Ciurans, Xavier

Revistes Catalanes amb Accés Obert

173
Ponències
Anuari del 
Centre d'Estudis 
de Granollers
2007
Presentació de la investigació
L’objectiu de la recerca que presento en aquesta nota d’investigació1 
és estudiar l’evolució històrica del mas Masferrer de Montornès 
del Vallès i, sobretot, dels seus propietaris des del segle XIV fins a 
l’època contemporània. A través d’aquest cas particular, pretenc 
observar la transició que experimentaren els amos d’aquell mas: de 
pagesos benestants a ciutadans honrats de les ciutats de Barcelona 
i de Girona. El cas de can Masferrer no només ens pot mostrar la 
puixança d’una nissaga, sinó també com es relacionava amb els 
altres estaments i grups socials de la comunitat rural vallesana. 
El treball també vol ser un exemple de l’immens valor dels arxius 
patrimonials, una font imprescindible per aproximar-nos a la rea-
litat més quotidiana de les persones del passat i fonamental per 
al Vallès Oriental, on han desaparegut massa fons documentals 
públics (arxius parroquials, arxius notarials, etc.). De fet, la font 
d’informació principal radica en el Fons Masferrer, custodiat a 
l’Arxiu Municipal de Montornès del Vallès.2
Breu història del mas Masferrer de Montornès i dels seus 
propietaris3 
L’any 1377, Maria Boada, filla del pagès Bernat Boada i vídua 
d’Albert Rosàs, de la parròquia de Sant Julià de Palou, hereva i 
propietària del mas Boada de Vila d’Ordila, de la parròquia de 
Sant Sadurní de Montornès, va donar tots els seus béns al seu fill 
Els Masferrer. Estudi
d’un mas i d’una nissaga 
benestant del Vallès
1 Aquesta investigació va guanyar la 3a edició de la Beca de Recerca Històrica de Montornès del Vallès del 2006. 
Per tant, vull agrair la confiança que els membres del jurat van dipositar-hi, així com l’interès del senyor Nicolau 
Guanyabens, arxiver municipal de Montornès.
2  He d’agrair el coneixement, per part meva, d’aquest fons patrimonial a la senyora Cinta Cantarell.
 
3 Totes les dades històriques explicades en aquest apartat s’han consultat al Fons Masferrer de l’Arxiu Municipal 
de Montornès del Vallès (AMMV), adquirit per l’Ajuntament de Montornès del Vallès amb la col·laboració de la 
Caixa Laietana.
174
Berenguer amb motiu del futur matrimoni d’aquest darrer amb 
una tal Constança.4 Quatre-cents setanta-un anys més tard, el 
1848, Lluís Maria de Perpinyà i de Massot, membre d’una nissaga 
de jurispèrits i de ciutadans honrats de les ciutats de Barcelona i 
de Girona, descendent de la Maria esmentada, va fer testament i 
va disposar sobre els quantiosos béns que aleshores posseïa: unes 
cases i diverses rendes a la vila de Granollers, el mas Parellada 
de Montornès i el mas anomenat Masferrer, del mateix terme 
de Montornès. Aquell mas Masferrer, avui en dia propietat de 
l’Ajuntament de Montornès, era el mateix mas que l’any 1377 
Maria Boada havia deixat al seu fill Berenguer.
Què va succeir entre el 1377 i el 1848? Com es va passar d’una 
nissaga pagesa a una altra d’advocats? En quin moment i per quins 
motius va canviar la història d’aquell mas? Aquestes i moltes altres 
preguntes són les que vull respondre a la recerca que té com a 
centre d’estudi can Masferrer i, sobretot, els seus propietaris.
Can Masferrer és una casa de planta quadrada situada al nord 
del municipi, al costat de l’antiga capella de Sant Jaume de Vila 
d‘Ordila, documentada des del 1141.5 Per a alguns estudiosos, el 
mas s’aixeca on hi hauria hagut una antiga vil·la romana i des-
prés un important mas medieval anomenat successivament Vilar 
d’Abdelà i Vilar d’Ordila. Des del segle XIII documentem el nom 
Boada de Vila d’Ordila, i coneixem l’existència d’una nissaga cog-
nominada de la mateixa manera des del segle XIV. Aleshores, la 
senyoria alodial del mas corresponia a la mateixa capella de Sant 
Jaume, la qual més tard fou incorporada a la parròquia de Sant 
Sadurní de Montornès.
Probablement, els Boada dels segles XIV i XV ja formaven part 
de la pagesia benestant del terme i de la comarca. L’any 1433, 
el senyor del castell de Montornès, Pere Galceran de Montornès, 
va vendre el mas Cirera, derruït i deshabitat, a Francesc Boada;6 
el mateix Francesc Boada, l’any 1444, va adquirir diversos censos 
que diverses persones prestaven per cases i peces de terra de la 
vila de Granollers;7 i encara, entre 1410 i 1446, la família Boada 
4 AMMV, Fons Masferrer, carpeta núm. 1, full solt.
5 Pep COLLELLDEMONT, Del Mogent al Besós. El 9 Nou, 1994, pàg. 39.
6 AMMV, Fons Masferrer, conjunt B, lligall 048.
7 AMMV, Fons Masferrer, lligall 079.
Notes 
d’investigació
Notes 
d’investigació
175
va comprar 6 censals morts a la Universitat de Granollers, el valor 
dels quals pujava fins a les 1.327 lliures barcelonines.8
Aquestes compres només són alguns exemples del creixement 
econòmic d’una nissaga que, al final d’aquella centúria, es va 
relacionar, mitjançant el matrimoni entre Isabel Boada i Jaume 
de Masferrer, amb la família Masferrer, hostalers a Granollers a 
la segona meitat del segle XV, on també van ocupar càrrecs de 
govern.9
Diversos factors, sovint fortuïts, van provocar el relleu dels Boada 
pels Masferrer al capdavant del mas a partir de 1530, quan Elisabet 
Antiga Boada va nomenar hereu de tots els seus béns el seu oncle 
Joan de Masferrer, mercader de Granollers.10 Des d’aleshores, el mas 
Masferrer va esdevenir una masoveria, condició que va mantenir 
fins ben entrat el segle XX.
Els Masferrer, residents al casal familiar de la plaça de la Porxada de 
Granollers, foren una de les nissagues més notables de la capital 
vallesana durant els segles XVI i XVII, i ocuparen llocs destacats en 
el si de la comunitat local, juntament amb els Tarafa, els Puiges-
teve o els Bruniquer.11 Moltes d’aquestes famílies van bastir grans 
casals, alguns dels quals encara es conserven a la ciutat. El fons 
patrimonial dels Masferrer ens permetrà conèixer, per primera ve-
gada de forma completa, un exemple de com es van formar i com 
van evolucionar aquelles heretats, i fins i tot podrem radiografiar 
el que hi havia a l’interior de les seves cases.12
El matrimoni celebrat l’any 1666 entre Maria Sala i Graell, descen-
dent dels Masferrer, i Anton Grató Perpinyà, doctor en ambdós 
drets, natural de Girona, va comportar l’arribada d’una nova família 
8 AMMV, Fons Masferrer, Carpeta 1, «Rúbrica dels actes de censals rep la sra. Casilda de Masferrer sobre la 
Universitat de Granollers».
9 L’any 1473 Jaume de Masferrer era el batlle de Granollers, tal  com s’esmenta als seus capítols matrimonials 
amb Antònia Barrot (AMMV, Fons Masferrer, lligall 064).
10 AMMV, Fons Masferrer, pergamí 047 i lligall 007.
11 L’any 1547, Francesc de Masferrer i Tarafa va actuar com a síndic de la universitat de Granollers a les Corts Ge-
nerals de Montsó (vegeu el Memorial redactat pel Consell de la Vila de Granollers presentat en les Corts generals 
de Monçó (1547). Biblioteca Granollerina, vol. I. Granollers, 1929) i ell mateix va ocupar diversos càrrecs al govern 
de la vila, entre d’altres el de batlle (1563-1566).
12 Es conserven inventaris post-mortem dels hereus de la família corresponents als anys 1658, 1676 i 1779.
Notes 
d’investigació
Notes 
d’investigació
176
i d’un nou cognom al capdavant d’una casa plenament consolidada 
a la ciutat i a la comarca.13 I encara, a inicis del segle XVIII, l’enllaç 
matrimonial entre Francesc de Perpinyà i Rosa Santpere va suposar 
la incorporació del patrimoni format per l’antic mas Santpere de 
la Torre, de Corró de Vall, a les Franqueses del Vallès, als béns de 
la família Perpinyà-Masferrer.14
Com he dit, l’últim membre d’aquella nissaga, Lluís Maria de 
Perpinyà i de Massot, mort sense descendència, va dividir els seus 
béns entre diverses persones. Can Masferrer de Montornès va 
anar a parar a les mans d’Antoni Simon, el qual va llegar aquest 
patrimoni a la seva filla Manuela Simon, casada amb Joan de Pa-
lau, membre d’una de les nissagues més destacades de la ciutat 
de Mataró. Els Palau-Simon van posseir l’heretat fins a la segona 
meitat del segle XX, quan la van vendre a una societat anònima. 
Fa uns anys, la llarga història del casal Masferrer va viure el seu 
penúltim episodi, quan va passar a formar part del patrimoni 
municipal. L’Ajuntament de Montornès va reformar l’edifici i l’ha 
destinat a diversos serveis. Actualment, la planta baixa és utilitzada 
per grups de música de la població.
L’interès d’una història particular
L’estudi d’una nissaga com aquesta es recolza en dos grans punts: 
en primer lloc, en els aspectes econòmics que formen part de la 
seva gènesi i evolució (des deIs orígens de les seves propietats fins 
als canvis de patrimoni, tot i analitzant els processos d’acumulació, 
així com els d’endeutament). En segon lloc, caldrà complementar 
les estratègies econòmiques deI cas estudiat, amb les estratègies 
socials de les diverses famílies (les estructures familiars, la política 
matrimonial, les relacions amb la comunitat).
El fet d’estudiar un cas particular no és realment l’objectiu d’aquest 
treball sinó que intenta ser un instrument útil per tal d’entendre el 
funcionament d’una societat concreta. Vol aprofundir en una línia 
de recerca fecunda que ha de complementar diversos aspectes de 
la història rural d’una zona del nostre país, el Vallès. 
13 AMMV, Fons Masferrer, lligall 025.
14 AMMV, Fons Masferrer, lligall 031.
Notes 
d’investigació
Notes 
d’investigació
177
Tal com ja han mostrat historiadors i autors com Eva Serra,15 
Llorenç Ferrer,16 Carme Sanmartí,17 Josep Puig i Salellas18 i Jaume 
Dantí,19 per citar-ne alguns, i el Centre de Recerca d’Història Rural 
de la Universitat de Girona i l’Associació d’Història Rural de les 
Comarques Gironines , els arxius patrimonials, com el del mas 
Masferrer, ens poden proporcionar dades històriques sobre diversos 
aspectes: la genealogia de les famílies, especialment important 
en el cas d’aquelles cases situades en pobles que han perdut la 
documentació eclesiàstica o civil (com és el cas de Sant Sadurní de 
Montornès), ja que permet generar la reconstrucció genealògica; 
determinar les estratègies d’herència i descendència, essencials 
en la perpetuació de les cases pageses; descriure el paper de les 
pràctiques matrimonials en la formació/ampliació del patrimoni, 
especialment interessant en el cas estudiat (es van produir diverses 
unions de patrimonis a partir dels matrimonis d’Isabel Boada i Jaume 
de Masferrer al segle XV; de Maria Sala i Anton Grató Perpinyà al 
segle XVII i de Francesc Perpinyà i Rosa Santpere al segle XVIII); o 
descriure el paper que exercien les nissagues benestants en el si 
de la comunitat local.
Però, l’estudi dels Masferrer no tan sols ens pot aportar informació 
del món rural vallesà, sinó que, com que des de 1530 la família 
propietària residia a la capital de la comarca, ens pot permetre 
l’anàlisi d’una nissaga burgesa de l’oligarquia dominant de la vila de 
Granollers, i fins i tot la comparació de la seva evolució econòmica, 
social i política amb la d’altres famílies, com els Bruniquer.21
15 Eva SERRA, «Evolució d’un patrimoni nobiliari català durant els segles XVII i XVIII», Recerques, núm. 5 (1975), 
pàg. 17-32.
16 Llorenç FERRER, Masies de Catalunya. Fundació Caixa de Manresa – Angle Editorial, Manresa-Barcelona, 
2003.
17 Carme SANMARTÍ, La pagesia benestant al Bages. El mas Sanmartí. Angle Editorial, Manresa, 1995.
18 Josep PUIG SALELLAS, De remences a rendistes: els Salellas (1322-1935). Fundació Noguera, Barcelona, 
1996.
19 Jaume DANTÍ, Terra i població al Vallès Oriental. Santa Eulàlia de Ronçana, 1988.
20 Amb investigadors com Rosa Congost i Pere Gifre, entre d’altres.
21 Els estudis del patriciat urbà, sobretot el barceloní, són abundants. Un dels darrers és el de Carme BATLLE, Els 
ciutadans honrats de Barcelona. L’exemple dels Gualbes (segle XIV). Rafael Dalmau editor, Barcelona, 2007.
Notes 
d’investigació
Notes 
d’investigació
178
22 Per exemple, vegeu Ernest MOLINÉ, «Genealogia d’en Francesch Tarafa», Anuari Heràldic. Barcelona, 1917, 
pàg. 13-17.
23 P. Andrés de PALMA, Historia de la villa de San Felio de Codines. 1946
Omplir un buit historiogràfic i divulgar un patrimoni
Malauradament, les monografies dedicades a l’estudi de masos 
de Montornès o de nissagues de l’època medieval i moderna de 
Granollers són gairebé inexistents. A principis del segle XX, alguns 
estudiosos es van apropar al passat d’algunes famílies granollerines 
o bé d’alguns dels seus representants, però molt sovint només es 
fixaven en la seva reconstrucció genealògica.22 La conservació del 
fons documental de can Masferrer ens permetrà conèixer amb més 
detall un exemple tant d’un aspecte com de l’altre.
D’altra banda, el treball basat en un fons patrimonial és també 
una forma de reivindicar aquest tipus d’arxius, poc divulgats al 
Vallès Oriental. Encara hi ha arxius familiars que desapareixen 
(per exemple, el pare Andrés de Palma parla sovint a la seva obra 
Historia de la Villa de San Felio de Codines,23 editada a la dècada 
de 1940, d’un ric cartolari que es trobava a l’arxiu patrimonial de 
can Xicota de Lliçà d’Amunt i que avui pràcticament ha desapare-
gut del tot). A vegades, encara es produeixen notícies de la crema 
o llançament d’aquest tipus de documentació per considerar-la 
inútil o obsoleta. També és possible topar encara amb les reserves 
d’algunes nissagues a l’hora de permetre l’accés al seu arxiu, que 
es manté a pany i forrallat, com si fos vigent l’antiga dita popular 
que fa: «Diners, cul i papers no s’ensenyen als demés».
L’estudi de l’arxiu Masferrer ens ha d’estimular a crear un cens 
complet d’arxius patrimonials, i més avui en dia que disposem 
d’infraestructures (arxius municipals, arxiu comarcal) i de persones 
(arxivers, historiadors i persones interessades en el patrimoni local) 
per aconseguir-ho. En aquesta línia, cal felicitar i animar la tasca 
iniciada per Xavier Pérez, director de l’Arxiu Comarcal del Vallès 
Oriental, i per Almudena Gutiérrez García-Muñoz. Casos com 
l’arxiu Masferrer es podrien donar arreu del Vallès.
Encara estem lluny de les estructures que hi ha a les comarques 
de Girona, on s’ha efectuat un cens d’arxius patrimonials, i se 
n’han registrat uns 300. Els arxius comarcals i municipals han 
iniciat una política d’obtenir dipòsits d’aquests arxius privats en 
Notes 
d’investigació
Notes 
d’investigació
179
arxius públics. Per tal de conservar alguns arxius patrimonials, s’ha 
optat per la microfilmació d’aquesta mena de fons, i aconseguit 
dos objectius: vetllar per la preservació d’aquesta mena d’arxius 
i assegurar-ne l’accés als investigadors. A més, Girona disposa 
d’algunes entitats científiques basades en l’estudi del món rural 
i molt interessades en el tractament d’aquest tipus de fons: el 
Centre de Recerca d’Història Rural, des de 1993, en el marc de la 
Universitat de Girona (Enric Saguer) i l’Associació d’Història Rural 
de les Comarques Gironines, entitat creada el 1999, que té entre 
els seus objectius el coneixement, la conservació i la difusió dels 
arxius patrimonials (Pere Gifre).
Xavier Ciurans i Vinyeta
Historiador
Notes 
d’investigació
Notes 
d’investigació


Els Masferrer. Estudi d’un mas i d’una nissaga benestant del Vallès

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert