Batallé, Anna

Revistes Catalanes amb Accés Obert

161Introducció
L’objectiu d’aquest treball de recerca1 és analitzar la remodelació 
de l’antiga fàbrica tèxtil Roca Umbert de Granollers en relació 
amb la sostenibilitat i l’efi ciència energètica. Quan un arquitecte 
es planteja un nou projecte, normalment parteix d’un full en 
blanc. Busca inspiració en obres que coneix, crea a partir del seu 
subconscient, però fi nalment aixeca l’edifi ci del no res. Quan vaig 
començar a llegir sobre el projecte de remodelació de l’antiga fà-
brica tèxtil Roca Umbert, em va agradar el fet que enfoquessin el 
nou edifi ci a partir de les arrels de l’antic. Era com si no volguessin 
fer desaparèixer tota la història que hi havia darrere seu. Es van 
quedar amb l’ànima d’aquella construcció i van tornar a alçar-la 
utilitzant la tecnologia actual. El resultat ha estat una proposta 
amb identitat cultural, social i arquitectònica que lluita per estar 
en harmonia amb el medi ambient.
 
Roca Umbert ha suposat un punt d’infl exió en l’arquitectura 
local, i en l’arquitectura sostenible en general, almenys tal com 
jo l’entenia. Molts cops entenem per sostenibilitat tot allò que 
comporta efi ciència energètica, reducció d’emissions o un estalvi 
en el consum. Però el terme va molt més enllà. Sostenible no im-
plica només noves aplicacions tecnològiques sinó que també fa 
referència a la reutilització de matèries primeres i a la minimització 
de producció de residus.
 
Va ser en aquest punt de refl exió quan em vaig preguntar si les 
propostes del pla de remodelació s’havien quedat a la part més 
superfi cial de la sostenibilitat o havien aprofundit en tot el ventall 
de possibilitats que inclou. Era veritablement sostenible l’edifi ci? 
L’arquitectura sostenible: 
la remodelació de la
fàbrica Roca Umbert
Ponències
Anuari del 
Centre d'Estudis 
de Granollers
2010
1 Aquest treball va quedar fi nalista del premi Camí Ral de treballs de recerca de batxillerat convocat pel Centre 
d’Estudis de Granollers per al curs 2009/10 i es pot consultar a l’Hemeroteca Josep Móra de Granollers (Arxiu 
Comarcal del Vallès Oriental) i a la biblioteca de l’Associació Cultural de Granollers. Presentat al Col·legi Jardí de 
Granollers, va tenir com a tutor el professor Sergi Pascual.
162
Utilitzaven el màxim de recursos possibles que es podien aplicar 
amb l’objectiu de reduir l’impacte en el medi ambient? Havien 
respectat l’essència de la idea inicial? La necessitat de respondre a 
aquestes preguntes ha representat el punt d’inici d’aquest projecte. 
La informació del treball s’estructura en tres blocs: un primer 
bloc que intenta explicar el concepte de sostenibilitat i la relació 
que guarda amb l’arquitectura; una segona part on s’explica el 
plantejament sostenible inicial del pla de remodelació i, fi nalment, 
l’anàlisi de l’efi ciència que arriba a tenir cada un dels sistemes que 
s’han posat en pràctica seguint els meus càlculs. A l’última part 
del treball trobareu les conclusions extretes un cop fi nalitzats els 
tres apartats i una refl exió personal sobre el projecte. 
Per acabar, abans d’endinsar-vos en el contingut de les pàgines 
següents, m’agradaria pensar que en un futur quan els arquitectes 
s’enfrontin al full en blanc tindran com a premissa el respecte al 
medi ambient.
L’arquitectura i la sostenibilitat
Una de les primeres necessitats que requereix un treball sobre 
arquitectura sostenible és entendre realment en què consisteix. És 
a dir, arribar a conèixer tots els paràmetres que abraça per poder 
captar millor l’essència del projecte. 
El model de creixement de la nostra societat està basat en l’explota-
ció dels recursos naturals com si fossin infi nits. Fomenta el consum 
sense límits i accentua cada vegada més les desigualtats socials i 
econòmiques. Aquest ritme de creixement impulsa la degradació 
del medi ambient, tant a nivell local com a nivell global, i molts 
dels recursos bàsics dels quals dependran les generacions futures 
per a la seva supervivència i benestar s’estan exhaurint.
 
En aquest context s’ha desenvolupat un nou criteri de desenvolu-
pament: el desenvolupament sostenible. Aquest és un nou repte 
global que, per tenir èxit, requereix que s’hi impliquin totes les 
parts que conformen la societat. Nosaltres, com a ciutadans, com a 
consumidors, hi tenim molt a dir i molt a fer ja que podem decidir 
quin és el model de consum que volem per a la nostra societat. 
 
Notes 
d’investigació
163
El consum sostenible és un consum responsable i respectuós amb 
el medi ambient i les persones. Aquest consum també implica una 
reducció dels residus. Hem de produir menys deixalles i adoptar 
estratègies perquè el seu impacte sobre el medi sigui mínim. Evitar-
ne l’acumulació ha de ser un esforç conjunt de les administracions 
i dels fabricants, comerciants i consumidors.
 
Davant d’aquests nous criteris de desenvolupament, el concepte 
d’arquitectura també ha evolucionat per adaptar-se a aquestes 
noves necessitats. Arquitectura sostenible és, doncs, aquella que 
intenta ser respectuosa amb el medi ambient a través de dife-
rents variables. Un dels factors que li permeten aconseguir-ho és 
l’evolució tecnològica, que proporciona a l’arquitectura sistemes 
efi cients que ajuden les construccions a abastir-se sense necessitat 
de contaminar. Un altre aspecte molt destacat, i al qual sovint no es 
dóna importància, és l’aprofi tament dels recursos que ja tenim. A 
vegades oblidem que la reutilització d’estructures i de materials pot 
ser tant o més sostenible que la incorporació de noves tecnologies. 
El Pla director de Roca Umbert
 
El Pla director de Roca Umbert és, doncs, un projecte ambiciós 
que conté tots els aspectes de l’arquitectura sostenible. Una de 
les seves premisses principals és mantenir els edifi cis més impor-
tants del conjunt de l’antiga fàbrica tèxtil per rehabilitar-los com 
a equipaments. Aquest fet ja suposa una consideració encertada 
des del punt de vista mediambiental, pel que representa d’estalvi 
de recursos naturals primaris i per la reducció dels volums de 
construcció. 
Els objectius bàsics del plantejament sostenibilista, a part de l’estalvi 
de recursos naturals, són defi nir uns criteris generals de disseny que 
afavoreixin l’estalvi energètic. Els criteris que afavoreixen aquest 
estalvi estan molt lligats amb la tecnologia, però també amb aquells 
sistemes tradicionals que s’han emprat sempre i que no necessiten 
la infl uència humana per ser efectius. Aquests sistemes tradicionals 
es basen principalment a aprofi tar la infl uència de l’entorn sobre 
l’edifi ci. Per poder maximitzar aquesta infl uència s’ha de tenir en 
compte la situació de les façanes i l’orientació de les cobertes. Si 
aquestes disposen d’una bona adequació al medi, podran facilitar 
Notes 
d’investigació
164
l’aprofi tament de les condicions exteriors per aconseguir la venti-
lació i la il·luminació natural dels locals.
 
Els sistemes sostenibles més lligats a la tecnologia fan referència 
a intervencions de l’home que ajuden a aconseguir el confort 
i la funcionalitat necessaris per a l’ús de l’edifi ci. Dins d’aquest 
grup trobem aspectes com ara els aïllaments o els materials, que 
proporcionen efi ciència a l’edifi ci i minimitzen l’ús d’energia per 
condicionar la construcció, i altres aspectes més actius que capten 
la llum solar, la calor del terra, etc. per transformar-les en energia i 
escalfor que després utilitzem per a les nostres necessitats diàries.
Anàlisi pràctica
 
Un cop observat que els criteris en què s’estructura el projecte 
segueixen les premisses de l’arquitectura sostenible, he valorat si 
a la pràctica s’han dut a terme. Per realitzar aquest pas, he dividit 
l’anàlisi en dos blocs. En un he tractat la Roca Umbert en general 
Panoràmica de la fàbrica Roca Umbert en procés de remodelació, l’any 2006.
(Fotografi a: Toni Torrillas, fons de l’Ajuntament de Granollers)
165
i en l’altre he triat un edifi ci del complex de l’antiga fàbrica que ja 
està remodelat, La Troca, m’he fet algunes preguntes i l’he analitzat, 
per obtenir les respostes que buscava. És veritablement sostenible 
l’edifi ci? Utilitzen el màxim de recursos que es poden aplicar per tal 
de reduir l’impacte en el medi ambient? Han respectat l’essència 
de la idea inicial?
 
El primer aspecte que he tractat ha estat la conservació dels edifi cis, 
i l’he plantejat des de dos punts de vista diferents. D’una banda, 
he valorat quina quantitat de residus no s’ha arribat a generar 
i, de l’altra, quin cost hauria tingut la demolició dels edifi cis i el 
tractament dels residus produïts per aquesta demolició. El resultat 
ha estat que el primer plantejament del projecte és molt encertat, 
ja que es conserva l’essència de la fàbrica, no s’han generat les 
391.696,38 tones de residus i hi ha hagut un estalvi econòmic de 
més de cent mil euros.
 
A continuació, he analitzat l’edifi ci en particular, centrant-me en:
- l’energia consumida
- el CO2 emès a la superfície
- el cost.
Energia consumida
 
El consum d’energia que he valorat és degut a la calefacció, 
la il·luminació i la ventilació. He analitzat aquest consum amb 
l’aplicació de sistemes convencionals i amb l’aplicació de sistemes 
sostenibles. El resultat a què he arribat era d’esperar. El consum 
es redueix considerablement, un 62%, quan es recorre a sistemes 
més respectuosos amb el medi. 
Taula 1. Consum d’energia
 Sense l’aplicació dels Aplicant els
 criteris sostenibles criteris sostenibles
Calefacció 160.254 kWh 112.177,8 kWh
Il·luminació 23.414,04 kWh 11.232 kWh
Refrigeració 169.952 kWh 10.896 kWh
TOTAL 353.620,04 kWh 134.305,8 kWh
Notes 
d’investigació
166
A més, tot i que s’aconsegueix reduir la dependència d’energia en 
els tres punts valorats, el que més disminueix és la ventilació, que 
passa de ser responsable d’un 48% del consum total a només un 
8%. Això es deu al fet que s’ha passat de refrigerar tot l’edifi ci 
amb mètodes artifi cials que requereixen energia per funcionar, uns 
169.952 kWh a l’any, a aprofi tar al màxim possible els corrents que 
es generen a l’edifi ci. Aquests corrents són els que quan penetren 
a través de les fi nestres aconsegueixen refrigerar tot l’interior. No 
obstant això, el fet que es necessitin fi nestres d’entrada i sortida 
per aconseguir la ventilació natural encreuada, ha comportat que 
algunes sales sí que depenguin d’un sistema convencional. És a 
dir, que generin un consum d’energia de 10.896 kWh.
CO2 emès a la superfície
 
El següent aspecte que cal tenir en compte és l’impacte ambiental 
que es genera per culpa de l’emissió de CO2 deguda al consum 
d’energia. Les conclusions que he extret d’aquest apartat estan 
relacionades amb la diferència de l’aplicació d’un sistema sostenible 
i un que no ho sigui, i amb la importància de l’emissió de l’edifi ci 
a la ciutat de Granollers. Crec que un fet destacable és que la 
diferència que hi ha entre l’emissió dels dos sistemes és més gran 
que la diferència del consum d’energia. Aquest fet es produeix 
perquè els kWh de gas natural són més nets que els elèctrics i, per 
tant, la reducció en el consum no és proporcional. 
Taula 2. Emissió de CO2
 
 Sense l’aplicació dels Aplicant els
 criteris sostenibilistes criteris sostenibilistes
Calefacció 35.736,64 kg 25.015 kg
Il·luminació 11.589,95 kg 5.559,84 kg
Refrigeració 84.126,24 kg 5.393,4 kg
TOTAL 131.052,83 kg 35.968,24 kg
Notes 
d’investigació
Quant a l’impacte a Granollers, cal donar importància al fet que el 
consum no sostenible d’un sol edifi ci com és La Troca aconsegueix 
veure’s refl ectit, encara que sigui per poc, en el consum total d’una 
ciutat en el cas hipotètic que totes les repercussions del consum 
d’energia es donessin a Granollers.
167
Cost
 
L’últim punt per analitzar és el cost que el consum d’energia de 
l’edifi ci comporta i el cost que s’hauria generat si no s’haguessin 
dut a terme altres principis sostenibles, com és l’aprofi tament del 
conjunt d’edifi cis que formen l’antiga fàbrica. El resultat d’aquest 
estudi ha estat que la reducció del cost d’energia és proporcional 
a la reducció d’energia, ja que aquesta es paga al mateix preu, a 
0,11473 €/ kWh. En el punt següent, en canvi, la reducció ha estat 
del 96%. Aquest fet s’ha produït perquè el cost de la demolició dels 
edifi cis és elevadíssim, aproximadament d’uns 391.696,38 euros.
Notes 
d’investigació
Conclusió
 
El conjunt de conclusions que he extret dels diferents apartats m’ha 
ajudat a contrastar la hipòtesi inicial, en què em qüestionava si 
el resultat fi nal de la remodelació que han dut a terme a la Roca 
Umbert ha acabat complint les premisses de sostenibilitat. 
 
La meva resolució és que el plantejament de la remodelació és 
sostenible, però que en posar-la en pràctica han mancat algunes 
mesures que s’havien plantejat en un principi. És a dir, el pla inicial 
Taula 3. Cost del consum d’energia de l’edifi ci
 Sense l’aplicació dels Aplicant els
 criteris sostenibilistes criteris sostenibilistes
Calefacció 18.385,94142 € 12.870,15899 €
Il·luminació 2.686,292809 € 1.288,64736 €
Refrigeració 19.498,59296 € 1.250,09808 €
TOTAL 40.570,82719 € 15.408,90443 €
Taula 4. Cost del consum d’energia comparant l’aprofi tament o 
demolició de l’edifi ci
 Sense l’aplicació dels Aplicant els
 criteris sostenibilistes criteris sostenibilistes
Cost degut a l’electricitat
consumida 40.570,827 € 15.408,904 €
Cost degut a la demolició i 
la gestió de les runes 391.696,38 € 0 €
TOTAL 432.267,21 € 15.408,904 €
168
que es va dissenyar, on s’expressaven totes les premisses que es 
volien seguir per reconstruir els diferents edifi cis de la fàbrica, és 
completament sostenible. No obstant això, quan s’ha dut a terme, 
en el cas de La Troca, només s’han aplicat alguns criteris i se n’han 
deixat enrere d’altres, com ara els sistemes de captació solar, la 
domòtica, etc. Per acabar, tot i que reconec que alguns sistemes, 
com ara les plantes refredadores, són difícils de posar en pràctica 
en un sol edifi ci, n’hi ha d’altres, com ara l’aprofi tament de les 
aigües grises, que proporcionen un estalvi d’aigua potable del 
35% i que no tenen un cost d’implantació gaire elevat.  
 
Finalment, crec que malgrat les conclusions que he extret d’aquest 
pla, el fet de posar sobre la taula un projecte d’aquestes carac-
terístiques ja té un mèrit inicial. És a dir, haver pensat des d’un 
principi en els benefi cis bioclimàtics que es poden aportar utilitzant 
sistemes sostenibles a les noves construccions s’ha de valorar 
sempre positivament.
Com a últim punt, m’agradaria esmentar que aquest treball s’ha 
fet en un context sociopolític que procura pel medi ambient, ja 
que som la primera generació realment conscient dels problemes 
que planteja l’escalfament global. La sostenibilitat i el respecte al 
medi ambient no haurien de ser una opció, sinó una obligació.
Anna Batallé Garcia
Col·legi Jardí de Granollers
Notes 
d’investigació


L’arquitectura sostenible: la remodelació de la fàbrica Roca Umbert

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert