Inglès i Rafecas, Josep M.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

FRANCESC DE RIERA I SOLDEVILA 
UN VENDRELLENC ALS SETGES 
DE SARAGOSSA DE 1808 EN 
LA GUERRA NAPOLEONICA 
JOSEP-MARIA INGLES i RAFECAS 
El Vendrell 
La farnília d'en Riera, vendrellenca pels quatre costats, 
custodia, arnb veritable dilecció, un vells docurnents que testirno- 
nien el que anern a narrar, un fet historic' poc conegut i que 
precisarnent presenta un caractet-htic sentit peculiar. Es tracta 
d'un certificat signat pel duc de Saragossa, José Rebolledo de 
Palafox, i una explanació dels fets narrats pel propi Francesc de 
Riera, esta escrit per rna d'altri pero hi ha la signatura seva arnb el 
norn abreujat Franco. S'ernpra la llengua castellana ja que aquest 
darrer document era per a sol.licitar uns benifets atorgats a tots 
els que participaren en la Iluita dels setges de la capital aragonesa. 
Transcrivirn, traduit, de primer el que rnanifesta i certifica 
el general Palafox, diu així: 
"Vaig ésser testirnoni dels generosos i valents serveis que 
22 MISCEL.LANIA PENEDESENCA 1980 - Josep-Maria Ingles i Ra fecas  
rendí a la  causa contra de la Llibertat, Independencia Nacional, 
Francesc Riera, veí del Vendrell, del Principat de Catalunya, 
que trobant-se en la heroica ciutat de Saragossa durant els seus 
dos setges, cafit de valor i d'entusiasme patriotic, s'ocupa amb els 
seus carruatges i cavalleries propies en portar municions i acom- 
panyar i salvar gratui'tament provisions i pertrets militars, amb 
particularitat en I'incendi i destrucció de la brillant bateria del 
"Portillo", que fou un dels molts que senyalaren aquell dia de 
gloria per als espanyols, en I'obstinada defensa de tan important 
punt, que regat amb la sang de tots els seus defensors salva impavid 
les municions que quedaven, alliberant-les amb els ferits que pogué 
burlant així I'esperanca dels enemics i proveint cense descans i 
amb la rapidesa més admirable, altres punts que sostenien aquell 
preciós reducte fet ja una pila d'enderrocs i cadavers, únic triomf 
que pogueren tenir els enemics desbaratats i destrocats pel foc 
abrusador dels seus herois, defensors quasi moribunds. I convenint 
a I'interessat un document creditor d'aquells fets i vista la seva 
sol.licitud li dono el present que signo a Madrid, a quatre de juny 
de mil vuit-cents quaranta-dos." 
J. Palafox, duc de Saragossa. 
Aquest certificat no li escau de referir amb la certesa que 
requeria de com anaren les coses. Pero hi ha la relació que en féu 
el propi Riera per t a l  que fos adverat per Palafox i així obtenir 
el favor dels rescabalaments concedits a "Que tots els defensors 
de Saragossa i els seus vei'ns i els seus hereters, gaudeixin de la 
noblesa personal" (Art .  4art. del Reial Decret dat a Sevilla el 9 
de marc de 1809). 
Aquest decret també assenyalava en el seu article ler.  
"Que Saragossa, els seus habitants i guarnició fossin tinguts per 
benemerits de la Patria en un grau heroic i eminent". 
"Que per trobar-se dintre la placa durant el setge sigui 
un merit per ésser ateses les seves peticions". 
"Que s'encunyi una medalla en el seu honor com a testi- 
moni de gratitud Nacional per tan eminent servei". 
Gracies als avencos de la fotografia, per mitja d'una vella 
reproducció hem pogut extreure I'efi'gie del nostre heroi. 
24 MISCEL.LANIA PENEDESENCA 1980 - Josep-Maria Ingles i Rafecas 
Aquest extracte del Reial Decret convergia amb en Riera 
en tot. "La Patria", pero, no va correspondre com s'esqueia, sols 
aconseguí en les seves velleses que li fos conferida la facuitat 
d'anteposar la preposició "De" davant del seu cognom i així 
mateix fer-ho els seus descendents, segons prescriu I'article citat 
més amunt del Reial Decret de 1.809. Tots els seus descendents 
per aital dictamen s'excusaren de prestar el servei militar fins al 
darrer descendent per Iínia directa que morí en la guerra del 36, 
ja que, per les circumstancies especia Is,fou movili t z a t .  
La narració dels heroics fets exposada pel propi Riera és: 
"Encara en deien més i repetien: que I'artilleria i infanteria enemi- 
ga, anaven degollant a tota la gent, per la qual cosa, ells, es retira- 
ven enlla la riba de I'Ebre a salvar les seves vides, prop del Pont de 
Pedra. Aleshores, jo sol, sense acovardir-me tal, intimidació, vaig 
atrevir-me, a costa de la meva vida, exposant-la a seguir cap aquel1 
punt (el Portillo), no escoltant-los, per veure si podia salvar als 
que encara quedaven, com vaig verificar-ho sense haver trobat una 
anima des de la Placa del Mercat fins al Portillo, prenent la direcció 
que em sembla més convenient per a salvar les municions i burlar 
la vigilancia enemiga. A i x i  succeí, arribant a temps. Arrambant e l  
carro a la paret de I'església, per a precaucionar les municions de 
I'incendi pel foc d'una granada. No vaig trobar més defensors 
que un Tinent Coronel, dos paisans i una dona; vaig posar les 
municions a disposició del primer, ja que no tenien ni un cartutx; 
amb valor i serenitat, i amb prestesa tots cinc, jo a carregar, els 
paisans a atacar i la heroica dona (esposa d'un sergent que moría 
I'ésser volada la bateria, e l  nom del qual no recordo) dona foc a la 
bateria, un canó de 24 (que estava a ma esquerra en sortint per la 
porta del Portillo que havia arribat de Jaca), amb bales de fusell 
s'aguanta a I'enemic que en arribar-hi jo, es trobava ja en el fossat, 
escalant-lo. Va redoblar-se el valor, s'augmenta I'anim, mentre 
anaven arribant e ls  paisans armats, conteniren a I'assaltant, dispa- 
rant consecutivament el canó, i que en allunyar-se d'aquell indret 
en precipitada retirada, deixa el camp cobert de cadavers, que 
foren cremats. 
Per tan faust succés tots li prodigaven salutacions. Fou 
portat davant la presencia d'en Palafox. Aquest volia recoma- 
nar-lo pero el nostre heroi refusa dient: 
r 
r 1 YUO . &U.LoU DE L U I % O .  UIIU W I ,  B M J I .  MOUAYO, ~ L P R O A  DP 
m, 6YO. L R R L A ,  L R R I L S  Y \ I A I I T I ,  kTC c . ~ \ I ) F  I l t  L \ I 8 4 \ I  M K u H t R A  1 I M .  ) Mwyce u 
L W ,  C A M U E i l O  G R I l  CRI  Z DE L I S  RU& \ \ i I I  11A11t.\ 1HI l ) t \FS ni s A \  r t i i \ 4 \ l r ,  , 
L. 011.m E\ L .  DL UUTRA\ A .  RFX,I u u \ < r n ~ n u ~  W.U U I U I \ C. U V- -- 
tE SAU L L m .  Y nE IA DE \ ' A I J i Y I A .  MCrrm I1E JLRLIY I I I  I I r Z l  l A  F.\ 1 4  1 \ I \FJCUIIAD Dt IR- 
PVIYTALM s m C a  n, URAC~UW. S~.\ADDR POR LA ) I ~ \ L A .  C A ~ A Y  ~ i t  IA RF-II (UIP.~<IA 1. 
C.l 'AUMAS A I A R I R D F R O S .  .Y EGEñClCIO. m % O  * A l  I O \ h 1  I,F I A I \ V l C r A  1 I L I  4 nF 8 1 1 8 4 0 .  
i M n F C T A  m > l A \ i l i \ T E  G F \ F R A I  Y G F F I  SLRRUR M i  W A R I F L I \ I I I \ T O  Y CA5A C t \ E R A L  De 
' L l V t L l m S .  1 C.APlT4Y G E Y U l h L  W. lib. WiLRUTOI I A C L O Y I L F S  L T C  ETC. 
i 
/ , d A , ., ,. .,A, h. , e,. /... . . I d P  . " ...<. 
1 / 
.,.,,4 A ; ,?L.*, , ,,.*. ./ ,,* , .,, , 
Certificat expedit per Palafox reconeixent I'heroisme del nostre convilata. 
2 6 MISCEL.LANIA PENEDESENCA 1980 - Josep-Maria Inqles i Rafecas 
"Que no havia fet res més que complir amb un deure." 
Per la Junta de Tarragona li fou entregat un Diploma 
el qual contenia I'article quart que ja havem mencionat i que 
concedia a el1 i als seus descendents el que poguessin gaudir de la 
noblesa personal. 
Fins ací el relat personal d'en Riera. 
Era un valent de debó, ja que feia honor al seu renom: 
Lleona. Durant la primera guerra carlista, aquests van fer-lo 
presoner, ja que el1 era, com tots els vendrellencs, un home liberal. 
Per a treure-lo de I'arrest van bescanviar-lo per un de I'altre bandol. 
LA VIDA DE CADA DIA. 
Quan aconseguia la referida gesta comptava 30 anys. 
En aquells temps ja rondava una noia fadrina de la vila, nomenada 
Teresa Trilles, amb la qual es casa el dia 17 de desembre de 181 1 a 
la parroquia1 del Salvador del Vendrell. (A.P. Llibre 4, foli 21 1 ) .  
D'aquesta unió en foren fruit 4 nois i 4 noies. Alguns 
moriren molt jovenets, si bé van envellir els altres. Avui la Iínia 
directa s'ha estroncat al morir, cense descendencia, en la guerra 
del 36, I'únic que restava. Sols I'han sobreviscut dues germanes, 
una de les quals encara es vivent. Els fills d'aquestes encara porten 
el cognom amb e l  qual s'estroncara definitivament la nissaga 
d'en Riera. 
PARAL.LELISME AMB AGUSTItdA. 
Primer de tot  el que els dos eren catalans. La famosa 
heroi'na era natural de Barcelona, es deia Agustina Saragossa i 
Domenec. 
Els dos participaren en la Iluita, cadascú pel seu albir, i 
convergiren en la gesta que ha passat a la historia, encara que els 
honors se'ls ha emportat ella. 
Encara queda un altre punt equidistant, i aquest és el de la 
/' 
,,,/ 6%. k&- ,& &',,7.. .*.a 'm <<S*-  /- . /' I A 1.1 ,.í,,"  &y.&- .CPy&z  (y/t7&/"/d 
dZ* /& d++*-2e 9 y J a  - 
fl,y ,: PF X J  - /A "e 4 / 3 & * e  /4*/ 
Y v z d  -/-e ;,A* ,, , , 7 ,  < 
,L*,d a i.*p.. p. - 
F / / ,  7 ''< 
A& -24&lr 42 *? ,/#y.@- 
, , , / _ -L/*, &a'.w//z2#,*~~'L 07 e @?- 
,* , p # - .  7--M e * , . & p , * r / , e . - y - -  " / 9 . y7 .&/*,o ++ ; $irp,, + #..+ A<*# /e*- 
/@,>< <-, o&! d e -   4 . . e e w -  &*.-.- P- 
., P.,. . ?,&A. .. M - 3 ~ * a - & ~ u  -6 -+j 
4 d 
..,*. & P - * ~ ~ r s < 5 . , , - , . , . . .  
I ,  t . L g f * ~  '" , . de,/ ,,-. , +"-di*/,,, 2- $ 4  
I 
Encapcalament de la relació d e l ~  fets, redactada pel propi Riera. 
2 8 M I S C E L . L A N I A  P E N E O E S E N C A  1980 - Josep-Maria Ingles i Rafecas 
seva mort que coincidí el mateix any de 1857, amb un mes escas 
de diferencia: ella, Agustina, mori'el 28 de maig, i en Riera el 20 
de juny següent. La seva esposa feia tretze anys que havia traspas- 
sat,  als 67 anys i el1 als 80 anys fets. 
Heus ací una historia succinta pero curulla d'esdeveni- 
ments. Si ho hem escrit és per a recordar-ho i ferine avinent a tots 
aquells que estimen les nostres coses, i que tenen prevalenca per 
elles mateixes. 
Vendrell historic. Jaume Ramon. 
Agustina de Aragón, Francisco Lanuza. 
Entre el Vendrell i I'Havana, Josep Aixala 
Enciclopedia Espasa 
Diccionari biogra fic Al bert í 


Francesc de Riera i soldevila un vendrellenc als setges de Saragossa de 1808 en la guerra napoleònica

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert