Bermúdez, Sandra

Revistes Catalanes amb Accés Obert

143Introducció
Aquest treball de recerca1 té dues parts: per una banda, tracta de 
la situació general que envolta l’existència dels menjadors socials 
i, per l’altra, es centra en un d’aquests menjadors, El Xiprer (Gra-
nollers). D’aquest centre, el treball dóna dades concretes sobre les 
seves característiques i l’activitat que desenvolupa, i també aporta 
el meu punt de vista a partir d’un coneixement directe. 
Un menjador social és un servei social d’atenció primària destinat 
a oferir un àpat al dia, gratuït en molts casos, a persones i famílies 
amb greus necessitats socials. L’objectiu principal d’aquests centres 
és aportar una alimentació bàsica diària i, a més a més, també 
acostumen a fer funcions d’inserció social: s’ajuda els assistents 
a buscar feina, se’ls proporciona ajuda psicològica si és necessari 
i, sobretot, se’ls dóna el més similar a una llar, que probablement 
molts d’ells no tenen. 
Els Serveis Socials d’Atenció Primària constitueixen el punt d’accés 
immediat al primer nivell de serveis socials a Catalunya, el més 
proper a l’usuari i als àmbits familiars i socials. En aquest tipus 
de serveis es tracten els casos individualment i si alguna persona 
necessita una atenció més especialitzada s’envia a Serveis Socials 
d’Atenció Especialitzada, on es tracta el cas amb més detall. 
Actualment, la situació social d’Espanya és força precària ja que 
un 20% de la població (8 milions de persones aproximadament) 
viu en la pobresa. Amb la crisi actual la pobresa ha augmentat 
de manera extraordinària i això fa que molta més gent es vegi en 
la necessitat d’acudir als menjadors socials. De pobresa, però, en 
trobem de dos tipus: pobresa relativa i pobresa severa. Aquests dos 
Els menjadors socials:
El Xiprer
1 Aquest treball va guanyar el premi Cami Ral de treballs de recerca de batxillerat convocat pel Centre d’Estudis 
de Granollers per al curs 2008/09 i es pot consultar a l’Hemeroteca Municipal Josep Móra de Granollers (Arxiu 
Comarcal del Vallès Oriental) i a la biblioteca de l’Associació Cultural de Granollers. Presentat a l’IES Baix Montseny, 
va tenir com a tutora Helena Gefaell.
Ponències
Anuari del 
Centre d'Estudis 
de Granollers
2009
144
tipus es poden identificar a partir de la renda mitjana disponible 
neta (RDN): una persona es considera pobra si els seus ingressos són 
inferiors al 50% de la RDN. A la taula següent es poden apreciar 
més clarament les diferències entre els dos tipus de pobresa:
De menjadors socials, en podem trobar de dos tipus: públics (fi-
nançats per l’administració) i privats (finançats per una institució 
privada, normalment religiosa, o per un particular, com és el cas 
del Xiprer). A Barcelona hi ha més menjadors socials privats que 
no pas públics, com es pot veure a la taula següent: 
El Xiprer
El Xiprer és un centre d’acollida de caràcter privat. La idea de 
crear-lo va sorgir d’un particular, Mercè Riera, directora actual del 
centre. El Xiprer va néixer amb l’esperança d’ajudar els més des-
favorits, oferint-los un lloc d’acollida i, al mateix temps, escoltar 
i atendre les necessitats d’aquells que ho necessitessin. Aquesta 
idea ha perviscut fins ara, i segueix amb els mateixos objectius 
que el primer dia. 
  Ingressos disponibles al mes (€)
Tipus % de la RDN 1 persona Família de 4 persones
Pobresa 
relativa entre el 25% i el 50% entre 140 i 280 entre 375 i 755
Pobresa 
severa menys del 15% al 25% de menys de 85 a 140 de menys de 225 a 375
Font: informació extreta d’internet amb dades de l’Informe EDIS, Informe Foessa, Informe 
CES, INE.
Tipus de centre On menjar On dormir TOTAL
Públics (ajuntament) 2 6 8
Catòlics 10 9 19
Cristians no catòlics 2 - 2
Altres 3 2 5
TOTAL 17 17 34
PÚ
BL
IC
S
PR
IV
AT
S
Font: Guia «On»: On menjar, on dormir, on rentar-se.
145
El Xiprer va obrir les portes el dia 13 d’abril de 1997, dia en què 
només 7 persones, juntament amb dues voluntàries, van asseure’s 
a taula per gaudir del que aquest centre els oferia. Aquest va ser 
el punt de partida de tot un projecte d’acolliment que ja fa més 
de deu anys que funciona i que ha vist augmentar l’assistència 
d’usuaris en poc temps. A la taula següent es pot veure l’increment 
d’assistents als dinars en els primers cinc anys:
El Xiprer ofereix tres tipus de serveis o projectes, tal com ells els 
anomenen: la casa d’acollida, el magatzem i lliurament d’aliments, 
i els pisos d’acollida.
La casa d’acollida, o el que anomenaríem menjador social, acull 
aproximadament 300 persones l’any (60 persones diàries). Cada 
dia s’ofereix una mitjana de 50 esmorzars i 60 dinars. Les persones 
que hi assisteixen per esmorzar no són les mateixes que hi van a 
dinar: per esmorzar hi van joves i/o immigrants amb possibilitat 
de treballar i per dinar freqüenten el centre persones de mitjana 
edat o grans sense possibilitat de treballar. En aquest projecte, hi 
col·laboren aproximadament 80 voluntaris.
El Xiprer també disposa d’un magatzem per lliurar lots d’aliments 
a persones i/o famílies de Granollers en coordinació amb les 
parròquies. D’aquest servei, se’n beneficien entre 5.000 i 6.000 
persones cada mes; són persones que tenen habitatge i ocupació, 
però amb un sou relativament baix. Col·laboren amb aquest servei 
prop de 30 voluntaris. Tots els productes del magatzem provenen 
de grans empreses (Lidl), d’establiments comercials de Granollers 
(carnisseries, pastisseries...), de molts particulars o directament 
del Banc d’Aliments, una fundació que es dedica a recuperar ali-
ments que no són comercialitzables però sí que són consumibles, 
i a proporcionar-los a la gent necessitada, no directament sinó 
mitjançant diferents entitats benèfiques.
Finalment, El Xiprer disposa de pisos d’acollida, els quals consten de 
4 habitacions tutelades amb 20 places individuals i estan destinats 
Servei/Any 1997 1998 1999  2000 2001
Dinars 4.665 10.669 12.628 13.050 14.306
Notes 
d’investigació
146
a acollir homes en procés de recuperació d’alcoholisme, dones soles 
malaltes, mares joves o embarassades amb pocs recursos i altres 
persones amb risc d’exclusió social, processos de marginació o 
malaltia mental, i 2 habitatges d’acollida per a famílies en situacions 
de gran dificultat vinculada a minusvalidesa o a malalties.  
Una part del lloguer d’aquests pisos el paga el Xiprer, amb l’ajuda 
d’algunes institucions bancàries; l’altra part la paga la persona que 
viu al pis. Amb aquests pisos s’intenta crear un entorn familiar i una 
alternativa de vida per a les persones que més ho necessiten. 
Les instal·lacions
El Xiprer consta de diversos edificis. Recordo que la primera ve-
gada que vaig anar a visitar-lo em vaig quedar impressionada per 
les dimensions de tot plegat; no pensava que fos tan gran. Quan 
s’entra, a la dreta, trobem la casa on actualment viu la Mercè Riera 
i a l’esquerra trobem el menjador, des del qual podem accedir a la 
cuina i a altres sales de menys importància, com la sala de reunions 
o la sala on els treballadors porten tota l’organització del centre.
S’accedeix al Xiprer des d’un gran pati on tothom s’espera que 
sigui l’hora de dinar xerrant amb altres persones o, simplement, 
gaudint de l’entorn i la companyia en silenci. Al menjador, on es 
fan els àpats, hi ha disposades dues taules llargues, una a cada 
banda de la llar de foc central. Des del menjador podem accedir a 
la cuina, normalment freqüentada per dones grans mestresses de 
casa, i que és fruit d’una reforma considerable. El magatzem, al 
qual es pot accedir des del pati o des de la cuina, consta de dues 
plantes i fa uns 100 m2 aproximadament. 
El Xiprer també disposa de dutxes, de bugaderia, de capella i d’una 
sala de massatges, tot un luxe, tal com diu la Mercè.
El personal del Xiprer
Al Xiprer, hi treballen voluntaris i personal remunerat. Els voluntaris 
són aquelles persones que s’ofereixen lliurement a fer diferents 
Notes 
d’investigació
147
feines sense afany de lucre i sense cap mena d’obligació. Actual-
ment són un centenar de voluntaris, els quals són, realment, la 
base de tot el projecte. Per a formar aquest equip de voluntaris i 
voluntàries no s’ha tingut en compte cap criteri de selecció: s’ac-
cepta tota persona que s’ofereixi. 
De treballadors amb sou, en són 3: l’integrador social, l’assistenta 
social i la secretària. Aquests treballadors cobren per la seva feina i 
els sous els paga, normalment, la Generalitat. La feina de l’integrador 
social, l’Ignacio, és la d’atendre l’usuari en tots els casos: fer un 
seguiment de cada cas, donar suport emocional i assessorament, 
fer-los sentir acompanyats... L’assistenta social no s’allunya gaire 
de la feina que fa l’integrador social, és a dir, l’un complementa 
l’altra. Finalment, la feina de la secretària és atendre trucades i 
portar gran part de l’organització del centre, i també és important 
en altres feines en què es requereixi més personal del normal. 
Perfil dels usuaris del Xiprer
La gent que freqüenta El Xiprer és molt diversa: joves, homes i 
dones de mitjana edat, gent gran... Tots tenen un punt en comú: 
els falten recursos per poder dur una vida mitjanament normal. 
Se m’ha fet relativament difícil explicar la situació de cada perso-
na, els motius pels quals freqüenten el centre, el perfil de cada 
un i aspectes de la vida personal de cada individu ja que moltes 
vegades es poden sentir ofesos pel fet que els preguntin sobre la 
seva vida personal. M’he limitat a preguntar-los com se senten al 
Xiprer i com valoren aquest centre i els seus serveis a partir d’una 
enquesta; en alguns casos en particular se m’ha fet complicat ja 
que algunes persones se sentien igualment molestes.
Aquesta enquesta es dividia en diferents apartats: ús del servei, 
valoració del servei, l’atenció del personal i les dades d’identifi-
cació. 
A continuació faig un balanç dels resultats de les enquestes.
Notes 
d’investigació
148
Ús del servei
Cap dels usuaris enquestats assistia al Xiprer per primera vegada.
Tots hi assisteixen des de fa relativament força temps:
 Menys d’1 any: 27%
 Entre 1 i 8 anys: 54%
 Més de 8 anys: 19%
Quasi tothom hi assisteix cada dia.
En general, tots han conegut El Xiprer a partir d’amics. 
Cap dels enquestats va habitualment a altres menjadors socials.
Cap dels enquestats utilitza algun altre servei de menjar gratuït. 
Valoració del servei
Tots els assistents estan molt satisfets amb els serveis —l’horari, 
les instal·lacions, la higiene del local, la comoditat...— i amb els 
aspectes relacionats amb el menjar —qualitat, preparació, quan-
titat... Cap dels enquestats considera el més important de tot el 
fet que tenen un àpat calent al dia; el més important per a ells és 
el respecte, l’amabilitat i la responsabilitat que es respira al centre, 
que està per sobre de tot allò tangible. Cap d’ells milloraria res 
dels serveis del Xiprer. 
Atenció
Tots estan molt satisfets amb el tracte de la Mercè Riera i tots els 
altres voluntaris en general. Molts d’ells asseguren que El Xiprer 
és molt més que un menjador social; és una llar on han fet tota 
una xarxa de relacions humanes que els dóna una felicitat que 
potser fora d’allà no tenen. 
Dades d’identificació
Sexe: la gran majoria són homes, sobretot al matí.
Edat: l’edat mitjana es veu clarament diferenciada depenent de 
l’horari:
 Matí (esmorzars): entre 25 i 30 anys.
 Migdia (dinars): entre 45 i 50 anys.
Llengua habitual
Matí: les llengües habituals són estrangeres: àrab i francès i, en 
alguns casos, anglès; en general, el castellà amb dificultats. 
Notes 
d’investigació
149
Migdia: la llengua habitual és el castellà, encara que tots entenien 
el català perfectament. 
Nivell d’estudis
Tots tenen els estudis primaris i alguns també batxillerat. Com a 
dada important també cal dir que molts dels immigrants havien 
arribat a Espanya amb una carrera cursada al seu país. Aquesta 
carrera no els convalida per res. 
Lloc de naixement
Matí: principalment Àfrica (Marroc, Gàmbia, Senegal...).
Migdia: tots espanyols, però pocs nascuts a Catalunya. 
Residència actual
Tots, o quasi tots, viuen a Granollers o rodalia en pisos compartits, 
amb familiars o amb algun amic proper. 
Per acabar, cal afegir que, a part de tenir contacte amb les persones 
que acostumen a freqüentar El Xiprer, també vaig contactar amb 
un home, en Luis, que va freqüentar-lo durant un temps però que 
actualment no ho fa ja que la seva situació ha millorat. En Luis, 
molt amablement, em va escriure part de les seves vivències com 
a persona sense recursos, de la qual cosa vaig estar molt agraïda 
ja que sense ell i la seva història no m’hauria pogut posar en la 
pell de cada una de les persones que veia al Xiprer sempre que 
hi anava. 
Com a conclusió, vull dir que amb aquest treball he après molt més 
del que m’esperava aprendre: he après sobre els valors morals, el 
respecte, l’amabilitat, la responsabilitat... i després d’intentar-ho i 
esforçar-m’hi no he sabut trobar les paraules exactes per a definir 
El Xiprer: és impossible escriure allò que és inexpressable en pa-
raules i és per això que dic que per entendre El Xiprer i tot el que 
l’envolta s’hi ha d’anar i veure-ho amb els propis ulls.
Sandra Bermúdez i Pagès
IES Baix Montseny
Notes 
d’investigació


Els menjadors socials: el Xiprer

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert