbat i els 
carlans, sobretot quan el domini de la poderosa família dels 
Ban yeres. 
En canvi, sabíern ben poc -quasi res- de Santa Maria del 
Priorat- i per aixo quelcom vam aprendre amb la palestra interes- 
santíssima i plena d'erudició, amb que ens va delectar el nostre 
consoci Rodolf E. Hirsch, i amb la conversa que es va mantenir 
entre alguns altres socis i nosaltres mateixos, i ens plau esmentar 
com a bon informador al bon arnic Esteve Cruañes. 
Se'ns va dir que la capella de Santa Maria havia format part 
d'un antic priorat benedictí que, pels segles X l l l  i XIV depenia 
del monestir de Santa Maria de Ripoll; que segons sembla, el do- 
curnent més antic que s'hi refereix és de I'any 1214; Guillem de 
Castellveli va donar al priorat els seus dominis de Salornó, de 
manera que, per molts anys, la jurisdicció d'aquest lloc pertanyia 
al Priorat de Banyeres. El Priorat, així i tot, va anar decandit. 
L'any 1592 era unit al col.legi benedictí de Lleida i més tard a 
Sant Pau del Camp, de Barcelona, i així fins a la desamortització. 
D'aquest antic Priorat nornés en resta I'esglesiola de Santa 
Maria, que és ben bé prou. La seva curiosa particularitat és que 
consta de dues naus, que semblen edificades en epoques diferents, 
i és, possiblement, la nau del costat de Ilevant, més antiga que la de 
la part de ponent. La primera nau t é  la volta més alta que la sego- 
na. Cada nau t é  el seu corresponent absis i una i altra es comuni- 
quen per dues grans arcades obertes al gruixut mur mitger, de ma- 
nera que formen una sola església. La nau de llevant té,  a la facana 
Nord, un incomplet carnpanar de cadireta que en el seus bons 
temps havia portat dues carnpanetes o senys. La paret mitgera 
sobresurt en aquesta facana formant un contrafort. La facana de 
Ilevant, que donava al cernentiri, té una porta ara tapiada, la qual, 
a la part de dins: forma una arcada que encabeix un sarcofag amb 
quatre escuts d'armes i quatre columnetes, ja de I'epoca gotica. La 
"Una creu occi tana a Pr iorat de Banveres" 253 
facana de ponent té la porta d'entrada i un petit cos que sobresurt 
i que correspon a la sagristia. 14 I'interior d'aquesta segona nau, 
entremig de I'absis i la sagristi~, s'obre al mur una fornícula de 
pedra cairada, arnb arquet ogival, i vorejat d'una motllura arnb 
decoració quatrifoliada. Dins d'aquesta fornícula hi havia una 
pedra de base recta i de costats arquejats, també en punta 
d'ametlla, arnb uns curiosos relleus: unes rodetes de dos cercles 
concentrics, dentats, a cada uri del angles inferiors i, al mig, ni 
més ni menys que la CREU OCCITANA! 
La creu occitana, o creu de Tolosa, s'assembla a la creu de 
Malta, ja que en I'una i altra els quatre bracos són triangulars arnb 
els vertexs concorrents al centre. La diferencia esta que mentre 
que les bases dels triangles de la creu de Malta són segments 
rectilinis, la creu occitana té oases corbes, cada una arnb tres 
punxes i cada punxa arnb una fulleta arrodonida. La creu, com ja 
havem dir, es coneix amb més ti'un nom. Segons el senyor Hirsch, 
al seu país se li diu "creu de Sant Waldemar". Entre nosaltres la 
creu es considera com "un iiidici patent de la presencia dels 
catars". 
Qui eren els catars? Eren, ni més ni menys, que els segui- 
d o r ~  d'una secta religiosa que es va estendre pels segles XI I i 
XI  I I ,  secta que el concili de Tours ( 1  163) declara heretica i mana 
que fos perseguida. Els seus orígens són obscurs i la secta és 
coneguda per diversos noms: Vi,ldencs, per considerar-se seguidors 
de Pere Valdo, comerciant de Lion, convencut sectari que es va 
vendre to t  quant tenia i va erigir-se en reformador dels costums. 
També se'ls anomena pobres d? Lion, insabatats (sense sabates), 
catars (que vol dir purs) i albigesos, perque fou a la ciutat occitana 
d fA lb í  on van patir la primera pi?rsecució. 
Si confusió porten els st?us noms, méa encara n'hi ha sobre 
les seves creences i doctrines, IVo se sap que tinguessin un llibre 
simbolic del seu cos de doctriria, de manera que és possible que, 
entre ells, hi haguessin moltes variants. En realitat, de les seves 
creeences, només se'n sap el que van deixar escrit els seus adver- 
saris i aquests, tampoc sempre estan d'acord. Sant Bernat deia 
254 MISCEL.LANIA  PENEDESENCA 1 9 8 0 .  Albert Virella i Bloda 
que aquests heretges es diferenciaven dels altres perque amagaven 
la seva fe en lloc de predicar-la i mirar de propagar-la. El seu cas, 
pero, s'explica ja que com sempre que hi ha crisis de fe, hi ha qui 
vol tornar als orígens de la religió, blasmant de la corrupció, del 
luxe i de la sumptuositat de les més altes jerarquies de I'Església, 
desobeint a bisbes i menyspreant els ritus del catolicisme ortodox. 
Ells creien en dos principis irreconciliables, el bé i el mal, cosa que 
els apropava al maniqueisme oriental amb el qual tenien molts 
punts de contacte. Ferran Soldevila no tracta massa bé a I'heretgia 
albigesa: "no SOIS era una heretgia des del punt de vista de la fe, 
sinó també de la moral per tal com, entre altres coses, considerava 
pecat el matrimoni..;' El segle passat, pero, I'historiador Cesare 
Cantu aclaria millor el concepte: "Per a contreure matrimoni n'hi 
havia prou amb el consentiment d'ambdues parts, sense necessitat 
de benediccions", i, encara, en altre Iloc, entre les preguntes que 
feien als neofits del catarisme, hi posa aquestes dues: "¿No con- 
taminaras el teu cos amb la IuxGria? ¿No et posaras al l l it sense 
camisa i sense calcotets?" i així per I'estil, to t  més aviat dins d'un 
puritanisme quasi dlil.luminat. 
Quelcom de bo -o de singularment atractiu- tindria la nova 
secta ja que aviat guanya molts adeptes per les terres occitanes, 
on els dispensava una gran tolerancia, gairebé diríem protecció, 
el comte Ramon VI1 de Tolosa. D'aci' que la creu de Tolosa 
esdevingués aviat el senyal emblematic dels catars o albigesos. 
EL CATARISME A LES TERRES DEL PRlNClPAT 
Com que les noves creences s'estenien com una taca 
d'oli, en un concili celebrat a Girona I'any 1197 el rei Pere I I  
signa un decret manant expulsar els vulgarment anomenats "Po- 
bres de Lion", va confiscar els seus béns i va manar cremar els 
que no obei'ssin. Per altra part, I'any 1207, el Sant Pere lnnocenci 
l l  l proclama una-'creuada contra els heretges albigesos. Els frares 
del Císter van publicar la nova creuada. El re¡ de Franca contribuí 
amb quinze mi l  homes. í'dombrosos nobles francesos del Nord 
s'hi allistaren cobejosament pensant amb el profit que treurien en 
rabejar les riques terres meridionals de la parla d'Oc. Aviat es va 
veure que el que, en un principi, s'havia proclamat com una 
"Una c reu  occ i tana  al  P r i o r a t  de Banyeres" 255 
guerra Santa, es convertia en una autencia invasió del Nord contra 
el Sud. El rei Pere 1 ,  lligat per parentiu i per aliances, va córrer a 
ajudar als de Tolosa amb un exercit de 40.000 peons i 2.000 cava- 
Ilers. L'episodi de Muret (1213) en el qual el re¡ Pere va perdre 
la vida, significa un desastre pels catalans, pero no el f i  d'aquella 
guerra. La continua el comte Samon V I  de Tolosa fins a la mort 
(1222) i la prosseguí e l  seu f i l l  Ramon VI1 fins a I'any 7229, en 
que es va sotmetre prometent fidelitat al rei de Franca i a I'Es- 
glésia Catolica. A ix í  i tot ,  no queda extirpada la secta catara. 
Heretges i no heretges, fugint del perill, van entrar a les terres 
catalanes, creant un nou problema a la nostra gent. 
L'arquebisbe de Tarragona, Aspareg de la Barca, fou qui 
primer aplica rigoroses mesures contra els albigesos, i va ajudar-lo 
en aquesta tasca el prior Rodolf de la Cartoixa dlEscala Dei, que 
poc temps abans havia fundat el rei Pere l .  Més tard, I'any 1235, 
el Sant Pare Gregori IX designava a Bernat Calbó, bisbe de Vic, 
com a encarregat de combatre I'heretgia albigesa a la província 
eclesiastica de Tarragona, i va donar-li per a coadjutors per a la 
inquisició dels heretges, e l  Prior dels Dominics de Barcelona i a 
fra Guillem de Barbera, del mateix orde. Passava aixo I'any 1235, 
sic anys després de la capitulac:i6 del jove comte de Tolosa. Vol dir 
que I'emigració de gent occitana -heretges i no heretges- conti- 
nuava cap a les terres del Priricipat i en una tal proporció, que el 
puntual historiador que fou Jaume Vicens i Vives, en "Notícia de 
Catalunya", p.  65.,  es pot referir a "l'arribada dels capitals Ilen- 
guadocians, que es refugiaren a Catalunya davant la invasió dels 
francs Ilavors de la  croada contra els albigesos" com Lina de les 
excepcionals ocasions en que a Catalunya es disposa de gratis 
capitals. 
S A N 1  RAMON DE PENYAFORT I ELS HERETGES. 
Evidentment que un home del Penedes, Ramon de Periya- 
fort, i preclar dominica, mort a Barcelona, el 6 de gener de 1275, 
i nascut en data no conegciila, no abans de I'any 1185 si se l i  
asignen noranta anys de vida, havia de topar de ple amb tots els 
fets relacionats amb la introducció de I'heretgia catara a Catalunya. 
Ramon es trobava a la cort papal dfSpoletto, I'any 1232, quan 
Gregori IX enviava un primer mariament a I'arquebisbe per a pro- 
256 MISCEL.LANIA  PENEDESENCA 1980 - Albert Virella i B l o d a  
cedir contra "la morbida amenaca de I'heretgia, serpent que, 
poc a poc, com el cranc, esta infectant, segons ens diuen, la 
Provincia Tarraconense". Tres anys després, trobant-se encara a 
Roma, Ramon de Penyafort dona el seu parer sobre el procedi- 
ment a seguir contra els dits heretges, referint-se a l s  Valdencs, dels 
qui també deia esse bonos homines, i recomenava que amb ells 
s'usi de paciencia i penitencia, aquesta segons la gravetat dels 
crims confessats i la sinceritat dels proposits d'esmena, i esmentava 
I'empresonament, la confiscació de bens i el cremar-los, aixo sí, 
pels Principes saeculares. El mateix any, des de Perusa, encarrega a 
Bernat Calbó, bisbe de Vic, i a ls  dominicans, que inquireixin 
sobre els religiosos de la provincia Tarraconense que són sospitosos 
de I'error de I'heretgia. 
Pel 1236 Ramon de Penyafort esta de retorn a Catalunya i 
el trobem a les Corts de Montcó, com a representant de I'orde dels 
Predicadors, junt amb fra Miquel i fra Guillem de Barbera. Peniten- 
ciari del Papa, rep d'aquest ordres directes per absoldre i peniten- 
ciar a magnats que han caigut en les penes imposades a l s  heretges. 
A Ramon de Castellrosselló -any 1237- se li decomisser; totes 
les seves terres i propietats a favor del rei Jaume i se'l fa anar a 
la lluita per la presa de Valencia o a la frontera, amb la milicia, 
contra el pagans. Robert de Castellrosselló no s'esmena i torna a 
I'heretgia, donant estatge el seu castell a homes infidels. El Sant 
Pare, des de Viterbo,mana que sigui empresonat. L'any 1238. Ponc 
de Vilamur, bisbe dlUrgell, consulta a Ramon de Penyafort sobre 
el que s'ha de fer amb els heretges R. de Verignol i Jasbert de 
Barbera. Aquell mateix any, Fra Ramon de Penyafort, "Catha- 
lanus nacione, Barchinonensis", fou elegit mestre general de I'Orde 
deis Predicadors. 
El 1242 Ramon de Penyafort donava normes per les quals 
es devia fer la  inquisició dels casos d'heretgia que encara perdura- 
ven, i que classifica en diferents graus, com creients de l'heretgia, 
suspectes (que havien oi't les prediques d'ells i amb ells havien 
resat i s'havien besat), celadors (que havien vist els insabatats a 
la placa, o a casa seva i, coneixent-los, no els havien denunciat), 
oculradors (que havien fet pacte de no revelar els heretges), 
defensors (que havien defensat els heretges de paraula, de fets o 
de qualsevulga altra manera, a la seva terra o a la dels altres), 
"Una  c reu  o c c i t a n a  a l  P r i o r a t  d e  Banyeres"  257 
fautors (més o menys tots els abans dits, i a més els qui els havien 
donat ajudes, consells o favors) i relapses, co és, els qui havent 
abjurat de I'heretgia, l'havien tornat a adoptar posteriorment. 
Entre les sectes heretiques s'ariomenen els Valdencs, els lnsaba- 
tats, i e ls  Pobres de Lion, modalitats catares que, com abans 
s'ha dit ,  ja venien quasi d'un segle abans. Com que la finaiitat 
de fra Ramon era la de convertir els heretges, les sentencies greus 
només s'aplicaven en casos molt difícils, com eren els relapses. 
Els heretges que perseveressin en els seus errors passarien al judici 
de la cúria secular i aixi' pod en ser per la lusticiam secularem 
combustos. Els penedits, estaven obligats a un seguit de contri- 
cions, la  més pintoresca era la d'assistir a les colemnitats religio- 
ses de certes festes de precepte dlscalceati, in bracchis et camisia. 
I podem esmentar, encara, altra disposició determinant 
que si de la  inquisició resultés qiie un heretge havia rebut sep~iltura 
en cementiri, els seus ossos, de ser possible destriar-los, deurien 
exhumar-se i ser cremats. A ix i  es va fer amb els de Ramon de 
Joca, militar de I 'Alt  Urgell, partidari del comte de Foix. Malgrat 
258 MISCEL.LANIA PENEDESENCA 1980 - Albert Virella i Bloda 
que eii, ¡a seva muller Timbors i el seu f i l l  Guillem Ramon jura- 
ren davant del bisbe dlUrgell haver abjurat de I'heretgia, després 
de mort, fou declarat creient de I'heretgia, receptador, ocultador, 
fautor i defensor, i van ser desenterrades i destrui'des les seves 
restes mortals. Casos així van justificar el blasme dlAntoni de 
Bofarull (Historia Crítica de Cataluña, I I I ,  p .  307 - Barcelona, 
1876): "Falta de generosidad cristiana tuvieron los primeros 
perseguidores de herejes, cuando hasta se vengaban de aquello 
que la Iglesia misma da solo el nombre de polvo, en que todos nos 
hemos de convertir". 
Sembla que millor sort van tenir les despulles del comte 
de Tolosa, sobre el qual el Sant Para encarrega a Ramon de Pen- 
yafort I'averiguació de si estava sincerament penedit a I'hora de 
la mort. Hi ha, també, el cas de Jasbert de Barbera, antic com- 
batent de la host del re¡ Jaume en la conquesta de Mallorca i 
més tard pres per la Inquisició, convicte i confés de creient de 
I'heretgia catara, absolt pel bisbe dlElna, a instancies del re¡, 
va veure el 1247 la seva absolució confirmada per Ramon de 
Penyafort. Malgrat tot, Jasbert no abandona la secta i el seu 
castell de Ouerbús fou el darrer reducte dels catars de la Fonolle- 
da. 
Pero el cas més important en que va intervenir fra Ramon 
fou el dels heretges de Berga. Descobert un important focus de 
I'heretgia valdesa, a instancies de I'il.lustre Mestre dels Predicadors, 
es van aplegar en aquella ciutat IrArquebisbe de Tarragona, que 
era Benet de Rocabertí, amb els bisbes de Barcelona i de Vic, i 
van condemnar a 168 heretges. El bisbe dfUrgell, cap a I'any 
1254, era deposat, després d'un llarg període de suspensió, acusat 
d'haver estat negligent en aquel1 cas. 
Tot aquest panorama, molt succintament exposat, ens 
posa de manifest que, durant tota la primera meitat del segle 
XII I ,  Catalunya es va veure immersa en una allau d'heretgia 
catara, certament portada pels fugitius de la repressió que es 
produi'a a I'altra part del Pirineu i tolerada pel re¡ Jaume perque 
els nou vinguts li facilitaven homes per a les seves campanyes de 
conquesta i per a la repoblació de les terres de reialenc. Poca és 
la documentació que en resta, pero la pedra del Priorat de Banye- 
res val tant o més que un vell pergamí. 


Una creu occitana al Priorat de Banyeres

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert